Tercer Capítol de 'Tor, la Muntanya Maleïda': 'Palanca'

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com cada setmana, escrivim comentant i donant el nostre parer de cada capítol de la sèrie documental de Carles Porta i el seu equip, 'Tor, la Muntanya Maleïda'. Aquesta vegada, comentarem el tercer capítol que ens parla del cacic més controvertit i polèmic de la història moderna de Tor. Es tracta de Palanca; fervent defensor de la muntanya i de les seves propietats a la mateixa.

 

 

 

Després del resum del capítol anterior, i d'una introducció del que va ser quelcom molt quotidià a la vida de Jordi Riba Segalàs, els inacabables plets per la que considerava la seva muntanya i per les altres finques situades dins la mateixa que li havia venut el seu oncle, Vicenç Riba Segalàs, juntament amb les continuades picabaralles amb el seu entorn en general, Porta continua la narració. Ens fa veure en diferents situacions el caràcter de Palanca, i com se les gastava quan les coses no li eren favorables o com ell pretenia que havien de ser.

Com ja havíem llegit a 'Tor, tretze cases i tres morts' i havíem escoltat al podcast del mateix títol, aquest episodi ens regala una de les anècdotes que l'equip de Carles Porta viu durant la realització del programa 30 minuts 'Tor, la Muntanya Maleïda', del 1.997. Es tracta de la famosa partida de cartes amb Palanca a casa Mariano de Baro (Ara Can Mariano), per reconciliar-se amb el cacic i convèncer-lo per a entrevistar-lo, juntament amb les pubilles de Tor, que eren al poble aquell fatídic trenta de juliol del 1.995, quan trobaren Sansa mort a casa seva.

Les imatges, inèdites fins ara, ens regalen una escena real impagable per als afeccionats a la història de la vida de Palanca i de Tor, i la seva difícil relació amb els mitjans de comunicació i els periodistes en general. Finalment, però, un espavilat i hàbil Carles Porta, juntament amb els seus companys de batalla Pol Izquierdo i Pepe Domènech, aconsegueixen guanyar-se la confiança del complicat cacic de Tor, que aleshores i amb el seu enemic principal fora de combat, se'l considerava màxim dirigent de la muntanya de la discòrdia. A cop de ratafia i de cigarret si cal, Palanca cau als peus de l'equip d'intrèpids reporters, que sense acabar de creure's-ho, es guanyen ben merescuda la complicada entrevista amb el cacic de Casa Palanca de Tor.

 

 

 

 

Se'ns presenta el testimoni d'un personatge de la trama de Tor que fins ara no n'havíem sentit a parlar. Porta tampoc no ens en parla a la seva primera obra 'Tor, tretze cases i tres morts'. Es tracta de Pablo Moreno, germà petit de Lázaro Moreno. Als anys noranta, tot just acabat d'aterrar al Pallars Sobirà, i quan va començar a treballar per a Casa Palanca, era un jove que, tot i formar part de l'entorn més proper del cacic, passava més desapercebut que no pas el seu germà. Potser per ser més discret, o podria ser també que hagués estat eclipsat pels actes del que sempre hem sentit anomenar com a 'mosso de Palanca'. Podria ser quelcom més moderat, i pel que es diu a la comarca, és un tipus més tranquil i tractable que no pas el seu germà gran. I així, sense xerrar més del compte ni fer-se veure massa, va aconseguir heretar el dret a la muntanya, les finques, i el nom de Casa Palanca, per sobre de qui tothom es pensava que n'acabaria essent l'hereu únic.

Ningú no sap perquè, però resulta que Palanca i el seu mosso, Lázaro, van acabar enemistats, i això li va costar al gran dels Moreno perdre el dret a les darreres voluntats del seu amo i amic, del que fins i tot n'havia copiat la seva manera d'actuar i les seves frases més conegudes, però que de ben poc li va servir.

Arriba el moment de destensar l'ambient, on podem veure Carles Porta no massa fi, per culpa de la traïdora ratafia, cosa que li passa factura per la manca de costum, quan ell mateix reconeix que també va ser jove. Una anècdota més per explicar als seus nets quan coneguin la història de Tor i s'hi enganxin irremeiablement. Tal i com deia en alguna altra ocasió, la trama de Tor és una tragicomèdia, i això que encara no ens ha projectat les imatges inèdites de la 'família monster' al sopar que va marcar un altre abans i després a la investigació d'aquest trio de reporters jugant-se el físic de les maneres més impensables, mentre feien la seva feina i acomplien amb les seves obligacions per a l'encàrrec de Joan Salvat, l'aleshores director del programa 30 minuts de TV3.

 

 

Una vegada a Tor, Palanca explica al seu equip de TV particular com de malbé li va fer el poble el seu arxienemic, Sansa. Podem veure les imatges que aleshores van enregistrar dels nombrosos vehicles abandonats per tot arreu. També en responsabilitzava Sansa de que la majoria de les tretze cases i els seus pallers es cremessin. Això, ara, ja sabem que no fou exactament així, però ho podem desar com una prova més de l'odi ancestral que es tenien entre aquells dos cacics de Tor. Gràcies a l'entrevista que ens va concedir un dels 'hippies', o potser hauríem de dir un dels 'buscavides', com a ell li agrada dir, també sabem que no tots els vehicles allí abandonats van ser cosa de Sansa. Miquel Aguilera era majoritàriament qui duia vehicles robats a Tor i després els donava a l'amo o els estavellava pels barrancs i fins i tot, al riu de Tor i la seva muntanya. El propi Gregori de Aulestia, ens confia també que se n'hi va deixar un parell de vehicles allà dalt, quan va marxar definitivament, desencantat i decebut pels veïns que van sobreviure al que una vegada fou amic seu i l'amo únic d'una de les finques més grans i més disputades de tot el Pirineu.

