Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", encara que podríem afirmar que tot va començar un mes de març de l'any 1.800, pel que val a començar aquesta cronologia.

 

 

-1.800, març: Comença la història actual de Tor i la seva tràgica muntanya quan s'autoritza un pagès d'Àreu a cercar mineral de ferro en zones properes a Tor i també a la mateixa muntanya, per alimentar una farga i produir ferro. També se l'autoritza a emprar les aigües del Noguera de Tor per obtenir la força motriu necessària per fer funcionar dita farga. El pagès troba força mineral de ferro i posa en funcionament la farga, cosa que al futur serà el detonant de dures disputes pel mineral de ferro, el carbó obtingut de la fusta de la zona, i l'aigua, imprescindible per a l'activitat de la farga.

 

 

-1.812: Es consolida l'Ajuntament de Tor, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i la reforma que s'emprengué a tot l'estat.

 

 

-1.896, juliol: Arrel de la imminent entrada en funcionament del codi civil, i per consell del notari de Tírvia, es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà l'encesa de la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclataria amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

 

-1.927: Se suprimeix l'Ajuntament de Tor, passant a incorporar-se aquest nucli al municipi d'Alins.

 

 

-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.

 

 

 

-1.958, desembre: S'anuncia al B.O.E. del dia trenta, a la pàgina número 11.984, la dissolució de l'Entitat Local Menor de Tor, decretada el dia dinou del mateix mes, motivada per la manca dels recursos necessaris per satisfer els serveis obligatoris, segons els informes emesos a tal efecte.

 

 

 

 

-1.965: Vicenç Riba Baró, de casa Palanca, i oncle de Jordi Riba Segalàs, presenta una demanda davant el ja desaparegut jutjat de primera instància de Sort, demanant la modificació d'una de les característiques més destacables del contracte de copropietat redactat el 1.896; la pertinent a la indivisibilitat de la muntanya de Tor. Vicenç Riba pretenia dividir la muntanya de Tor en tretze parts físiques de manera que cada propietari es fes responsable legal subsidiari de la seva part. Malgrat els recursos, aquesta acció no va tirar endavant perquè Vicenç Riba no acomplia els requisits de propietari establerts als estatuts del contracte de copropietat al ser ciutadà amb nacionalitat andorrana i no viure a Tor des de feia força temps. Uns anys més tard, però, un altre tribunal considerarà la muntanya de Tor divisible, cosa que en Jordi Riba, Palanca, voldria aprofitar per mirar de vendre la seva part de la finca.

 

-1.967: Josep Montaner, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades. Es diu que aquesta via de comunicació es va aconseguir construir amb diners de la societat de copropietaris i amb les influències de Sansa, que tenia contactes força poderosos al règim dictatorial de l'època.

 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, al marge del tercer cacic, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari afincat a Andorra, contractat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per a construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. S'accepten les condicions del contracte en junta extraordinària de la societat signada amb data 23/12/1976, amb document manuscrit del que ens en fem ressò al bloc: 'Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor'.

 

-1978: En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats assenyalen que el polvorí generat pot esclatar en qualsevol moment.

El mateix any 1.978, el president de la societat de copropietaris de torn, que en aquell moment n'era Francesc Sarroca de Casa Cerdà, presenta una demanda contra Vicenç Riba Baró, oncle de Jordi Riba Segalàs, per mirar de deixar sense efecte la compra-venda de la casa de Tor heretada per Vicenç que no en podia fer efectiva la seva participació a la societat pel fet de viure a Andorra, i per tant es quedava sense drets d'explotació a la muntanya tot i que amb aquesta operació Palanca aconseguiria ser copropietari, segons els estatuts del contracte de copropietat original de la finca.

Tot i que Vicenç Riba declarà en contra de Jordi Riba, el seu nebot perquè ja s'havien enemistat, la demanda de Cerdà fou desestimada pel jutge en considerar que cap dels tretze copropietaris complia els requisits per ser-ho, doncs no hi vivien durant tot l'any a Tor.

 

-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.

 

-1.981: Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montaner, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè el jutjat de Tremp determini qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatuts redactats el 1.896, els que deien que per poder continuar formant part de la societat de copropietaris, calia viure a Tor tot l'any.

