Tercer Capítol de 'Tor, la Muntanya Maleïda': 'Palanca'

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com cada setmana, escrivim comentant i donant el nostre parer de cada capítol de la sèrie documental de Carles Porta i el seu equip, 'Tor, la Muntanya Maleïda'. Aquesta vegada, comentarem el tercer capítol que ens parla del cacic més controvertit i polèmic de la història moderna de Tor. Es tracta de Palanca; fervent defensor de la muntanya i de les seves propietats a la mateixa.

 

 

 

Després del resum del capítol anterior, i d'una introducció del que va ser quelcom molt quotidià a la vida de Jordi Riba Segalàs, els inacabables plets per la que considerava la seva muntanya i per les altres finques situades dins la mateixa que li havia venut el seu oncle, Vicenç Riba Segalàs, juntament amb les continuades picabaralles amb el seu entorn en general, Porta continua la narració. Ens fa veure en diferents situacions el caràcter de Palanca, i com se les gastava quan les coses no li eren favorables o com ell pretenia que havien de ser.

Com ja havíem llegit a 'Tor, tretze cases i tres morts' i havíem escoltat al podcast del mateix títol, aquest episodi ens regala una de les anècdotes que l'equip de Carles Porta viu durant la realització del programa 30 minuts 'Tor, la Muntanya Maleïda', del 1.997. Es tracta de la famosa partida de cartes amb Palanca a casa Mariano de Baro (Ara Can Mariano), per reconciliar-se amb el cacic i convèncer-lo per a entrevistar-lo, juntament amb les pubilles de Tor, que eren al poble aquell fatídic trenta de juliol del 1.995, quan trobaren Sansa mort a casa seva.

Les imatges, inèdites fins ara, ens regalen una escena real impagable per als afeccionats a la història de la vida de Palanca i de Tor, i la seva difícil relació amb els mitjans de comunicació i els periodistes en general. Finalment, però, un espavilat i hàbil Carles Porta, juntament amb els seus companys de batalla Pol Izquierdo i Pepe Domènech, aconsegueixen guanyar-se la confiança del complicat cacic de Tor, que aleshores i amb el seu enemic principal fora de combat, se'l considerava màxim dirigent de la muntanya de la discòrdia. A cop de ratafia i de cigarret si cal, Palanca cau als peus de l'equip d'intrèpids reporters, que sense acabar de creure's-ho, es guanyen ben merescuda la complicada entrevista amb el cacic de Casa Palanca de Tor.

 

 

 

 

Se'ns presenta el testimoni d'un personatge de la trama de Tor que fins ara no n'havíem sentit a parlar. Porta tampoc no ens en parla a la seva primera obra 'Tor, tretze cases i tres morts'. Es tracta de Pablo Moreno, germà petit de Lázaro Moreno. Als anys noranta, tot just acabat d'aterrar al Pallars Sobirà, i quan va començar a treballar per a Casa Palanca, era un jove que, tot i formar part de l'entorn més proper del cacic, passava més desapercebut que no pas el seu germà. Potser per ser més discret, o podria ser també que hagués estat eclipsat pels actes del que sempre hem sentit anomenar com a 'mosso de Palanca'. Podria ser quelcom més moderat, i pel que es diu a la comarca, és un tipus més tranquil i tractable que no pas el seu germà gran. I així, sense xerrar més del compte ni fer-se veure massa, va aconseguir heretar el dret a la muntanya, les finques, i el nom de Casa Palanca, per sobre de qui tothom es pensava que n'acabaria essent l'hereu únic.

Ningú no sap perquè, però resulta que Palanca i el seu mosso, Lázaro, van acabar enemistats, i això li va costar al gran dels Moreno perdre el dret a les darreres voluntats del seu amo i amic, del que fins i tot n'havia copiat la seva manera d'actuar i les seves frases més conegudes, però que de ben poc li va servir.

Arriba el moment de destensar l'ambient, on podem veure Carles Porta no massa fi, per culpa de la traïdora ratafia, cosa que li passa factura per la manca de costum, quan ell mateix reconeix que també va ser jove. Una anècdota més per explicar als seus nets quan coneguin la història de Tor i s'hi enganxin irremeiablement. Tal i com deia en alguna altra ocasió, la trama de Tor és una tragicomèdia, i això que encara no ens ha projectat les imatges inèdites de la 'família monster' al sopar que va marcar un altre abans i després a la investigació d'aquest trio de reporters jugant-se el físic de les maneres més impensables, mentre feien la seva feina i acomplien amb les seves obligacions per a l'encàrrec de Joan Salvat, l'aleshores director del programa 30 minuts de TV3.

 

 

Una vegada a Tor, Palanca explica al seu equip de TV particular com de malbé li va fer el poble el seu arxienemic, Sansa. Podem veure les imatges que aleshores van enregistrar dels nombrosos vehicles abandonats per tot arreu. També en responsabilitzava Sansa de que la majoria de les tretze cases i els seus pallers es cremessin. Això, ara, ja sabem que no fou exactament així, però ho podem desar com una prova més de l'odi ancestral que es tenien entre aquells dos cacics de Tor. Gràcies a l'entrevista que ens va concedir un dels 'hippies', o potser hauríem de dir un dels 'buscavides', com a ell li agrada dir, també sabem que no tots els vehicles allí abandonats van ser cosa de Sansa. Miquel Aguilera era majoritàriament qui duia vehicles robats a Tor i després els donava a l'amo o els estavellava pels barrancs i fins i tot, al riu de Tor i la seva muntanya. El propi Gregori de Aulestia, ens confia també que se n'hi va deixar un parell de vehicles allà dalt, quan va marxar definitivament, desencantat i decebut pels veïns que van sobreviure al que una vegada fou amic seu i l'amo únic d'una de les finques més grans i més disputades de tot el Pirineu.

La història de Matorsa (Maderas Tor, S.A.), l'empresa forestal que va encendre més els ànims i va perpetrar un atemptat mediambiental a la muntanya de Tor, al tallar més pins del que tocava per contracte i per llei, on les autoritats van haver d'intervenir legalment, provocant un dels primers plets de la malastruga història de Tor. Palanca tampoc no els hi tenia massa simpatia, com ja vam poder llegir a la primera obra de Porta, i com ara ens ho ratifica, a aquestes imatges inèdites de les més de noranta (90) hores de gravacions que l'equip de reporters van enregistrar a Tor per al seu 30 minuts.

