La Maledicció de la Muntanya de Tor va Col·laborar amb la Sèrie Documental 'Tor'

Benvinguts a una nova entrada a la MMT, seguidors del bloc. Salutacions cordials del seu editor.

Doncs sí, així va ser, vam col·laborar amb la 'docusèrie' d'en Carles Porta. Aquesta fou una de les anècdotes viscudes mentre hem escrit i hem treballat aquest bloc.

Tot es remunta al passat mes d'abril de l'any 2.023. Arran de la publicació de les fotografies d'uns col·laboradors alemanys i amics de Sansa i de Gregori, publicades per aquest mitjà a l'entrada titulada 'Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya', el mateix mes d'abril del 2.023, es va posar en contacte amb l'editor del bloc un dels responsables de contingut de la sèrie 'Tor', que encara es trobava en procés de producció.

Els van agradar les fotos, doncs no deixaven de ser material gràfic inèdit on apareixia Sansa pocs anys abans de morir, juntament amb Gregori i altres personatges de Tor. I les volien per treure-les a la sèrie, és clar. Ens van demanar que els poséssim en contacte amb l'autor de les fotografies. I així ho vam fer. Fins i tot ens vam entrevistar per parlar de Tor, el bloc, i una mica de la sèrie que estaven cuinant. Durant la trobada, se'ns va oferir ser entrevistats i sortir a la 'tele', oferta que vam declinar de seguida. Suposo que a tothom li fa certa il·lusió sortir a TV, però aquest no era ni és el nostre cas. Fins i tot se'ns van oferir diners, però altra vegada els vam rebutjar. Aquest és un mitjà desinteressat, i per tant no acceptem diners per fer la nostra tasca independent d'investigació i recopilació sobre Tor i la seva història.

 

 

 

 

Com que les ofertes d'aquell emissari de Porta van ser rebutjades, se'ns va demanar què volíem, doncs. Què volíem a canvi de col·laborar amb la producció de la sèrie, s'entén, oi? Doncs la nostra resposta fou simplement aparèixer als crèdits com a col·laboradors d'aquesta producció, i res més. És a dir, una simple ressenya del bloc després de cada capítol que no es veu ni un segon en pantalla, com ara al llistat d'agraïments. Bé, i res més no, exactament. Es va acordar, segons ens va oferir voluntàriament aquell enviat del director de la sèrie, que hi hauria una col·laboració entre les dues parts. El bloc els facilitaria documents del seu interès, i quan s'estrenés la sèrie, la MMT rebria altres documents que no s'havien pogut emprar a la producció, per a publicar-los a la nostra edició.

Per la nostra part vam complir tot el que ens van demanar. Els vam fer arribar documents que no havien pogut recopilar i per a ells eren inèdits, i fins i tot, creiem, se'n van agafar del bloc sense el nostre consentiment, tot i que això ho deixarem entre parèntesi perquè no es pot demostrar.

I què ens van entregar a canvi, segons ens van prometre? Doncs la veritat, res de res. Encara continuem esperant aquells documents que ens havien de compartir, la veritat sigui dita. I vam aparèixer als crèdits de la sèrie? Doncs tampoc. Ni una cosa, ni l'altra. Ja em disculpareu l'expressió, però suposo que vam patir les promeses d'uns venedors de fum, com se sol dir.

 

 

L'escriptora Núria Comes, de la que n'hem escrit alguna entrada fent-ne menció, ens va explicar en una conversa en persona, que el mateix Carles Porta li havia confessat que ella era la competència per a ell, per tant, no la podia nomenar de cap manera. Suposem que el bloc també ho podria ser, potser perquè som crítics quan creiem que ho hem de ser i amb qui ho hem de ser, i no rebem instruccions de ningú a l'hora d'escriure les nostres entrades, però de la mateixa manera tampoc no demanem permís a ningú per escriure el nostre parer. Això sembla que no agrada tothom. Aquests són els avantatges o desavantatges de ser un mitjà de comunicació especialitzat, 100% independent.

I tornant al tema de les fotos dels col·laboradors alemanys: Doncs finalment no hi va haver entesa. L'autor de les fotos els demanava una suma de diners que no estaven disposats a pagar, i ho feia tenint en compte l'èxit i el rèdit econòmic que els duria la sèrie de 'Tor', i prou sabem que no anava gens errat. Així doncs, les fotografies inèdites de Sansa només apareixen públicament en aquest bloc, doncs som els únics que tenim autorització expressa del seu autor. És així perquè hom creu que les seves obres poden ser gaudides pel públic en general de manera desinteressada, però no per a treure'n una bona picossada fent el negoci que han fet i continuen fent amb la sèrie 'Tor' i el seu contingut.

