Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.

 

 

En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.

Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.

Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.

Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:

 

–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?

Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.

 

–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?

Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?

 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.

Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.

Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?

El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.

Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:

 

 

 

Feu els vostres comentaris a l'entrada

 

 

 

Bloc MMT

 

28 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

El passat trenta de juliol s'acomplí el vint-i-vuitè aniversari de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa, o Sansa, segons l'anomenaven uns i altres, a casa seva, a Tor.

A l'entrada que vam dedicar-hi l'any passat (27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?), en barallàvem algunes hipòtesis de qui i com podria haver assassinat Sansa i perquè, tot fent una reconstrucció de les lesions que els forenses van trobar en analitzar el cadàver de Montaner.

A dia d'avui, no han aparegut informacions oficials i, encara menys, evidències al voltant del cas, que ens permetin poder assenyalar una persona o un col·lectiu, amb proves o teories prou sòlides que ho facin irrefutable. Tot i així, i  gràcies a l'entrevista que vam mantenir amb Gregori de Aulestia, un dels implicats a la troballa del cos i un dels testimonis principals de l'escena del crim, totes les teories que podríem haver especulat fins aleshores, es van esvair del tot en aquell precís instant, literalment parlant, i sense cap mena de dubte.

 

 

Per als editors d'aquest bloc, a hores d'ara i si no apareix cap altra hipòtesi que faci més evident qui va assassinar Sansa, justificant-ne també les motivacions prou convincentment, acceptem la hipòtesi personal de Gregori de Aulestia com la més lògica, sòlida, encertada, i coherent de totes les que podríem haver especulat fins ara. (Qui va assassinar Sansa? La teoria de Gregori de Aulestia).

Per una altra banda, hi ha la hipòtesi del periodista i escriptor Carles Porta, que assegura tenir un sospitós però mai no ha volgut dir qui creu que és o són l'assassí o els assassins de Sansa, tot i que des d'aquest mitjà, creiem que s'ho reserva per mantenir el misteri i la història del crim vius, com una mena d'interès a deixar la porta oberta per a publicar altres obres literàries sobre el cas. Podria ser que en deixi caure alguna cosa a la docusèrie que està preparant TV3 sobre aquest tema, batejada amb el mateix títol que va rebre el reportatge del 30' del 1.997; 'Tor, la muntanya maleïda', que se suposa s'estrenarà a finals d'aquest 2.023 a aquest canal de televisió.

Des de la Maledicció de la Muntanya de Tor, us mantindrem contínuament informats de qualsevol novetat en relació al crim de Sansa, i desitjaríem que a l'entrada de l'any que ve sobre el cas, ja us en poguéssim aportar quelcom prou revelador que sentencii l'assassinat i els assassins de l'antic amo de la controvertida muntanya, i tancar així una pàgina de la història més fosca del poble de les tretze cases.

 

 

 

Si desitgeu aportar quelcom en relació a aquest tema, o fer-ne qualsevol comentari al respecte, ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada:

 

 Feu un Comentari

 

Agraïm la vostra col·laboració, participació, i fidelitat al bloc, seguidors del misteri i de la història de la muntanya de Tor.

 

 

 

 

Bloc MMT

 

La 'Docusèrie' Tor, La Muntanya Maleïda s'Endarrereix Fins a la Tardor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Va ser l'estiu de l'any passat que us anunciàvem l'estrena d'una sèrie documental amb Tor i la seva història recent com a protagonistes, en principi, prevista per al mes de març del present 2.023, però pel que sembla s'endarrerirà fins passat el proper estiu. (La Docusèrie de TV3 Tor, la Muntanya Maleïda s'Estrenarà al Març)

 

 

 

Segons anunciaven alguns mitjans de comunicació que se'n van fer ressò, la 'docusèrie' havia de tenir sis capítols, però fa poques setmanes el mateix Carles Porta va dir que en serien vuit, durant una entrevista a YouTube de la que en vam dedicar una entrada a la MMT: (Entrevisten Carles Porta a YouTube: La Sèrie de Tor Tindrà 8 Capítols).

Ens haurem d'esperar doncs fins a finals d'aquest 2.023 per poder veure la tan esperada sèrie, que fa anys es comenta de manera extraoficial. Des d'aquí us anirem informant de totes les novetats al respecte.

 

 

Comencem L'Any Nou al Bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor

Benvinguts, seguidors de la MMT. Us desitgem un bon Any Nou 2.023 i us donem l'enhorabona si esteu llegint aquestes línies, doncs significarà que heu passat el complicat 2.022 indemnes, o com a mínim aquest és el nostre desig.

Escrivim la primera entrada d'aquest 2.023 per inaugurar l'any al bloc, tot fent un esbós aproximat del que preveiem podrem oferir-vos properament i al llarg del present.

