Història de Tor: La Vall Ferrera a la Guerra Civil

Us donem la benvinguda a una nova edició al bloc de la història de la muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Aquesta vegada us portem un document relacionat directament amb la història de Tor, gràcies a un col·laborador del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases. Es tracta d'un reportatge extret de la base de dades del 'memorial democràtic' de la Generalitat de Catalunya, on es documenta l'època de la Guerra Civil viscuda a la Vall Ferrera i els seus pobles, a on s'hi menciona Tor i el seu pas amb Andorra, així com Casa Gallart d'Alins, habitatge propietat de la família Riba-Segalàs, on nasqué i visqué Jordi Riba Segalàs, Palanca.

Desitgem sigui del vostre interès, i si considereu escriure un comentari al respecte, ho podeu fer seguint aquest enllaç:

 

 

Feu el vostre comentari a l'entrada

 

 

 

 

 

Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor'

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

El passat onze d'octubre del 2.022, afegíem a l'apartat Hemeroteca de Tor el reportatge publicat al número 218 de la controvertidament sensacionalista 'Interviú', on amb el titular 'Especulación Sangrienta' el reporter responsable del document ens narra, segons el seu truculent parer, els crims succeïts a Tor el dia tres de juliol del 1.980, amb els que s'hi van veure implicats Rubén Castañer que anava acompanyat dels seus guardaespatlles, enfrontats a Palanca i els llenyataires de Vic del bàndol d'aquest, que van resultar ferits de mort.

 

 

 

Aquell provocatiu reportatge d'Interviú va fer reaccionar un al·ludit Rubén Castañer, que juntament amb els seus advocats van exigir als editors de la revista que en publiquessin al número 224, correponent a la setmana del vint-i-vuit d'agost al tres de setembre del 1.980, una rectificació, satisfent així exclusivament els seus interessats, on amb el títol 'Precisiones sobre los crímenes de Tor' en publiquen directament l'escrit que Castañer i lletrats redactaren per esclarir i corregir el primer article publicat al número 218 amb el que no n'estaven del tot d'acord.

Qui tampoc va estar-ne d'acord amb el reportatge publicat al número 218 i la rectificació del número 224, van ser vuit dels tretze propietaris de la muntanya de Tor, que mitjançant una carta signada el sis de setembre del mateix any, composada per cinc fulls i escrita a màquina, respongueren a la truculenta revista i a la desafortunada rectificació que aquesta va publicar.

Gràcies a una col·laboració anònima, us oferim els documents originals que protagonitzen aquesta entrada; Les puntualitzacions de Rubén Castañer publicades al número 224 d'Interviú, i una còpia de la carta original redactada i signada pels vuit propietaris de la muntanya de Tor que van adreçar a la redacció de la sensacionalista revista, que mai no va tenir cap mena de resposta per part dels redactors d'Interviú.

 

 

 

 

 

 

 

Judici Contra Jordi Riba l'Any 2.005

Benvinguts sigueu tots a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'inestimable col·laboració d'una persona que ens ha demanat mantenir-se a l'anonimat, ens arriba aquest vídeo que hem escurçat i adaptat segons les seves peticions. Es tracta de l'enregistrament de sala d'una de les vistes orals del judici contra Jordi Riba Segalàs, Palanca, l'any 2.005, arran d'una demanda dels seus propis nebots que li exigien abandonar Casa Gallart d'Alins, habitatge habitual de la família Riba-Segalàs on Palanca acostumava a fer-hi vida quan era a Alins, i on va néixer i créixer.

Els mateixos nebots de Palanca, anys més tard, també van voler vetar-lo del nínxol familiar del cementiri d'Alins, mitjançant un escrit dirigit al consistori d'aquest municipi, capital de la Vall Ferrera, a la comarca del Pallars Sobirà (Es reobre el conflicte de Tor, la muntanya maleïda del Pirineu).

El següent vídeo és afegit també al canal de YouTube del bloc, on com ja ho sabeu, en podeu veure altres vídeos relacionats i escoltar-hi el popular podcast de Catalunya Ràdio.

Veiem doncs a continuació la intervenció de Palanca a l'esmentat judici, i observem com nomena repetides vegades i sense que se li demani, el tema de la muntanya de Tor, que sembla sempre el tenia present i mai podia treure's del cap.