Anècdotes com aquesta en tenim unes quantes, però potser que les anem explicant poc a poc. Escriure aquest bloc ha estat vertaderament satisfactori, però de vegades, també una mica frustrant. Encara que, sigui com sigui, sempre enriquidor.

 

 

Entrades relacionades:

 

-Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

-Per Fi s'Estrena l'Esperada Docusèrie 'Tor'

-Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

-Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

On és la Biografia de Rubén Castañer?

Salutacions, benvolguts visitants. Benvinguts a una nova entrada a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les 13 cases. La primera publicació d'aquest 2026, per cert.

Tal i com us avancem al títol, us volem tornar a esmentar el tema de les memòries de Rubén Castañer, el controvertit agent immobiliari d'origen aragonès establert a Andorra que Sansa va convèncer per construir una estació d'esquí a la muntanya de Tor.

Si feu una mica de memòria, recordareu que Amanda Castañer, filla de Ruben Castañer, juntament amb un amic de la família, van començar a recopilar les vivències i experiències d'aquest personatge aparegut a la història de Tor en un moment podríem dir, complicat, i projectaven escriure'n i publicar-ne una biografia. Des d'aquest mitjà ens en vam fer ressò, i de fet vam ser el primer mitjà a internet que ho va fer, escrivint algunes entrades sobre el tema, així com també entrevistant-ne els seus protagonistes.

 

 

 

El projecte però, encara no ha vist la llum, segons ens consta, després de tots aquests anys. La data prevista de la publicació de les que havien de ser les misterioses i reveladores memòries de Castañer, segons els seus autors, havia de ser justament després de l'estrena de la sèrie documental de Carles Porta, 'Tor', el passat 2024. No fou així, i ara ens fem aquesta pregunta: Què ha passat amb la biografia de Castañer? Al respecte però, podríem presumir que potser no hi ha hagut prou entesa entre les parts, o potser algun imprevist que està endarrerint aquesta obra que segons el seu autor, va trigar més de deu anys a recopilar, polir, i passar a net. Segurament, el propi Castañer, si s'ho està mirant tot des d'allà on sigui, deu afirmar que una vegada més es tracta de la mà negra de Tor, aquella que va patir a la seva pròpia pell i de la que en parlava a l'equip de Porta durant l'entrevista que li van fer per al 30 minuts de TV3 el 1997 titulat 'Tor, la muntanya maleïda'.

El nostre parer de tot plegat és que quan hi ha interessos econòmics pel davant, les coses no poden resultar com quan es fan amb el cor, i sense esperar cap recompensa a canvi. Ens expliquem:

Segons una font que mantindrem a l'anonimat, sembla que Castañer hauria contret uns deutes econòmics amb el qui més tard seria el seu biògraf, o hauria de ser-ho. Una vegada Castañer va morir, aquests deutes es van renegociar, i se suposa que els beneficis obtinguts per la hipotètica publicació de la biografia de Ruben Castañer, en part, anirien destinats a satisfer el deute que aquest havia generat amb un mestre d'informàtica per a gent gran, el qual li va impartir una sèrie de cursos que mai no van ser liquidats. Resumint; Com que Castañer no va pagar ni cinc pel curset d'informàtica, li va proposar al mestre d'escriure la seva biografia per satisfer el deute i potser més i tot. Al nostre parer, i veient el tarannà de Castañer, possiblement li va prometre 'Eldorado', i aquest hi va acceptar encantat però potser un pèl manipulat.

 

 

 

Sigui com sigui, és una vertadera llàstima que les memòries d'aquest personatge tan singular no hagin vist encara la llum. Doncs òbviament ens aportarien més informació sobre la història del projecte de l'estació d'esquí de Tor, i n'estem del tot segurs que revelarien secrets que només Castañer coneixia.

Fixem-nos que, possiblement, si Castañer no hagués escoltat Sansa, mai no s'hauria escrit la llegenda negra de Tor, tot i que tenint en compte el tarannà del vell Montaner, encara podria haver estat pitjor.

Des de La Maledicció de la Muntanya de Tor esperem amb candeletes poder llegir la biografia de Rubén Castañer, enemic de Palanca i aliat de Sansa i de Cerdà, mercenari del poder andorrà, però sobretot un personatge digne de novel·la negra de renom.