A primera instància, tal i com ja hem comentat amb anterioritat, des del bloc s'ha arribat a un acord de col·laboració amb Amanda Castañer i Pedro Blasco; la filla del desaparegut Rubén Castañer i l'amic i escriptor del llibre d'aquest, respectivament. L'inestimable acord de col·laboració desinteressada per ambdues parts, ens permetrà publicar material inèdit al bloc que fins ara no havia vist la llum. Com el que ja vam publicar; projecte original d'urbanització de la muntanya de Tor, i anar coneixent a poc a poc, el treball que Castañer i Blasco van estar construint i posant a punt els darrers anys per donar vida a un llibre que de ben segur no deixarà ningú indiferent, en tots els aspectes. Una vertadera llàstima, cal dir, que el protagonista d'aquest treball literari no el podrà veure acabat i donar-nos-en la seva opinió al respecte.

 

Recordem també que aquest any s'estrenarà 'Tor, la muntanya maleïda', una 'docusèrie' de Carles Porta que s'emetrà a TV3, del que ja ens en vam fer ressò al bloc al seu moment, mitjançant dues entrades (1a i 2a). Aquest treball de Porta també ens obrirà les portes, tot i la redundància, a dedicar-hi algunes línies d'opinió en forma d'entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Paral·lelament a l'acord de col·laboració amb filla i amic de Castañer, estem mirant de posar-nos en contacte amb els actuals hereus de la muntanya de Tor, per tal de poder reportar notícies de primera mà amb tot el relacionat amb els tretze i la seva controvertida copropietat, que de ben segur també haurem d'incloure, si hi ha èxit, a la llista de les coses que no ens deixaran indiferents aquest 2.023, pel que fa a la temàtica que tractem al bloc.

 

 

 

Com també ja hem escrit fa ben poc, estem treballant a la segona part del relat de ficció que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el projecte', que dona continuació a la saga de relats que vam encetar amb el primer 'Tor, reinventar-se o morir'. I durant l'any anirem ampliant la secció de la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'. Seran noves faules protagonitzades pels personatges de la història original i escenificades a la muntanya de Tor i el seu entorn, amb arguments inèdits que ja tenim ballant pel cap.

 

 

 

No ens en podíem oblidar pas de parlar del sospitós que assegura tenir Carles Porta. Sospitós de l'assassinat de Sansa que fa mantenir la intriga d'aquest misteri que té abduïts tots els aficionats al cas des del 1.995. Al bloc, també n'hem parlat en alguna entrada: 'El Famós Sospitós de Carles Porta'. Una incògnita que no permet exhaurir la flama del misteri de Tor i la seva polèmica muntanya, i a hores d'ara encara aguaita per què algú s'atreveixi a esclarir-la. Serà el 2.023 l'any que Porta donarà a conèixer el seu famós sospitós? O potser encara haurem d'esperar un 'Tor, tretze cases i tres morts II'? Això només ho sap el mateix Porta, però des d'aquí creiem que si parla més del compte, es pot perdre la valuosa ocasió d'escriure uns quants llibres més amb el material que va aconseguir sobre el cas i tota la informació relacionada que aplega al respecte.

Des d'aquest bloc podem assegurar que no és la nostra intenció abandonar la tasca que vam començar el març del passat 2.022, i seguirem disposats a compartir amb tothom totes les noves que ens arribin sobre el cas, doncs aquesta és la raó de ser d'aquesta casa.

 

 

 

I per acabar aquesta primera entrada d'aquest 2.023, ens agradaria que us fixeu en la numerologia de la xifra de l'any que tot just encetem, que si us hi adoneu el seu número mestre és el set (7). Recordeu què significa això per la història dels fets de Tor? Vam dedicar-hi una entrada el passat estiu, amb el títol 'Juliol, Sempre Juliol'. Us és familiar? Doncs bé podem esperar que aquest set no ens dugui la malastrugança que va representar per a la història de la muntanya de la discòrdia, i d'aquí un any en recordem aquest fet només com una mera anècdota o curiositat.

 

Els millors desitjos per al nou any, seguidors del misteri de Tor. Esperem que continueu visitant-nos i participeu al bloc amb els vostres comentaris. Us hi esperem!

 

 

 

27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dia com avui del 1.995, van trobar Josep Montaner Baró, Sansa, mort a casa seva, a Tor. Ara en fa exactament vint-i-set anys, i el misteri encara no s'ha resolt. El van trobar, diuen, segons la versió oficial dels civils, tombat a terra a sobre d'un gran bassal de líquids corporals, i no era mort, era podrit! tal i com assegurava una de les pubilles del poble.

El cos presentava quatre lesions importants:

-1. Hematomes al pubis, fruit d'un cop de peu als testicles.

-2. Crani fracturat, possiblement per un cop de tronc o bastó, causa més probable de la mort, però no necessària o una de les causes. 

-3. L'estèrnum fracturat, juntament amb una costella, possiblement també per un cop de peu, segurament efectuat quan era a terra. 