La història de Matorsa (Maderas Tor, S.A.), l'empresa forestal que va encendre més els ànims i va perpetrar un atemptat mediambiental a la muntanya de Tor, al tallar més pins del que tocava per contracte i per llei, on les autoritats van haver d'intervenir legalment, provocant un dels primers plets de la malastruga història de Tor. Palanca tampoc no els hi tenia massa simpatia, com ja vam poder llegir a la primera obra de Porta, i com ara ens ho ratifica, a aquestes imatges inèdites de les més de noranta (90) hores de gravacions que l'equip de reporters van enregistrar a Tor per al seu 30 minuts.

Altres dos personatges dels que en podem veure imatges inèdites, són Francesc Sarroca, Cerdà, i l'hereu directe, el seu fill Josep Maria Sarroca. Si feu memòria de l'episodi que va viure Porta quan pretenia xerrar amb Cerdà i que ens narrava a 'Tor, tretze cases i tres morts', recordareu que el cacic va estar a punt de patir un atac davant d'un espantat reporter que l'últim que pretenia era protagonitzar aquella escena tan surrealista i alhora, possiblement, fora de lloc. De fet, diuen que quan el jutge de Tremp va donar la muntanya a Sansa, Cerdà va patir un atac de cor. Però és que ja ho sabem com son aquells personatges. Alguns asseguren que a Tor, a dia d'avui, encara hi pateixen una síndrome sense cura.

 

Un dels germans de Josep Montaner, Miquel Montaner, fa aparició al capítol tercer, en aquest cas per desmentir les acusacions de Palanca que comentàvem anteriorment sobre l'incident del combat entre Maquis i Guàrdia Civil al poble de Tor, l'any 1.944.

Amb tot luxe de detall, ens expliquen el combat entre atacants comunistes i forces defensives franquistes, emprant altra vegada la magnífica maqueta amb l'ambientació tan ben aconseguida de la que gaudim a cada capítol d'aquesta producció documental tan esperada. Podem dir doncs que, a mesura que va avançant, la docusèrie no perd pas pistonada. A cada capítol se'ns reserven més sorpreses, imatges, i històries inèdites que feia anys mantenien en secret de sumari d'aquest important treball de producció i documentació sense precedents a la història del poble de les tretze cases.

Quelcom destacable a l'hora de parlar de la maqueta del poble de Tor, són les diferents posades en escena, que ens permeten veure molt acuradament com era el poble a cada època de la que se'ns parla en cada moment. Per posar un exemple, en aquest episodi de l'enfrontament armat, podem gaudir de la majestuosa Casa Sansa, veient com era exactament en aquella època de postguerra; la casa més gran de Tor. I això, en aquella gent, imposava molt de respecte, com de vegades, enveja, i de l'enveja es passà a l'odi que ja coneixem.

Al llarg d'aquest episodi tercer, podem veure algunes fotografies que també us havíem ofert en aquest bloc. Com ara la de Palanca al casament del seu germà, quan deuria tenir una mica més de vint anys. Fotografies que il·lustren una mica la vida de Jordi Riba, de la que també us en hem parlat aquí alguna vegada, i que com ja sabeu, una vida que no li va ser gens fàcil.

Com no podia ser d'una altra manera, quan es parla de Palanca s'ha de parlar també del segon enemic més gran del cacic; Rubén Castañer, i de la baralla de carrer que va acabar amb dues víctimes mortals a Tor, el juliol del 1.980.

Les anècdotes de Palanca no podien pas faltar en aquest episodi dedicat al gran cacic defensor de Tor. Com quan va participar a una pel·lícula anomenada 'La dama del alba', de la que també us en vam parlar al bloc, en ocasió de l'entrevista amb Núria Comes, l'autora de 'l'Home de Tor'.

 

 

Pablo Moreno s'ha convertit en el nou Palanca. No només n'ha heretat les seves terres i la seva tretzena part de la muntanya de Tor, sinó que, a més a més, es fa dir Palanca i es comporta com a tal, tot que a priori sembla una persona molt més moderada i prudent que el cacic, no oblidem que també va fer-li costat per defensar la seva croada permanent des que va arribar a Tor, als anys noranta.

Porta ens comenta de passada els altres dos morts que hi va haver a la muntanya de Tor després de Sansa. Es tracta de la mort de dos 'hippies' que Mossos d'Esquadra va tancar com a suïcidis, i que al bloc us en vam fer una entrada, a través del nostre antic col·laborador 'Luciérnaga' ('Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas').

Podem afirmar que Palanca va saber triar l'hereu i que segurament en deu ser ben orgullós si l'està veient des d'allà a on sigui.

El petit dels Moreno ha fet prosperar l'imperi que va rebre, possiblement com ningú no s'ho esperava, i com insinua el darrer advocat de Palanca, potser sigui l'enveja de tota la comarca del Pallars Sobirà i més enllà.

La que podríem definir com la gran revelació d'aquest capítol és la que ens confessa aquest últim lletrat de Jordi Riba, Fernando Bueno. Assegura que el mateix Palanca sabia qui eren els assassins, en plural, i que va veure el cos sense vida del seu enemic, Josep Montaner, Sansa, mentre el transportaven. Podria ser que es referís que el van transportar de fora del poble cap a casa seva? O potser es refereix quan se suposa que el van moure des del pati de Casa Sansa a la cuina de l'habitatge? Si aquest fet fos real, caldria replantejar-se una altra manera d'entendre l'assassinat de Sansa i l'escenari del crim, allí on fou trobat el seu cos inert i totalment corromput. Però això ja serà en una altra ocasió, en una entrada especial al bloc, després de l'emissió del vuitè capítol i final de 'Tor, la Muntanya Maleïda'.