 

 

 

 

-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, al ser considerat responsable civil subsidiari. Tot i així, les famílies dels difunts mai no van arribar a cobrar res de res.

 

 

 

-1.982: Comença l'inacabable plet per esclarir la propietat d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya; la Muntanya de Tor.

 

 

 

-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.

 

 

 

-1.986: El jutge de Tremp declara un administrador judicial en vista de les nombroses disputes entre els veïns de Tor, sobretot entre Sansa i Palanca, que sempre acabaven en denúncies als jutjats.

 

 

 

-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor del segle XX: Declara propietari en solitari Josep Montaner Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatuts del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.

 

-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 

 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montaner, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així l'únic testimoni de càrrec d'aquest assassinat. El jutge decreta presó per als encausats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont, acusats del crim de Josep Montaner, segons el testimoni de càrrec d'Antonio Gil José.

 

-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes prou considerables.

-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montaner, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

 

 

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda emès al programa 30 Minuts de TV3 l'abril del 1.997 i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat nous indicis que contrastaven amb els aconseguits durant la investigació policial uns anys abans. Tot això vingué donat a causa de la petició al jutjat de l'advocat de la família de Sansa, el lletrat Francesc Sapena, que recordem, també va ser entrevistat al Programa 30 minuts.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits judicials a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici de la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montaner presenten recurs a la sentència.

 

 

-2.003: L'Audiència de Lleida es veu obligada a suspendre el judici fins a dues vegades, doncs tan la part demandant com la demandada, tenien greus problemes per aconseguir lletrats que els volguessin representar. Fins i tot els advocats del país ja coneixien el desgast que representava embarcar-se a les peripècies judicials de Tor i els seus veïns, que es van passar pràcticament tota la vida als jutjats.

-2.004: Per fi es pot celebrar el judici a l'Audiència de Lleida, que falla amb una sentència que sorprendrà tothom: La muntanya de Tor és propietat dels hereus de les tretze famílies originals que van fundar la societat de copropietaris l'any 1.896, amb el que es torna altra vegada a emplaçar la societat als seus principis. Jordi Riba, Palanca, hi presenta recurs.

 

-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos. A més a més, la mateixa sentència declara que la societat de copropietaris s'ha d'adaptar a la legislació actual vigent, modificant-ne els estatuts com ara que la finca passa a ser divisible i es pot vendre sencera o dividida en les parts que convingui.

El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.

El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva. (Rectificació a l'entrada del 12/05/2023: Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia )

 

-2.017: Després de dotze anys de pau judicial, cinc copropietaris que representen dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, posen una demanada criminal contra cinc administradors de la finca, en considerar evidències de delicte d'estafa processal, dos presumptes delictes continuats d'administració deslleial, i per impedir als demandants exercir els seus drets com a comuners.

 

-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies i plets eterns ha vist passar durant la seva tràgica i complicada història.

 

 

 

-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim encara és una incògnita per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, fins ara no ha dit qui creu que podria haver estat.

-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de nombrosos conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.

Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.

El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per desvetllar a l'opinió pública.

 

 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats; Palanca i Sansa. Va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.

Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.

 

 

-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat mai el crim, podríem imaginar que potser per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.

 

 

 

I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així ho mereixin.

 

Bloc MMT

La Docusèrie de TV3 Tor, la Muntanya Maleïda s'Estrenarà al Març

Bona nit i salutacions, visitants de la MMT.

Com ja hem escrit en altres entrades, i tal i com s'ha publicat en alguns mitjans de comunicació a internet, TV3 està preparant una sèrie documental amb Carles Porta que serà basada en el seu llibre Tor, tretze cases i tres morts. Se suposa que, en aquest documental, a més a més, coneixerem noves informacions en relació a la Muntanya de Tor i els seus successos, en base al material que Porta i el seu equip aconseguiren enregistrar mentre elaboraven el 30' per TV3 l'any 1.997, que si no anem errats assegurava tenir més de 30 hores de continguts inèdits, i molta més informació recopilada durant les investigacions que van dur a terme.