 

 

 

 

 

Per fer un comentari al respecte, podeu pitjar el següent enllaç o el del peu de l'entrada, on diu "Cap comentari:" o "Comentaris:" en cas que se n'hagin fet.

 

 

Feu els vostres comentaris

 

 

 

 

Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts a una nova i emocionant edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja us avançàvem fa unes setmanes, a l'entrada dedicada a la crònica d'un dels protagonistes i testimoni de la història moderna de la muntanya de Tor, en Gregori de Aulestia, amb qui vam tenir el plaer d'entrevistar-nos-hi, ens confià la seva teoria sobre el crim encara sense resoldre de Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa.

Reconstruint els fets del dia de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, i així posant-nos altra vegada en antecedents, recordem, aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, Gregori ens explica que ell era a les bordes de Sansa juntament amb 'Boro', també anomenat el 'Peroles' pels seus companys contrabandistes, i amb un nou 'buscavides' tot just acabat d'arribar a la muntanya; El 'Xavi'.

Per donar la benvinguda com calia al nou membre d'aquella comunitat que alguns titllaven de 'hippie', tot i que no en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, Boro pretenia dur Xavi a conèixer l'amo i senyor de la muntanya de Tor; El Ros de Casa Sansa, o Sansa, com tothom el coneixia allà dalt.

 

 

 

 

Com que quan van arribar a Casa Sansa se la van trobar tancada i barrada, sense evidències que el seu únic habitant fos per allà a prop, Boro va decidir entrar-hi per obsequiar, com a mínim, el nou 'caçafortunes' amb un glop de conyac que Sansa desava en una bóta per allà dintre, amagada en algun racó enmig del garbuix de trastos imperant a aquell refugi brut i desendreçat.

A banda que Xavi no va tenir l'honor de conèixer la llegenda vivent que representava per a alguns Sansa, va haver de passar el mal tràngol de presenciar la troballa del cos sense vida i en estat avançat de descomposició del cacic, com tots ja sabem.

Automàticament alertaren Gregori, que a priori no es cregué la recargolada història dels dos eixelebrats 'buscavides' companys d'aventures, però que tampoc en volgué donar-ne crèdit una vegada es trobà a la dantesca escena del crim, davant el cos descompost del seu amic i mentor. Gregori demanà a un altre company de la comuna que s'havia d'acostar a la civilització per comunicar a la Guàrdia Civil aquella lamentable i macabra troballa. Mentrestant, els tres amics miraven d'identificar el cos sense vida que hi havia a Casa Sansa, doncs tampoc ho tenien prou clar, i es negaven a admetre que fos Josep Montaner, l'amo i senyor de la muntanya de Tor.

Tots tres companys van tenir l'ocasió de presenciar l'escena del crim i, lògicament, van poder veure les lesions evidents que presentava el cadàver, incloses les suposades armes que es van emprar per arrencar la vida del vell visionari; El fil elèctric escanyant-li el coll, i el famós garrot o tronc de llenya, possiblement el causant de la fractura de crani, necessàriament responsable de la mort del Ros.

 

 

 

Tal i com recordarem, els primers inversors interessats en el projecte de les pistes d'esquí de Tor, foren uns anglesos que prèviament havien fet negocis amb Rubén Castañer, l'agent immobiliari d'Andorra que els aconsellà el negoci ideat per Sansa. Per altra banda, una vegada es succeïren els crims del 1.980, Castañer s'arruinà econòmicament i els anglesos es feren enrere; aleshores van sorgir altres inversors interessats a les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya, obres projectades per Sansa i Castañer. Aquesta vegada el capital provenia de Bèlgica, amb la intermediació d'un altre agent immobiliari d'Andorra; François Santouré.

Segons s'especula i ens confirma Gregori, l'amo de la muntanya rebé una paga i senyal en concepte de la compra-venda de la finca per part dels inversors belgues, tot i que no se sap la quantitat ni què en va fer Sansa d'aquells diners, malgrat que també van sorgir llegendes al respecte que van fer omplir la muntanya de Tor de caçadors de fortunes mirant de trobar el tresor de Casa Sansa.

