Sansa i Palanca Eren Cosins

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dels fets que podríem considerar importants de la història més recent de Tor, és la relació familiar que tenien Josep Montaner Baró i Jordi Riba Segalàs, o si us estimeu més, Sansa i Palanca. Per suposat, és un tema que Porta ignora contínuament a les seves obres sobre Tor, i és clar, si no ho diu Porta, no existeix o no és important. Doncs des d'aquí trobem que tot detall és transcendental a la història del poble de les tretze cases, i no s'ha de descartar mai cap informació per petita o insignificant que ens pugui semblar.

Els que seguiu aquest bloc de manera assídua, cosa que us agraïm de debò, sou interessats a la història tan rica de Tor i la seva singular muntanya privada, i no tant al morbo que es genera amb les obres del periodista de Crims. Així doncs, ja sabem que valoreu qualsevol anècdota, curiositat, o fet relacionat amb aquest llogarret pirinenc, i tenint en compte tot això, és com estructurem i escrivim aquest bloc.

Doncs si, amics i amigues. Resulta que Sansa i Palanca eren cosins. Potser llunyans, però cosins de sang, i val a dir que al principi de les seves vides tenien una relació prou amistosa i fins i tot, com ja hem comentat anteriorment a d'altres entrades, foren socis d'una empresa de lloguer de maquinària agrícola que segons diuen, va ser el detonant de l'inici de la seva enemistat. Això de l'odi ancestral entre famílies queda en entredit, i segons els mateixos veïns de Tor i els copropietaris anteriors a l'època del Rúben i el projecte de les pistes d'esquí, no és ben bé com ho narra Porta a les seves obres literàries. Per escriure 'Tor, tretze cases i tres morts' i rodar anteriorment a aquest el 30 minuts per a TV3, Carles Porta es refiava més dels testimonis de la gent dels pobles del voltant i de la seva intuïció que no pas de la gent de Tor, ja sigui perquè la majoria no volia saber-ne res del periodista i la seva tasca, o bé perquè no volien tenir relació amb cap periodista que furgués sobre el cas de l'assassinat de Sansa.

Sortosament, si que hi ha hagut alguna persona que s'ha compromès a indagar i escriure sobre la història de Tor, la seva gent i els seus costums, i ho ha materialitzat en un llibre; 'L'home de Tor', de la Núria Comes. A 'L'home de Tor' la seva autora ens regala els arbres genealògics de les cases de Tor, i és allà on podem comprovar que els cognoms Baró i Montané o Montaner, es creuen a les dues cases fortes del poble; Casa Sansa i Casa Palanca.

No és pas tan estrany que les famílies de muntanya tinguin encreuaments constants entre elles, doncs resulta gairebé inevitable quan ens referim a poblacions tan reduïdes i geogràficament aïllades. Així és com ho podem comprovar als arbres genealògics creats per Comes a 'L'home de Tor', que us compartim a continuació:

 

Arbre genealògic de Casa Sansa. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

 

Arbre genealògic de Casa Palanca. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

I en relació a l'entrada d'avui, ens agradaria afegir una informació que Gregori Aulestia ens ha confiat durant una de les llargues i enriquidores converses que mantenim amb ell tot sovint. Segons el que fou secretari personal de Sansa, el cacic i el que suposadament era el seu màxim enemic sobre la terra, Palanca, alguna vegada s'havien unit quan es tractava de defensar la finca d'autoritats que pretenien abusar del seu poder i entrar-hi il·legalment a la muntanya de Tor. No dubtaven ni un segon a sumar forces contra tothom qui gosés violar la seva propietat, tot i que una vegada resolt el conflicte, tornaven al comportament habitual.

Una vertadera llàstima doncs que aquests cosins es presentessin com a enemics i no unissin forces per tirar endavant la finca de Tor, tot i que val a dir que eren molt diferents de pensament i de visió de futur en relació a l'explotació de la muntanya de la discòrdia.

