Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sansa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sansa. Mostrar tots els missatges

18 de febrer 2024

Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts' us recordareu que Carles Porta ens parla sobre la central elèctrica del poble, o com ell mateix l'anomenava, "minicentral molt mini". Es tractava d'una caseta edificada per Sansa i alguns altres veïns de Tor on s'hi va instal·lar un generador elèctric i un alternador, impulsats per una turbina moguda per les aigües de La Noguera de Tor, al mateix poble de les tretze cases. Segons ens explica Porta, un bon dia Josep Montaner, Sansa, es va aixecar de mala llet, va tenir brega amb alguns veïns, i va despenjar tots els fils elèctrics que havia penjat per dur llum a les cases del poble, i així es va acabar la història d'aquella minicentral elèctrica.
 
 
Caseta de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta
 
 
Des d'aleshores, el poble de Tor no ha tingut una altra central col·lectiva de producció d'energia elèctrica, i per descomptat que encara no hi ha arribat pas l'escomesa elèctrica de companyia. Són els mateixos veïns que quan necessiten electricitat, engeguen els seus propis grups electrògens o generadors elèctrics, normalment de benzina. Des de fa pocs anys, també s'hi ha instal·lat plaques fotovoltaiques a la teulada d'alguna casa, tot i que ens consta que només es fan servir a la temporada d'estiu, al tractar-se d'habitatges de vacances o de segona residència.
Sabem que quan Sansa i Castañer van engegar el projecte de les pistes d'esquí, van tornar a posar en funcionament la minicentral elèctrica de Tor, però un bon matí va aparèixer sabotejada per uns desconeguts, tal i com va succeir també amb d'altres instal·lacions que s'havien construït per acollir els primers treballadors del complex d'hivern, projectat pel cacic i l'agent immobiliari d'Andorra.
 

 Alternador de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


És prou curiós que el nucli habitat més a prop de Tor, Norís, encara més petit que aquest primer, si que gaudeixi de llum de companyia i que no s'hagi allargat l'escomesa elèctrica uns quilòmetres més, fins al poble de les tretze cases, per tal d'alimentar els habitatges i l'enllumenat públic dels pocs i curts carrers d'aquest. I diem curiós i no estrany, perquè possiblement sigui a causa d'una altra manca d'entesa més entre els tretze copropietaris de la muntanya de la discòrdia, tot i que si trobeu que anem errats, ja sabeu que els vostres comentaris sempre són benvinguts.


Turbina, alternador, i corretja de transmissió de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Respecte al tema de la minicentral elèctrica de Tor, ja s'havia documentat a una pàgina web de fa uns anys. Es tracta del treball de recerca de batxillerat d'un parell d'alumnes de l'IES Hug Roger III de Sort, que van fer un recull de les centrals hidroelèctriques, molins fariners, i serradores dels pobles del Pallars Sobirà, tots impulsats per la força hidràulica dels rius de la comarca. Així doncs, podem veure que Tor també va comptar amb alguns molins fariners i una serradora, tots impulsats per la força hidràulica de les aigües de La Noguera de Tor. El treball web de Maria Griñó i Albert Boneta es va titular 'Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà', i encara es pot visitar avui dia a l'adreça web següent: http://eduardg.16mb.com/molespallars/index.htm
Si algú pot aportar més informació el respecte, estarem encantats de poder ampliar aquesta entrada amb les novetats que ens feu arribar.
 
  
L'edifici de l'antiga serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

La maquinària de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Detall de l'eina de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Caseta de l'antic molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Interior del molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Rodet inferior de la mola del molí fariner de Tor. Foto: M. griñó, A. Boneta


Si ens hi fixem bé, a la part superior de la façana de la casa comuna de Tor, encara hi resta un vestigi prou evident del passat de l'escomesa elèctrica del poble; s'hi pot veure la suportació, amb els seus corresponents elements aïllants i uns fils elèctrics entortolligats al balcó superior dret, que feia possible que el poble de les 13 cases tingués llum elèctric.