 

 

Entrades relacionades:

 

-El Llibre de Rubén Castañer

-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

-Entrevistem Amanda Castañer, la Filla de Rubén Castañer

 

 

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

 

'The New York Times' es fa Ressò del Crim de Sansa

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT, seguidors del bloc.

Cada vegada la malastruga història de Tor creua més fronteres. Aquest cop ha estat el conegut 'The New York Times' que ha volgut esbossar, una vegada més, la tràgica llegenda negra que acompanya sempre el poble de les tretze cases, com una cosa inevitable, com la mel per al mató, com la ratafia després d'un bon àpat. Quelcom indissoluble, d'obligada menció abans que res. Cal explicar el crim de Sansa però, també el dels altres.

Amb aquest fet en podríem potser, donar-ne bona raó de les nombroses visites rebudes a aquest mitjà darrerament, des de més enllà del nostre continent. I no només des dels EUA, no, doncs sembla que des del continent veí també se n'han interessat de la història d'aquest petit racó dels Pirineus Catalans.

 

 

 

I quan es parla de Tor, obligatòriament cal parlar de Carles Porta. Un periodista que s'ha fet seva la història negra de Tor. Fins i tot podríem dir que l'ha monopolitzada. Se l'ha apropiada, potser, i ningú no pot moure ni un dit amb Tor a nivell periodístic i editorial, si no és amb el consentiment del director de Crims. I és que amb aquest aspecte hem de ser crítics. Tor per a Porta ha estat com una bala a la recambra. Quan li ha calgut l'ha disparada i n'ha tret el rèdit esperat i segurament més i tot. I si cal prometre 'l'oro i el moro' per sortir-se'n amb la seva i trobar col·laboració i el que calgui, doncs es fa. Després no es compleix i no passa res. Total, ell és el totpoderós mediàtic i pot fer el que li sembli.

El 'Patter' de la llegenda negra de Tor n'està convençut que mai no es trobarà l'assassí o els assassins de Sansa. Potser no serà a cop de talonari, potser serà sense cap mena d'interès econòmic o mediàtic, potser serà de manera anònima. Però sigui com sigui, Porta sap explotar aquest filó de Tor, i no el pensa deixar escapar de cap manera. Va quedar prou escarmentat amb 'Mecanoscrit', i en va aprendre's la lliçó. Ara que ha aconseguit recuperar-se, no es deixarà caure altra vegada.

I m'haureu de disculpar amb aquestes darreres línies. Pot semblar que tingui una mena de ressentiment amb Porta, però el ressentiment en si, és en general, amb els personatges com ell, que te'ls vas trobant a la vida com el que es troba bolets; de vegades poden semblar prou bons, però te n'adones que potser no ho eren tant.

 

Podeu llegir l'article de 'The New York Times' titulat 'Spain’s True-Crime Capital Is Fed Up' pitjant el mateix títol.

 

 

Entrades relacionades:

 

–Bibliografia de Tor

–El Bloc de la MMT Internacional

–Reportatge Fotogràfic de Hahn+Hartung a Tor per a Stern Crime

–'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor 

  

 

 

Bloc MMT

 

 

 

30 Aniversari del Crim de Sansa

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Com la majoria de vosaltres ja coneixeu, tal dia com avui de l'any 1.995, dos 'buscavides' de Tor, trobaven el cos sense vida de l'amo únic de la muntanya maleïda, amb evidents signes de violència, a l'interior de la seva pròpia residència, a Casa Sansa.

Només cinc mesos després que el jutge de Tremp, José Antonio González González, donés la raó a Josep Montaner Baró i li concedís la propietat en solitari de la tan disputada muntanya de Tor, el cacic fou assassinat tal i com alguns ja profetitzaven amb anterioritat.

Des d'aquest mitjà creiem però, que tot el material que Carles Porta ha aportat com a resultat de gairebé trenta anys d'investigacions, no ha servit fins ara per a assenyalar un autor o autors de la mort de Sansa de manera prou clara i evident.

 

 

Com ja sabeu els seguidors del bloc, la nostra hipòtesi més creïble segons el nostre parer, és la d'en Gregori Aulestia; Aquella que ens explica que Sansa morí per culpa d'un avís que els marxà dels dits als seus autors. I per a ser més concrets, assenyalaria com a executors, uns sicaris de la màfia marsellesa, contractats suposadament, pels responsables del fons d'inversió belga que teòricament, van comprar la muntanya a Sansa fent efectiva una paga i senyal d'uns quants centenars de milions de pessetes.