Altres dos personatges dels que en podem veure imatges inèdites, són Francesc Sarroca, Cerdà, i l'hereu directe, el seu fill Josep Maria Sarroca. Si feu memòria de l'episodi que va viure Porta quan pretenia xerrar amb Cerdà i que ens narrava a 'Tor, tretze cases i tres morts', recordareu que el cacic va estar a punt de patir un atac davant d'un espantat reporter que l'últim que pretenia era protagonitzar aquella escena tan surrealista i alhora, possiblement, fora de lloc. De fet, diuen que quan el jutge de Tremp va donar la muntanya a Sansa, Cerdà va patir un atac de cor. Però és que ja ho sabem com son aquells personatges. Alguns asseguren que a Tor, a dia d'avui, encara hi pateixen una síndrome sense cura.

 

Un dels germans de Josep Montaner, Miquel Montaner, fa aparició al capítol tercer, en aquest cas per desmentir les acusacions de Palanca que comentàvem anteriorment sobre l'incident del combat entre Maquis i Guàrdia Civil al poble de Tor, l'any 1.944.

Amb tot luxe de detall, ens expliquen el combat entre atacants comunistes i forces defensives franquistes, emprant altra vegada la magnífica maqueta amb l'ambientació tan ben aconseguida de la que gaudim a cada capítol d'aquesta producció documental tan esperada. Podem dir doncs que, a mesura que va avançant, la docusèrie no perd pas pistonada. A cada capítol se'ns reserven més sorpreses, imatges, i històries inèdites que feia anys mantenien en secret de sumari d'aquest important treball de producció i documentació sense precedents a la història del poble de les tretze cases.

Quelcom destacable a l'hora de parlar de la maqueta del poble de Tor, són les diferents posades en escena, que ens permeten veure molt acuradament com era el poble a cada època de la que se'ns parla en cada moment. Per posar un exemple, en aquest episodi de l'enfrontament armat, podem gaudir de la majestuosa Casa Sansa, veient com era exactament en aquella època de postguerra; la casa més gran de Tor. I això, en aquella gent, imposava molt de respecte, com de vegades, enveja, i de l'enveja es passà a l'odi que ja coneixem.

Al llarg d'aquest episodi tercer, podem veure algunes fotografies que també us havíem ofert en aquest bloc. Com ara la de Palanca al casament del seu germà, quan deuria tenir una mica més de vint anys. Fotografies que il·lustren una mica la vida de Jordi Riba, de la que també us en hem parlat aquí alguna vegada, i que com ja sabeu, una vida que no li va ser gens fàcil.

Com no podia ser d'una altra manera, quan es parla de Palanca s'ha de parlar també del segon enemic més gran del cacic; Rubén Castañer, i de la baralla de carrer que va acabar amb dues víctimes mortals a Tor, el juliol del 1.980.

Les anècdotes de Palanca no podien pas faltar en aquest episodi dedicat al gran cacic defensor de Tor. Com quan va participar a una pel·lícula anomenada 'La dama del alba', de la que també us en vam parlar al bloc, en ocasió de l'entrevista amb Núria Comes, l'autora de 'l'Home de Tor'.

 

 

Pablo Moreno s'ha convertit en el nou Palanca. No només n'ha heretat les seves terres i la seva tretzena part de la muntanya de Tor, sinó que, a més a més, es fa dir Palanca i es comporta com a tal, tot que a priori sembla una persona molt més moderada i prudent que el cacic, no oblidem que també va fer-li costat per defensar la seva croada permanent des que va arribar a Tor, als anys noranta.

Porta ens comenta de passada els altres dos morts que hi va haver a la muntanya de Tor després de Sansa. Es tracta de la mort de dos 'hippies' que Mossos d'Esquadra va tancar com a suïcidis, i que al bloc us en vam fer una entrada, a través del nostre antic col·laborador 'Luciérnaga' ('Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas').

Podem afirmar que Palanca va saber triar l'hereu i que segurament en deu ser ben orgullós si l'està veient des d'allà a on sigui.

El petit dels Moreno ha fet prosperar l'imperi que va rebre, possiblement com ningú no s'ho esperava, i com insinua el darrer advocat de Palanca, potser sigui l'enveja de tota la comarca del Pallars Sobirà i més enllà.

La que podríem definir com la gran revelació d'aquest capítol és la que ens confessa aquest últim lletrat de Jordi Riba, Fernando Bueno. Assegura que el mateix Palanca sabia qui eren els assassins, en plural, i que va veure el cos sense vida del seu enemic, Josep Montaner, Sansa, mentre el transportaven. Podria ser que es referís que el van transportar de fora del poble cap a casa seva? O potser es refereix quan se suposa que el van moure des del pati de Casa Sansa a la cuina de l'habitatge? Si aquest fet fos real, caldria replantejar-se una altra manera d'entendre l'assassinat de Sansa i l'escenari del crim, allí on fou trobat el seu cos inert i totalment corromput. Però això ja serà en una altra ocasió, en una entrada especial al bloc, després de l'emissió del vuitè capítol i final de 'Tor, la Muntanya Maleïda'.

I per acabar aquest capítol, Carles Porta, com ja és costum ben arrelat des de fa temps, ens deixa altra vegada amb la incògnita de si el lletrat Bueno l'ajudarà o no a resoldre el misteri de Tor que ja coneixem sobradament: Qui va assassinar Sansa?

Us esperem aquesta setmana per comentar el quart capítol al que no podem faltar-hi, doncs la cosa cada vegada es posa més interessant. Fins a la propera entrada.

 

Imatges emprades: TV3/3Cat/Carles Porta.

 

 

 

Bloc MMT

 

Segon Capítol de 'Tor, la Muntanya Maleïda': Els Hippies de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja vam fer la setmana passada, avui dediquem una entrada per comentar el segon capítol de la sèrie documental 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del capítol segon titulat 'Els hippies de Tor'.