En vàries ocasions, Carles Porta proposà a TV3 explotar aquest material que fins ara havia quedat emmagatzemat i oblidat en alguna prestatgeria de l'hemeroteca de la Televisió de Catalunya, esperant el moment per veure la llum, i pel que sembla i aquest bloc ha pogut saber gràcies a la filtració d'un contacte anònim, l'estrena de l'esperat documental en forma de serial per a televisió, ja té data i serà el març del 2.023, doncs ara mateix es troba en fase de preparació per a la seva emissió.

Fins aleshores us anirem informant de tota novetat que arribi a la redacció de la MMT en relació a aquesta 'docusèrie' tan esperada des de feia anys.

 

La Guàrdia de Franco a Tor

Salutacions, seguidors del misteri de la MMT.

En aquesta ocasió, el col·laborador del bloc ens vol parlar de la guàrdia mora reclutada per Franco, que importà del Marroc per combatre al costat del bàndol feixista durant la Guerra Civil espanyola, tan temuda pel bàndol republicà pel grau de sadisme, violència extrema i pels crims de tota mena comesos contra la població civil.

Foren encarregats de combatre els maquis amb tot l'odi i maldat que els caracteritzava, i així van arribar fins als Pirineus. Però no seguirem el fil i passarem a llegir la pàgina de Luciérnaga titulada Los rifeños en Tor.

 

 

El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

Salutacions, visitants de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Tal i com hem escrit en entrades anteriors (1a i 2a), Rubén Castañer va impulsar la redacció d'un llibre que ens donarà una segona versió a la que fins ara n'era l'oficial en els successos de la Muntanya de Tor.

Des del bloc de la MMT hem pogut contactar amb l'escriptor, que juntament amb familiars de Castañer, estan acabant aquest misteriós llibre que de ben segur no ens deixarà indiferents, i estem desitjant poder llegir-lo el més aviat possible, doncs de ben segur que ens aportarà valuoses informacions sobre el cas, i ens permetrà conèixer amb més profunditat la vida de Rubén Castañer, que precisament avui hagués fet vuitanta sis anys, però lamentablement ens va deixar el passat mes de gener. Des d'aquestes línies en volem fer ressò doncs, recordant la memòria del que fou batejat alguna vegada com "el hombre del puñado de dólares", mentre n'esperem la seva història viscuda a Tor i el que li va suposar entrar en aquell negoci finalment fallit.

 

Romandrem pendents als progressos de l'obra de Rubén Castañer materialitzada en un llibre, i us mantindrem informats en aquest bloc, tot col·laborant en el que ens sigui possible amb escriptor i família de Castañer.

 

TV3 ja Prepara Tor, la Muntanya Maleïda

Bona nit tingueu, seguidors de la MMT.

Fa un parell de setmanes dos mitjans de comunicació amb presència a internet ja es van fer ressò de la docusèrie que TV3 està preparant per emetre en breu. Sembla ser que tindrà entre cinc i sis capítols i estarà basada en el llibre de Carles Porta Tor, tretze cases i tres morts, i es titularà Tor, la Muntanya Maleïda.

Pel que sembla, finalment TV3 va escoltar Porta i va saber veure que calia explotar el material que aquest equip de reporters va estar elaborant durant mesos, en un ambient dur i hostil, amb persones de muntanya molt tancades que es negaven a parlar amb els mitjans de comunicació, i que Porta va saber fer-se seves, guanyant-se la seva confiança a cop d'insistència i alhora paciència, arribant on calia per aconseguir la preuada informació que l'ajudaria a comprendre que és el que passà a Tor, i com ho visqueren els seus habitants.

 

 

Els seguidors del misteri de Tor estan doncs d'enhorabona amb el llançament d'aquesta sèrie de no ficció, que potser ens revelarà més informació sobre el cas, i ens acostarà cada vegada més a resoldre l'enigma del crim d'en Josep Montaner Baró, Sansa. I potser fins i tot, que el mateix Carles Porta ens digui per fi qui pensa que va poder ser l'assassí encara per identificar, cosa que molts esperem amb candeletes.

Uns dels mitjans que han publicat la notícia sobre la sèrie Tor, la Muntanya Maleïda de TV3 a internet han estat Pallars Digital i Ara.cat

 

El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

Bona nit visitants de la MMT.