Bloc MMT

14 de febrer 2024

Una Tomba al Cementiri de Tor: Trinitat Montaner Baró

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Si alguna vegada heu estat a Tor, possiblement haureu contemplat l'església de Sant Pere de Tor, temple cristià que s'ha fet inevitablement indissoluble a la història d'aquest poblat pirinenc, ja des dels seus antics inicis.
Com era prou comú a l'antiguitat, els cementiris dels pobles s'habilitaven normalment a tocar dels temples, bé fossin esglésies, ermites, etc., i en el cas de Tor, això no fou pas cap excepció. Si ens hi fixem prou bé, al mateix recinte de l'església de Sant Pere, hi podem apreciar unes tombes. És el cementiri de Tor.
Al cementiri de Tor hi ha una tomba que passa desapercebuda per als visitants. Unes vegades per respecte del temple sagrat i el camp sant, i unes altres potser per desconeixement. La tomba és encapçalada per una creu metàl·lica a on hi ha un nom i unes dates gravades; 'Trinitat Montaner Baró, 1936-1937'. Quan hi llegim aquests cognoms, de seguida ens ve al cap una de les persones més influents i importants de la història més recent de Tor: Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa, o simplement, Sansa. Podem pensar doncs, evidentment, que la menuda enterrada a la tomba en qüestió es pugui tractar d'una germana del cacic, tot i que mai ningú no n'ha parlat. Prou sigui perquè la petita va traspassar amb un any d'edat o potser fins i tot uns mesos, possiblement a causa d'una malaltia sobtada o potser per culpa de complicacions del naixement. Tot això només respon a les nostres primeres especulacions i, si algú pot aportar alguna informació al respecte, sempre serà benvinguda. Fins aleshores restarem amb una tomba ocupada pel cos d'un nadó amb una curta història desconeguda, i us demanarem que si decidiu visitar el cementiri de Tor, hi accediu amb tot el respecte i la consideració que es mereix aquest camp sant i els que allí hi descansen.
 
 

 

 Fotografies: Núria Comes
 
 
 
 
Bloc MMT

19 de novembre 2023

El 'Making-of' del Podcast 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la MMT.

En aquesta entrada, hem volgut recuperar un vídeo del programa 'Tot es mou' de TV3 on van entrevistar Carles Porta en relació al podcast que, l'any 2.018, va produir en col·laboració amb Catalunya Ràdio. Al mateix vídeo hi podem veure una mica de 'making-of' del podcast, o el 'com es va fer', mentre entrevisten el seu productor. Hi ha una cosa que cal destacar i és com respon a la qüestió que ja s'ha fet inevitable quan es parla de Tor i la seva història: Qui va assassinar Sansa? Fixem-nos que Porta es dirigeix a una persona mentre mira a càmera com si la conegués, fent-li saber que el crim ja ha prescrit i que per tant ja no hauria de pagar per la mort de Josep Montaner, Sansa, mentre el convida, o la convida, a sortir a parlar i a confessar el crim.
 
 

 
Des d'aquest mitjà, continuem creient que Porta no diu qui pensa que és l'assassí de Sansa per interessos econòmics i personals, cosa que de fet ja va reconèixer al seu moment en una entrevista de ràdio: "El secret de Tor l'explicaré. Però encara no, que val diners". Així també deia en una altra entrevista que Jordi Riba Segalàs, Palanca, era un home incivilitzat: "Carles Porta: El Palanca era un home per civilitzar". També cal destacar, en relació a la darrera entrada al bloc, que la 'docusèrie' 'Tor, la muntanya maleïda' que ha estat ja protagonista d'algunes entrades a aquest mitjà, s'hauria d'haver estrenat l'any 2.021!: "Carles Porta: A Tor hi veurem el Palanca en plena acció i un sopar de la família monster". Sembla que aquest ajornament tan llarg de l'estrena de l'esperada 'docusèrie' de Tor, ha estat provocat per l'èxit rotund de la sèrie 'Crims' produïda per Porta, i sobretot i especialment, pel cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que recentment va estrenar sèrie a una coneguda plataforma d'streaming, segons va declarar el mateix Porta.
Així doncs, els aficionats a la història del poble de les tretze cases, encara haurem d'esperar una mica més per poder descobrir aquesta sèrie que de ben segur no ens decepcionarà.
Ara us deixem amb el vídeo que protagonitza l'entrada d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, que podeu visualitzar tot seguit:
 
 
 

 
Us recordem que podeu escoltar el podcast de Carles Porta 'Tor, tretze cases i tres morts' al següent enllaç:

 
 
Bloc MMT

 

04 de novembre 2023

Document Original de la Història de Tor: Notificació a Jordi Riba, Palanca

Una cordial salutació, seguidors del bloc. Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada.