 

 

En aquest segon episodi, el narrador, Carles Porta, ens parla dels hippies; qui eren, com i on vivien, i la relació que tenien amb Josep Montaner, Sansa. Després però d'haver-nos fet un resum del primer capítol de la docusèrie.

Se'ns mostren imatges inèdites fins ara, possiblement de les cintes originals que l'equip de Porta va enregistrar per al 30' de TV3, titulat igual que aquesta sèrie documental que ara ens presenta, també amb alguns personatges inèdits, o que mai no havíem vist però si que n'havíem llegit i sentit a 'Tor, tretze cases i tres morts', llibre i podcast, com ara Xavi Carbonell, Boro, Gregori de Aulestia, i l'Àlex Aguilera, un 'hippie' que no coneixíem fins al primer capítol.

Els 'hippies', van ser interrogats vàries vegades com a sospitosos potencials de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, en aquest cas, per l'encarregat de la investigació del crim, el sergent Uclés de la Guàrdia Civil.

Xavi ens aclareix que allò tan polèmic de cobrar peatge als contrabandistes, que alguna vegada s'havia atribuït al propi Sansa, resulta que era cosa d'una colla de 'hippies' procedents de la Seu d'Urgell, capitanejats per Josep Mont, un dels acusats i empresonats pel crim de Josep Montaner, que també presumia de ser el secretari personal d'aquest i administrador de la muntanya de Tor quan fou entregada al vell el febrer del 1.995, cosa també errònia que ens corregeix Gregori. Des de fora però, semblava que aquella colla de perduts i fracassats eren manats per Sansa, però segons ens expliquen els testimonis dels 'hippies', això no fou així exactament.

 

Pel que sembla doncs, el malentès que Sansa cobrava peatge als contrabandistes fou culpa de Josep Mont, que feia saber a tothom que ell i el seu equip treballaven per Sansa. Aquí sorgeix quelcom que ens podria fer pensar potser que Sansa fou assassinat per algun contrabandista que, pensant que era cosa del vell, li cobrava un peatge abusiu per passar per les seves finques.

Xavi ens narra l'anècdota que Gregori ens va explicar a l'entrevista que vam mantenir amb ell l'any passat, sobre la juguesca amb Palanca, recopilada a l'entrada al bloc titulada 'Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia'.

Veiem com Porta ens explica, fent servir la maqueta, la situació de Casa Sansa, el paller de Palanca, l'hort de la Sisqueta, i el propi hort de Sansa, tot enganxat a la propietat de Casa Sansa, a l'entrada del poble de Tor. Allí van succeir els darrers esdeveniments més sagnants de la història de Tor.

Tal i com ens anunciava al primer episodi, Porta entrevista dos dels forenses que van practicar l'autòpsia al cos de Josep Montaner, que ens exposen les lesions trobades al cadàver, lesions que Porta ja narrava també a 'Tor, tretze cases i tres morts'. Un dels forenses, però, ens assegura que havien de ser com a mínim dos individus els assassins de Sansa, per a poder arrossegar-lo des del pati cap a la cuina de la casa, on fou trobat el seu cos sense vida. També podria ser, però, que l'assassí fos una sola persona i que la mateixa persona, dies després, comptés amb l'ajuda d'un tercer per a moure el cadàver. I a jutjar pel llençol que van posar als peus de Sansa, podem deduir doncs que aquests assassins van sentir pietat del vell al veure com de descompostos tenia els peus, i es van entretenir a cobrir-los-hi. Aquest detall ens evidencia que els assassins el coneixien bé, i que possiblement li tenien certa estima. Tot i així, també ens sorgeix la hipòtesi que el cos sense vida de Sansa podria haver estat trobat de manera involuntària, per algú que se l'apreciava, i lluny d'informar de la seva mort, podria haver cobert els seus peus en mostra de respecte. Però aquí ens sorgeix una hipòtesi més que ens reservem per dedicar-li una entrada sencera, doncs el que us volem exposar al respecte, bé s'ho mereix.

Els forenses també ens expliquen que el cos de Sansa havia estat exposat a la intempèrie, i que posteriorment va ser arrossegat a la cuina de la casa, mitjançant el fil elèctric que li van trobar embolicat al coll i que fou la causa més probable de la seva mort.

 

 

 

Amb l'estat de descomposició de les diferents parts del cadàver, i l'evident fauna cadavèrica trobada, els forenses determinen la data aproximada de la mort, posant com a molt tard dues setmanes abans de ser trobat el cos. No va ser gens fàcil, però, realitzar l'autòpsia del cos de Sansa, per culpa dels ambients diferents als que havia estat exposat, com hem comentat anteriorment; primer, possiblement, a la intempèrie, en una atmosfera més seca, assolellada, i segurament amb vent. Després es va traslladar a l'interior de Casa Sansa, en un ambient diferent, més protegit. També són els ous de les mosques 'calliphora', que evidencien una vegada més, que el cadàver va ser traslladat abans que els ous eclosionessin, doncs no hi havia mosques a l'escena del crim però si moltes larves.

Entre l'autòpsia i els testimonis que van veure viu Josep Montaner la darrera vegada, la data possible del crim s'acota entre els dies disset i vin-i-cinc de juliol del 1.995. Porta ens recorda que els dies vint-i-u i vint-i-dos de juliol, Miquel Aguilera va ser a Casa Sansa, o com a mínim així ho demostra la seva nota trobada per la Guàrdia Civil després de la troballa del cos de Montaner, doncs ell mateix la va signar i datar amb aquestes dates. La pregunta inevitable que ens sorgeix aquí és: Podria haver trobat Miquel Aguilera el cos de Sansa, dormir aquella nit a la casa, i a l'endemà marxar, deixant la nota perquè fos trobada pels investigadors quan trobessin el cos? Tal i com ens explica el seu germà, Àlex Aguilera, ell creu que Miquel hauria trobat el cadàver abans que els altres 'hippies'. Xavi Carbonell també ens comenta al respecte que, possiblement Miquel va escriure la nota per exculpar-se del crim, doncs era prou sabut per tothom que havia amenaçat l'amo algunes vegades, i al trobar-lo mort va creure que tothom pensaria que havia estat ell, per tant calia desvincular-s'hi.