I per acabar aquest capítol, Carles Porta, com ja és costum ben arrelat des de fa temps, ens deixa altra vegada amb la incògnita de si el lletrat Bueno l'ajudarà o no a resoldre el misteri de Tor que ja coneixem sobradament: Qui va assassinar Sansa?

Us esperem aquesta setmana per comentar el quart capítol al que no podem faltar-hi, doncs la cosa cada vegada es posa més interessant. Fins a la propera entrada.

 

Imatges emprades: TV3/3Cat/Carles Porta.

 

 

 

Bloc MMT

 

Segon Capítol de 'Tor, la Muntanya Maleïda': Els Hippies de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja vam fer la setmana passada, avui dediquem una entrada per comentar el segon capítol de la sèrie documental 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del capítol segon titulat 'Els hippies de Tor'.

 

 

En aquest segon episodi, el narrador, Carles Porta, ens parla dels hippies; qui eren, com i on vivien, i la relació que tenien amb Josep Montaner, Sansa. Després però d'haver-nos fet un resum del primer capítol de la docusèrie.

Se'ns mostren imatges inèdites fins ara, possiblement de les cintes originals que l'equip de Porta va enregistrar per al 30' de TV3, titulat igual que aquesta sèrie documental que ara ens presenta, també amb alguns personatges inèdits, o que mai no havíem vist però si que n'havíem llegit i sentit a 'Tor, tretze cases i tres morts', llibre i podcast, com ara Xavi Carbonell, Boro, Gregori de Aulestia, i l'Àlex Aguilera, un 'hippie' que no coneixíem fins al primer capítol.

Els 'hippies', van ser interrogats vàries vegades com a sospitosos potencials de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, en aquest cas, per l'encarregat de la investigació del crim, el sergent Uclés de la Guàrdia Civil.

Xavi ens aclareix que allò tan polèmic de cobrar peatge als contrabandistes, que alguna vegada s'havia atribuït al propi Sansa, resulta que era cosa d'una colla de 'hippies' procedents de la Seu d'Urgell, capitanejats per Josep Mont, un dels acusats i empresonats pel crim de Josep Montaner, que també presumia de ser el secretari personal d'aquest i administrador de la muntanya de Tor quan fou entregada al vell el febrer del 1.995, cosa també errònia que ens corregeix Gregori. Des de fora però, semblava que aquella colla de perduts i fracassats eren manats per Sansa, però segons ens expliquen els testimonis dels 'hippies', això no fou així exactament.

 

Pel que sembla doncs, el malentès que Sansa cobrava peatge als contrabandistes fou culpa de Josep Mont, que feia saber a tothom que ell i el seu equip treballaven per Sansa. Aquí sorgeix quelcom que ens podria fer pensar potser que Sansa fou assassinat per algun contrabandista que, pensant que era cosa del vell, li cobrava un peatge abusiu per passar per les seves finques.

Xavi ens narra l'anècdota que Gregori ens va explicar a l'entrevista que vam mantenir amb ell l'any passat, sobre la juguesca amb Palanca, recopilada a l'entrada al bloc titulada 'Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia'.

Veiem com Porta ens explica, fent servir la maqueta, la situació de Casa Sansa, el paller de Palanca, l'hort de la Sisqueta, i el propi hort de Sansa, tot enganxat a la propietat de Casa Sansa, a l'entrada del poble de Tor. Allí van succeir els darrers esdeveniments més sagnants de la història de Tor.

Tal i com ens anunciava al primer episodi, Porta entrevista dos dels forenses que van practicar l'autòpsia al cos de Josep Montaner, que ens exposen les lesions trobades al cadàver, lesions que Porta ja narrava també a 'Tor, tretze cases i tres morts'. Un dels forenses, però, ens assegura que havien de ser com a mínim dos individus els assassins de Sansa, per a poder arrossegar-lo des del pati cap a la cuina de la casa, on fou trobat el seu cos sense vida. També podria ser, però, que l'assassí fos una sola persona i que la mateixa persona, dies després, comptés amb l'ajuda d'un tercer per a moure el cadàver. I a jutjar pel llençol que van posar als peus de Sansa, podem deduir doncs que aquests assassins van sentir pietat del vell al veure com de descompostos tenia els peus, i es van entretenir a cobrir-los-hi. Aquest detall ens evidencia que els assassins el coneixien bé, i que possiblement li tenien certa estima. Tot i així, també ens sorgeix la hipòtesi que el cos sense vida de Sansa podria haver estat trobat de manera involuntària, per algú que se l'apreciava, i lluny d'informar de la seva mort, podria haver cobert els seus peus en mostra de respecte. Però aquí ens sorgeix una hipòtesi més que ens reservem per dedicar-li una entrada sencera, doncs el que us volem exposar al respecte, bé s'ho mereix.

Els forenses també ens expliquen que el cos de Sansa havia estat exposat a la intempèrie, i que posteriorment va ser arrossegat a la cuina de la casa, mitjançant el fil elèctric que li van trobar embolicat al coll i que fou la causa més probable de la seva mort.

 

 

 

Amb l'estat de descomposició de les diferents parts del cadàver, i l'evident fauna cadavèrica trobada, els forenses determinen la data aproximada de la mort, posant com a molt tard dues setmanes abans de ser trobat el cos. No va ser gens fàcil, però, realitzar l'autòpsia del cos de Sansa, per culpa dels ambients diferents als que havia estat exposat, com hem comentat anteriorment; primer, possiblement, a la intempèrie, en una atmosfera més seca, assolellada, i segurament amb vent. Després es va traslladar a l'interior de Casa Sansa, en un ambient diferent, més protegit. També són els ous de les mosques 'calliphora', que evidencien una vegada més, que el cadàver va ser traslladat abans que els ous eclosionessin, doncs no hi havia mosques a l'escena del crim però si moltes larves.