Doncs bé, aquesta hipòtesi de Gregori tampoc no la podem donar com a vàlida al 100%, per haver sorgit recentment el testimoni d'una persona que assenyalaria el cercle familiar de Josep Montaner com a possibles inductors d'aquest crim. És un fil que Porta no va estirar, així com el dels sicaris marsellesos, que estranyament no van investigar els responsables de contingut de la docusèrie 'Tor'. Pot ser una casualitat? Porta no tenia prou indicis del cercle familiar de Sansa? Per què no va investigar la hipòtesi dels sicaris marsellesos? Sigui com sigui, sembla que la clau de tot plegat, que possiblement pot esclarir tots els dubtes al voltant d'aquesta incògnita que ja es manté per més de trenta anys, es podria anomenar 'Escós'. 

No podem aportar més detalls per a aquest fil ara mateix. La informació, ens ha estat confiada en exclusiva per un col·laborador del bloc que ens demana mantenir el seu anonimat. Com sempre, quan ens sigui possible donar-vos més informació el respecte, així ho farem, sempre que la història s'ho mereixi; sigui coherent, i pugui arribar a esvair incògnites que encara pesen sobre el cas del crim de Sansa. Fins aleshores, no deixeu pas de llegir el bloc, de ben segur hi ha informació que encara desconeixeu d'aquest món de Tor.

 

Entrades relacionades:

 

– 27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?  

– 28 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa? 

– 29 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Sansa i Palanca: Les primeres declaracions de Tor a televisió, a TVE Catalunya

Salutacions seguidors de la MMT, us saluda el seu editor amb aquesta nova entrada al bloc dedicat a la història de la muntanya de Tor.

Pel que sembla, la primera emissora de TV que es va fer ressò de la problemàtica de Tor, fou TVE a Catalunya. Així ens ho fan saber amb aquesta crònica del passat dotze de febrer del present dos mil vint-i-cinc, on ens expliquen la trama pels interessos amb la muntanya i la tèrbola enemistat entre els dos coneguts cacics de Tor.

Dos dels reportatges que ens ofereixen amb aquesta crònica ja els coneixem, doncs els vam comentar anteriorment a l'entrada amb el títol Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor. El tercer ens parla de la detenció de Josep Mont i Marly Pinto, acusats de l'assassinat de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.

Els que ja coneixeu la història i en recordeu els detalls, hi trobareu però algunes incorreccions. El compartim a continuació perquè en podeu valorar el seu contingut.

 

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

El Somni Truncat del Príncep de Tor

Salutacions i benvinguts una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada us duem un interessant document, on per primera vegada, podem llegir a un mitjà que es parla del 'Principat de Tor' de Josep Montaner.

Com podreu comprovar tot seguit, es tracta d'una crònica escrita pel periodista Oriol Cortacans, redactor del diari El Temps. Cortacans va escriure aquesta crònica sobre Sansa i la muntanya de Tor pocs dies després que trobessin l'amo únic assassinat a casa seva, a Tor.

Fins ara no havíem trobat cap escrit relacionat amb Tor i la seva història, a on es fes esment precís d'un dels projectes per a la seva muntanya, del que El Ros en feu partícip, com no podia pas ser d'una altra manera, al seu secretari i amic personal, en Gregori Aulestia. I és que Sansa en tenia molts de projectes i alternatives per a la seva muntanya. Projectes que, malauradament, mai no va poder veure realitzats. En Gregori va estar lluitant alguns anys amb la tossuderia i el caràcter tancat d'aquella gent de muntanya, però tot va ser en va, i l'empresa del parc natural privat que havien projectat amb el seu amic Sansa, mai no veié la llum. Una vertadera llàstima, de debò, doncs semblava una molt bona pensada que de fet es va començar a negociar amb les administracions competents que de fet, n'estaven força interessades.

Gregori Aulestia encara viu amb l'esperança que algun dia els hereus de la muntanya de Tor arribin a materialitzar el projecte, però tal i com van les coses, lamentablement em penso que mai no ho veurem això.

A continuació us deixem amb la crònica en qüestió, i desitgem que en gaudiu esperant els vostres comentaris a l'entrada.

 

 

 

Document descarregat del lloc web del diari El Temps.

