El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Com ja sabeu, fa pocs dies va comparèixer en un vídeo a les xarxes socials un dels nebots de Josep Montaner, de Casa Sansa, demanant respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns.

Això es produeix, com ja ha passat en altres ocasions, per l'estrena de la sèrie documental de Carles Porta, 'Tor', que ha tornat a despertar l'interès per la història del poble de les tretze cases i la seva muntanya.

Ens en vam fer ressò del vídeo en qüestió publicant-lo a una entrada el passat dotze de maig, i ara el recordem altra vegada perquè ve relacionat amb aquesta entrada:

 

 

La notícia de la publicació del vídeo a les xarxes socials, va ser reportada també per alguns mitjans de comunicació a internet.

No s'ha fet esperar però, i sobretot amb el pont d'aquest cap de setmana, que el trànsit de persones i vehicles per Tor i la seva finca, s'ha disparat considerablement. Fins i tot el restaurant que regenta Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, ha hagut de penjar el cartell de complert. Només en un dia han servit més de cent comensals per al torn de dinars, una xifra desorbitada per aquest restaurant rural situat a una ubicació remota però prou popular a hores d'ara.

Des que Carles Porta va estrenar el seu llibre 'Tor, tretze cases i tres morts', l'any 2.005, i posteriorment amb l'estrena del podcast amb el mateix nom el 2.018, la muntanya de la discòrdia s'ha fet cada vegada més popular, fins al punt que els seus veïns tanquen els accessos durant l'hivern per evitar que els malmetin la pista forestal que transcorre per la seva propietat, a la mateixa muntanya de Tor, que la uneix amb Andorra.

En relació a aquest tancament, vam escriure'n una entrada comentant-lo, qüestió de la que també se'n va fer ressò TV3/3Cat, enviant-hi un equip a Tor per cobrir la notícia. I és que es va arribar a un punt que qualsevol cosa, per insignificant que sigui, aixeca la polseguera habitual del sensacionalisme i la polèmica amb la que ja ens tenen acostumats els mitjans de comunicació quan es tracta de Tor i els seus veïns, que fa molt de temps estan sentenciats a l'assetjament mediàtic i popular d'una manera irremeiable, a les primeres de canvi a la seva propietat. I és que Tor és sinònim de polèmica des que el gran públic en va conèixer la seva truculenta història, o més ben dit, la part més truculenta de la seva història.

Aquest és el vídeo de la notícia de TV3/3Cat que us compartíem a l'entrada titulada 'Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern':

 

 

 

Respecte a la notícia anterior, cal destacar que la mateixa reportera que va marxar ofesa de Tor quan els van fer fora de males maneres, segons ella, ara apareix en un altre vídeo assegurant que ja s'ha guanyat la confiança dels veïns i que com a mínim, encara que no volen que els entrevistin ni els gravin, els permeten entrar a la seva propietat i enregistrar-hi les imatges que podeu veure a continuació:

 

 

 

Sembla que el turisme negre o tanatoturisme ha tornat a Tor, aquesta vegada, sembla, amb més força que mai.

En una altra ocasió, ja vam dedicar una entrada a aquest fenomen que torna a produir-se al poble de les tretze cases i la seva disputada finca. La vam titular 'El Turisme Negre o Tanatoturisme'.

Tal i com escrivíem fa poc, ja sabem que hi ha gent que es mou per instints diferents; alguns més morbosos, altres més curiosos, però per anar a fer turisme a un indret a on s'hi han succeït fets dramàtics com els de Tor, estem parlant, i podem posar-hi tot el turisme al mateix sac, de turisme negre o tanatoturisme, sense excepcions.

La crua realitat és que les persones, cada vegada tenim menys empatia i menys sensibilitat i respecte pels altres que pateixen, o han patit quelcom negatiu a les seves vides. Podríem presumir aleshores que amb programes com 'Crims', s'ha normalitzat el 'true crime' i les víctimes d'una manera prou desconsiderada per no tenir en compre que, aquelles històries, són històries reals que d'altres persones han patit a la seva pell o la dels seus éssers estimats més propers, i que moltes d'aquestes persones, encara les continuen patint a l'actualitat. Per la majoria de nosaltres, només són un divertiment, una manera de passar l'estona d'un vespre qualsevol quan tenim ganes de sang i fetge.