Entre l'autòpsia i els testimonis que van veure viu Josep Montaner la darrera vegada, la data possible del crim s'acota entre els dies disset i vin-i-cinc de juliol del 1.995. Porta ens recorda que els dies vint-i-u i vint-i-dos de juliol, Miquel Aguilera va ser a Casa Sansa, o com a mínim així ho demostra la seva nota trobada per la Guàrdia Civil després de la troballa del cos de Montaner, doncs ell mateix la va signar i datar amb aquestes dates. La pregunta inevitable que ens sorgeix aquí és: Podria haver trobat Miquel Aguilera el cos de Sansa, dormir aquella nit a la casa, i a l'endemà marxar, deixant la nota perquè fos trobada pels investigadors quan trobessin el cos? Tal i com ens explica el seu germà, Àlex Aguilera, ell creu que Miquel hauria trobat el cadàver abans que els altres 'hippies'. Xavi Carbonell també ens comenta al respecte que, possiblement Miquel va escriure la nota per exculpar-se del crim, doncs era prou sabut per tothom que havia amenaçat l'amo algunes vegades, i al trobar-lo mort va creure que tothom pensaria que havia estat ell, per tant calia desvincular-s'hi.

Fixem-nos que Àlex Aguilera ens explica com i perquè va arribar a Tor. Recordem que Sansa li havia furtat 2,5 milions de pessetes (Uns 15.000€) en la compravenda falsa de la finca que oferia a tothom, i que possiblement ja l'havia venuda vàries vegades a persones que havia enganyat de la mateixa manera. Miquel Aguilera, segons ens confirma el seu propi germà, va arribar a Tor convidat per aquest, tot i sabent que era un tipus perillós i comptava amb nombrosos antecedents penals i policials al seu historial delictiu, Àlex el va convidar a anar-hi. A més a més, i segons ens relata el germà petit dels Aguilera, en una trobada amb Palanca i el seu mosso Lázaro, els va amenaçar de llançar-los la motoserra engegada dins el totterreny de Palanca al veure's amenaçat per aquests. Ell ho valora com si fos la seva carta de presentació, però no deixa de ser una actitud violenta, potser heretada del seu germà. Aquí ja hi comencem a trobar certes coses que grinyolen una mica, però ho deixarem per més endavant, perquè també podrien ser un mòbil per acabar amb la vida del vell estafador de finques.

 

 

La investigació pel crim de Josep Montaner es trobava a una via morta. Els investigadors no avançaven, fins que un parell de mesos més tard, com si hagués sortit de sota d'una pedra, apareix un altre fracassat fent unes acusacions molt directes i precises contra una altra parella de perduts de La Seu d'Urgell. Si, es tractava d'Antonio Gil José, que possiblement per venjança, va acusar els dos infeliços que el jutge va enviar a la garjola durant catorze mesos i sis dies, de manera provisional. Al judici, però, es va desmuntar del tot el testimoni d'Antonio Gil, a l'entrar en un cas de dubte raonable a l'hora de testificar, segons els magistrats instructors del sumari.

Del testimoni de Gil ja n'havíem escrit unes quantes línies al bloc, donant-vos la nostra opinió sobre el tema, que en aquells moments ja descartàvem per presumir que es tractava d'una venjança contra els seus enemics, i que ara podem precisar encara més amb els nous indicis i proves que coneixem sobre el cas, gràcies a les investigacions de Carles Porta durant tots aquests anys, i les fotografies i altres documents inèdits que estem coneixent a la sèrie.

En primer lloc, trobem que Gil assegura que Mont i Pinto van entrar Josep Montaner a l'interior de Casa Sansa, una vegada el van deixar estabornit per la puntada de peu als testicles i pel cop de bastó al cap que li van atiar al pati de la casa. Segons Gil, el van agafar un pels braços i l'altre per les cames i el van ficar a dins. Aquí ja trobem dues inconsistències segons les evidències recollides per investigadors i forenses. Primer, va quedar demostrat que el cos de Sansa havia passat dies a l'exterior, i posteriorment havia estat traslladat a l'interior de la casa, deixant així una sèrie de rastres evidents d'arrossegament entre el pati de Casa Sansa i la cuina del mateix habitatge quan van moure el cos al cap d'uns dies de ser mort. Així doncs, segons Gil, el cos de Sansa l'haurien d'haver ficat a la casa una vegada, i segons les proves, l'haurien hagut de tornar a treure i entrar-lo altra cop, després d'uns dies, la segona vegada deixant els rastres de líquids cadavèrics i possiblement d'orina des del pati fins a la cuina. Totalment incoherent tot plegat, i per això, definitivament, podríem descartar del tot el testimoni i acusació d'Antonio Gil José contra Josep Mont i Marli Pinto com a assassins de Josep Montaner, Sansa. I fins aquí, ja no cal, creiem, ni arribar a plantejar-se si Antonio Gil era o no era a Tor els dies que assegurava, doncs tampoc no va poder acreditar mai la seva tornada de les Illes Balears, on hi havia anat enganyat per Mont i un amic d'Aquest.

Encara que els autors de l'assassinat de Sansa haguessin estat la parella de La Seu, segur que no va passar com relatava Antonio Gil José, per la seva contradictòria declaració que contrasta tant amb la versió oficial dels fets.

 

El capítol segon continua amb el narrador explicant-nos les sentències judicials dels plets de Tor, així també la manera de com Porta i el seu equip van aterrar a la muntanya de la discòrdia i com l'ha perseguit la seva història durant vint-i-set anys, que finalment s'ha convertit en una obsessió personal per al periodista, i inevitablement ja s'ha convertit en un dels personatges necessaris d'aquesta complicada trama.