Fixem-nos que Àlex Aguilera ens explica com i perquè va arribar a Tor. Recordem que Sansa li havia furtat 2,5 milions de pessetes (Uns 15.000€) en la compravenda falsa de la finca que oferia a tothom, i que possiblement ja l'havia venuda vàries vegades a persones que havia enganyat de la mateixa manera. Miquel Aguilera, segons ens confirma el seu propi germà, va arribar a Tor convidat per aquest, tot i sabent que era un tipus perillós i comptava amb nombrosos antecedents penals i policials al seu historial delictiu, Àlex el va convidar a anar-hi. A més a més, i segons ens relata el germà petit dels Aguilera, en una trobada amb Palanca i el seu mosso Lázaro, els va amenaçar de llançar-los la motoserra engegada dins el totterreny de Palanca al veure's amenaçat per aquests. Ell ho valora com si fos la seva carta de presentació, però no deixa de ser una actitud violenta, potser heretada del seu germà. Aquí ja hi comencem a trobar certes coses que grinyolen una mica, però ho deixarem per més endavant, perquè també podrien ser un mòbil per acabar amb la vida del vell estafador de finques.

 

 

La investigació pel crim de Josep Montaner es trobava a una via morta. Els investigadors no avançaven, fins que un parell de mesos més tard, com si hagués sortit de sota d'una pedra, apareix un altre fracassat fent unes acusacions molt directes i precises contra una altra parella de perduts de La Seu d'Urgell. Si, es tractava d'Antonio Gil José, que possiblement per venjança, va acusar els dos infeliços que el jutge va enviar a la garjola durant catorze mesos i sis dies, de manera provisional. Al judici, però, es va desmuntar del tot el testimoni d'Antonio Gil, a l'entrar en un cas de dubte raonable a l'hora de testificar, segons els magistrats instructors del sumari.

Del testimoni de Gil ja n'havíem escrit unes quantes línies al bloc, donant-vos la nostra opinió sobre el tema, que en aquells moments ja descartàvem per presumir que es tractava d'una venjança contra els seus enemics, i que ara podem precisar encara més amb els nous indicis i proves que coneixem sobre el cas, gràcies a les investigacions de Carles Porta durant tots aquests anys, i les fotografies i altres documents inèdits que estem coneixent a la sèrie.

En primer lloc, trobem que Gil assegura que Mont i Pinto van entrar Josep Montaner a l'interior de Casa Sansa, una vegada el van deixar estabornit per la puntada de peu als testicles i pel cop de bastó al cap que li van atiar al pati de la casa. Segons Gil, el van agafar un pels braços i l'altre per les cames i el van ficar a dins. Aquí ja trobem dues inconsistències segons les evidències recollides per investigadors i forenses. Primer, va quedar demostrat que el cos de Sansa havia passat dies a l'exterior, i posteriorment havia estat traslladat a l'interior de la casa, deixant així una sèrie de rastres evidents d'arrossegament entre el pati de Casa Sansa i la cuina del mateix habitatge quan van moure el cos al cap d'uns dies de ser mort. Així doncs, segons Gil, el cos de Sansa l'haurien d'haver ficat a la casa una vegada, i segons les proves, l'haurien hagut de tornar a treure i entrar-lo altra cop, després d'uns dies, la segona vegada deixant els rastres de líquids cadavèrics i possiblement d'orina des del pati fins a la cuina. Totalment incoherent tot plegat, i per això, definitivament, podríem descartar del tot el testimoni i acusació d'Antonio Gil José contra Josep Mont i Marli Pinto com a assassins de Josep Montaner, Sansa. I fins aquí, ja no cal, creiem, ni arribar a plantejar-se si Antonio Gil era o no era a Tor els dies que assegurava, doncs tampoc no va poder acreditar mai la seva tornada de les Illes Balears, on hi havia anat enganyat per Mont i un amic d'Aquest.

Encara que els autors de l'assassinat de Sansa haguessin estat la parella de La Seu, segur que no va passar com relatava Antonio Gil José, per la seva contradictòria declaració que contrasta tant amb la versió oficial dels fets.

 

El capítol segon continua amb el narrador explicant-nos les sentències judicials dels plets de Tor, així també la manera de com Porta i el seu equip van aterrar a la muntanya de la discòrdia i com l'ha perseguit la seva història durant vint-i-set anys, que finalment s'ha convertit en una obsessió personal per al periodista, i inevitablement ja s'ha convertit en un dels personatges necessaris d'aquesta complicada trama.

Ja per tancar aquesta entrada, volem valorar la qualitat de l'episodi en si, on de ben segur que sereu d'acord en afirmar que la cosa no afluixa, si no més aviat tot al contrari. Continuem amb imatges de vídeo inèdites, fotografies i nous testimonis entrevistats per Porta i el seu equip, noves informacions que volen dir noves hipòtesis del cas. Fins ara ens està semblant una joia necessària per a la història de Tor, això si, del tot inesperada, que ens continua sorprenent, sobretot als més afeccionats i incondicionals a la trama.

Anem una mica endarrerits, i per manca de temps estem publicant aquesta entrada quan ja s'ha emès el tercer capítol de la docusèrie, aquest dedicat a Palanca, entrada que ens espavilarem a escriure, o com a mínim ho intentarem, abans que s'emeti la quarta entrega d'aquesta producció.

Fins aviat doncs, i si voleu participar amb algun comentari a l'entrada, ja sabeu que teniu al peu d'aquesta pàgina l'enllaç corresponent.

Fins aviat doncs.

 

 

Imatges emprades: TV3/3Cat/Carles Porta. 

Bloc MMT

 

Josep Maria Aixàs, de Casa Sansa, Demana Respecte Per a la Muntanya de Tor

Benvinguts una vegada més a l'únic bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la Muntanya Maleïda.

S'ha publicat un vídeo a les xarxes socials a on podem veure i sentir el nebot de Josep Montaner, Josep Maria Aixàs Montaner, uns dels hereus actuals del difunt cacic de Tor, demanant respecte per a la muntanya de Tor i sobretot per als que allí hi viuen.

Com ja vam comentar a l'entrada titulada 'El Turisme Negre o Tanatoturisme', hi ha persones aficionades a practicar aquesta mena de turisme i en dediquen el seu temps de lleure i de vacances a aquesta activitat que no és massa ben vista per a tothom, sobretot per les persones que en pateixen les conseqüències més directes.

