24 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic mitjà desinteressat dedicat a la història del poble de les tretze cases.

 

 

A la penúltima entrada al bloc, us portàvem un document original de la història de Tor; L' Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Aquella reunió extraordinària pretenia deixar constància dels tractes que la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor feia amb Rubén Castañer, relatius a la urbanització d'una part de la finca amb finalitats esportives i de lleure, així com de comerciar amb algunes zones de la mateixa per vendre-les a terceres persones o entitats.

 

De l'acta de la junta extraordinària se'n desprèn el document original que us oferim en aquesta ocasió; El plec de condicions que havien de regir el contracte d'arrendament de la muntanya. Tot plegat, com ja sabem, amb el desacord rotund del tercer cacic de Tor i els seus partidaris; Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Malauradament, el document original és incomplert, doncs manca la quarta pàgina del mateix, on es redactaren les clàusules setzena, dissetena, i divuitena. Agrairem doncs especialment si algun col·laborador del bloc ens la pot facilitar per a completar aquesta entrada.
Relacionat amb aquests dos documents originals ja esmentats, també disposem en exclusiva, del projecte original de la urbanització de la muntanya de Tor dissenyat per Rubén Castañer i digitalitzat pel seu amic i biògraf, publicat l'any passat a la secció dels Documents Originals dels Successos de Tor: El Projecte Immobiliari Original de Rubén Castañer per a la Muntanya de Tor.
 
 

 







 
Bloc MMT

16 d’octubre 2023

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Antic Petit País al Bell Mig del Paradís

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de Tor.

Avui us volem anunciar la publicació de la primera part d'un relat ambientat a l'infantesa de Josep Montaner, quan descobreix quelcom sorprenent sobre la història del poble que el veié néixer i créixer. Un secret barrejat amb una llegenda i un antic principat perdut en el temps i la memòria col·lectiva de la seva gent. No us deixeu perdre...
 
 

11 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

Benvinguts sigueu novament al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

En aquesta ocasió us portem un interessant document original (fotocopiat i digitalitzat del manuscrit original) que inclourem a l'apartat del bloc 'Documents originals dels successos de Tor' pel seu gran valor històric pel que fa als escassos documents testimonials existents dels anys 70 i 80 del segle passat, referents a esdeveniments transcendentals des que a Sansa se li acudí transformar la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí.
Es tracta ni més ni menys que de l'acta de la junta extraordinària del vint-i-tres de desembre del mil nou-cents setanta-sis, quan Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, convocaren  els veïns que encara tenien drets sobre la finca, en qualitat de president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor, i Secretari de la mateixa, respectivament.
El motiu d'aquella suposada convocatòria, fou el de debatre la proposta de Rubén Castañer a la Societat sobre el seu projecte del complex d'hivern i les pistes d'esquí, projecte del que tots els assistents ja en tenien coneixement previ i eren d'acord amb tot, però calia deixar constància de la reunió i per tant redactar l'acta de la mateixa a on els assistents, amb facultats i poders sobre la Junta de la Societat de Copropietaris, s'unien per dur a terme l'empresa de Sansa i de Castañer, deixant de banda, lògicament, la resta de copropietaris detractors del projecte de Sansa, com ara Palanca i els seus partidaris.
Si ens hi fixem amb la data i el lloc de celebració de la junta en qüestió, ens adonarem que es feia gairebé impossible que s'hi hagués celebrat tal i com la signaven els assistents. Un desembre qualsevol, al Tor de fa quasi cinquanta anys, s'hi podia acumular fàcilment un parell de metres de neu, amb unes temperatures polars, com a mínim. Tot i que se sap que les reunions de la Societat de Copropietaris mai no se celebraven a l'hivern a Tor, sempre hi feien constar aquelles dates, i com si les haguessin celebrat al mateix poble. Possiblement aquella reunió els era més urgent, doncs havien de fer constar oficialment que tots ells eren d'acord amb el projecte de Castañer i les seves condicions respecte a la construcció del complex hivernal i de les pistes d'esquí.
L'acta manuscrita que ocupa avui l'entrada al bloc, fou redactada pel secretari de l'època, que va ser el propi Josep Montaner Baró. Fixem-nos en el traç de la seva lletra i la cal·ligrafia que dibuixava. Com que era força illegible, i la còpia de la que disposem no és massa bona, hem fet una transcripció del document que podeu llegir a continuació.
 


