Carta de l'Editor: El Morbo com a Bandera

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Si esteu una mica al cas de l'escena mediàtica del Tor de Carles Porta i els oportunistes del morbo, ja sabreu que es diu que el periodista ha volgut fer venir Miguel Aguilera de Nepal, el país on resideix darrerament, per entrevistar-lo a Tor.

També sabeu que, des que vam començar a escriure aquest bloc, ens pronunciem sovint com a enemics del morbo que alguns normalitzen i exploten interessadament amb la història més recent de Tor. I és que d'ençà que Porta va estrenar la sèrie documental 'Tor', han aparegut una sèrie d'oportunistes provinents de l'escena més o menys mediàtica de les xarxes socials en català, amb la intenció d'aprofitar la tirada de la sèrie per guanyar popularitat. Gent que mai no havien tocat el tema, que ni tan sols havien fet els deures ni s'havien pres la molèstia de llegir-ne els llibres editats abans del 'show' televisiu d'en Porta, però malgrat el seu desconeixement de la història del poble de les tretze cases i els seus protagonistes, es veuen en cor sobradament de fer aparició a les xarxes socials en un intent fracassat d'explicar a la resta d'aficionats al morbo pel crim de Sansa, la trama de la història que no coneixen perquè ni s'han documentat, ni han parlat prou amb cap dels personatges que van veure's implicats a la història més recent de Tor, i per tant en comptes d'esclarir les coses, les emboliquen encara més.

I això no és pas tot, senyores i senyors, no. A més a més no tenen cap mena d'escrúpol a l'hora de reconèixer que per a ells el més interessant de la rica història de Tor és el morbo que produeix el crim de Sansa, doncs segons aquests oportunistes mediàtics, Tor és l'assassinat de Sansa i els enfrontaments anteriors per la seva disputada muntanya, però la resta d'aquesta increïble història no té cap mena d'importància.

És una vertadera llàstima que hi hagi persones que banalitzin el patiment dels veïns de Tor d'aquesta manera tan gratuïta. Gent que no respecten ni empatitzen amb el que va succeir a Tor des que van començar els enfrontament per la seva finca privada i l'especulació més salvatge que va ferir per sempre més aquell racó verge del Pirineu.

Tothom més o menys n'està al cas del circ mediàtic i el tanatoturisme que han envaït Tor i la seva muntanya des que es va començar a emetre la ducusèrie de Carles Porta, un tema del que des d'aquí us n'em volgut donar el nostre parer amb entrades com ara 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta'. També cal recordar el testimoni de la Pilar Tomàs, Pili, de Casa Sisqueta quan fou entrevistada per la  presentadora d'un conegut programa de TV3, vídeo que vam penjar al canal de YouTube de la MMT:

 

 

Els veïns de Tor i els copropietaris de la seva muntanya es posen d'acord a l'hora de demanar respecte per a ells i la seva propietat, doncs se les han hagut de veure amb persones amb una manca de sensibilitat i de respecte que fa feredat. Persones que formen part de la legió del morbo de Tor i que segueixen els oportunistes que comentàvem anteriorment. Un públic que per suposat no s'interessa per l'apassionant història d'aquell idíl·lic i antic enclavament de muntanya, sinó exclusivament pel morbo que els provoca pensar que allà hi van assassinar persones i que encara en queda un cas per esclarir. Ho trobem ben lamentable tot plegat, i pensem que la manca d'empatia i la ignorància en son els culpables més lícitament lògics. I des d'aquí voldríem enviar un missatge a tots aquests oportunistes mediàtics en relació a la manca d'escrúpols i de respecte que demostren normalitzant i banalitzant el patiment dels veïns i veïnes de Tor: Mireu de posar-vos a la seva pell; no costa tant, penseu si a vosaltres us agradaria que algú banalitzés tan impunement el vostre patiment per la pèrdua d'un ésser estimat o proper i tot el negatiu que això us pugui comportar, a més de tota la por i el neguit que aquelles persones van haver de suportar durant dècades. El que no vulgueu per a vosaltres no ho vulgueu per a ningú. Que la trama de les pistes d'esquí i el crim de Sansa s'hagin fet mediàtiques i se n'hagi escrit i rodat una sèrie no en normalitza pas el seu contingut, i ni molt menys us dona dret a fer l'escarni per guanyar popularitat que en feu.