 

 

Continuant amb la tònica de les darreres entrades al bloc, avui us oferim també un document original de la història del poble de les tretze cases. Es tracta de la notificació adreçada a Palanca que un industrial de l'època, Joaquim d'Arquer, li va fer arribar a Casa Gallart d'Alins, en comptes d'enviar-li a Casa Palanca de Tor, el vint-i-dos de febrer del mil nou-cents setanta-quatre, gairebé dos anys abans de la junta extraordinària de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Com podreu llegir vosaltres mateixos a continuació, li fa saber que el projecte de començar una empresa per a dur a terme l'aprofitament turístic de la muntanya de Tor, continua endavant. De la mateixa manera li diu que hi ha dues opcions possibles; o participar al projecte, o vendre la seva part de la muntanya per un preu raonable.
Desconeixem si Palanca hi va respondre a la notificació, però el que si que sabem segur és que mai no en va voler saber res d'urbanitzar la muntanya, ni a canvi de tots els diners del món. Sempre es mantingué ferm amb la seva decisió que defensà amb molt de coratge durant tota la seva vida.
A banda de tot això, és la primera vegada que llegim el nom de Joaquim d'Arquer relacionat amb la història de Tor i el tema de les pistes d'esquí. Podria semblar que fos uns dels nombrosos lletrats contractats per Sansa o Castañer, però segons el que hem pogut esbrinar al respecte, pel que sembla, Joaquim d'Arquer fou un destacat empresari de l'època, que no acabem de lligar amb el projecte de les pistes d'esquí. Podria ser un dels inversors o impulsors d'aquella empresa, tot i que en comptes d'especular al respecte, us demanem la vostra col·laboració, i si en teniu alguna informació que ens pugui ajudar a comprendre la implicació de Joaquim d'Arquer amb el projecte de Sansa i de Castañer, serà benvinguda.
 
 
 



 

Bloc MMT

24 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic mitjà desinteressat dedicat a la història del poble de les tretze cases.

 

 

A la penúltima entrada al bloc, us portàvem un document original de la història de Tor; L' Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Aquella reunió extraordinària pretenia deixar constància dels tractes que la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor feia amb Rubén Castañer, relatius a la urbanització d'una part de la finca amb finalitats esportives i de lleure, així com de comerciar amb algunes zones de la mateixa per vendre-les a terceres persones o entitats.

 

De l'acta de la junta extraordinària se'n desprèn el document original que us oferim en aquesta ocasió; El plec de condicions que havien de regir el contracte d'arrendament de la muntanya. Tot plegat, com ja sabem, amb el desacord rotund del tercer cacic de Tor i els seus partidaris; Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Malauradament, el document original és incomplert, doncs manca la quarta pàgina del mateix, on es redactaren les clàusules setzena, dissetena, i divuitena. Agrairem doncs especialment si algun col·laborador del bloc ens la pot facilitar per a completar aquesta entrada.
Relacionat amb aquests dos documents originals ja esmentats, també disposem en exclusiva, del projecte original de la urbanització de la muntanya de Tor dissenyat per Rubén Castañer i digitalitzat pel seu amic i biògraf, publicat l'any passat a la secció dels Documents Originals dels Successos de Tor: El Projecte Immobiliari Original de Rubén Castañer per a la Muntanya de Tor.
 
 

 







 
Bloc MMT

16 d’octubre 2023

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Antic Petit País al Bell Mig del Paradís

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de Tor.

Avui us volem anunciar la publicació de la primera part d'un relat ambientat a l'infantesa de Josep Montaner, quan descobreix quelcom sorprenent sobre la història del poble que el veié néixer i créixer. Un secret barrejat amb una llegenda i un antic principat perdut en el temps i la memòria col·lectiva de la seva gent. No us deixeu perdre...
 