 

 

Com ja sabeu, cada vegada que el tema de Tor s'ha fet mediàtic, com ara quan es va publicar l'obra de Porta 'Tor, tretze cases i tres morts', la muntanya de Tor s'ha convertit en una mena de centre de peregrinatge per a desenes de milers de persones que, encisades per aquesta història, o potser tal i com diu el propi Aixàs pel morbo de la història del crim del seu oncle, han viatjat fins allà, col·lapsant les vies de comunicació, les places hoteleres, i més coses que han trasbalsant els habitants de la zona i les seves activitats normals i quotidianes.

Per altra banda, també hi ha gent que assegura practicar l'anomenat turisme literari i no pas el turisme negre, que consisteix a visitar els indrets que apareixen a les seves obres literàries predilectes o més populars a nivell mediàtic massiu o minoritari.

Com se sol dir, hi ha gent per a tot, i cadascú es mou per unes motivacions diferents. Tenint això en compte, cal preguntar-se a on comença i a on acaba el respecte cap a les persones involucrades en una certa història literària o, una ubicació que apareix al llibre o a la sèrie de moda, com ho és, en aquest cas, el recent 'Tor, foc encès', i la sèrie documental complementària al llibre, 'Tor, la muntanya maleïda', ambdós, productes del periodista i escriptor Carles Porta.

A continuació, podreu veure el vídeo que ha gravat Josep Ma. Aixàs Montaner demanant respecte per als habitants de Tor, deixant prou clar que allò no és cap circ i que les persones que allí hi viuen no són cap atracció turística.

Com vam fer a l'entrada 'El Turisme Negre o Tanatoturisme', des d'aquí també us demanem respecte i seny quan aneu a visitar la muntanya de Tor, i també no seria pas mala cosa demanar una mica més de civisme, doncs hem pogut comprovar en persona algunes actituds incíviques a la muntanya de Tor i els seus voltants, que són intolerables en un paratge que es conserva encara tan verge i natural. Gràcies per la vostra col·laboració i la vostra comprensió.

 

Bloc MMT

 

Per Fi s'Estrena l'Esperada Docusèrie 'Tor, la Muntanya Maleïda'

Salutacions i benvinguts al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la muntanya de Tor.

 

Com ja sabeu, aquest passat dilluns vint-i-nou d'abril, es va estrenar per fi la tan esperada docusèrie de Carles Porta amb la que el seu equip hi ha estat (i continuen) treballant els darrers anys, i que tanta expectació per part dels afeccionats a aquesta sorprenent història ha despertat. Finalment, el títol de la producció és 'Tor, la muntanya maleïda', el mateix amb el que van batejar el reportatge del 30 minuts del 1.997 amb que Carles Porta ens va descobrir Tor i la seva complicada trama. Des d'aquest mitjà en volem fer una valoració i crítica des d'un context de coneixement previ de la història, al que en dedicarem aquesta entrada d'avui.

 

 

 

Per promocionar 'Tor, la muntanya maleïda' es va elaborar un tràiler que vam poder veure a diferents plataformes i xarxes socials, el qual ja ens anunciava que la docusèrie en qüestió gaudiria d'una presentació força espectacular en quan a mitjans audiovisuals i efectes d'imatge i so es refereix.

Com vam poder apreciar, han centrat la història en un dels quatre elements de la natura; el foc, el foc que ha d'estar encès per mantenir la propietat de la muntanya de Tor, i no perdre'n els drets ancestrals dels avantpassats fundadors del contracte de copropietat del 1.896. Per altra banda, si ens hi fixem, el foc també representa els enfrontaments, els odis, la guerra interna entre els veïns pel control de la seva propietat, una metàfora que també vam voler emprar per a la imatge del títol de capçalera d'aquest bloc. I és que a Tor, fa dècades i potser segles i tot, que el foc també és el que crema a dins de cada un d'aquells hereus i pubilles que han lluitat i patit per no perdre el que els seus avantpassats tant els havia costat de mantenir, i que mai no s'ho havien venut. És com si la pròpia muntanya de Tor estigués sempre encesa, en aquest malson d'enfrontaments i de mort que arriba als nostres dies en forma d'història, ara explicada com un conte a la vora del foc mitjançant aquesta sèrie documental de no ficció.

A més a més, el foc va marcar per sempre més la vida de les tretze famílies que vivien a Tor, en un moment convuls de la seva lamentable història. Va ser el foc provocat que va cremar la majoria de cases i pallers del poble durant l'enfrontament armat entre Maquis i la Guàrdia Civil l'any 1.944. Aquell incendi, recordem, va obligar la majoria de les famílies a abandonar el poble per sempre més, amb el que tot això podia arribar a representar per a la societat de copropietaris de la muntanya.

Amb el foc com a protagonista, també s'ha donat títol al darrer llibre de Carles Porta que complementa la docusèrie i viceversa, però aquest tema el deixarem per a tractar-lo exclusivament en una altra entrada, més endavant.

 

 

El tràiler promocional de 'Tor, la muntanya maleïda' ja ens deixa preveure també que la història serà explicada a la vora del foc, com ja comentàvem anteriorment, i amb aquest tipus de narració es trenca en part la típica fórmula que Carles Porta tenia per costum emprar a Crims, on des de la cadira d'un estudi de ràdio ens explicava cada trama criminal, en una atmosfera més freda però no menys seriosa que la que podem viure amb aquest avanç televisiu.

També veiem que es farà servir una maqueta del poble de Tor amb tots els seus detalls i, tal i com era fa temps el poble de les tretze cases; personatges, edificis, vehicles, llum a les cases, fum a les xemeneies... Una maqueta viva, podríem afirmar. D'aquesta manera, i barrejant les imatges de la maqueta amb les dels personatges reals, s'aconsegueix una atmosfera cinematogràfica personalitzada que encaixa d'una manera força encertada quan s'hi afegeix el so; la veu dels diferents implicats i la del propi Carles Porta, combinades amb les músiques i el tema principal de la docusèrie 'Mort qui t'ha mort?', realment encisador.