Sembla com si se'ns haguessin desactivat alguns sentiments, i no som prou conscients d'algunes coses fins que no ens passen a nosaltres mateixos, o fins que no som nosaltres qui les patim en primera persona.

Segons diuen alguns psicòlegs, distreure'ns amb el mal aliè pot ser indicador del nostre estat mental o la nostra situació psicològica del moment. Doncs si ho valorem fredament, anar de viatge de lleure a un lloc on sabem que s'hi han produït desgràcies alienes sense aquesta consideració, potser diu molt del nostre equilibri psicològic.

A banda d'això, també hi ha la classe de persones desproveïdes de voluntat, que es deixen arrossegar per les modes i pel més popular que fan a la TV en cada moment.

Amb el cas de Tor, només ens cal un presentador amb una sèrie engrescadora per posar-nos a la carretera quan en tenim l'oportunitat, i un parell o tres de dies de festa per a visitar quelcom que veiem a la TV o que hem llegit a un llibre. No pensem més enllà. Ni tan sols ens arribem a qüestionar temes tan evidents com ara, se sentiran a gust els afectats amb la nostra visita? Hi podríem anar en un altre moment per no destorbar-los la seva quotidianitat i la seva vida amb tantes visites invasives a l'hora?

 

 

Posant-nos però de l'altra banda, també podríem pensar que els habitants de Tor volen que els visitin i els envaeixin la seva finca i la seva tranquil·litat, doncs bé que tenen les portes obertes a tothom. És cert que des de l'hivern passat, els veïns de Tor van decidir tancar el pas cap a Andorra als vehicles forasters, però al poble de Tor si que s'hi podia arribar en cotxe des d'Alins, o com a mínim així és com ho havien planificat al principi. A Tor, només viu de la ramaderia principalment, Pablo Moreno, l'hereu de Casa Palanca, i el seu germà juntament amb la seva parella, regenten el restaurant del poble, Casa Sisqueta, però ens consta que també tenen alguns caps de bestiar.

Podrien tancar la finca tot l'any als forasters, doncs podem imaginar que no sigui impossible, però l'únic restaurant del poble se'n veuria ressentit, si no fos que els clients poguessin reservar amb antelació i accedir a la muntanya d'una manera exclusiva. D'aquesta manera potser aconseguirien que les masses de vehicles i de persones que els envaeixen cada vegada que Carles Porta diu alguna cosa sobre Tor, es reduïssin considerablement. Fins i tot, els veïns de Tor que tenen participació a la societat de copropietaris de la muntanya, s'havien arribat a plantejar de cobrar peatge als que pretenguessin circular per la seva finca. D'aquesta manera els accessos estarien més controlats i els diners recaptats es destinarien a reparar la pista forestal que precisament, son els nombrosos vehicles forasters que circulen pels camins de la muntanya, fan malbé cada any.

Això de tancar el pas de vehicles forans a la muntanya de Tor, va ser quelcom que es va discutir i negociar entre els tretze, i com tot, no es va executar de la nit al dia. El mateix pot succeir amb la posada en funcionament d'un peatge; abans que res, cal assessorar-se'n, posar-se d'acord (una assignatura encara pendent pels copropietaris de la muntanya, segons sembla), i finalment, executar el projecte. Per tant, podria ser que un bon dia ens assabentem per la premsa que els veïns de Tor fan pagar per passar per la seva finca, que de fet, seria el més lògic, pràctic, i comprensible per preservar el seu entorn i la pau natural que gaudeixen els veïns i veïnes d'un dels pocs enclavaments del Pirineu que encara es mantenen gairebé intactes.

Fins aquí doncs, us tornem a demanar altra vegada, si visiteu la muntanya de Tor, sigueu respectuosos amb el seu entorn i els seus veïns, i demostreu un nivell de civisme com cal. Hi ha moltes maneres de gaudir de la natura, però el respecte ha d'anar davant de tot. Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió.