Temps abans de l'assassinat de Josep Montaner i segons afirmacions del mateix Gregori de Aulestia a l'editor d'aquest mitjà, l'amo de la muntanya semblava espantat i se'l veia neguitós per si el trobaven. Segons deia al seu secretari personal, tenia la pensada de pernoctar cada nit a un lloc diferent, així 'ells' no el podrien trobar. Gregori no sabia a qui es podria referir Sansa quan parlava d'ells, i tampoc en sabia el motiu d'aquest sobtat canvi d'actitud. El que si que va tenir ben clar Gregori una vegada fou assassinat el seu mentor, va ser que els responsables de la mort de Sansa foren els mateixos dels qui en fugia, possiblement perquè aquest podria haver canviat de parer respecte al projecte de les pistes d'esquí en pro del projecte del parc natural privat que ja vam esmentar en una altra entrada; la de la crònica de l'entrevista amb Gregori, i perquè possiblement mai no va retornar-los la paga i senyal que aquests inversors de capital belga li van satisfer.

Tanmateix, Gregori creu que els responsables d'aquest fons d'inversió podrien haver contractat els serveis d'uns botxins o d'una màfia per tal de 'convèncer' Sansa que el projecte del parc natural privat no li convenia a ell ni a la seva salut, tot i que pensa que la missió d'aquests suposats sicaris no era pas la d'assassinar-lo, sinó més aviat pretenien espantar-lo, un pla que els podria haver sortir malament perquè Sansa els podria haver plantat cara i defendre's, error que va pagar amb la seva pròpia vida.

 

 

Respecte a l'avançada edat i l'estat de salut de Sansa fins a la fi dels seus dies, Gregori ens fa saber que era un home fort i sa, capaç de defendre's de qui fos, i mai no l'havia vist acoquinat davant ningú, per molt males intencions que dugués i molt temible que fos l'adversari. Així doncs, podria ser descartable que dos alcohòlics fracassats haguessin pogut acabar amb la vida d'un home com Josep Montaner, aleshores Josep Mont i Marli Pinto no fossin els autors del crim de Sansa.

La teoria de Gregori de Aulestia, inèdita fins ara, ens sembla prou convincent i té una gran part de lògica des del punt de vista del mòbil de l'assassinat i l'escena del crim. Així doncs podem descartar altres sospitosos que fins ara es podrien endur aquest protagonisme, doncs com bé afirmava l'advocat de la família Montaner, Francesc Sapena, això no va ser una mort per una baralla espontània a causa d'unes diferències de convivència, això és quelcom més profund.

Podria ser doncs que fóssim més a prop de conèixer el misteri del crim de la muntanya de Tor i que un dels seus protagonistes clau en tingui la solució a aquest gran enigma?

Des d'aquí no ho descartem, i fins que no en tinguem una teoria més convincent, podríem acceptar-ne aquesta com a l'última teoria més vàlida fins ara.

 

 

Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra

La nostra cordial benvinguda a aquesta nova edició al bloc del misteri i la història de la muntanya de Tor, seguidors del projecte.

Fa uns dies va arribar a les nostres mans un llibre que narra la vida i les peripècies d'un dels contrabandistes que feia servir la ruta de Tor per passar les seves mercaderies entre fronteres. Aquest contrabandista era conegut per tots els personatges de la història moderna de Tor, i de fet alguns hi van arribar a col·laborar-hi. Carles Xavier Castro, àlies 'El Negre' protagonitza 'Confidències del 'Negre' el contrabandista més perseguit d'Andorra', on ens confessa en primera persona els seus embolics, aventures, i curiositats sobre aquesta activitat que va ser considerada una professió al país dels Pirineus abans que les autoritats europees pressionessin el govern andorrà per modificar-ne el seu codi penal i, afegir així el contraban a la llista dels delictes que les autoritats andorranes havien de controlar i perseguir. Fou d'aquesta manera com 'El Negre' passà d'heroi nacional ajudat fins i tot per la mateixa policia andorrana, a ser el delinqüent més buscat d'Andorra.

'El Negre' no en fa ni un esment de la muntanya de Tor i el seu pas de contraban a tot el llibre, però pregunteu a qui pregunteu allà dalt, tothom el coneix, doncs tal i com deia Antonio Gil a una de les entrevistes que manté amb Porta, allà dalt els perillosos es coneixen tots. I sembla que és així, tot i que com ara en Gregori de Aulestia ens fa saber que el personatge del 'Negre' el catalogaria com a un personatge secundari de la història de Tor, si aquesta història es traslladés a la gran pantalla.