Escrivim una segona entrada sobre el tema del llibre de Rubén Castañer, del que vam tenir coneixement per una casualitat mentre indagàvem a la xarxa tot fent recerca d'altres informacions per al bloc.

En un principi ens va semblar que tot indicava que ell mateix n'era l'autor, però després d'insistir via Twitter al suposat amic del propi Castañer, aquest ha respost amb unes noves informacions, i pel que sembla el mateix Rubén Castañer no va poder veure aquesta obra literària acabada, que ara es dediquen a concloure l'amic i familiars en el seu honor, i que ja haurà de ser a títol pòstum que en vegi la llum.

A continuació en podeu veure la captura de pantalla de les converses a través de Twitter, on l'autor del misteriós llibre ens indica que es dona una altra versió dels fets, diferent a l'oficial. Quina versió deu ser aquesta? Restarem a la guait i anirem compartint tota nova informació al respecte.

 

 

 

 

 

Tor, la tomba d'un republicà?

Salutacions i benvinguts a la MMT una nit més.

Aquesta entrada dona pas a una pàgina del col·laborador del bloc que ens parla sobre un tema que ja vam tocar a la MMT, i és quelcom relacionat amb la Llegenda Negra d'Andorra.

Ens dispara una sèrie de preguntes retòriques que potser tinguin resposta per en Joaquín Abad, autor d'una de les obres literàries que traiè a la llum aquests temes tan delicats de la història del país dels Pirineus.

Llegim la pàgina d'en Luciérnaga al següent enllaç: Tor, tumba de un republicano.

 

 

 

 

Antonio Gil José, criminal o mentider?

Salutacions, visitants de la MMT.

L'Antonio Gil José, aquest controvertit i curiós personatge de la història recent de Tor, que va ser directament relacionat amb l'enigma del crim de Josep  Montaner, Sansa, doncs va esdevenir el principal testimoni de càrrec per a l'acusació d'assassinat contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto.

Tal i com descobreix en Porta a les seves investigacions, després d'entrevistar-se amb algunes persones relacionades amb aquest personatge, i segons li va fer veure ell mateix, l'enemistat entre ell i la parella Pinto-Mont venia per un deute econòmic de 750.000 pessetes. Però, els podria haver inculpat de l'assassinat de Josep Montaner com a venjança per aquest deute?

 

El sergent Uclés (Yanes a l'obra de Porta) li explica a Porta que l'Antonio Gil José va arribar al jutjat de Tremp abans que ell, i per tan insinuava que els funcionaris del jutjat el podrien haver manipulat per que al judici, declarés el que li havien dictat, i de fet, sembla que la versió dels fets que teòricament va presenciar, l'explicava sempre igual, sense variar una coma, excepte en una ocasió amb en Porta, que els hi ho va repetir amb algunes variants. Això ens indica que algú li va fer memoritzar un guió, amb detalls força concrets sobre les lesions que presentava el cos d'en Montaner, que no van transcendir a la premsa i per tant a l'opinió pública, i que només podien saber els instructors del sumari i els mateixos forenses, i ni tant sols la Guàrdia Civil.

Tal i com sabreu, si coneixeu una mica la història de l'Antonio Gil, va emprendre un projecte amb el mateix Montaner i amb Mont, doncs pretenien muntar un restaurant a Casa Sansa, encara que aquest els va acomiadar quan ja s'hi havien deixat una picossada invertida en materials quan el Gil volia rebaixar el terra de Casa Sansa per poder fonamentar-hi el nou paviment, que va resultar malmès per que no es va fer segons les indicacions d'en Gil. El vell va esclatar enfurismat i els va fer fora, tot i que Mont i Gil, així com la parella del primer, havien dipositat uns diners invertits en materials per tal de poder engegar l'obra.

Se suposa doncs, segons aquest peculiar personatge de l'Antonio Gil José, que en Josep Mont i la Marli Pinto van agredir el vell Sansa mentre es disputaven el milió de pessetes que aquesta parella de la Seu s'havien gastat en l'obra del futur restaurant i que finalment, no va arribar enlloc.