Bloc MMT

 

 

Sansa i Palanca Eren Cosins

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dels fets que podríem considerar importants de la història més recent de Tor, és la relació familiar que tenien Josep Montaner Baró i Jordi Riba Segalàs, o si us estimeu més, Sansa i Palanca. Per suposat, és un tema que Porta ignora contínuament a les seves obres sobre Tor, i és clar, si no ho diu Porta, no existeix o no és important. Doncs des d'aquí trobem que tot detall és transcendental a la història del poble de les tretze cases, i no s'ha de descartar mai cap informació per petita o insignificant que ens pugui semblar.

Els que seguiu aquest bloc de manera assídua, cosa que us agraïm de debò, sou interessats a la història tan rica de Tor i la seva singular muntanya privada, i no tant al morbo que es genera amb les obres del periodista de Crims. Així doncs, ja sabem que valoreu qualsevol anècdota, curiositat, o fet relacionat amb aquest llogarret pirinenc, i tenint en compte tot això, és com estructurem i escrivim aquest bloc.

Doncs si, amics i amigues. Resulta que Sansa i Palanca eren cosins. Potser llunyans, però cosins de sang, i val a dir que al principi de les seves vides tenien una relació prou amistosa i fins i tot, com ja hem comentat anteriorment a d'altres entrades, foren socis d'una empresa de lloguer de maquinària agrícola que segons diuen, va ser el detonant de l'inici de la seva enemistat. Això de l'odi ancestral entre famílies queda en entredit, i segons els mateixos veïns de Tor i els copropietaris anteriors a l'època del Rúben i el projecte de les pistes d'esquí, no és ben bé com ho narra Porta a les seves obres literàries. Per escriure 'Tor, tretze cases i tres morts' i rodar anteriorment a aquest el 30 minuts per a TV3, Carles Porta es refiava més dels testimonis de la gent dels pobles del voltant i de la seva intuïció que no pas de la gent de Tor, ja sigui perquè la majoria no volia saber-ne res del periodista i la seva tasca, o bé perquè no volien tenir relació amb cap periodista que furgués sobre el cas de l'assassinat de Sansa.

Sortosament, si que hi ha hagut alguna persona que s'ha compromès a indagar i escriure sobre la història de Tor, la seva gent i els seus costums, i ho ha materialitzat en un llibre; 'L'home de Tor', de la Núria Comes. A 'L'home de Tor' la seva autora ens regala els arbres genealògics de les cases de Tor, i és allà on podem comprovar que els cognoms Baró i Montané o Montaner, es creuen a les dues cases fortes del poble; Casa Sansa i Casa Palanca.

No és pas tan estrany que les famílies de muntanya tinguin encreuaments constants entre elles, doncs resulta gairebé inevitable quan ens referim a poblacions tan reduïdes i geogràficament aïllades. Així és com ho podem comprovar als arbres genealògics creats per Comes a 'L'home de Tor', que us compartim a continuació:

 

Arbre genealògic de Casa Sansa. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

 

Arbre genealògic de Casa Palanca. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

I en relació a l'entrada d'avui, ens agradaria afegir una informació que Gregori Aulestia ens ha confiat durant una de les llargues i enriquidores converses que mantenim amb ell tot sovint. Segons el que fou secretari personal de Sansa, el cacic i el que suposadament era el seu màxim enemic sobre la terra, Palanca, alguna vegada s'havien unit quan es tractava de defensar la finca d'autoritats que pretenien abusar del seu poder i entrar-hi il·legalment a la muntanya de Tor. No dubtaven ni un segon a sumar forces contra tothom qui gosés violar la seva propietat, tot i que una vegada resolt el conflicte, tornaven al comportament habitual.

Una vertadera llàstima doncs que aquests cosins es presentessin com a enemics i no unissin forces per tirar endavant la finca de Tor, tot i que val a dir que eren molt diferents de pensament i de visió de futur en relació a l'explotació de la muntanya de la discòrdia.

I per acabar aquesta crònica sobre el parentiu entre Sansa i Palanca, volem recomanar-vos l'obra de la Núria Comes, 'L'home de Tor', un llibre amb valors oposats als de Porta, que no tracta el crim de Sansa com a pilar fonamental, sinó que ens explica més història de Tor i vida sobretot de Palanca, cacic que fou amic personal de l'escriptora i molt abans, del pare d'aquesta, l'Antoni Comes.

 

 

Bloc MMT

 

 

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.

Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.

Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.

Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.

Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.

 

 

 

 

 

 

Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida

 

 

 

Bloc MMT

 

 

 

El Constructor de la Cova de Josep Montaner es Pronuncia Sobre la Pèrdua d'Aquest Memorable Monument

Benvinguts sigueu una vegada més, seguidors de la MMT, us saluda el seu editor.