 

 

 

 

Bloc MMT

 

Tercer Capítol de 'Tor: 'Palanca'

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com cada setmana, escrivim comentant i donant el nostre parer de cada capítol de la sèrie documental de Carles Porta i el seu equip, 'Tor'. Aquesta vegada, comentarem el tercer capítol que ens parla del cacic més controvertit i polèmic de la història moderna de Tor. Es tracta de Palanca; fervent defensor de la muntanya i de les seves propietats a la mateixa.

 

 

 

Després del resum del capítol anterior, i d'una introducció del que va ser quelcom molt quotidià a la vida de Jordi Riba Segalàs, els inacabables plets per la que considerava la seva muntanya i per les altres finques situades dins la mateixa que li havia venut el seu oncle, Vicenç Riba Segalàs, juntament amb les continuades picabaralles amb el seu entorn en general, Porta continua la narració. Ens fa veure en diferents situacions el caràcter de Palanca, i com se les gastava quan les coses no li eren favorables o com ell pretenia que havien de ser.

Com ja havíem llegit a 'Tor, tretze cases i tres morts' i havíem escoltat al podcast del mateix títol, aquest episodi ens regala una de les anècdotes que l'equip de Carles Porta viu durant la realització del programa 30 minuts 'Tor, la Muntanya Maleïda', del 1.997. Es tracta de la famosa partida de cartes amb Palanca a casa Mariano de Baro (Ara Can Mariano), per reconciliar-se amb el cacic i convèncer-lo per a entrevistar-lo, juntament amb les pubilles de Tor, que eren al poble aquell fatídic trenta de juliol del 1.995, quan trobaren Sansa mort a casa seva.

Les imatges, inèdites fins ara, ens regalen una escena real impagable per als afeccionats a la història de la vida de Palanca i de Tor, i la seva difícil relació amb els mitjans de comunicació i els periodistes en general. Finalment, però, un espavilat i hàbil Carles Porta, juntament amb els seus companys de batalla Pol Izquierdo i Pepe Domènech, aconsegueixen guanyar-se la confiança del complicat cacic de Tor, que aleshores i amb el seu enemic principal fora de combat, se'l considerava màxim dirigent de la muntanya de la discòrdia. A cop de ratafia i de cigarret si cal, Palanca cau als peus de l'equip d'intrèpids reporters, que sense acabar de creure's-ho, es guanyen ben merescuda la complicada entrevista amb el cacic de Casa Palanca de Tor.

 

 

 

 

Se'ns presenta el testimoni d'un personatge de la trama de Tor que fins ara no n'havíem sentit a parlar. Porta tampoc no ens en parla a la seva primera obra 'Tor, tretze cases i tres morts'. Es tracta de Pablo Moreno, germà petit de Lázaro Moreno. Als anys noranta, tot just acabat d'aterrar al Pallars Sobirà, i quan va començar a treballar per a Casa Palanca, era un jove que, tot i formar part de l'entorn més proper del cacic, passava més desapercebut que no pas el seu germà. Potser per ser més discret, o podria ser també que hagués estat eclipsat pels actes del que sempre hem sentit anomenar com a 'mosso de Palanca'. Podria ser quelcom més moderat, i pel que es diu a la comarca, és un tipus més tranquil i tractable que no pas el seu germà gran. I així, sense xerrar més del compte ni fer-se veure massa, va aconseguir heretar el dret a la muntanya, les finques, i el nom de Casa Palanca, per sobre de qui tothom es pensava que n'acabaria essent l'hereu únic.

Ningú no sap perquè, però resulta que Palanca i el seu mosso, Lázaro, van acabar enemistats, i això li va costar al gran dels Moreno perdre el dret a les darreres voluntats del seu amo i amic, del que fins i tot n'havia copiat la seva manera d'actuar i les seves frases més conegudes, però que de ben poc li va servir.