Ja per tancar aquesta entrada, volem valorar la qualitat de l'episodi en si, on de ben segur que sereu d'acord en afirmar que la cosa no afluixa, si no més aviat tot al contrari. Continuem amb imatges de vídeo inèdites, fotografies i nous testimonis entrevistats per Porta i el seu equip, noves informacions que volen dir noves hipòtesis del cas. Fins ara ens està semblant una joia necessària per a la història de Tor, això si, del tot inesperada, que ens continua sorprenent, sobretot als més afeccionats i incondicionals a la trama.

Anem una mica endarrerits, i per manca de temps estem publicant aquesta entrada quan ja s'ha emès el tercer capítol de la docusèrie, aquest dedicat a Palanca, entrada que ens espavilarem a escriure, o com a mínim ho intentarem, abans que s'emeti la quarta entrega d'aquesta producció.

Fins aviat doncs, i si voleu participar amb algun comentari a l'entrada, ja sabeu que teniu al peu d'aquesta pàgina l'enllaç corresponent.

Fins aviat doncs.

 

 

Imatges emprades: TV3/3Cat/Carles Porta. 

Bloc MMT

 

Per Fi s'Estrena l'Esperada Docusèrie 'Tor, la Muntanya Maleïda'

Salutacions i benvinguts al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la muntanya de Tor.

 

Com ja sabeu, aquest passat dilluns vint-i-nou d'abril, es va estrenar per fi la tan esperada docusèrie de Carles Porta amb la que el seu equip hi ha estat (i continuen) treballant els darrers anys, i que tanta expectació per part dels afeccionats a aquesta sorprenent història ha despertat. Finalment, el títol de la producció és 'Tor, la muntanya maleïda', el mateix amb el que van batejar el reportatge del 30 minuts del 1.997 amb que Carles Porta ens va descobrir Tor i la seva complicada trama. Des d'aquest mitjà en volem fer una valoració i crítica des d'un context de coneixement previ de la història, al que en dedicarem aquesta entrada d'avui.

 

 

 

Per promocionar 'Tor, la muntanya maleïda' es va elaborar un tràiler que vam poder veure a diferents plataformes i xarxes socials, el qual ja ens anunciava que la docusèrie en qüestió gaudiria d'una presentació força espectacular en quan a mitjans audiovisuals i efectes d'imatge i so es refereix.

Com vam poder apreciar, han centrat la història en un dels quatre elements de la natura; el foc, el foc que ha d'estar encès per mantenir la propietat de la muntanya de Tor, i no perdre'n els drets ancestrals dels avantpassats fundadors del contracte de copropietat del 1.896. Per altra banda, si ens hi fixem, el foc també representa els enfrontaments, els odis, la guerra interna entre els veïns pel control de la seva propietat, una metàfora que també vam voler emprar per a la imatge del títol de capçalera d'aquest bloc. I és que a Tor, fa dècades i potser segles i tot, que el foc també és el que crema a dins de cada un d'aquells hereus i pubilles que han lluitat i patit per no perdre el que els seus avantpassats tant els havia costat de mantenir, i que mai no s'ho havien venut. És com si la pròpia muntanya de Tor estigués sempre encesa, en aquest malson d'enfrontaments i de mort que arriba als nostres dies en forma d'història, ara explicada com un conte a la vora del foc mitjançant aquesta sèrie documental de no ficció.

A més a més, el foc va marcar per sempre més la vida de les tretze famílies que vivien a Tor, en un moment convuls de la seva lamentable història. Va ser el foc provocat que va cremar la majoria de cases i pallers del poble durant l'enfrontament armat entre Maquis i la Guàrdia Civil l'any 1.944. Aquell incendi, recordem, va obligar la majoria de les famílies a abandonar el poble per sempre més, amb el que tot això podia arribar a representar per a la societat de copropietaris de la muntanya.

Amb el foc com a protagonista, també s'ha donat títol al darrer llibre de Carles Porta que complementa la docusèrie i viceversa, però aquest tema el deixarem per a tractar-lo exclusivament en una altra entrada, més endavant.

 

 

El tràiler promocional de 'Tor, la muntanya maleïda' ja ens deixa preveure també que la història serà explicada a la vora del foc, com ja comentàvem anteriorment, i amb aquest tipus de narració es trenca en part la típica fórmula que Carles Porta tenia per costum emprar a Crims, on des de la cadira d'un estudi de ràdio ens explicava cada trama criminal, en una atmosfera més freda però no menys seriosa que la que podem viure amb aquest avanç televisiu.

També veiem que es farà servir una maqueta del poble de Tor amb tots els seus detalls i, tal i com era fa temps el poble de les tretze cases; personatges, edificis, vehicles, llum a les cases, fum a les xemeneies... Una maqueta viva, podríem afirmar. D'aquesta manera, i barrejant les imatges de la maqueta amb les dels personatges reals, s'aconsegueix una atmosfera cinematogràfica personalitzada que encaixa d'una manera força encertada quan s'hi afegeix el so; la veu dels diferents implicats i la del propi Carles Porta, combinades amb les músiques i el tema principal de la docusèrie 'Mort qui t'ha mort?', realment encisador.

 

La promesa del tràiler de 'Tor, la muntanya maleïda' no s'esvaeix pas amb l'estrena del primer capítol d'aquesta impressionant producció que tot just acaba de començar. I podríem dir que d'una manera espectacular i sense estalviar recursos de cap mena. És d'aquelles produccions que s'han cuit a foc lent i amb ingredients d'alta qualitat, tenint-hi especial cura tant amb el sabor com amb la presentació, i per suposat amb l'excel·lent preparació i l'experiència contrastada d'un xef de trajectòria reconeguda en tots els àmbits audiovisuals com és Carles Porta.