 

La promesa del tràiler de 'Tor, la muntanya maleïda' no s'esvaeix pas amb l'estrena del primer capítol d'aquesta impressionant producció que tot just acaba de començar. I podríem dir que d'una manera espectacular i sense estalviar recursos de cap mena. És d'aquelles produccions que s'han cuit a foc lent i amb ingredients d'alta qualitat, tenint-hi especial cura tant amb el sabor com amb la presentació, i per suposat amb l'excel·lent preparació i l'experiència contrastada d'un xef de trajectòria reconeguda en tots els àmbits audiovisuals com és Carles Porta.

En converses amb una persona encarregada dels continguts d'una de les productores que han fet possible aquest projecte, la seva principal preocupació fou que la sèrie no decepcionés, sobretot als que ja en tenim un cert bagatge d'aquesta història i ens en considerem incondicionals. Doncs des d'aquí cal fer-li saber que les expectatives han estat superades amb escreix, i que tot aquest temps d'espera ha pagat molt la pena, posant de manifest que s'ha aprofitat bé el temps emprat per a la producció d'aquesta docusèrie que de ben segur encara ens té molts secrets amagats. Encara que tot just hagi començat, el primer capítol ja apunta maneres del que ens espera. Esperem doncs no anar errats, que no és per res, i ja em perdonareu, però ben poques vegades ens hem errat quan hem fet alguna afirmació semblant.

 

 

 

Passant doncs a analitzar el primer capítol de 'Tor, la muntanya maleïda', titulat 'Un cadàver a Tor', ens adonem que el narrador, que també el podríem considerar ja de fet com un dels personatges necessaris de la història de Tor per raons obvies, ens fa una introducció d'aquesta trama encara desconeguda per a molta gent. Aquí cal fer un incís, només per comentar que aquest bloc el vam començar a escriure ara ha fet tot just un parell d'anys, i la veritat és que no ha deixat d'enganxar-hi afeccionats. Persones que no en tenien ni idea del que havia passat a Tor, o fins i tot gent que no sabien ni qui era Carles Porta. També s'hi han interessat des d'altres països, i a jutjar per les estadístiques del lloc, val a dir que Tor els ha enganxat, doncs aquests visitants s'hi han mantingut i fins i tot han anat augmentant. És ara que cal reconèixer però que el cas de Tor torna a fer-se mediàtic, doncs bé no podia ser d'una altra manera amb aquesta posada en escena, i més des de feia tants anys com esperàvem que Tor tornés per sorprendre'ns i continuar amb la investigació que Porta havia deixat encetada sense un desenllaç prou satisfactori per als seguidors del cas.

Tornant al primer episodi de la docusèrie, veiem que les imatges inèdites i els personatges que encara no havíem conegut, hi apareixen com si fes anys que ens esperen congelats en una cinta. Personatges que ja no se'ls presenta amb pseudònims o àlies, sinó que ara ja en sabem els noms reals i parlen davant la càmera. Podria ser perquè Porta consideri que el foc de Tor ja no crema tant com fa uns anys, com ara quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts'. Ell mateix ha confessat alguna ocasió que sempre que enceta el tema, acaba tenint problemes i escenes indesitjades, sobretot amb alguns dels protagonistes de la història en qüestió. I de veritat que no és pas d'estranyar, a jutjar pel tarannà i la mentalitat d'alguns dels personatges que també hem comentat en aquest bloc anteriorment.

Porta ens explica com s'ha involucrat amb Tor i es fa evident l'obsessió personal que ha mantingut amb el cas del crim de Sansa durant tots aquests anys, possiblement el que més hores de son li ha restat durant gairebé trenta anys de la seva vida. En relació a això, i com a resposta a la qüestió gairebé obligatòria i automàtica que sorgeix inevitablement quan es toca el tema de Tor, el director de Crims no ens dirà pas qui creu que va assassinar Josep Montaner, quelcom que podríem ben bé assegurar que ha mantingut la flama encesa del foc de Tor per als aficionats a aquest univers. Ja al primer episodi ens proposa que siguem els mateixos espectadors que fem de jurat popular i decidim, segons les hipòtesis i proves que ens exposa, qui va poder acabar amb la vida de l'amo únic de la muntanya més disputada dels Pirineus i perquè.

 

 

Ha de ser força comprometedor donar una hipòtesi com la del crim de Sansa en públic, i més per a un periodista de la mida de Carles Porta, que ja va tenir problemes amb d'altres publicacions passades per aquest fet. Des d'aquí podem comprendre la seva proposta als espectadors perquè facin de jurat popular, com si d'un judici multitudinari es tractés, i decidim per a nosaltres mateixos la gran incògnita que, després de gairebé vint-i-nou anys, encara continua viva, però podria ser que no per massa temps més. També ho podríem veure com quelcom original i poc vist als documentals i serials d'aquesta categoria. Un fet més que ens sorprèn, però alhora es fa força engrescador com a un ingredient més per a enganxar-nos irremeiablement cada dilluns a la nit a la pantalla de TV3/3Cat.

Trobo que la originalitat sempre ha estat una faceta prou característica de Porta, i en aquest cas de Tor, tampoc no podia ser d'una altra manera, doncs tot al contrari.

Tornant als personatges inèdits que fins ara no havien sortit a la història de Porta sobre Tor, tenim Àlex Aguilera, el germà de 'l'Skin', Miquel Aguilera, que ja coneixíem del primer llibre de Porta, al que se li va canviar el nom a partir d'una edició per amenaces del propi Aguilera, rebatejant-lo com 'Olivella'.

Recordem que a Tretze cases i tres morts ens expliquen que Miquel Aguilera va aparèixer a Tor d'una manera inconcreta, i en canvi ara és el mateix germà que confirma com va anar en realitat. Perquè ara i no al llibre de Porta? Com és que ha romàs tot aquest temps a l'anonimat? I si el germà, Àlex Aguilera, coneixia el caràcter tan complicat i els antecedents violents de Miquel Aguilera, perquè el va fer pujar a Tor? Són qüestions que fins ara no hem vist satisfetes al primer capítol, però pel que sembla podria ser que romanguin sense resposta.

Extracte de 'Tor, tretze cases i tres morts' de Carles Porta.