Arriba el moment de destensar l'ambient, on podem veure Carles Porta no massa fi, per culpa de la traïdora ratafia, cosa que li passa factura per la manca de costum, quan ell mateix reconeix que també va ser jove. Una anècdota més per explicar als seus nets quan coneguin la història de Tor i s'hi enganxin irremeiablement. Tal i com deia en alguna altra ocasió, la trama de Tor és una tragicomèdia, i això que encara no ens ha projectat les imatges inèdites de la 'família monster' al sopar que va marcar un altre abans i després a la investigació d'aquest trio de reporters jugant-se el físic de les maneres més impensables, mentre feien la seva feina i acomplien amb les seves obligacions per a l'encàrrec de Joan Salvat, l'aleshores director del programa 30 minuts de TV3.

 

 

Una vegada a Tor, Palanca explica al seu equip de TV particular com de malbé li va fer el poble el seu arxienemic, Sansa. Podem veure les imatges que aleshores van enregistrar dels nombrosos vehicles abandonats per tot arreu. També en responsabilitzava Sansa de que la majoria de les tretze cases i els seus pallers es cremessin. Això, ara, ja sabem que no fou exactament així, però ho podem desar com una prova més de l'odi ancestral que es tenien entre aquells dos cacics de Tor. Gràcies a l'entrevista que ens va concedir un dels 'hippies', o potser hauríem de dir un dels 'buscavides', com a ell li agrada dir, també sabem que no tots els vehicles allí abandonats van ser cosa de Sansa. Miquel Aguilera era majoritàriament qui duia vehicles robats a Tor i després els donava a l'amo o els estavellava pels barrancs i fins i tot, al riu de Tor i la seva muntanya. El propi Gregori de Aulestia, ens confia també que se n'hi va deixar un parell de vehicles allà dalt, quan va marxar definitivament, desencantat i decebut pels veïns que van sobreviure al que una vegada fou amic seu i l'amo únic d'una de les finques més grans i més disputades de tot el Pirineu.

La història de Matorsa (Maderas Tor, S.A.), l'empresa forestal que va encendre més els ànims i va perpetrar un atemptat mediambiental a la muntanya de Tor, al tallar més pins del que tocava per contracte i per llei, on les autoritats van haver d'intervenir legalment, provocant un dels primers plets de la malastruga història de Tor. Palanca tampoc no els hi tenia massa simpatia, com ja vam poder llegir a la primera obra de Porta, i com ara ens ho ratifica, a aquestes imatges inèdites de les més de noranta (90) hores de gravacions que l'equip de reporters van enregistrar a Tor per al seu 30 minuts.

Altres dos personatges dels que en podem veure imatges inèdites, són Francesc Sarroca, Cerdà, i l'hereu directe, el seu fill Josep Maria Sarroca. Si feu memòria de l'episodi que va viure Porta quan pretenia xerrar amb Cerdà i que ens narrava a 'Tor, tretze cases i tres morts', recordareu que el cacic va estar a punt de patir un atac davant d'un espantat reporter que l'últim que pretenia era protagonitzar aquella escena tan surrealista i alhora, possiblement, fora de lloc. De fet, diuen que quan el jutge de Tremp va donar la muntanya a Sansa, Cerdà va patir un atac de cor. Però és que ja ho sabem com son aquells personatges. Alguns asseguren que a Tor, a dia d'avui, encara hi pateixen una síndrome sense cura.

 

Un dels germans de Josep Montaner, Miquel Montaner, fa aparició al capítol tercer, en aquest cas per desmentir les acusacions de Palanca que comentàvem anteriorment sobre l'incident del combat entre Maquis i Guàrdia Civil al poble de Tor, l'any 1.944.

Amb tot luxe de detall, ens expliquen el combat entre atacants comunistes i forces defensives franquistes, emprant altra vegada la magnífica maqueta amb l'ambientació tan ben aconseguida de la que gaudim a cada capítol d'aquesta producció documental tan esperada. Podem dir doncs que, a mesura que va avançant, la docusèrie no perd pas pistonada. A cada capítol se'ns reserven més sorpreses, imatges, i històries inèdites que feia anys mantenien en secret de sumari d'aquest important treball de producció i documentació sense precedents a la història del poble de les tretze cases.