Tampoc es va poder demostrar fefaentment  que l'Antonio Gil fos a Catalunya en aquelles dates que es barallava la mort del vell, doncs era a Mallorca i ni tan sols recordava com se suposava que havia tornat, si en vaixell o en avió, i no constava a cap llista de passatge i tampoc conservava el bitllet de tornada, i encara que va assegurar que va donar un nom fals per la seva pròpia seguretat, després no es recordava quin nom havia emprat per viatjar. Aquest fet va ser una de les coses que la defensa va emprar per desmuntar el testimoni de Gil José, a banda del seu historial depressiu, d'alcoholisme, juntament amb l'informe de la psicòloga que el tractava de 'border line' sense cap tipus de capacitat de fabulació.

 

Com bé opinava en Porta, per la manera de narrar els fets que teòricament va presenciar en Gil, una de dues; o bé va ser testimoni del crim d'en Montaner, o bé hi va participar, encara que personalment penso que més aviat va declarar influenciat pel jutge de Tremp, que no li deuria donar altra opció i després de fer-li aprendre el que havia de declarar, el deuria amenaçar o extorsionar d'alguna manera, i altra vegada podríem tornar a citar la famosa Mà Negra de Tor, una mà capaç de manipular jutges i policies, per tant, un poder fàctic per sobre de les autoritats judicials, que ja costa de dir.

 

Finalment, sembla que tot el que sabia l'Antonio Gil José i tal com li va etzibar a en Porta, s'ho ha endut al clot i ningú sabrà mai del cert com i per què aquest controvertit personatge va actuar de la manera que va actuar, i potser també que una informació important per esclarir el crim d'en Josep Montaner, morís amb ell. O pot ser que algú que continua en aquest món ho sàpiga? Sigui com sigui, haurem d'esperar finalment que en Porta, ens digui qui pensa que va matar el vell Sansa, i a partir d'aquí obtenir una mica més de llum en aquesta foscor que ja fa gairebé vint-i-cinc anys que es manté inalterable.

 

 

Tor i Lurs

Salutacions, seguidors de la MMT.

Ampliem la secció de La Cova de Luciérnaga amb una altra pàgina d'opinió del col·laborador del bloc, que sorgeix d'un retall de diari publicat recentment a la MMT que parla de les similituds dels crims de Tor i els de Lurs, als Alps Francesos. 

Seguim l'enllaç per llegir la pàgina Tor y los crímenes de Lurs.

 

Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?

Salutacions, seguidors de la MMT.

Tan al llibre Tor, tretze cases i tres morts, que podríem anomenar la bíblia dels successos i misteris de la Muntanya de Tor, com als podcast de Catalunya Ràdio, en Carles Porta ens parla dels "hippies", tal i com els anomenaven els veïns de Tor. No en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, deia en Porta, doncs en realitat eren una colla de perdularis fugitius de la vida o de la justícia, i en algunes ocasions, de totes dues coses.

Podríem dir que en Sansa va formar una mena de legió de perduts que deixava estar a les seves finques però que també rondaven pel poble de Tor, amb la desaprovació dels veïns, que ja s'havien queixat i fins i tot ho havien denunciat a la Guàrdia Civil. Aquells rodamons en tenien prou amb un sostre mal fet per aixoplugar-se quan plovia, i unes engrunes de menjar per ficar-se a la panxa de tant en tant, i si algú duia una ampolla de vi o una mica de marihuana, doncs feien festa grossa i s'emborratxaven o es col·locaven oblidant-se durant unes hores del fracàs de vida que havien assolit, allà dalt, en un racó de món malvivint i amagant-se de la justícia i de la societat que els menystenia. A Tor, com a mínim, per l'amo Sansa eren ben mirats i els convidava a gaudir del que ell mateix definia com el millor racó del món. Els convidava a paelles mentre els parlava dels seus projectes i de com en repartiria els beneficis, i quines finques donaria a cadascú d'aquells miserables que es van creure fins a la darrera paraula del vell.

 

Com a tot exèrcit, per poca disciplina que hi hagi, a Tor els "hippies" tenien el seus comandaments, que rebien ordres directes de l'amo per poder posar a ratlla tota aquella colla de marginats. Un n'era en Gregori de Aulestia, neorural amb més cultura i educació, i per suposat més intel·ligència que la resta de "hippies", i per una altra banda, en Josep Mont i la Marli Pinto, la parella de fracassats de la Seu als que l'amo Sansa va donar poders per governar la colla de perduts que tenia a les seves ordres.