Porta també ens narrava a la seva primera obra sobre el crim de Tor, que Miquel Aguilera s'havia allotjat a Casa Sansa davant la sorpresa dels altres 'hippies', sobretot la de Gregori de Aulestia, que era l'únic empadronat a Casa Sansa de Tor, malgrat que no hi residia. Ara ens diu en canvi, que 'l'skin' es va ficar a casa de Josep Montaner emprant males arts; enganyant el vell amb vehicles robats que feia servir com a moneda de canvi per a satisfer la renda del seu allotjament a l'habitatge del Ros. Afirmació que en realitat, ens reitera el seu propi germà, Àlex Aguilera, que no sembla que tingués massa animadversió pel seu propi germà gran per considerar-lo com un delinqüent, encara que li dolgui confessar-ho.

En aquest primer capítol podem escoltar també el testimoni de Xavi Carbonell, personatge que ja havia fet acte d'aparició al llibre de Porta. A la tanda de testimonis dels 'hippies' s'hi afegeix en Gregori de Aulestia, entrevistat per aquest bloc fa gairebé un any, i del que cal destacar-ne un detall que creiem important. Fixem-nos i recordem el seu testimoni al 30 minuts de TV3 del 1.997, i contrastem un detall que ens va fer saber a l'entrevista, i que ara, a la sèrie, explica d'una altra manera, reconeixent que Sansa va ser arrossegat fins a la cuina de la casa familiar, com si l'hagessin matat a una altra banda. A l'entrevista que hi vam mantenir l'onze de maig del 2.023, sense haver-li demanat i mentre hi manteníem una conversa força relaxada i desenfadada, xerrant una mica de tot, però sobretot dels temes preferits per Gregori, va passar ell mateix al tema de l'escena del crim de Sansa, confiant-nos que a la cuina a on es va trobar el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor, encara hi havia el bastó o el tronc amb que suposadament van copejar-lo al cap, provocant-li un traumatisme cranioencefàlic recollit a l'informe de l'autòpsia. Paral·lelament, reconeixia la seva opinió que el seu amic i mentor va ser assassinat a l'interior de la seva pròpia casa, concretament a la petita cuina improvisada, on en aquells moments negava que el cos l'haguessin arrossegat, contrastant amb el que testifica a la sèrie, on comenta que si que el deurien arrossegar mitjançant el fil elèctric que se li va trobar al cadàver embolicat al coll, causa molt provable de la mort.

Cal tenir en compte que Gregori de Aulestia fou entrevistat per Carles Porta i el seu equip abans que per aquest mitjà, i també és important que sabeu que quan vam fer el primer contacte ens va demanar si estàvem interessats només en el crim de Sansa o en la història en general de Tor, doncs si hagués estat només per la part més fosca de Tor, possiblement no ens hauria posat atenció ni ens hauria obert les portes de la seva llar com ho va fer. Així doncs, podem pensar que Gregori de Aulestia va donar un testimoni a l'equip de Porta i un de diferent a aquest bloc perquè potser es trobava sota un compromís i sota la pressió d'una entrevista amb càmeres, llums, i micros a sobre? Podria ser que més relaxat, i davant d'una sola persona, sense càmeres, ni micros, ni cap aparell que en principi el podria haver incomodat i potser posat nerviós, hagués parlat d'una altra manera? Podria ser factible, però davant l'evidència de les taques d'arrossegament al terra de l'escena de la troballa del cadàver de Sansa, ho veig, com a mínim, poc creïble, i més quan el propi Gregori ho va veure i ho va viure en persona, doncs va ser testimoni de la troballa del cos del seu amic Josep Montaner Baró, Sansa.

 

 

 

Sigui com sigui, deixarem aquest tema per més endavant, doncs bé s'ho val dedicar-li una entrada exclusivament per a ell sol.

Com ja havíem llegit i escoltat al primer 'Tor tretze cases i tres morts' i al podcast de Porta, ens menciona una nota manuscrita que se suposa fou cosa de Miquel Aguilera abans de marxar de casa Sansa, trobada per la Guàrdia Civil en un escorcoll a la casa del crim. Les dades que ens donaven al podcast i al llibre eren que la mateixa l'havien signada amb dues dates diferents; 21 i 22 de juliol del 1.995. Doncs bé, ara sabem, gràcies a la sèrie, que segons la investigació de Porta se suposa que la part escrita el dia 22 es va fer amb una altra lletra, podem presumir que potser pel puny d'una altra persona diferent a Miquel Aguilera. Aquest tema de la nota va exculpar Miquel Aguilera del crim de Sansa, segons interpretacions del jutge instructor del cas, el mateix que, recordem, feia només cinc mesos havia donat a Sansa la propietat exclusiva de la muntanya de Tor, doncs la pròpia Guàrdia Civil ja en tenia un mòbil, una prova, i un sospitós de l'assassinat de l'amo de la muntanya. Podria ser que la nota fos escrita per una tercera persona per inculpar Miquel Aguilera de l'assassinat del vell Sansa? Per altra banda també podria ser que el propi Aguilera estigués d'acord amb una altra o amb unes altres persones per escriure la nota com a coartada o potser com a objecte d'exculpació de l'autoria del crim? No ens volem estendre massa en aquest tema, doncs ja en vam escriure una entrada al respecte, tot i que considerem que també paga la pena actualitzar-ne la del 19 de maig del 2.022 perquè ara en tenim noves informacions al respecte, i possiblement en tinguem encara més a mida que avanci la sèrie.

Aquest primer capítol es dedica a la hipòtesi de Miquel Aguilera com a primer sospitós del crim de Sansa. Totes les proves i testimonis contra ell han quedat clars, i a manca de que s'hi torni a incidir en el tema, aquest sospitós podria ser vist per a sentència, la sentència popular que cadascú dictarà quan haguem vist l'exposició de tots els sospitosos i totes les hipòtesis de Carles Porta en gairebé trenta anys d'investigacions, i que, recordem, encara continuen per al muntatge dels capítols set i vuit d'aquesta docusèrie.

Així doncs, us esperem la setmana vinent en una altra entrada on farem la valoració i donarem el nostre parer respecte del segon capítol de 'Tor, la muntanya maleïda'.

 

Imatges emprades: TV3/3Cat, Editorial La Campana/Carles Porta, Jens Stoermer, Bloc MMT.