I per acabar aquesta crònica sobre el parentiu entre Sansa i Palanca, volem recomanar-vos l'obra de la Núria Comes, 'L'home de Tor', un llibre amb valors oposats als de Porta, que no tracta el crim de Sansa com a pilar fonamental, sinó que ens explica més història de Tor i vida sobretot de Palanca, cacic que fou amic personal de l'escriptora i molt abans, del pare d'aquesta, l'Antoni Comes.

 

 

Bloc MMT

 

 

Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

Benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

L'escriptora Núria Comes ens envia una curiosa i inèdita fotografia capturada a la dècada dels anys 60, en ocasió del matrimoni d'un dels germans de Jordi Riba Segalàs, Palanca. Segons ens explica la Núria, el germà de Palanca va contraure matrimoni amb la pubilla de Casa Coix, una Castellarnau, nom molt significatiu a la història llunyana de Tor i la Vall Ferrera, tal i com ens explica la mateixa escriptora a la seva obra L'home de Tor.

 

 

 

La Núria Comes ens identifica les persones que hi apareixen a la instantània del casament del germà de Palanca, que són les següents:

 

1- Jordi Riba Segalàs, Palanca.

2- Vicenç Riba, oncle de Palanca.

3- Germana de Palanca.

4- Cosí de Palanca.

5- El nuvi: Germà de Palanca.

6- La núvia: Pubilla de Casa Coix.

7- Tia de Palanca, per part de mare.

8- Esposa de Vicenç Riba, l'oncle de Palanca.

9- Bonaventura Riba, pare de Palanca.

 

Agraïm la gentil col·laboració a la Núria Comes, per haver facilitat aquesta fotografia que avui protagonitza l'entrada al bloc de la història de Tor, i aprofitem per suggerir-vos el seu llibre, L'home de Tor, obra imprescindible per a tothom que sigui interessat en la història del poble de les tretze cases i els seus protagonistes.

 

 

 

 

Bloc MMT

 

Segona Part del Relat de Ficció 'Quan Érom Joves', de Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc del misteri de la MMT.

Ens plau anunciar-vos la publicació al bloc de la segona part del relat titulat 'Quan Érom Joves', de l'escriptora Núria Comes, escrit en català pallarès. 

Tenim la continuació de la història fantàstica que ens explica la Núria, ambientada a Tor, amb protagonistes que bé podrien ser els mateixos personatges de la història autèntica del poble de les tretze cases.

Desitgem que sigui del vostre gust i que passeu una estona distreta, llegint aquest relat de ficció ambientat a l'època del contraban.

 

 

 

 Quan èrom joves (2a Part)

 

 

 

 

 

Nou Relat de Ficció a Tor de l'Escriptora Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història de Tor, la MMT.

Tenim el plaer d'anunciar-vos una nova i inestimable aportació a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Es tracta d'un relat de ficció ambientat a Tor i escrit per l'autora de l'Home de Tor, la Núria Comes, que ens dedica una història escrita en el dialecte del Pallars, el pallarès. Si us sorgeixen dubtes a l'hora de llegir segons quines paraules o frases fetes, podeu consultar el diccionari de pallarès.

 

 

El relat de ficció titulat 'Quan èrom joves', consta de dues parts que publicarem en dues entrades separades.

A banda del relat, ens agradaria recomanar-vos el llibre de la Núria Comes, del que ja ens en vam fer ressò l'any passat mentre repassàvem la bibliografia que havia inspirat Tor i la seva muntanya amb l'entrada titulada 'Bibliografia de Tor'. Tots els que hem volgut aprofundir a la història de Tor i no centrar-nos només en els crims que allí s'hi van produir, tenim l'obligació moral d'anar més enllà i no deixar passar les altres dues obres literàries que s'han escrit sobre Tor com a escenari principal. Una vegada dit tot això, us deixem amb la primera part del relat de la Núria Comes escrit en exclusiva per al bloc, que podeu llegir pitjant el seu títol, a sota d'aquestes línies. Desitgem doncs sigui del vostre gust i n'esperem els vostres comentaris al respecte.