–'En el pueblo de Tor (Municipio de Alins), a veintitrés de diciembre de mil novecientos setenta y seis. Siendo el día de la fecha se reúnen a la hora señalada en Junta General Extraordinaria para la correspondiente convocatoria las personas siguientes: doña Pilar Tomás Gabarra, don José Montané Baró, doña Mercedes Saboya Goset, y don Francisco Sarroca Saboya. No asiste don Jorge Riba Segalás a pesar de haber sido convocado mediante el requerimiento formulado por el Notario de Sort don Ramón Coll Figa según acta autorizada por el mismo a veintiuno pasado con el número trescientos ochenta y seis de su protocolo. Don Francisco Sarroca Saboya asiste en nombre propio y además en nombre y representación de su esposa doña Angela Riba Blasi, como mandatario verbal de la misma. Todos los asistentes y don Jorge Riba Segalás son los cabezas de familia que tienen casa abierta, vecinos del pueblo y con propiedad en el mismo. Se acredita las circunstancias de ser cabezas de familia y vecinos de Tor con la certificación expedida por el Secretario del Ayuntamiento de Alins a diecisiete de diciembre pasado. También asiste doña Carmen Vidal Mayol (que es cabeza) digo Mallol, que es cabeza de familia, vecina con casa en este pueblo y lo hace conjuntamente con doña Pilar Tomás Gabarra. Todos los nombrados propietarios, sin perjuicio del pleito pendiente con don Jorge Riba Segalás, son los mismos miembros actuales de la Sociedad. Don Francisco Sarroca Saboya y don José Montané Baró son respectivamente los actuales Presidente y Secretario de la Junta Directiva y por lo tanto como tal actúan en la presente Junta General.
El orden del día según la convocatoria en el siguiente:
1º Pronunciamiento sobre contrato de explotación de la Montaña de Tor con fines turísiticos, deportivos y comerciales que ofrecerá el Sr. Rubén Castañer. 2º Modificación, en su caso, de las Bases de la Sociedad. 3º Ruegos y preguntas.
El señor presidente abre la sesión y seguidamente comienzan a debatirse los asuntos. Los acuerdos tomados, por unanimidad son los siguientes:
Primero.- Aprobar en todas sus partes el pliego de condiciones presentado por el interesado don Rubén Castañer Ejarque para la explotación de la Montaña de Tor con fines turísticos y deportivos. Un ejemplar de dicho pliego de condiciones queda en poder de esta sociedad firmado por el señor Castañer por lo que su contenido se da aquí por reproducido. Por consiguiente, queda facultado el señor Presidente don Francisco Sarroca Saboya para firmar en representación de la sociedad dicho pliego de condiciones y para obligar a la misma según el citado documento.
Segundo.- Facultar expresamente al señor Presidente para que proceda a otorgar en nombre de la Sociedad cuantos documentos sean precisos así como para otorgar las escrituras de poder o de venta a que se refieren las condiciones del contrato.
Tercero.- Se declara compatible el aprovechamiento deportivo turístico a que se refiere dicho contrato con los estipulados en la escritura fundacional de la sociedad, por lo que para otorgar el contrato de arrendamiento o de venta comprendidos en el mismo no se considera necesaria modificación alguna de las Bases de la Sociedad, aunque deban segregarse porciones de la finca con fines comerciales.
Y no habiendo más asuntos a tratar, se levanta la sesión una vez redactada el acta que los asistentes firman en señal de conformidad, una vez leída en alta voz.

(Signatures) Francisco Sarroca. Pilar Tomás. Mercedes Saboya. Carmen Vidal. Josep Montaner.'
 
 
Document original:





 
Bloc MMT


 

05 d’octubre 2023

La Síndrome de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a una nova edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Després d'unes setmanes d'inactivitat des de la darrera entrada, trobem encertat d'escriure sobre una qüestió relacionada amb el títol de l'edició d'avui, que veureu tot seguit.
Abans però, potser caldria començar amb les dues qüestions que la majoria de seguidors del bloc acostumen a plantejar-nos tot sovint; Què us va motivar per començar a escriure el bloc? i, què està representant per a vosaltres aquest bloc? No és que els interessats que ens fan aquestes preguntes ens parlin de vostè, no, és perquè al principi aquest projecte va engegar-se amb dos editors, o més aviat un editor i un col·laborador assidu que tot sovint signava les seves publicacions sota un o un altre pseudònim, però que lamentablement va deixar de col·laborar amb el bloc.
Com a la majoria dels afeccionats a la història de Tor, seduïts per aquest món de fets estranys, personatges curiosos, increïbles misteris, i llocs emblemàtics, vam començar enganxant-nos al 30 Minuts del 1.997, i posteriorment a l'esperat Tor, tretze cases i tres morts, continuant, lògicament, amb el 'podcast' de Catalunya Ràdio batejat amb el mateix nom del llibre que va llançar a la fama Carles Porta.
 