 

11 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

Benvinguts sigueu novament al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

En aquesta ocasió us portem un interessant document original (fotocopiat i digitalitzat del manuscrit original) que inclourem a l'apartat del bloc 'Documents originals dels successos de Tor' pel seu gran valor històric pel que fa als escassos documents testimonials existents dels anys 70 i 80 del segle passat, referents a esdeveniments transcendentals des que a Sansa se li acudí transformar la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí.
Es tracta ni més ni menys que de l'acta de la junta extraordinària del vint-i-tres de desembre del mil nou-cents setanta-sis, quan Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, convocaren  els veïns que encara tenien drets sobre la finca, en qualitat de president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor, i Secretari de la mateixa, respectivament.
El motiu d'aquella suposada convocatòria, fou el de debatre la proposta de Rubén Castañer a la Societat sobre el seu projecte del complex d'hivern i les pistes d'esquí, projecte del que tots els assistents ja en tenien coneixement previ i eren d'acord amb tot, però calia deixar constància de la reunió i per tant redactar l'acta de la mateixa a on els assistents, amb facultats i poders sobre la Junta de la Societat de Copropietaris, s'unien per dur a terme l'empresa de Sansa i de Castañer, deixant de banda, lògicament, la resta de copropietaris detractors del projecte de Sansa, com ara Palanca i els seus partidaris.
Si ens hi fixem amb la data i el lloc de celebració de la junta en qüestió, ens adonarem que es feia gairebé impossible que s'hi hagués celebrat tal i com la signaven els assistents. Un desembre qualsevol, al Tor de fa quasi cinquanta anys, s'hi podia acumular fàcilment un parell de metres de neu, amb unes temperatures polars, com a mínim. Tot i que se sap que les reunions de la Societat de Copropietaris mai no se celebraven a l'hivern a Tor, sempre hi feien constar aquelles dates, i com si les haguessin celebrat al mateix poble. Possiblement aquella reunió els era més urgent, doncs havien de fer constar oficialment que tots ells eren d'acord amb el projecte de Castañer i les seves condicions respecte a la construcció del complex hivernal i de les pistes d'esquí.
L'acta manuscrita que ocupa avui l'entrada al bloc, fou redactada pel secretari de l'època, que va ser el propi Josep Montaner Baró. Fixem-nos en el traç de la seva lletra i la cal·ligrafia que dibuixava. Com que era força illegible, i la còpia de la que disposem no és massa bona, hem fet una transcripció del document que podeu llegir a continuació.
 


–'En el pueblo de Tor (Municipio de Alins), a veintitrés de diciembre de mil novecientos setenta y seis. Siendo el día de la fecha se reúnen a la hora señalada en Junta General Extraordinaria para la correspondiente convocatoria las personas siguientes: doña Pilar Tomás Gabarra, don José Montané Baró, doña Mercedes Saboya Goset, y don Francisco Sarroca Saboya. No asiste don Jorge Riba Segalás a pesar de haber sido convocado mediante el requerimiento formulado por el Notario de Sort don Ramón Coll Figa según acta autorizada por el mismo a veintiuno pasado con el número trescientos ochenta y seis de su protocolo. Don Francisco Sarroca Saboya asiste en nombre propio y además en nombre y representación de su esposa doña Angela Riba Blasi, como mandatario verbal de la misma. Todos los asistentes y don Jorge Riba Segalás son los cabezas de familia que tienen casa abierta, vecinos del pueblo y con propiedad en el mismo. Se acredita las circunstancias de ser cabezas de familia y vecinos de Tor con la certificación expedida por el Secretario del Ayuntamiento de Alins a diecisiete de diciembre pasado. También asiste doña Carmen Vidal Mayol (que es cabeza) digo Mallol, que es cabeza de familia, vecina con casa en este pueblo y lo hace conjuntamente con doña Pilar Tomás Gabarra. Todos los nombrados propietarios, sin perjuicio del pleito pendiente con don Jorge Riba Segalás, son los mismos miembros actuales de la Sociedad. Don Francisco Sarroca Saboya y don José Montané Baró son respectivamente los actuales Presidente y Secretario de la Junta Directiva y por lo tanto como tal actúan en la presente Junta General.
El orden del día según la convocatoria en el siguiente:
1º Pronunciamiento sobre contrato de explotación de la Montaña de Tor con fines turísiticos, deportivos y comerciales que ofrecerá el Sr. Rubén Castañer. 2º Modificación, en su caso, de las Bases de la Sociedad. 3º Ruegos y preguntas.
El señor presidente abre la sesión y seguidamente comienzan a debatirse los asuntos. Los acuerdos tomados, por unanimidad son los siguientes:
Primero.- Aprobar en todas sus partes el pliego de condiciones presentado por el interesado don Rubén Castañer Ejarque para la explotación de la Montaña de Tor con fines turísticos y deportivos. Un ejemplar de dicho pliego de condiciones queda en poder de esta sociedad firmado por el señor Castañer por lo que su contenido se da aquí por reproducido. Por consiguiente, queda facultado el señor Presidente don Francisco Sarroca Saboya para firmar en representación de la sociedad dicho pliego de condiciones y para obligar a la misma según el citado documento.
Segundo.- Facultar expresamente al señor Presidente para que proceda a otorgar en nombre de la Sociedad cuantos documentos sean precisos así como para otorgar las escrituras de poder o de venta a que se refieren las condiciones del contrato.
Tercero.- Se declara compatible el aprovechamiento deportivo turístico a que se refiere dicho contrato con los estipulados en la escritura fundacional de la sociedad, por lo que para otorgar el contrato de arrendamiento o de venta comprendidos en el mismo no se considera necesaria modificación alguna de las Bases de la Sociedad, aunque deban segregarse porciones de la finca con fines comerciales.
Y no habiendo más asuntos a tratar, se levanta la sesión una vez redactada el acta que los asistentes firman en señal de conformidad, una vez leída en alta voz.