-4. Símptomes d'escanyament amb ossos del coll fracturats i cervicals desencaixades, també causa possible de la mort, per si sola o conjuntament amb la segona lesió.

Enumerem a l'esquema següent les lesions que se suposa va patir Josep Montaner, en l'ordre que creiem es van produir, descartant l'escanyament i donant veracitat a la teoria que va ser penjat després de patir el cop de peu als genitals, la garrotada al cap, i la puntada de peu a l'estèrnum, versió que explicarem tot seguit.

L'altra teoria o versió de com es va trobar el cos sense vida de Sansa: Penjat pel coll amb un cable elèctric, d'una biga de la cuina de casa seva, quan la versió oficial diu que se suposa el van escanyar, encara que aquesta versió alternativa no ha estat demostrada; si hagués estat així una persona tota sola no podria ser capaç de penjar un home d'una biga del sostre, per forta que fos, i menys de la constitució de Sansa. Tot i que creiem que es poden descartar els fracassats de La Seu d'Urgell, la parella formada per Marli Pinto i Josep Mont, que en un principi foren acusats del crim i empresonats més de catorze mesos, no semblaven prou motivats i forts per dur a terme un crim d'aquestes característiques.

Potser la versió del penjament expliqui millor les lesions del coll i les cervicals, doncs si ho valorem fredament és més fàcil assegurar-se d'aquesta manera i no mirant d'escanyar la víctima; penjant un cos és qüestió de temps i el propi pes de la víctima acaba fent la feina. Caldria fer moltíssima força per causar unes lesions tan greus, tot i que en altres casos d'escanyament s'hagin produït lesions d'aquestes característiques, fan que tampoc sigui descartable aquest mecanisme.

 

 

Sigui com sigui, l'assassí o assassins de Sansa continuen sense identificar, i el cas en si per esclarir, tot i que Carles Porta assegurés tenir un culpable, encara no ha trobat prudent de dir qui creu que va ser l'assassí, però els indicis i les hipòtesis apunten cap a un personatge força polèmic: Miguel Aguilera, "l'Skin". Això tampoc explicaria del tot el crim, si ens centrem en la suposició del penjament, per força hauria necessitat l'ajuda d'altres persones per enfilar el cos fins al sostre i penjar-lo d'una biga, així doncs estaríem parlant com a mínim de dos assassins o còmplices de l'assassinat.

De la mateixa versió del penjament de Josep Montaner, se'n desprèn també la hipòtesi de la mort d'un "hippie" anònim trobat penjat a la borda de Palanca, que diu que aquest es va suïcidar al riu en un tram amb poca aigua i "l'Skin" va suggerir que seria força sospitós si la policia el trobava així i van decidir penjar-lo per esvair qualsevol mena de dubte per part dels cossos policials i el jutge encarregat de l'aixecament del cadàver. Aquest fet ja ens fa sospitar més de "l'Skin"; això d'anar penjant les persones com qui penja una llonganissa, no és pas massa normal.

Aquesta darrera versió contrasta amb la que podem llegir a Tor, tretze cases i tres morts, on es diu que algú va voler fer una broma macabre dient que el van penjar perquè era moll i s'havia d'eixugar.

 

Desitgem doncs que les coses es "refredin" a Tor i, per poder començar a conjecturar, Porta ens digui qui creu que va matar Sansa, encara que tot sembla indicar que s'ho podria estar reservant per escriure un segon llibre sobre el tema, cosa que ens podria deixar potser uns quants anys més amb la incògnita. Sigui com sigui, mai es farà justícia per la mort del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya, doncs el crim fa set anys que va prescriure, segons el codi penal espanyol, per tan ningú pagarà per la mort de Montaner tot i que és important que el crim acabi resolent-se, tant pels successors de Sansa, com per la societat com a tal, ja que un crim sense esclarir ve a ser com una mena de malaltia sense guarir; es fa crònica i ens acaba consumint.

I des d'aquí un recordatori a la memòria de Josep Montaner Baró, Sansa, descansi en pau allà on sigui.

 

 

 

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT.

Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.

 

 

Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.

Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.

 

Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.

Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.

De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.

Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.

 

 

Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?

Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.

Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.

Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?

 

 

No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.

Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?

 

Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.

I vosaltres, què en penseu?

Bloc MMT

 

Batallé, El Contrabandista

Bona nit seguidors de la MMT.

Si heu llegit el libre del "Patter de Tor", recordareu el personatge del contrabandista Batallé; un home dur i violent, difícil de tractar alhora, i que va agredir en Porta quan mirava d'entrevistar-lo per al reportatge del 30'.

Podríem dir que era un pròfug de la justícia i que se li'n fotia tot un rave, però també podríem estar segurs que potser el judici per l'assassinat d'en Sansa hagués pres un altre rumb si aquest 'outlaw' s'hi hagués presentat a declarar.

Per saber-ne l'opinió del col·laborador del blog, Luciérnaga, en podem seguir l'enllaç cap a la pàgina: Batallé un testigo interesante