Juan Solís, també conegut com l'últim 'hippie' de Tor pel seu nom artístic com a artesà de la fusta, la pedra, i moltes coses més, i com poca gent sap també com a constructor de l'obra monumental ja desapareguda a les bordes de Pleià, s'ha pronunciat sobre el recent enderrocament de la cova d'en Josep Montaner.

Com ja sabeu els seguidors del bloc, fa poques setmanes vam dedicar una entrada a aquest malaurat fet (Enderroquen la Cova de Josep Montaner), però aleshores desconeixíem exactament la data de la destrucció i enterrament de la cova erigida en honor a Sansa, amb la que els darrers 'hippies' de Tor van voler retre l'últim homenatge al seu amic i mentor.

Ja sabem que els juliols a Tor són tràgics. Doncs la destrucció del monument postmortem dedicat al que una vegada fou l'amo únic de la muntanya de Tor, s'executà el mateix dia del 29è aniversari de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, Sansa. El dia trenta de juliol del present 2.024 es posà fi a una llegenda encara dempeus. Una obra colossal i ben dissenyada, però encara millor realitzada, que resistí fortes nevades, vents huracanats, allaus de neu i aiguats descontrolats. El que la natura no va poder destruir en més de vint anys ho va matar l'home en uns pocs minuts. Una vertadera llàstima, doncs com ja sabem s'ha perdut quelcom únic, un dels pocs vestigis gairebé intactes que rememoraven l'època daurada de Sansa i els 'hippies' de Pleià.

L'any passat precisament, vam voler escriure una entrada dedicada a la cova de Sansa, després de mantenir una llarga i enriquidora conversa amb el nostre amic i col·laborador del bloc, en Gregori Aulestia, que ens en va explicar algunes coses inèdites i curiositats de l'obra recentment desapareguda. La titulàvem 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.

 

 

 

 

Com us avançàvem al principi, el constructor de la cova de Josep Montaner, Juan Solís (@lultimhippietor), es va pronunciar al seu perfil de la xarxa social 'Instagram' sobre la lamentable pèrdua de la seva obra, que ha estat el fil conductor i la motivació per escriure aquesta entrada, sobretot en el seu honor i en el del seu amic Sansa.

Aquí podeu veure doncs el seu escrit original, que òbviament no pot deixar ningú indiferent:

 

 

 

Aprofitem aquesta entrada per fer-vos saber els rumors recents que han arribat a aquest mitjà sobre l'enderrocament de la cova de Josep Montaner. Ja coneixem la versió oficial facilitada per família de Sansa, que van donar com a justificació de l'enderrocament del monument. Segons ens deien, un dels pilars principals de l'edifici havia quedat malmès després d'un petit incendi i això feia que l'estructura corria el risc de col·lapsar en qualsevol moment. Malgrat això sembla que tampoc no es van cercar solucions alternatives per reparar el desperfecte, i es va optar per a enderrocar la cabana sense cap mena de mirament. Doncs bé, hem sabut que hi ha qui assegura que la cova es va haver d'enderrocar arran de les protestes d'alguns hotelers de la zona que es queixaven de l'afluència de pernoctacions que tenia el refugi en qüestió, on s'hi permetia passar la nit i era sempre obert a tothom. Amb això aquests empresaris deixaven de rebre més clients potencials i calia fer quelcom al respecte. Si estem davant d'una afirmació verídica, seria quelcom molt lamentable haver d'assumir que es va destruir tal edifici emblemàtic per interessos principalment econòmics i de negoci, tenint en compte que precisament la cova de Josep Montaner era un reclam turístic de primer ordre a la muntanya de Tor, però potser queda clar que als seus propietaris no els interessava prou o no en volien invertir-hi ni un euro. No ens cansarem de repetir-ho; ha estat una gran pèrdua cultural i espiritual pel que suposa a la memòria històrica de la muntanya de Tor, i això, creiem, actuarà de manera oposada a l'esperada.

 

Bloc MMT

 

 

Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Miguel Aguilera, el personatge que apareix als llibres i a la sèrie de Carles Porta, acusa el seu germà, o germanastre segons ens insinua al vídeo, d'haver-li proposat assassinar Josep Montaner per una suma de cinc-centes mil pessetes. És a través d'una gravació penjada recentment al seu perfil de la xarxa social 'Facebook', on el sospitós del crim de l'amo de la muntanya de Tor ens parla de Tor, els 'hippies', i el seu germanastre, parentiu que ara coneixem del seu recent testimoni.