(Signatures) Francisco Sarroca. Pilar Tomás. Mercedes Saboya. Carmen Vidal. Josep Montaner.'
 
 
Document original:





 
Bloc MMT


 

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

04 de setembre 2023

Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.
 
 


En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.
Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.
Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.
Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:
 
–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?
Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.
 
–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?
Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?
 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.
Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.
Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?
El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.
Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

10 d’agost 2023

28 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

El passat trenta de juliol s'acomplí el vint-i-vuitè aniversari de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa, o Sansa, segons l'anomenaven uns i altres, a casa seva, a Tor.
A l'entrada que vam dedicar-hi l'any passat (27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?), en barallàvem algunes hipòtesis de qui i com podria haver assassinat Sansa i perquè, tot fent una reconstrucció de les lesions que els forenses van trobar en analitzar el cadàver de Montaner.
A dia d'avui, no han aparegut informacions oficials i, encara menys, evidències al voltant del cas, que ens permetin poder assenyalar una persona o un col·lectiu, amb proves o teories prou sòlides que ho facin irrefutable. Tot i així, i  gràcies a l'entrevista que vam mantenir amb Gregori de Aulestia, un dels implicats a la troballa del cos i un dels testimonis principals de l'escena del crim, totes les teories que podríem haver especulat fins aleshores, es van esvair del tot en aquell precís instant, literalment parlant, i sense cap mena de dubte.
 
 
Per als editors d'aquest bloc, a hores d'ara i si no apareix cap altra hipòtesi que faci més evident qui va assassinar Sansa, justificant-ne també les motivacions prou convincentment, acceptem la hipòtesi personal de Gregori de Aulestia com la més lògica, sòlida, encertada, i coherent de totes les que podríem haver especulat fins ara. (Qui va assassinar Sansa? La teoria de Gregori de Aulestia).
Per una altra banda, hi ha la hipòtesi del periodista i escriptor Carles Porta, que assegura tenir un sospitós però mai no ha volgut dir qui creu que és o són l'assassí o els assassins de Sansa, tot i que des d'aquest mitjà, creiem que s'ho reserva per mantenir el misteri i la història del crim vius, com una mena d'interès a deixar la porta oberta per a publicar altres obres literàries sobre el cas. Podria ser que en deixi caure alguna cosa a la docusèrie que està preparant TV3 sobre aquest tema, batejada amb el mateix títol que va rebre el reportatge del 30' del 1.997; 'Tor, la muntanya maleïda', que se suposa s'estrenarà a finals d'aquest 2.023 a aquest canal de televisió.
Des de la Maledicció de la Muntanya de Tor, us mantindrem contínuament informats de qualsevol novetat en relació al crim de Sansa, i desitjaríem que a l'entrada de l'any que ve sobre el cas, ja us en poguéssim aportar quelcom prou revelador que sentencii l'assassinat i els assassins de l'antic amo de la controvertida muntanya, i tancar així una pàgina de la història més fosca del poble de les tretze cases.
 
 

 
Si desitgeu aportar quelcom en relació a aquest tema, o fer-ne qualsevol comentari al respecte, ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada:

 

 Feu un Comentari

 
Agraïm la vostra col·laboració, participació, i fidelitat al bloc, seguidors del misteri i de la història de la muntanya de Tor.
 
 
 
 
Bloc MMT


 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...