 

 

 

 

 Quan èrom joves (1a Part)

 

 

 

 

 

Palanca, Extra d'una Pel·lícula

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria aportar una curiositat sobre un dels protagonistes de la història de la Muntanya de Tor.

 

 

Tal i com ens explica l'autora Núria Comes al seu llibre L'home de Tor, Palanca va compartir amb ella les seves anècdotes i vivències que són part d'aquesta obra literària centrada en aquest gran personatge que va ser Jordi Riba Segalàs, i entre aquestes experiències cal destacar la seva col·laboració i aparició a un llargmetratge estrenat el 1.966 amb el títol original de "La Dama del Alba", del director Francesc Rovira Beleta, on Palanca hi apareix cavalcant sobre un magnífic cavall durant uns segons del metratge, i col·laborà també en una escena on assessora els especialistes per simular el part d'una euga.

Al bloc Cinefília Sant Miquel podreu trobar més informació sobre aquesta cinta, i al llibre L'home de Tor podreu llegir aquesta anècdota sencera i algunes altres més que de ben segur us agradarà conèixer.

 

A continuació podeu veure unes captures de pantalla i el tall de l'escena on apareix Jordi Riba, muntant a cavall i entregant uns objectes a un dels protagonistes de la pel·lícula.

 

 

 

Bloc MMT

 

Bibliografia de Tor

Salutacions, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta entrada ens agradaria repassar la bibliografia que fins aquest moment s'ha publicat sobre Tor i la seva història, que com ja sabem és força extensa i en alguns episodis força tràgica, però tot i així és la història d'aquest poblet del Pirineu de Lleida, i la història, bona o no tan bona, penso que cal preservar-la, doncs és el llegat que deixem a les properes generacions i això és part de la nostra cultura, sigui negra, blanca, o roja.

A Tor, la història es repeteix com si els hereus de la muntanya fossin condemnats a viure-la eternament, i d'aquests fets se n'ha sabut fer uns reculls literaris, per diferents autors que s'hi han interessat tenint cura d'una història que, finalment, comparteixen públicament en forma de llibre.

 

Potser el llibre més popular i el primer que ens explicava una part de la història de Tor, va ser Tor, tretze cases i tres morts, on el periodista de TV3, Carles Porta, amb el seu equip de reporters s'endinsa en un món hermètic i hostil com és el món de muntanya, on intenten comunicar-se amb unes persones tancades que es neguen a parlar amb l'equip, però que finalment Porta aconsegueix fer-se seves.

Una narració que ens explica les peripècies i els embolics de l'equip de reporters designats per rodar un reportatge per al programa 30 minuts de TV3, que va resultar ser un èxit d'audiència, recopilant material com per a escriure aquest llibre i potser algun altre més, tal i com ens explica Porta en alguna entrevista.

 

 

 

 

La segona publicació de la que en tenim coneixement sobre Tor i la seva història, és L'home de Tor, que ens narra la història més llunyana i més propera de Tor i el seu entorn, però que ve centrat en Jordi Riba Segalàs, Palanca, que hi va participar amb les seves vivències, anècdotes, parers, i desgràcies superades per un home que val a dir, tenia tothom o gairebé tothom en contra sense exagerar en aquesta afirmació segons ens explica l'autora Núria Comes, en aquesta narració que ens enganxa pàgina rere pàgina, força distreta de llegir i alhora interessant.

Podem constatar algunes versions que difereixen de les explicades en alguns fets a Tor, tretze cases i tres morts, cosa que ens permet tenir una visió diferent i crear-nos una opinió alternativa sobre tot plegat.

L'home de Tor es va publicar quan Palanca encara era viu, (Any 2.010) i val a dir que mentre anem llegint les seves paraules, podem notar un sentiment que ens fa solidaritzar amb aquest personatge que no va tenir pas una vida gens fàcil, més aviat tot al contrari, i que d'alguna manera va ser incomprès i boicotejat injustament en moltes ocasions, tant per la seva pròpia família com per gent del seu entorn.