En converses amb una persona encarregada dels continguts d'una de les productores que han fet possible aquest projecte, la seva principal preocupació fou que la sèrie no decepcionés, sobretot als que ja en tenim un cert bagatge d'aquesta història i ens en considerem incondicionals. Doncs des d'aquí cal fer-li saber que les expectatives han estat superades amb escreix, i que tot aquest temps d'espera ha pagat molt la pena, posant de manifest que s'ha aprofitat bé el temps emprat per a la producció d'aquesta docusèrie que de ben segur encara ens té molts secrets amagats. Encara que tot just hagi començat, el primer capítol ja apunta maneres del que ens espera. Esperem doncs no anar errats, que no és per res, i ja em perdonareu, però ben poques vegades ens hem errat quan hem fet alguna afirmació semblant.

 

 

 

Passant doncs a analitzar el primer capítol de 'Tor, la muntanya maleïda', titulat 'Un cadàver a Tor', ens adonem que el narrador, que també el podríem considerar ja de fet com un dels personatges necessaris de la història de Tor per raons obvies, ens fa una introducció d'aquesta trama encara desconeguda per a molta gent. Aquí cal fer un incís, només per comentar que aquest bloc el vam començar a escriure ara ha fet tot just un parell d'anys, i la veritat és que no ha deixat d'enganxar-hi afeccionats. Persones que no en tenien ni idea del que havia passat a Tor, o fins i tot gent que no sabien ni qui era Carles Porta. També s'hi han interessat des d'altres països, i a jutjar per les estadístiques del lloc, val a dir que Tor els ha enganxat, doncs aquests visitants s'hi han mantingut i fins i tot han anat augmentant. És ara que cal reconèixer però que el cas de Tor torna a fer-se mediàtic, doncs bé no podia ser d'una altra manera amb aquesta posada en escena, i més des de feia tants anys com esperàvem que Tor tornés per sorprendre'ns i continuar amb la investigació que Porta havia deixat encetada sense un desenllaç prou satisfactori per als seguidors del cas.

Tornant al primer episodi de la docusèrie, veiem que les imatges inèdites i els personatges que encara no havíem conegut, hi apareixen com si fes anys que ens esperen congelats en una cinta. Personatges que ja no se'ls presenta amb pseudònims o àlies, sinó que ara ja en sabem els noms reals i parlen davant la càmera. Podria ser perquè Porta consideri que el foc de Tor ja no crema tant com fa uns anys, com ara quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts'. Ell mateix ha confessat alguna ocasió que sempre que enceta el tema, acaba tenint problemes i escenes indesitjades, sobretot amb alguns dels protagonistes de la història en qüestió. I de veritat que no és pas d'estranyar, a jutjar pel tarannà i la mentalitat d'alguns dels personatges que també hem comentat en aquest bloc anteriorment.

Porta ens explica com s'ha involucrat amb Tor i es fa evident l'obsessió personal que ha mantingut amb el cas del crim de Sansa durant tots aquests anys, possiblement el que més hores de son li ha restat durant gairebé trenta anys de la seva vida. En relació a això, i com a resposta a la qüestió gairebé obligatòria i automàtica que sorgeix inevitablement quan es toca el tema de Tor, el director de Crims no ens dirà pas qui creu que va assassinar Josep Montaner, quelcom que podríem ben bé assegurar que ha mantingut la flama encesa del foc de Tor per als aficionats a aquest univers. Ja al primer episodi ens proposa que siguem els mateixos espectadors que fem de jurat popular i decidim, segons les hipòtesis i proves que ens exposa, qui va poder acabar amb la vida de l'amo únic de la muntanya més disputada dels Pirineus i perquè.

 

 

Ha de ser força comprometedor donar una hipòtesi com la del crim de Sansa en públic, i més per a un periodista de la mida de Carles Porta, que ja va tenir problemes amb d'altres publicacions passades per aquest fet. Des d'aquí podem comprendre la seva proposta als espectadors perquè facin de jurat popular, com si d'un judici multitudinari es tractés, i decidim per a nosaltres mateixos la gran incògnita que, després de gairebé vint-i-nou anys, encara continua viva, però podria ser que no per massa temps més. També ho podríem veure com quelcom original i poc vist als documentals i serials d'aquesta categoria. Un fet més que ens sorprèn, però alhora es fa força engrescador com a un ingredient més per a enganxar-nos irremeiablement cada dilluns a la nit a la pantalla de TV3/3Cat.

Trobo que la originalitat sempre ha estat una faceta prou característica de Porta, i en aquest cas de Tor, tampoc no podia ser d'una altra manera, doncs tot al contrari.

Tornant als personatges inèdits que fins ara no havien sortit a la història de Porta sobre Tor, tenim Àlex Aguilera, el germà de 'l'Skin', Miquel Aguilera, que ja coneixíem del primer llibre de Porta, al que se li va canviar el nom a partir d'una edició per amenaces del propi Aguilera, rebatejant-lo com 'Olivella'.

Recordem que a Tretze cases i tres morts ens expliquen que Miquel Aguilera va aparèixer a Tor d'una manera inconcreta, i en canvi ara és el mateix germà que confirma com va anar en realitat. Perquè ara i no al llibre de Porta? Com és que ha romàs tot aquest temps a l'anonimat? I si el germà, Àlex Aguilera, coneixia el caràcter tan complicat i els antecedents violents de Miquel Aguilera, perquè el va fer pujar a Tor? Són qüestions que fins ara no hem vist satisfetes al primer capítol, però pel que sembla podria ser que romanguin sense resposta.

Extracte de 'Tor, tretze cases i tres morts' de Carles Porta.