 

 

Des d'aquí us recomanem aquesta biografia del contrabandista més cercat d'Andorra. Amb un total de 115 pàgines podem dir que se'ns fa curt i esperem algunes anècdotes més i sobretot, algun esment a la muntanya de Tor i els seus personatges. Tot i així trobem que podria esdevenir un títol adient per a la nostra col·lecció bibliogràfica de la història moderna de Tor.

 

 

Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa

Salutacions i benvinguts al bloc La MMT, seguidors del misteri.

Conversant amb un dels grans protagonistes de la història més propera de Tor, en Gregori de Aulestia, ens parla d'una popular construcció a la muntanya de Tor on molts turistes i afeccionats als misteris d'aquest mític enclavament del Pirineu lleidatà han tingut el goig de poder visitar i, fins i tot, alguns, pernoctar-hi. Pocs saben però que aquesta cova-cabana no la va erigir Sansa, doncs va ser precisament un monument per a honorar-lo, per qui havia estat i pel que havia fet, però sobretot per la mena de persona que fou en vida. Gregori ens el defineix com un home extraordinari tenint en compte l'entorn tan dur i complicat a on vivia; idealista, utòpic, fantasiaire, arrauxat, valent i en el fons, sobretot en la soledat, amb un grau de malenconia sobtada del que se n'adonaven exclusivament els més propers.

 

Pel que sembla, i segons ens confia en Gregori, la cova de Josep Montaner fou edificada en el seu honor, aprofitant un sot que el mateix Sansa s'havia consagrat a cavar per cremar adrenalina quan la ira li ennuvolava el seny i l'havia de descarregar, tot desfogant-se amb un exercici físic tan esgotador com és el del pic i la pala.

Al començament la iniciativa va sorgir entre els 'buscavides', com els anomena Gregori, que eren allà dalt després de la mort de Sansa, però el gruix de l'obra el va dirigir i realitzar Joan Solís, l'últim 'hippie' de Tor que avui dia es dedica a l'artesania sobretot amb la fusta.

A la porta del refugi hi podem veure una imatge força curiosa que potser no tothom sap interpretar correctament. És obra de Gregori, que segons les indicacions del mateix Josep Montaner, va materialitzar com a escut d'armes de la muntanya de Tor.

A primer terme, aquesta obra d'art sobre la porta era situada a la cabana personal de Gregori, però posteriorment la van traslladar a la cova per culminar el projecte monumental com a record material de qui una vegada fou l'amo absolut de la muntanya més disputada dels Pirineus.

 

 

A l'actualitat la imatge es troba força deteriorada, tal i  com podem apreciar a la fotografia de sobre, on gairebé no s'aprecia l'escut d'armes projectat per Sansa i realitzat pel seu secretari personal, Gregori de Aulestia. Tenim el privilegi però, de comptar amb una fotografia del 1.993 facilitada per Jens Stoermer, un col·laborador del bloc amic dels habitants de Tor a qui vam dedicar una entrada al bloc fa unes setmanes amb el títol Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya.

La simbologia de l'escut d'armes que va idear Sansa respon a la seva visió heràldica de la muntanya i el poble de Tor, on va pretendre plasmar-hi com a protagonista inconfusible una àliga bicèfala coronada amb un escut on s'hi aprecia una muntanya o pic també coronat, i a sobre d'aquesta un llamp i un estel octagonal.

A sota, la instantània d'Stoermer presa el 1.993, on s'aprecia perfectament el disseny original:

 

 

I a continuació, ens hem permès la llibertat, amb el consentiment i consell inestimable del seu creador, de fer-ne una versió digital actualitzada del que podria ser avui dia l'escut d'armes de Casa Sansa de Tor, segons la simbologia imaginada pel seu dissenyador original.

 

 

Per acabar l'entrada, unes instantànies més que immortalitzen la cova-cabana erigida com a monument en record de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa.

 

  

Bloc MMT

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.

Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.

 

 

 

Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.

Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.

En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.

A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.

Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.

Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.

No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.

El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.

Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.

Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.

 

El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.

Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.

Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.

No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.

 

Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.

Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.

Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:

Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.

 

 

 

 

En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.

Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.

 

 

 

 

 

Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.

Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.