Al Gregori, l'amo li havia concedit l'honor de tenir una cabana per a ell sol, i el privilegi de ser empadronat a casa Sansa, tot un orgull del que només ell en podia presumir.

 

Hi va haver grans canvis, potser per a tots els "hippies", amb l'arribada d'en Miguel Aguilera, "l'skin", que va arribar a Tor per fer de guardaespatlles del vell, després dels nombrosos atemptats que aquest va patir, en alguns intents, segons ell mateix, de liquidar-lo.

Violent, sàdic i cruel, l'Aguilera es convertí aviat en enemic dels "hippies"; per una banda arran de l'enveja que li tenien, i per l'altra, per la manera amb la que tractava el vell Sansa. De fet, quan van trobar Sansa mort a casa seva, alguns ja celebraven que podia haver estat "l'skin".

Personalment veig els "hippies" com una mena de mercenaris que es movien per uns interessos creats amb enganys, disposats a fer content l'amo i d'aquesta manera rebre una gratificació més sucosa que la resta. També podríem arribar a pensar que, segurament, competien entre ells per agradar al vell i poder arribar així al nivell de confiança que aquell cacic hi tenia dipositada en el Gregori.

  

Segurament aquell exèrcit de fracassats acomplien ben bé la funció que el vell Montaner pretenia d'ells, i segurament, algunes més de les que no se n'ha parlat, com podrien ser els favors sexuals, tal i com se'ls cobrava de la Marli Pinto, la vigilància de les seves finques i el camí que pujava a Andorra, que de baixada els proporcionava un peatge que aconseguien extorsionant els contrabandistes, que de vegades marxaven amb la mosca sota el nas, per haver hagut de deixar una bona picossada a l'amo del camí de Pleià i poder-hi transitar amb els Range Rover carregats fins al capdamunt de caixes de tabac andorrà.

 

Tal i com ja vam comentar en una altra ocasió en una pàgina del col·laborador del bloc, titulada 'Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas', hi va haver alguns "hippies" que van perdre la vida a Tor; un d'ells va ser trobat penjat a una propietat d'en Palanca. Hi podria haver hagut més baixes entre les files de la legió de perduts de Sansa? Potser aquestes notícies destaquessin més o la premsa les trobés més atractivament sensacionalistes, i que hi hagués hagut més "hippies" morts en acte de servei mentre treballaven per la causa del vell Montaner, doncs ningú s'amoïnaria per aquells fracassats que de ben segur no importaven ningú.

I vosaltres, què en penseu, dels "hippies" que no ho eren?

 

Els Atemptats Contra Josep Montaner, Sansa

Bona nit, seguidors del misteri de la MMT.

Un tema interessant que ens proposa el col·laborador del bloc, és el referent als atemptats que va rebre el que una vegada va ser amo de la Muntanya de Tor, el Ros de Casa Sansa, o Pepe, com l'anomenava la seva família.

Segons el darrer lletrat que va contractar el vell, Ricardo Gómez de Olarte, en Sansa va patir una sèrie d'atemptats cap al final de la seva vida, dels que se'n fa menció al llibre d'en Porta, però aquest no sembla donar-hi massa importància.

Llegim la pàgina d'opinió d'en Luciérnaga Intentos de asesinato contra Sansa per saber-ne una mica més sobre el tema.

 

 

 

Inversors a la Muntanya de Tor

Salutacions, seguidors del misteri.

Afegim una pàgina més a la Cova de Luciérnaga, aquesta vegada ens comenta el tema dels inversors que van interessar-se per la Muntanya de Tor, i que finalment no van poder invertir-hi ni un cèntim. O potser si? El cas és que pel que sembla, una bona colla de gent amb diners disposada a descobrir l'Eldorado català dels Pirineus, va fer tractes amb alguns dels cacics de Tor.

Com és que finalment no es va arribar a vendre la muntanya per a la construcció del que hauria estat el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus? Per culpa de la famosa Mà Negra de Tor?