Porta també ens narrava a la seva primera obra sobre el crim de Tor, que Miquel Aguilera s'havia allotjat a Casa Sansa davant la sorpresa dels altres 'hippies', sobretot la de Gregori de Aulestia, que era l'únic empadronat a Casa Sansa de Tor, malgrat que no hi residia. Ara ens diu en canvi, que 'l'skin' es va ficar a casa de Josep Montaner emprant males arts; enganyant el vell amb vehicles robats que feia servir com a moneda de canvi per a satisfer la renda del seu allotjament a l'habitatge del Ros. Afirmació que en realitat, ens reitera el seu propi germà, Àlex Aguilera, que no sembla que tingués massa animadversió pel seu propi germà gran per considerar-lo com un delinqüent, encara que li dolgui confessar-ho.

En aquest primer capítol podem escoltar també el testimoni de Xavi Carbonell, personatge que ja havia fet acte d'aparició al llibre de Porta. A la tanda de testimonis dels 'hippies' s'hi afegeix en Gregori de Aulestia, entrevistat per aquest bloc fa gairebé un any, i del que cal destacar-ne un detall que creiem important. Fixem-nos i recordem el seu testimoni al 30 minuts de TV3 del 1.997, i contrastem un detall que ens va fer saber a l'entrevista, i que ara, a la sèrie, explica d'una altra manera, reconeixent que Sansa va ser arrossegat fins a la cuina de la casa familiar, com si l'hagessin matat a una altra banda. A l'entrevista que hi vam mantenir l'onze de maig del 2.023, sense haver-li demanat i mentre hi manteníem una conversa força relaxada i desenfadada, xerrant una mica de tot, però sobretot dels temes preferits per Gregori, va passar ell mateix al tema de l'escena del crim de Sansa, confiant-nos que a la cuina a on es va trobar el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor, encara hi havia el bastó o el tronc amb que suposadament van copejar-lo al cap, provocant-li un traumatisme cranioencefàlic recollit a l'informe de l'autòpsia. Paral·lelament, reconeixia la seva opinió que el seu amic i mentor va ser assassinat a l'interior de la seva pròpia casa, concretament a la petita cuina improvisada, on en aquells moments negava que el cos l'haguessin arrossegat, contrastant amb el que testifica a la sèrie, on comenta que si que el deurien arrossegar mitjançant el fil elèctric que se li va trobar al cadàver embolicat al coll, causa molt provable de la mort.

Cal tenir en compte que Gregori de Aulestia fou entrevistat per Carles Porta i el seu equip abans que per aquest mitjà, i també és important que sabeu que quan vam fer el primer contacte ens va demanar si estàvem interessats només en el crim de Sansa o en la història en general de Tor, doncs si hagués estat només per la part més fosca de Tor, possiblement no ens hauria posat atenció ni ens hauria obert les portes de la seva llar com ho va fer. Així doncs, podem pensar que Gregori de Aulestia va donar un testimoni a l'equip de Porta i un de diferent a aquest bloc perquè potser es trobava sota un compromís i sota la pressió d'una entrevista amb càmeres, llums, i micros a sobre? Podria ser que més relaxat, i davant d'una sola persona, sense càmeres, ni micros, ni cap aparell que en principi el podria haver incomodat i potser posat nerviós, hagués parlat d'una altra manera? Podria ser factible, però davant l'evidència de les taques d'arrossegament al terra de l'escena de la troballa del cadàver de Sansa, ho veig, com a mínim, poc creïble, i més quan el propi Gregori ho va veure i ho va viure en persona, doncs va ser testimoni de la troballa del cos del seu amic Josep Montaner Baró, Sansa.

 

 

 

Sigui com sigui, deixarem aquest tema per més endavant, doncs bé s'ho val dedicar-li una entrada exclusivament per a ell sol.

Com ja havíem llegit i escoltat al primer 'Tor tretze cases i tres morts' i al podcast de Porta, ens menciona una nota manuscrita que se suposa fou cosa de Miquel Aguilera abans de marxar de casa Sansa, trobada per la Guàrdia Civil en un escorcoll a la casa del crim. Les dades que ens donaven al podcast i al llibre eren que la mateixa l'havien signada amb dues dates diferents; 21 i 22 de juliol del 1.995. Doncs bé, ara sabem, gràcies a la sèrie, que segons la investigació de Porta se suposa que la part escrita el dia 22 es va fer amb una altra lletra, podem presumir que potser pel puny d'una altra persona diferent a Miquel Aguilera. Aquest tema de la nota va exculpar Miquel Aguilera del crim de Sansa, segons interpretacions del jutge instructor del cas, el mateix que, recordem, feia només cinc mesos havia donat a Sansa la propietat exclusiva de la muntanya de Tor, doncs la pròpia Guàrdia Civil ja en tenia un mòbil, una prova, i un sospitós de l'assassinat de l'amo de la muntanya. Podria ser que la nota fos escrita per una tercera persona per inculpar Miquel Aguilera de l'assassinat del vell Sansa? Per altra banda també podria ser que el propi Aguilera estigués d'acord amb una altra o amb unes altres persones per escriure la nota com a coartada o potser com a objecte d'exculpació de l'autoria del crim? No ens volem estendre massa en aquest tema, doncs ja en vam escriure una entrada al respecte, tot i que considerem que també paga la pena actualitzar-ne la del 19 de maig del 2.022 perquè ara en tenim noves informacions al respecte, i possiblement en tinguem encara més a mida que avanci la sèrie.