Quelcom destacable a l'hora de parlar de la maqueta del poble de Tor, són les diferents posades en escena, que ens permeten veure molt acuradament com era el poble a cada època de la que se'ns parla en cada moment. Per posar un exemple, en aquest episodi de l'enfrontament armat, podem gaudir de la majestuosa Casa Sansa, veient com era exactament en aquella època de postguerra; la casa més gran de Tor. I això, en aquella gent, imposava molt de respecte, com de vegades, enveja, i de l'enveja es passà a l'odi que ja coneixem.

Al llarg d'aquest episodi tercer, podem veure algunes fotografies que també us havíem ofert en aquest bloc. Com ara la de Palanca al casament del seu germà, quan deuria tenir una mica més de vint anys. Fotografies que il·lustren una mica la vida de Jordi Riba, de la que també us en hem parlat aquí alguna vegada, i que com ja sabeu, una vida que no li va ser gens fàcil.

Com no podia ser d'una altra manera, quan es parla de Palanca s'ha de parlar també del segon enemic més gran del cacic; Rubén Castañer, i de la baralla de carrer que va acabar amb dues víctimes mortals a Tor, el juliol del 1.980.

Les anècdotes de Palanca no podien pas faltar en aquest episodi dedicat al gran cacic defensor de Tor. Com quan va participar a una pel·lícula anomenada 'La dama del alba', de la que també us en vam parlar al bloc, en ocasió de l'entrevista amb Núria Comes, l'autora de 'l'Home de Tor'.

 

 

Pablo Moreno s'ha convertit en el nou Palanca. No només n'ha heretat les seves terres i la seva tretzena part de la muntanya de Tor, sinó que, a més a més, es fa dir Palanca i es comporta com a tal, tot que a priori sembla una persona molt més moderada i prudent que el cacic, no oblidem que també va fer-li costat per defensar la seva croada permanent des que va arribar a Tor, als anys noranta.

Porta ens comenta de passada els altres dos morts que hi va haver a la muntanya de Tor després de Sansa. Es tracta de la mort de dos 'hippies' que Mossos d'Esquadra va tancar com a suïcidis, i que al bloc us en vam fer una entrada, a través del nostre antic col·laborador 'Luciérnaga' ('Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas').

Podem afirmar que Palanca va saber triar l'hereu i que segurament en deu ser ben orgullós si l'està veient des d'allà a on sigui.

El petit dels Moreno ha fet prosperar l'imperi que va rebre, possiblement com ningú no s'ho esperava, i com insinua el darrer advocat de Palanca, potser sigui l'enveja de tota la comarca del Pallars Sobirà i més enllà.

La que podríem definir com la gran revelació d'aquest capítol és la que ens confessa aquest últim lletrat de Jordi Riba, Fernando Bueno. Assegura que el mateix Palanca sabia qui eren els assassins, en plural, i que va veure el cos sense vida del seu enemic, Josep Montaner, Sansa, mentre el transportaven. Podria ser que es referís que el van transportar de fora del poble cap a casa seva? O potser es refereix quan se suposa que el van moure des del pati de Casa Sansa a la cuina de l'habitatge? Si aquest fet fos real, caldria replantejar-se una altra manera d'entendre l'assassinat de Sansa i l'escenari del crim, allí on fou trobat el seu cos inert i totalment corromput. Però això ja serà en una altra ocasió, en una entrada especial al bloc, després de l'emissió del vuitè capítol i final de 'Tor'.

I per acabar aquest capítol, Carles Porta, com ja és costum ben arrelat des de fa temps, ens deixa altra vegada amb la incògnita de si el lletrat Bueno l'ajudarà o no a resoldre el misteri de Tor que ja coneixem sobradament: Qui va assassinar Sansa?

Us esperem aquesta setmana per comentar el quart capítol al que no podem faltar-hi, doncs la cosa cada vegada es posa més interessant. Fins a la propera entrada.

 

 

 Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

 –1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca– 

 

 

Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta.

 

 

Bloc MMT