Llegim la pàgina d'opinió del col·laborador del bloc en aquest enllaç: Inversores en Tor

 

 

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT.

Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.

 

 

Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.

Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.

 

Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.

Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.

De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.

Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.

 

 

Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?

Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.

Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.

Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?

 

 

No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.

Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?

 

Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.

I vosaltres, què en penseu?

Bloc MMT

 

El Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts a la MMT.

Nova entrada comentant la darrera pàgina d'onpinió del col·laborador del bloc.

Aquesta vegada ens emplaça l'opinió cap al sergent de la Guàdia Civil encarregat d'investigar el cas del crim d'en Josep Montaner, el Ros de casa Sansa.

Segons els descobriments d'en Porta, aquest policia vocacional no va poder investigar com ell hauria volgut, i insistia d'alguna manera, sobre la famosa mà negra que envolta tots els misteris i successos estranys de Tor i la seva muntanya, assegurant que aquell cas d'homicidi no es va investigar.

Qui hi va haver al darrere capaç de manipular cossos policials i fins i tot jutjats?

Gent tan poderosa n'hi ha poca, però no és massa coneguda, doncs romanen a l'ombra.

Recordem que el propi sergent també va cometre algun error imperdonablement sospitós, com a professional experimentat en la investigació de crims i altres delictes relacionats.

Ho vam comentar mentre opinàvem d'en Batallé a Batallé un testigo interesante.

Llegim la darrera pàgina d'en Luciérnaga fent clic sobre l'enllaç: Un policía cansado.

 

 

 

La Nota de Miguel Aguilera

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

Aquesta vegada el col·laborador del bloc ens trasllada el misteri de la nota manuscrita que en Miquel Olivella, Miguel Aguilera en realitat, va deixar al marxar de casa Sansa i que la Guàrdia Civil va trobar al cap d'uns dies d'haver aparegut el cos d'en Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa.

Recordem que 'l'skin' va ser el primer sospitós detingut per la Guàrdia Civil en relació al crim, i posat en llibertat després de l'interrogatori.

Podem llegir la pàgina a l'enllaç: La nota de Miquel Olivella

A continuació adjuntem la transcripció de la nota manuscrita original, escrita per en Miguel Aguilera, l'Olivella al llibre d'en Porta:

 

Nit de Benvinguda

Bona nit una vegada més, seguidors de la MMT.

En aquesta ocasió m'agradaria dedicar l'entrada a un jove seguidor acabat d'arribar al bloc, que segons tinc entès cursa els seus estudis de secundària a l'institut Vedruna de Ripoll, Girona, i s'ha mostrat interessat pels misteris de la Muntanya de Tor, que fins ara desconeixia.

Segons em diuen, la seva mestra de l'assignatura de català els posa deures de lectura i ell s'ha decantat per llegir aquest bloc, i mentre practica la llengua catalana s'endinsa en els misteris que omplen aquestes pàgines digitals, carregades d'incògnites.

És doncs un plaer poder comptar amb el teu suport a la MMT, Samuel, i mentre vas llegint i aprenent la nostra llengua, desitgem no ser motiu d'estirada d'orelles per part de la teva benvolguda mestra de català, i ens esforçarem al màxim per mirar de passar les proves ortogràfiques i de redacció. Tot i així, si trobeu alguna errada d'ortografia o bé de forma, estarem encantats de corregir-les.

Sigues benvingut doncs, i tot esperant els teus comentaris, rep una cordial salutació del Bloc de la MMT.

 

 

Batallé, El Contrabandista

Bona nit seguidors de la MMT.

Si heu llegit el libre del "Patter de Tor", recordareu el personatge del contrabandista Batallé; un home dur i violent, difícil de tractar alhora, i que va agredir en Porta quan mirava d'entrevistar-lo per al reportatge del 30'.

Podríem dir que era un pròfug de la justícia i que se li'n fotia tot un rave, però també podríem estar segurs que potser el judici per l'assassinat d'en Sansa hagués pres un altre rumb si aquest 'outlaw' s'hi hagués presentat a declarar.

Per saber-ne l'opinió del col·laborador del blog, Luciérnaga, en podem seguir l'enllaç cap a la pàgina: Batallé un testigo interesante