 

 

Insinuada prou encertadament com la novel·la de Tor, Els culpables, ens narra la història d'un poble fictici del Pirineu i els seus veïns, on els enfrontaments, els odis, les pors, i els interessos econòmics i de poder, amaneixen els estranys costums d'aquella gent d'alta muntanya ancorada a una època anterior a la revolució industrial, guarnint la llegenda centrada en un personatge a punt de morir que va repassant la vida viscuda, amb noms de persones i de llocs que no podrem reconèixer a priori, però que segurament podrem identificar per les seves personalitats i pels seus actes, tot i que, com ens avisa l'autor a la sinopsi, ell només s'ha limitat a fer literatura a partir d'històries relatades o viscudes per la seva família.

Hi podrem estar del tot d'acord amb Marc Quintana, l'autor, quan ens avisa també de la cruesa de la llengua i el vocabulari sovint brusc que empra per a escriure aquesta novel·la, encara que també hi amaga una certa tendresa.

Altra vegada, tindrem l'ocasió de replantejar-nos opinions o teories centrades en les altres dues obres 'Tor, tretze cases i tres morts', i 'L'home de Tor', doncs trobem que per valorar i fer la conseqüent crítica sobre els esdeveniments històrics de la muntanya de la discòrdia i els personatges implicats, cal tenir el coneixement de tots tres llibres, independentment de l'ordre en que els llegim.

 

 

 

Amb aquests tres títols no s'acaba la saga literària que va despertar Tor, doncs com ja sabem s'està covant l'obra impulsada per Rubén Castañer, que ens deixa una herència que es publicarà en forma de llibre, si tot va bé, el proper 2.023 com ens va fer saber el seu escriptor fa uns mesos, amb el que ens vam fer ressò al bloc amb tres entrades sobre aquest misteriós llibre de Rubén Castañer:

 

-El Llibre de Rubén Castañer

-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

 

Desitgem doncs que la bibliografia de Tor i la seva història s'amplii ben aviat amb aquest nou llibre, del que encara no en sabem el títol, però que promet donar una versió diferent a la oficial, segons el testimoni del mateix Rubén Castañer, i esperem publicar en primícia la notícia de la publicació d'aquesta obra, també publicant abans alguna ressenya sobre el seu contingut. Fins aleshores, estigueu a la guait de les noves entrades a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

Juliol del 2.024: Actualitzem aquesta entrada per l'aparició de dos nous títols que cal esmentar. Es tracta de la reedició del ja conegut 'Tor, tretze cases i tres morts', que el seu autor, Carles Porta, reedita el novembre del 2.023, aportant algunes noves dades i posant els noms reals de tots els personatges implicats a la trama investigada pel periodista.
 

I aquest mateix any 2.024, prèvia a l'estrena de la sèrie documental 'Tor', també hem tingut estrena literària de la mà del propi Porta. Una obra que ja endevinàvem que era a punt de sortir, ens sorprèn però amb el títol de 'Tor, foc encès'. Amb aquest nom, el seu autor ens torna a explicar la trama de la muntanya de Tor i les pistes d'esquí amb els seus implicats, tot i que aquesta vegada amb certes rectificacions i matisos respecte al seu primer volum del 2.005 'Tor, tretze cases i tres morts'. Aquest llibre també recull el 'making of' de la 'docusèrie' 'Tor', finalitzada recentment. No podríem posar la mà al foc sense cremar-nos per assegurar que la saga de Tor s'acabi aquí, amb una darrera obra literària i la seva corresponent sèrie documental, totes dues emparellades. Sembla que Carles Porta ens deixa endevinar que la seva obsessió no té fi, i tot pot ser que la història del poble de les tretze cases ens persegueixi per molts anys més. Recordem que no ha quedat prou clara l'autoria del crim de Sansa ni la seva motivació, per tant, encara podria ser que apareguessin noves pistes, nous indicis, i possiblement nous testimonis que vulguin parlar més del que han parlat fins ara a les entrevistes per a la sèrie 'Tor'.
 
 

 

 

 

Bloc MMT