Passant doncs a un altre tema, el relatiu al testimoni de Miguel Aguilera contra el seu germanastre Alex Aguilera, on el primer acusa el segon d'haver-li encarregat la mort de Sansa, ja ens en vam pronunciar al respecte amb l'entrada 'Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa', i ara sembla que se li vol donar audiència i com dèiem al principi, Porta pretendria entrevistar aquest ex-delinqüent al respecte. Doncs bé, tornem a compartir el nostre parer i creiem que Miguel busca venjança del seu germanastre per les seves declaracions a la sèrie de Porta, doncs queda ben patent que 'l'Skin' no se sent gens satisfet de les declaracions que fa Álex a l'entrevista amb Porta contra ell. I a més, per acabar-ho d'arrodonir i engrossir, només cal fixar-se amb el menyspreu que té Miguel del seu germanastre, cosa que queda prou evident als vídeos publicats al seu perfil a la xarxa social 'Facebook'. Un dels quals ja us els vam oferir a aquest mitjà i que el podeu veure a continuació, una vegada més:

 

 

Si Carles Porta no sap o no vol veure que Miguel Aguilera està duent a terme una clara 'vendetta' mediàtica contra el seu germanastre Álex, potser és que tenim la raó quan diem que el periodista està continuant el circ mediàtic que tanta popularitat i beneficis econòmics li ha generat aquesta història prefabricada per ell mateix projectada per a les masses amb set de morbo i res més. Com sinó es podria entendre que ara se li doni audiència a tal personatge després de conèixer l'odi que li té al seu germanastre? Com se sol dir, dos i dos fan quatre, no cal anar més enllà, però també cal tenir en compte que, per molt que ho repeteixi, Carles Porta ha monopolitzat periodísticament el crim de Sansa per interessos personals, aprofitant és clar la popularitat que ja va començar a forjar amb 'Crims', que no deixa de ser una franquícia relacionada amb la història que ens explica de Tor i els seus implicats, per molt que ho amaneixi amb imatges aèries i quatre esbossos de la memòria d'aquest poble.

Creiem que a la sèrie 'Tor' s'hi han quedat fils per estirar, ja sigui per manca de pressupost o de temps, però n'estem gairebé segurs que els assassins o assassí de Sansa no han aparegut al 'show' de Porta, per molt que a aquest li sembli que si. Ell mateix és conscient que s'han quedat algunes línies per investigar, però no ho reconeix. Potser tampoc no és prou conscient de la dimensió del que significava la muntanya de Tor i el fet que només tingués un únic propietari.

Fins aquí doncs la carta de l'editor. Desitgem que us hagi agradat i esperem els vostres comentaris a l'entrada.

 

Bloc MMT

 

La Síndrome de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a una nova edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Després d'unes setmanes d'inactivitat des de la darrera entrada, trobem encertat d'escriure sobre una qüestió relacionada amb el títol de l'edició d'avui, que veureu tot seguit.

Abans però, potser caldria començar amb les dues qüestions que la majoria de seguidors del bloc acostumen a plantejar-nos tot sovint; Què us va motivar per començar a escriure el bloc? i, què està representant per a vosaltres aquest bloc? No és que els interessats que ens fan aquestes preguntes ens parlin de vostè, no, és perquè al principi aquest projecte va engegar-se amb dos editors, o més aviat un editor i un col·laborador assidu que tot sovint signava les seves publicacions sota un o un altre pseudònim, però que lamentablement va deixar de col·laborar amb el bloc.

Com a la majoria dels afeccionats a la història de Tor, seduïts per aquest món de fets estranys, personatges curiosos, increïbles misteris, i llocs emblemàtics, vam començar enganxant-nos al 30 Minuts del 1.997, i posteriorment a l'esperat Tor, tretze cases i tres morts, continuant, lògicament, amb el 'podcast' de Catalunya Ràdio batejat amb el mateix nom del llibre que va llançar a la fama Carles Porta.