Aquest primer capítol es dedica a la hipòtesi de Miquel Aguilera com a primer sospitós del crim de Sansa. Totes les proves i testimonis contra ell han quedat clars, i a manca de que s'hi torni a incidir en el tema, aquest sospitós podria ser vist per a sentència, la sentència popular que cadascú dictarà quan haguem vist l'exposició de tots els sospitosos i totes les hipòtesis de Carles Porta en gairebé trenta anys d'investigacions, i que, recordem, encara continuen per al muntatge dels capítols set i vuit d'aquesta docusèrie.

Així doncs, us esperem la setmana vinent en una altra entrada on farem la valoració i donarem el nostre parer respecte del segon capítol de 'Tor, la muntanya maleïda'.

 

Imatges emprades: TV3/3Cat, Editorial La Campana/Carles Porta, Jens Stoermer, Bloc MMT.

 

 

 

Bloc MMT

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escriptor Carles Porta, va reeditar el seu èxit literari que des de la seva estrena el 2.005, ha venut més de 60.000 exemplars. Com ja sabeu, es tracta d'una de les seves obres més populars entre els aficionats a la història de Tor i la seva malastruga muntanya. Si, 'Tor, tretze cases i tres morts' es reinventa, o potser més ben dit, es corregeix amb una sèrie de noves aportacions i matisos a l'obra original del 2.005, on pel que sembla, es posen els noms originals als personatges que Porta va presentar a la seva novel·la amb pseudònims, algun d'ells per cert, per obligació sota dures amenaces a la seva persona. Ja podeu endevinar, si recordeu el personatge de l'Olivella a partir de la tercera edició del llibre, el motiu concret pel que el periodista va fer canviar el nom original de Miquel Aguilera, una anècdota que protagonitza un dels capítols del podcast de Catalunya Ràdio del 2.018 que van batejar amb el mateix títol que la novel·la de Porta.

Segons expliquen al diari digital 'La Mañana', a la nova reedició de la novel·la en qüestió, també s'hi afegeixen imatges inèdites fins ara. També deixen clar però que el crim de Sansa no es resol, però se'n fa una aproximació a les circumstàncies del crim i, segons Porta, els nombrosos sospitosos del crim que hi va trobar.

Segons 'La Mañana', l'obra també s'ha editat en castellà i alemany, dues llengües amb les que també va tenir un èxit considerable, enganxant aficionats incondicionals a aquesta història.

Encara sense haver-la llegit, podríem aventurar potser que aquesta atrafegada reedició hagi estat la causa de l'endarreriment de la ja tan famosa i tan esperada docusèrie de no ficció de Carles Porta? Des de l'edició d'aquest bloc ja us avanço que potser podríem tenir algunes sorpreses inesperades, però serem prudents i ens esperarem a llegir el llibre abans de fer cap valoració al respecte. Fins aleshores, esteu atents al nostre perfil a X (Twitter) perquè farem una entrada comentant aquesta reedició tan inquietant.

 

 

 

  

 

Bloc MMT

Tor i Os de Civís: Comparant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc la MMT.

A la comarca de l'Alt Urgell, enganxat al Principat d'Andorra, s'hi troba un poblet d'alta muntanya amb unes característiques prou semblants a les del conegut poble de les tretze cases. Es tracta d'Os de Civís, municipi que per la seva orografia i orientació a la Vall d'Aós, se situa a la vessant andorrana, tot i que administrativament sempre ha format part de Catalunya.

Fins a la segona meitat del segle XX, Os de Civís, era un poble aïllat i oblidat per les administracions catalanes i espanyoles, i fins i tot avui dia, depèn més del Principat d'Andorra en molts aspectes, que no pas de la Generalitat de Catalunya, doncs a causa de la seva ubicació les comunicacions per carretera es fan molt més fàcils i ràpides des de Sant Julià de Lòria, a Andorra, que no pas des de la pròpia comarca.

Tan és així que serveis tan bàsics com la sanitat, la recollida d'escombraries, entre d'altres, són administrats pel Comú de Sant Julià de Lòria, al país veí.

 

 

 

Fins aquí, podem veure doncs algunes similituds amb Tor, exceptuant és clar, la característica més destacable del popular poble de les tretze cases: La seva muntanya privada i tot el que això ha comportat i comporta actualment. Tot i així però, Os de Civís també va tenir una economia basada amb la ramaderia i l'agricultura, també va patir la guerra del 36 i la seva postguerra, va veure passar refugiats que fugien de la guerra i la dictadura franquista, i patí l'oblit i l'abandonament de les administracions durant molt de temps. La diferència i a l'hora la similitud més destacable entre tots dos pobles, és potser que a Os de Civís calgué que hi anés algú de fora per fer progressar i prosperar econòmica i socialment aquest petit enclavament pirinenc, que fou quelcom clau pel que representa avui dia, i que a diferència de Tor, els emprenedors que vingueren de fora no van dur-hi mort i penúries com va passar amb els inversors estrangers del poble del Pallars que es disputaven aquella controvertida muntanya.

Podríem parlar doncs de mala sort per als habitants de Tor? O potser és que els d'Os de Civís van saber fer les coses d'una altra manera? Malauradament, la nostra opinió és que això no pugui ser del tot comparable per la característica principal i més coneguda de Tor; la seva immensa finca privada propietat dels seus veïns, finca privada comuna que a Os de Civís no hi existeix ni hi ha existit mai a la seva història.

 

 

 

A continuació podreu veure un vídeo relacionat amb aquest tema, recuperat d'un programa de la TV Andorrana, aportació d'un seguidor i col·laborador del bloc. I com sempre, esperem els vostres comentaris a l'entrada amb els vostres parers al voltant del tema que ens ocupa l'entrada d'avui.

 

Bloc MMT

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.

Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.

I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.

Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.

 

 

 

Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.

Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.

Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.

A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.

Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.

 

Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?

També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.

Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.

Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.

Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.

I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.

Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.

 

Bloc MMT