 

 

 

Bloc MMT

Mor l'Advocat de la Família Sansa i Porta Posa Data a l'Estrena de l'Esperada Docusèrie de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

Avui mateix s'ha anunciat la mort de Francesc Sapena, notori i destacat lletrat penalista de les comarques lleidatanes, que entre d'altres casos importants, va dur l'acusació encarregada per la família Sansa als judicis pel crim encara sense resoldre de l'amo de la muntanya de Tor, com ja sabeu. 

Sapena es va fer popular amb el cas de Sansa, i per la seva aparició al 30 minuts de TV3 el 1.997, que en va fer el tancament amb una frase del desaparegut advocat que es va fer cèlebre i vam recollir al bloc a la pàgina titulada 'Les frases cèlebres dels personatges de Tor':

 

«De vegades penso que la més desbordada imaginació d’un guionista de TV fent un argument recargolat, dramàtic, tràgic, complicat, no hagués superat, ni superaria el que, desgraciadament, a la vida real, estem veient a Tor, i estan vivint a Tor»

 

Mitjans digitals com Segre se n'han fet ressò de la desaparició de Francesc Sapena, així com també ho ha fet el periodista Carles Porta al seu compte de X (Twitter), aprofitant l'avinentesa per anunciar quelcom que dúiem esperant fa anys; L'esperada estrena de la 'docusèrie' sobre Tor que Porta estava posant a punt per a TV3, i de la que tantes entrades hem dedicat.

 

Esperem doncs fins el dia vint-i-nou del present mes, per a poder assistir a l'estrena del primer capítol de l'obra que culminarà el treball de Carles Porta sobre el cas que tants afeccionats ha fet. Des d'aquí en valorarem cada capítol, i el comentarem esperant la vostra participació. Fins aleshores esperem poder-vos oferir la ressenya de 'Tor, foc encès', doncs sembla que cal llegir-lo abans de veure la 'docusèrie'.

Fins aviat doncs.

 

 

 

 

 

Font del vídeo: 30 minuts/TV3-3Cat

Bloc MMT

Carles Porta Torna a Sorprendre'ns Amb 'Tor: Foc Encès'

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases: La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys.

El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. En aquella època ningú volia marxar d’allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat.

Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix finalment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l’ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat.

«M’atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fi del a allò que considero que va passar a Tor».
CARLES PORTA

Aquesta és la presentació del darrer llibre escrit per Carles Porta, i el segon des que el 2.005 s'edités 'Tor, tretze cases i tres morts', on el periodista i escriptor ens parlava del cas que el va fer part necessària de la pròpia història des que hi va aterrar-hi un fred mes de Gener de l'any 1.997, per a realitzar un reportatge encomanat pels mitjans de comunicació de TV3, i començar així a barrejar-se amb els personatges, els fets, i les investigacions que l'han fet anar de tràfec els darrers vint-i-set anys, tot per mirar d'esbrinar el que es va convertir gairebé en una inevitable obsessió personal: Qui va assassinar Sansa? El reportatge, com ja sabeu, es va emetre en forma de notícia al TN de TV3, detonant imprescindible per al ja mític 30 minuts 'Tor, la muntanya maleïda'.

 

Com ja sabeu, la darrera entrada també la vam dedicar a la famosa obra literària de l'escriptor en qüestió, reeditada fa poc. En aquesta ocasió però, escriurem sobre el llibre que fa temps, ben bé des que vam començar a escriure aquest bloc, ja sentenciàvem que Porta podria presentar en qualsevol moment, a jutjar per la manera amb que deixava l'interrogant al voltant del crim encara sense resoldre al poble de les tretze cases. Sempre hem mantingut que Carles Porta mai no havia confessat quina era la seva hipòtesi sobre el crim de Josep Montaner per interessos personals, i possiblement per a reservar-se l'exclusiva i escriure més sobre el tema, doncs material no li'n mancava pas. I doncs, sembla que no anàvem pas tan errats, i fixeu-vos per on, així ha estat. Per altra banda, ens sorgeix una qüestió que podria haver estat el detonant o potser que podria haver accelerat la presentació del darrer llibre de Porta, que segons sembla, serà la que culminarà la seva obra sobre el cas de Tor. Podria haver estat potser aquest mitjà que hagi empés l'escriptor a fer un obligat espai a la seva atrafegada agenda criminalista, que l'ha tingut ocupat i submergit els darrers anys, deixant de banda el tema de la Muntanya Maleïda? Bé, tampoc no ens hem de posar les medalles que possiblement no ens pertoquen, siguem més humils, tot i que ens agradaria conèixer les vostres opinions al respecte, com sempre en aquest mitjà us demanem.

 

 

 

'Tor: Foc Encès', ja s'anuncia a les principals llibreries a la xarxa, tot i que ara mateix es presenta en prevenda, fins a la seva imminent estrena el proper mes d'Abril. Serà aleshores quan podrem saber la tan esperada hipòtesi de Porta pel que fa a l'assassinat del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans, però també més disputades, de tota la geografia catalana. Abans però, encara tenim pendent l'anàlisi i ressenya de la reedició, com ja us comentàvem, de 'Tor, tretze cases i tres morts' (2.023), que fins ara tenim en lectura.

Cal esmentar també que l'entrada que vam escriure el disset d'Agost del 2.022, s'haurà d'actualitzar, doncs hem d'afegir aquest nou títol a la col·lecció de la biblioteca que fins ara ha inspirat la història de Tor i els seus tràgics, i de vegades, misteriosos esdeveniments, juntament amb la reedició de la que ja us en hem parlat.

Això, però, no és pas tot. Ens sorgeix un altre interrogant més al respecte: Hem d'imaginar-nos doncs que l'estrena d'aquesta nova narració de Porta sigui el primer plat de presentació per a la també tan esperada docusèrie 'Tor', que tantes vegades ha estat anunciada? Des de l'edició d'aquest bloc creiem que si; Pensem que una cosa complementa l'altra, necessàriament. Encara que això només ho podrem saber del cert una vegada hàgim llegit el llibre i hàgim vist els vuit capítols de la docusèrie de no ficció en qüestió. I serà obligatòriament, en aquest ordre cronològic.

 

Bloc MMT