 

 

 

 

De seguida, la gent que no coneix prou la història de Tor i tampoc al criticat editor d'aquest mitjà, el jutja i de seguida el sentencia culpable de ser morbós, sense conèixer prou les motivacions que el duen a engegar aquest projecte. Quan els has fet veure que el morbo no és el que mou la maquinària de la MMT, aleshores, es decanten per l'interès econòmic. Increïble! Tot i que és un respectable parer, perquè segurament som el primer i únic mitjà al món digital i a l'analògic, que ens hi hem ficat i especialitzat seriosament al tema de la història del poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, sense pretensió econòmica ni de cap altra mena, o com se sol dir, sense ànim de fer calés, i és clar, això, de vegades, costa de creure per alguns.

Després de ser aficionats incondicionals a la història de la muntanya de Tor i els seus personatges, se'ns feia quelcom força estrany que ningú no n'hagués engegat un projecte desinteressat com aquest, tot i que potser no sigui el més popular per la xarxa social on es penja, doncs ja sabem que el format de bloc com a tal es va imposar i més aviat va tenir el seu èxit la dècada passada i potser l'anterior. No vèiem una xarxa prou encertada per dur a terme la nostra empresa. Un recull de notícies, d'informacions, de parers, de col·laboracions, d'entrevistes, de comentaris dels seguidors, i de tot el material relacionat amb la història que omple les pàgines d'aquesta casa virtual, que no fos millor que el format de bloc, sempre però, recolzat per altres xarxes socials com han estat i són 'YouTube' i 'X' (Abans Twitter). I directament relacionat amb això, hi ha el públic al que preteníem dirigir aquest canal, un públic específic que no és precisament tan assidu a les xarxes socials de moda.

També ha costat de creure per alguns que tampoc no busquem el reconeixement ni la fama, doncs és clar, en aquest món no s'entenen les obres de franc, si no és que ets una 'ONG', o quelcom semblant. Aleshores, es pregunten, si no vols morbo, ni calés, ni fama, ni reconeixement dels famosos, què és el que pretens i perquè escrius el bloc? Ostres! Però tant costa d'entendre que algú escrigui sobre una història que l'apassiona!? Doncs ves per on, potser sigui això; passió per la història d'un dels racons del Pirineu català més desconeguts i alhora més oblidats de la nostra cultura.

Potser encara hi hagi algú que no s'ho acabi d'empassar, però després de més d'un any i mig, més de dos centenars d'entrades i de pàgines, desenes d'enllaços relacionats, entrevistes amb personatges de la història original, vídeos, i molt més, si encara no es fa prou evident que aquest bloc s'escriu de manera totalment desinteressada, no ho entenc, de debò, però tothom és ben lliure de creure's el que li sembli, per descomptat.

Passant a la segona qüestió més demanada; què ha suposat això d'escriure el bloc fins ara, i tot el que en comporta; parlar amb tots els personatges que han protagonitzat nombroses entrades, podem dir que tot va començar relativament tranquil, fins que, i que consti que vam ser advertits, els personatges amb els que tractàvem es feien cada vegada, per dir-ho d'alguna manera, més peculiars.

El 'virus de Tor', o 'La síndrome de Tor' segons la definició per al trastorn que pateixen alguns personatges i relacionats amb aquests per allà dalt, i diem trastorn per definir-ho d'alguna manera, tot i que no creiem que es tracti pas de cap patologia, però si que seria digne d'estudi seriós, encara es deixa veure sovint a dia d'avui, i continua aixecant força polseguera quan es posen damunt la taula segons quins temes.

Ve a ser allò que Porta ha dit alguna vegada: Les coses encara són calentes per allà dalt.

Arribat el moment quan el bloc va començar a ampliar el seu horitzó, passant a realitzar més treball de camp que vam anar aportant en forma de cròniques i entrevistes, entre d'altres, amb personatges directes i indirectes de la història de la muntanya de la discòrdia, ens adonàvem realment amb qui ens l'estàvem jugant.