Ens explica que va acceptar els diners per acabar amb la vida del cacic de Tor però que no ho va fer, i acusa uns sicaris d'origen colombià que residien a Andorra, d'haver acceptat i executat l'encàrrec d'Àlex Aguilera.

Sembla que a les seves aparicions a la sèrie documental 'Tor', Miguel Aguilera es mossegava la llengua. Cal veure els vídeos que té penjats al seu perfil de 'Facebook' per adonar-nos del vocabulari tan ofensiu i groller que empra aquest ex-delinqüent barceloní.

 

 

Imatge del 8è capítol de 'Tor'

 

 

Com podrem veure al citat vídeo d'Aguilera, aquest menysprea personatges com Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, i parla molt malament del seu germanastre, al que insulta i amenaça continuadament. Segons ens confessa, és antisemita i racista, a més d'antisocial. Ens explica quan va arribar a Tor, però no ens diu exactament perquè. Recordem que a la sèrie de Porta el seu germanastre afirma que Miguel hi va perquè és el seu germà, però ens amaga les autèntiques raons que més tard coneixerem. Àlex fuig d'un grup de narcotraficants que l'amenacen perquè els fa la competència, i aleshores, l'antic "camell" coneix Tor d'alguna manera i se n'hi va a refugiar-se, fugint de les advertències d'aquesta banda rival que operava a la ciutat de Barcelona. Miguel també descobreix Tor i la seva muntanya, gràcies a Àlex, i hi troba un bon lloc per amagar-s'hi quan ha de fugir una vegada ha comès els seus nombrosos actes criminals, la majoria perpetrats a Barcelona i rodalies. Així és com el suposat legionari aconsegueix acumular nombroses detencions i variats antecedents penals, sobretot per robatoris amb força i tinença il·lícita d'armes. Si bé ens explica que tenia llicència per portar dues armes curtes, mai no ho documenta ni ho justifica prou convincentment, doncs un soldat de la legió estrangera francesa no té permís per dur armes fora del territori francès, si no és que es troba en situació de combat amb el seu regiment. A banda de totes aquestes incongruències i potser falsedats que venen d'un ex-delinqüent i ex-convicte, sense comptar les que podem veure a la 'docusèrie' 'Tor', aquesta vegada ens sorprèn amb més mentides i contradiccions.

 

 

Miguel Aguilera als anys 90 amb el seu Citroën GS

 

 

A continuació us donem el nostre parer de perquè creiem que Miguel Aguilera menteix quan afirma que el seu germanastre el volia contractar per matar Sansa, i ho justifiquem així; Es fa força estrany pensar que si Àlex pretenia acabar amb la vida de Sansa i Miguel ho sabia, no va advertir el cacic, doncs suposadament era el seu defensat. Aleshores podria ser que Miguel també desitgés la mort de Sansa.

Menteix quan assegura que va tornar a casa Sansa per recollir les seves pertinences i fos a l'hivern, doncs el cadàver es va trobar el 30 de juliol del 1.995, i segons els forenses només feia entre una i dues setmanes com a màxim que havia mort.

Miguel Aguilera ara reconeix que sabia que Sansa era mort a casa seva, perquè algú que apareix a la sèrie 'Tor' li va comunicar, i pel que sembla, més persones coneixien aquesta informació. En canvi, a la sèrie, assegura que quan hi va anar no hi havia cap cadàver a casa Sansa. Segons insinua podria haver estat Lázaro Moreno qui li va dir, i per això s'entendria que el darrer advocat de Palanca assegurés a la 'docusèrie' que el seu defensat li confessés que havia vist el seu enemic mort. També canvia el testimoni amb la nota trobada pels investigadors a la casa del crim. Nota manuscrita i signada pel mateix Aguilera amb data 21 i 22 de juliol del 1.995, una altra contradicció a l'assegurar que hi va tornar a l'hivern. Assegura que la nota la va deixar especialment per desvincular-se del crim de Sansa. I aquí ens sorgeix una altra qüestió: Perquè no va avisar les autoritats o els altres 'hippies' quan va conèixer el crim i possiblement en va trobar el cos sense vida de Sansa? Fixeu-vos que al bloc ja sospitàvem que Aguilera s'havia trobat el cos de Sansa sense vida i per això va deixar la nota dirigida a la Guàrdia Civil. Si no fos així, no podria tenir cap mena de lògica, si ho raonem detingudament. A més a més, si odiava tant el seu germanastre i sabia que ell n'era el responsable de la mort de Sansa, perquè no el va denunciar quan aquest el va contractar o quan va ser detingut acusat del crim del cacic? Això no lliga per enlloc; no té cap mena de lògica.