 
 
 
De seguida, la gent que no coneix prou la història de Tor i tampoc al criticat editor d'aquest mitjà, el jutja i de seguida el sentencia culpable de ser morbós, sense conèixer prou les motivacions que el duen a engegar aquest projecte. Quan els has fet veure que el morbo no és el que mou la maquinària de la MMT, aleshores, es decanten per l'interès econòmic. Increïble! Tot i que és un respectable parer, perquè segurament som el primer i únic mitjà al món digital i a l'analògic, que ens hi hem ficat i especialitzat seriosament al tema de la història del poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, sense pretensió econòmica ni de cap altra mena, o com se sol dir, sense ànim de fer calés, i és clar, això, de vegades, costa de creure per alguns.
Després de ser aficionats incondicionals a la història de la muntanya de Tor i els seus personatges, se'ns feia quelcom força estrany que ningú no n'hagués engegat un projecte desinteressat com aquest, tot i que potser no sigui el més popular per la xarxa social on es penja, doncs ja sabem que el format de bloc com a tal es va imposar i més aviat va tenir el seu èxit la dècada passada i potser l'anterior. No vèiem una xarxa prou encertada per dur a terme la nostra empresa. Un recull de notícies, d'informacions, de parers, de col·laboracions, d'entrevistes, de comentaris dels seguidors, i de tot el material relacionat amb la història que omple les pàgines d'aquesta casa virtual, que no fos millor que el format de bloc, sempre però, recolzat per altres xarxes socials com han estat i són 'YouTube' i 'X' (Abans Twitter). I directament relacionat amb això, hi ha el públic al que preteníem dirigir aquest canal, un públic específic que no és precisament tan assidu a les xarxes socials de moda.
També ha costat de creure per alguns que tampoc no busquem el reconeixement ni la fama, doncs és clar, en aquest món no s'entenen les obres de franc, si no és que ets una 'ONG', o quelcom semblant. Aleshores, es pregunten, si no vols morbo, ni calés, ni fama, ni reconeixement dels famosos, què és el que pretens i perquè escrius el bloc? Ostres! Però tant costa d'entendre que algú escrigui sobre una història que l'apassiona!? Doncs ves per on, potser sigui això; passió per la història d'un dels racons del Pirineu català més desconeguts i alhora més oblidats de la nostra cultura.
Potser encara hi hagi algú que no s'ho acabi d'empassar, però després de més d'un any i mig, més de dos centenars d'entrades i de pàgines, desenes d'enllaços relacionats, entrevistes amb personatges de la història original, vídeos, i molt més, si encara no es fa prou evident que aquest bloc s'escriu de manera totalment desinteressada, no ho entenc, de debò, però tothom és ben lliure de creure's el que li sembli, per descomptat.
Passant a la segona qüestió més demanada; què ha suposat això d'escriure el bloc fins ara, i tot el que en comporta; parlar amb tots els personatges que han protagonitzat nombroses entrades, podem dir que tot va començar relativament tranquil, fins que, i que consti que vam ser advertits, els personatges amb els que tractàvem es feien cada vegada, per dir-ho d'alguna manera, més peculiars.
El 'virus de Tor', o 'La síndrome de Tor' segons la definició per al trastorn que pateixen alguns personatges i relacionats amb aquests per allà dalt, i diem trastorn per definir-ho d'alguna manera, tot i que no creiem que es tracti pas de cap patologia, però si que seria digne d'estudi seriós, encara es deixa veure sovint a dia d'avui, i continua aixecant força polseguera quan es posen damunt la taula segons quins temes.
Ve a ser allò que Porta ha dit alguna vegada: Les coses encara són calentes per allà dalt.
Arribat el moment quan el bloc va començar a ampliar el seu horitzó, passant a realitzar més treball de camp que vam anar aportant en forma de cròniques i entrevistes, entre d'altres, amb personatges directes i indirectes de la història de la muntanya de la discòrdia, ens adonàvem realment amb qui ens l'estàvem jugant.
Gent que encara creu que tothom els vol robar la seva part de la muntanya. Si, encara.