Gent que encara creu que tothom els vol robar la seva part de la muntanya. Si, encara.

Uns altres que no volen parlar amb la premsa fins que no s'esclareixi el crim de Sansa, però que sospitosament ho fan després de gairebé trenta anys, de cop i volta, i ningú sap aparentment perquè aquest sobtat canvi de parer.

Segons va esbrinar Veronica Frenzel, reportera independent alemanya que va fer un reportatge a Tor l'any 2016, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà, la gent de Tor es torna boja degut a les radiacions que desprenen algunes roques radioactives d'aquella muntanya, o potser per la fressa embogidora del cabdal de La Noguera de Tor, que no deixa descansar ni de dia ni de nit els pobres habitants d'aquell petit poblet tan tràgic del Pirineu de Lleida.

Hi ha un altre personatge que ens va alertar de l'estranya naturalesa de la gent de Tor i els seus voltants, i el resultat va ser l'advertit, i potser en va fer curt i tot. No podem dir que ens agafés per sorpresa aquell tracte de desconfiança quan ens van qualificar d'intrusos que explicàvem una història que no coneixíem i que no ens pertanyia. Quan ens van dir que no els convenceríem amb el projecte del parc natural de Sansa, el qual només estàvem mirant d'exposar, de manera desinteressada i totalment neutral, segons ens va confiar en Gregori de Aulestia a l'entrevista que ens va concedir. Tampoc ens va sorprendre però si que ens va ofendre una mica que ens tractessin de morbosos, després de tota la feina feta al bloc, però és clar, és molt fàcil desqualificar de manera gratuïta sense coneixement de causa.

Per altra banda ens hem trobat també amb persones que hi són exclusivament per l'interès econòmic uns, i per mirar d'emblanquinar la imatge de personatges foscos que ho són irremeiablement, es digui el que es digui, i s'escrigui el que s'escrigui. Persones que no comprenen que algú escrigui un bloc desinteressadament, corrompudes per l'avarícia i la supèrbia, dos pecats capitals que si fossin delicte, no vull ni pensar-ho, què passaria, diantre!.

No podia pas ser d'una altra manera. Una història fosca i uns personatges obcecats d'odis ancestrals i d'un sentiment d'abandonament i oblit que ja s'ha fet llegat, amanit tot plegat amb una situació definida popularment amb que la gent del Pallars Sobirà donarien un dit perquè algun foraster li tallés un braç al veí. Frase que em va quedar gravada i que sembla és popular del folclore pallarès. I no dic per allà dalt perquè jo sigui a baix, sinó perquè encara ho veig molt més amunt dels mil dos-cents metres d'on visc, no se si m'explico prou bé.

També cal afegir que d'altres col·laboradors ens han advertit però, no pel caràcter de la gent del Pallars i de Tor en concret, que també, sinó més aviat pel tema tan sensible que toquem de vegades al bloc. Ara no vull donar més detalls, però els més fidels seguidors ja ho heu caçat al vol. I és que de vegades es fa un pèl complicat evitar de ficar-se en temes delicats quan es parla i s'escriu de Tor i els seus personatges, i tampoc no ho és això d'escriure de manera neutral per mirar de no ofendre ni enutjar ningú, i m'agradaria fer constar que les anècdotes explicades no són pas acusacions, i que si algú s'hi veu eludit, li demanem les més sinceres disculpes, tot i que només donem el nostre parer al respecte, on hi ha situacions i fets que han succeït d'una manera i ja no es poden pas esborrar.

Fins aquí un esbós del viscut fins ara amb l'edició d'aquest bloc, que no s'acabarà pas aquí, doncs tenim previst oferir-vos moltes més històries, testimonis, entrevistes, dades inèdites, i moltes altres coses més, encara que el 'Síndrome de Tor' ens faci abaixar el cap de tant en tant i ens fereixi l'honor, s´ho val, i continuarem amb la mateixa línia i amb més motivació cada dia.

 

Agraïts pel vostre recolzament i la vostra inestimable col·laboració.

 

 

 

 

 

Bloc MMT