Precisament si Miguel Aguilera va ser declarat sospitós i perseguit per la Guàrdia Civil, fou precisament pels seus antecedents delictius i violents, i lògicament perquè s'amagava a Casa Sansa de Tor.

 

La famosa nota de Miguel Aguilera trobada a la casa del crim

Un altre tema que no acaba d'encaixar és el dels suposats sicaris colombians arribats d'Andorra. Si efectivament havien rebut l'encàrrec d'acabar amb la vida de Sansa, com és que no van fer servir cap arma ofensiva com acostumen a fer aquests assassins? Recordem que el cos de Josep Montaner va ser trobat amb variades lesions provocades possiblement per un tronc, i algunes d'altres per puntades de peu, però no s'hi va trobar cap indici d'arma blanca ni d'arma de foc. De fet, la causa de la mort més probable va ser l'estrangulament amb el fil elèctric trobat al coll de la víctima, tot i que el traumatisme cranial produït possiblement per un bastó, també era causa necessària de mort però no tan ràpida com la primera.

Tenint en compte tot l'exposat anteriorment, definitivament tampoc no ens podem creure el segon testimoni d'aquest personatge, doncs no hi ha res amb que ho pugui demostrar, i les contradiccions i falsedats amb les que cau continuadament, ens fan dubtar considerablement d'ell. També és la seva condició de criminal i delinqüent que fa increïble el seu relat. Qui es podria creure un personatge com aquest? Si Carles Porta li dona credibilitat només hi haurà un motiu per a fer-ho, i serà l'interès mediàtic, però res més.

Aprofitem per aportar el testimoni d'un dels personatges que apareixen a la 'docusèrie' 'Tor', doncs segons ens confia, els Aguilera no diuen la veritat. En primer lloc Àlex Aguilera no va donar tants diners a Sansa per la suposada borda que aquest li havia venut. De fet mai no la va arribar ni a ocupar, i s'especula que Sansa, com a molt acostumava a cobrar pagues i senyals per les finques de l'ordre d'unes vint-i-cinc mil pessetes, aproximadament uns cent-cinquanta Euros, però mai xifres tan grans com la que diu Alex a la sèrie; 2,5 milions de pessetes, uns quinze mil euros. La resta d'incongruències o falsedats que els Aguilera diuen a la sèrie ja les coneixem, però i doncs, què en podem esperar d'uns delinqüents provinents d'una família desestructurada que anaven a Tor fugint de la justícia i d'altres criminals? De debò que ens podem prendre seriosament els seus testimonis? A la MMT creiem rotundament que no.

Així doncs, la tesi oficial del bloc sobre la mort de Sansa continua sent la mateixa; Els inversors belgues de Santouré.

Us deixem amb el vídeo de Miguel Aguilera i esperem els vostres comentaris i els vostres parers a l'entrada.

 

 

 

Contingut emprat: TV3-3Cat/Facebook/Miguel Aguilera Asensio

 

 

Bloc MMT

 

Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Si recordeu la sèrie documental emesa recentment a TV3/3Cat titulada 'Tor' i presentada pel periodista Carles Porta, recordareu també aquelles imatges inèdites de Sansa entrevistat per una cadena de televisió, que es van afegir per engreixar alguns capítols de la 'docusèrie' en qüestió. Doncs bé, ara podeu veure tots dos reportatges sencers on apareixen aquestes imatges, produïts per RTVE de Catalunya que acabem de pujar al canal de YouTube de la MMT.

'Tor, una muntanya conflictiva', i 'Tor, una muntanya per a un home', son dedicats a la polèmica que ja despertava la muntanya de Tor abans de la mort de Sansa, on ens presenten els testimonis dels dos cacics més poderosos enfrontats des de temps immemorials, fent les seves declaracions sobre les disputes que els van fer enemistar de per vida.

A un dels vídeos hi podem veure també el testimoni d'un controvertit personatge relacionat amb la recent història de Tor; Josep Mont Guitart, el fracassat de la Seu d'Urgell que juntament amb la seva parella sentimental fou empresonat acusat del crim de Sansa. Fixeu-vos amb quina doble moral actuava aquest curiós personatge i com es canviava de jaqueta segons l'interessava.

Reportatges de RTVE.

 

 

Bloc MMT