Uns altres que no volen parlar amb la premsa fins que no s'esclareixi el crim de Sansa, però que sospitosament ho fan després de gairebé trenta anys, de cop i volta, i ningú sap aparentment perquè aquest sobtat canvi de parer.
Segons va esbrinar Veronica Frenzel, reportera independent alemanya que va fer un reportatge a Tor l'any 2016, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà, la gent de Tor es torna boja degut a les radiacions que desprenen algunes roques radioactives d'aquella muntanya, o potser per la fressa embogidora del cabdal de La Noguera de Tor, que no deixa descansar ni de dia ni de nit els pobres habitants d'aquell petit poblet tan tràgic del Pirineu de Lleida.
Hi ha un altre personatge que ens va alertar de l'estranya naturalesa de la gent de Tor i els seus voltants, i el resultat va ser l'advertit, i potser en va fer curt i tot. No podem dir que ens agafés per sorpresa aquell tracte de desconfiança quan ens van qualificar d'intrusos que explicàvem una història que no coneixíem i que no ens pertanyia. Quan ens van dir que no els convenceríem amb el projecte del parc natural de Sansa, el qual només estàvem mirant d'exposar, de manera desinteressada i totalment neutral, segons ens va confiar en Gregori de Aulestia a l'entrevista que ens va concedir. Tampoc ens va sorprendre però si que ens va ofendre una mica que ens tractessin de morbosos, després de tota la feina feta al bloc, però és clar, és molt fàcil desqualificar de manera gratuïta sense coneixement de causa.
Per altra banda ens hem trobat també amb persones que hi són exclusivament per l'interès econòmic uns, i per mirar d'emblanquinar la imatge de personatges foscos que ho són irremeiablement, es digui el que es digui, i s'escrigui el que s'escrigui. Persones que no comprenen que algú escrigui un bloc desinteressadament, corrompudes per l'avarícia i la supèrbia, dos pecats capitals que si fossin delicte, no vull ni pensar-ho, què passaria, diantre!.
No podia pas ser d'una altra manera. Una història fosca i uns personatges obcecats d'odis ancestrals i d'un sentiment d'abandonament i oblit que ja s'ha fet llegat, amanit tot plegat amb una situació definida popularment amb que la gent del Pallars Sobirà donarien un dit perquè algun foraster li tallés un braç al veí. Frase que em va quedar gravada i que sembla és popular del folclore pallarès. I no dic per allà dalt perquè jo sigui a baix, sinó perquè encara ho veig molt més amunt dels mil dos-cents metres d'on visc, no se si m'explico prou bé.
També cal afegir que d'altres col·laboradors ens han advertit però, no pel caràcter de la gent del Pallars i de Tor en concret, que també, sinó més aviat pel tema tan sensible que toquem de vegades al bloc. Ara no vull donar més detalls, però els més fidels seguidors ja ho heu caçat al vol. I és que de vegades es fa un pèl complicat evitar de ficar-se en temes delicats quan es parla i s'escriu de Tor i els seus personatges, i tampoc no ho és això d'escriure de manera neutral per mirar de no ofendre ni enutjar ningú, i m'agradaria fer constar que les anècdotes explicades no són pas acusacions, i que si algú s'hi veu eludit, li demanem les més sinceres disculpes, tot i que només donem el nostre parer al respecte, on hi ha situacions i fets que han succeït d'una manera i ja no es poden pas esborrar.
Fins aquí un esbós del viscut fins ara amb l'edició d'aquest bloc, que no s'acabarà pas aquí, doncs tenim previst oferir-vos moltes més històries, testimonis, entrevistes, dades inèdites, i moltes altres coses més, encara que el 'Síndrome de Tor' ens faci abaixar el cap de tant en tant i ens fereixi l'honor, s´ho val, i continuarem amb la mateixa línia i amb més motivació cada dia.
 
Agraïts pel vostre recolzament i la vostra inestimable col·laboració.
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

Entrada Destacada

Els Hereus de Josep Montaner Deneguen l'Accés a Carles Porta i a Miguel Aguilera a Casa Sansa

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor. Com hem comentat anteriorment, sembla ...