Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges

27 de juny 2023

Història de Tor: La Vall Ferrera a la Guerra Civil

Us donem la benvinguda a una nova edició al bloc de la història de la muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Aquesta vegada us portem un document relacionat directament amb la història de Tor, gràcies a un col·laborador del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases. Es tracta d'un reportatge extret de la base de dades del 'memorial democràtic' de la Generalitat de Catalunya, on es documenta l'època de la Guerra Civil viscuda a la Vall Ferrera i els seus pobles, a on s'hi menciona Tor i el seu pas amb Andorra, així com Casa Gallart d'Alins, habitatge propietat de la família Riba-Segalàs, on nasqué i visqué Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Desitgem sigui del vostre interès, i si considereu escriure un comentari al respecte, ho podeu fer seguint aquest enllaç:
 
 
 
 


















 
 

 

17 de juny 2023

Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor'

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

El passat onze d'octubre del 2.022, afegíem a l'apartat Hemeroteca de Tor el reportatge publicat al número 218 de la controvertidament sensacionalista 'Interviú', on amb el titular 'Especulación Sangrienta' el reporter responsable del document ens narra, segons el seu truculent parer, els crims succeïts a Tor el dia tres de juliol del 1.980, amb els que s'hi van veure implicats Rubén Castañer que anava acompanyat dels seus guardaespatlles, enfrontats a Palanca i els llenyataires de Vic del bàndol d'aquest, que van resultar ferits de mort.
 
 
 
Aquell provocatiu reportatge d'Interviú va fer reaccionar un al·ludit Rubén Castañer, que juntament amb els seus advocats van exigir als editors de la revista que en publiquessin al número 224, correponent a la setmana del vint-i-vuit d'agost al tres de setembre del 1.980, una rectificació, satisfent així exclusivament els seus interessats, on amb el títol 'Precisiones sobre los crímenes de Tor' en publiquen directament l'escrit que Castañer i lletrats redactaren per esclarir i corregir el primer article publicat al número 218 amb el que no n'estaven del tot d'acord.
Qui tampoc va estar-ne d'acord amb el reportatge publicat al número 218 i la rectificació del número 224, van ser vuit dels tretze propietaris de la muntanya de Tor, que mitjançant una carta signada el sis de setembre del mateix any, composada per cinc fulls i escrita a màquina, respongueren a la truculenta revista i a la desafortunada rectificació que aquesta va publicar.
Gràcies a una col·laboració anònima, us oferim els documents originals que protagonitzen aquesta entrada; Les puntualitzacions de Rubén Castañer publicades al número 224 d'Interviú, i una còpia de la carta original redactada i signada pels vuit propietaris de la muntanya de Tor que van adreçar a la redacció de la sensacionalista revista, que mai no va tenir cap mena de resposta per part dels redactors d'Interviú.
 
 

 


 

 















 
 

11 de juny 2023

Judici Contra Jordi Riba l'Any 2.005

Benvinguts sigueu tots a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'inestimable col·laboració d'una persona que ens ha demanat mantenir-se a l'anonimat, ens arriba aquest vídeo que hem escurçat i adaptat segons les seves peticions. Es tracta de l'enregistrament de sala d'una de les vistes orals del judici contra Jordi Riba Segalàs, Palanca, l'any 2.005, arran d'una demanda dels seus propis nebots que li exigien abandonar Casa Gallart d'Alins, habitatge habitual de la família Riba-Segalàs on Palanca acostumava a fer-hi vida quan era a Alins, i on va néixer i créixer.
Els mateixos nebots de Palanca, anys més tard, també van voler vetar-lo del nínxol familiar del cementiri d'Alins, mitjançant un escrit dirigit al consistori d'aquest municipi, capital de la Vall Ferrera, a la comarca del Pallars Sobirà (Es reobre el conflicte de Tor, la muntanya maleïda del Pirineu).
El següent vídeo és afegit també al canal de YouTube del bloc, on com ja ho sabeu, en podeu veure altres vídeos relacionats i escoltar-hi el popular podcast de Catalunya Ràdio.
Veiem doncs a continuació la intervenció de Palanca a l'esmentat judici, i observem com nomena repetides vegades i sense que se li demani, el tema de la muntanya de Tor, que sembla sempre el tenia present i mai podia treure's del cap.
 
 
 

 
 
Per fer un comentari al respecte, podeu pitjar el següent enllaç o el del peu de l'entrada, on diu "Cap comentari:" o "Comentaris:" en cas que se n'hagin fet.
 
 
 
 
 

 

12 de maig 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.
Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.
 
 

 
Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.
Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.
En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.
A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.
Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.




Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.
No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.
El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.
Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.
Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.
 


El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.
Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.
Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.
No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.
 



Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.
Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.
Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:
Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.
 
 
 

 
En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.
Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.
 
 
 
 
 
Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.
Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.
 
 
 

 


06 de maig 2023

'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, La MMT.

L'octubre del passat 2.022, dedicàvem una entrada (Reportatge Fotogràfic de Hahn+Hartung a Tor per a Stern Crime) al reportatge fotogràfic que l'estudi alemany Hahn+Hartung va realitzar per encàrrec de la revista Stern Crime a Tor. Treball gràfic que anava lligat al reportatge periodístic que la reportera independent Veronica Frenzel va elaborar per a aquesta revista alemanya del 'true crime'. Frenzel va viatjar en el temps i l'espai per posar-se a la pell dels ja mítics personatges de la història més recent de Tor, mirant de donar als lectors de parla alemanya una acurada perspectiva sobre els darrers afers a la muntanya misteriosa.
 
 

 
Frenzel es va entrevistar amb els personatges que encara eren vius al moment del reportatge; com ara Palanca, Rubén Castañer, Pilar Tomàs (Pili de Casa Sisqueta), i alguns d'altres podríem dir més tèrbols, on hi fa esment d'alguns fets que potser no tinguem tan presents, com ara que la mare de Palanca es va traure la vida i des d'aleshores el seu oncle, Vicenç Riba, se'n va fer càrrec i l'obligava a fer contraban. També ens parla de la relació Sansa - Palanca, de com es creu que van començar els odis entre aquests dos influents cacics de Tor, i de com es va desenvolupar la seva irreconciliable enemistat al llarg dels lamentables successos que ja coneixem. Tot això ens ajuda a comprendre algunes coses relacionades amb els partícips del succeït a Tor, i ens aporta unes informacions valuoses sobre cadascuna de les figures d'aquests personatges que mai no deixen de sorprendre'ns.
Us recomano doncs que llegiu el reportatge de Veronica Frenzel a la revista Stern Crime*, on trobareu detalls importants del tema que ens ocupa, així com un bon treball periodístic al darrera de cada frase i de cada opinió personal de la reportera:
 
 
 
 'Das Dorf'(La Vila)
 

*Nota important: El reportatge recomanat és escrit en alemany i cal contractar una subscripció a la revista digital Stern Crime per poder-lo llegir i/o descarregar. Hi ha l'opció de la subscripció de prova per un període de 30 dies.




11 de març 2023

Ens Entrevistem amb el President Pujol

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En ocasió de la presentació pública del llibre 'L'última Conversa', de Jordi Pujol, l'editor del bloc ha tingut l'ocasió d'entrevistar-se breument amb el M.H.P., i comentar la seva relació amb el tema de Tor.
El Periodista Carles Porta, a 'Tor, tretze cases i tres morts', hi menciona, segons li explica el mateix Rubén Castañer, que aquest va tenir una trobada amb Pujol al parlament de Madrid, on se suposa li va exposar la problemàtica de Tor, i el projecte de les pistes d'esquí, el qual li era sabotejat contínuament.
 



Segons el propi Jordi Pujol, en declaracions directes a aquest mitjà, mai no va tenir res a veure amb el tema de Tor ni amb cap dels seus implicats, tot i que en recordava perfectament els fets malgrat els seus noranta-dos anys d'edat actuals. Això contrastaria també amb la notícia que algun mitjà se'n va fer ressò al seu moment, com per exemple La Vanguardia amb el titular 'El Ayuntamiento quiere que se solucione la problemática de Tor', notícia ja publicada i comentada anteriorment al bloc, on segons sembla, Palanca anà a Barcelona cercant les màximes autoritats del Govern Català, tractant així de posar fi a la problemàtica de la muntanya de la discòrdia, i pel que sembla finalment no ho va aconseguir.

 
 



 


25 de febrer 2023

Palanca, Participant a la Caravana de Solters del 1.985 a Sort

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.985, Josep Cases, conegut també amb el sobrenom d'El Terrisses o El Patilles, va impulsar i dirigir l'Associació Solters del Pallars, una entitat creada amb la iniciativa de frenar la despoblació a la comarca, que organitzà una caravana de solters coincidint amb el carnaval del mateix any.
El mateix Josep Cases ho va explicar en una entrevista l'any 2.010 a Sort Actual: «Volíem frenar la despoblació del Pallars».
Avui mateix, el compte de Twitter de l'Ajuntament de Sort (@ajuntamentsort) en recuperava una fotografia inèdita on hi apareix Palanca conduint un cavall muntat per la ja desapareguda cantant Núria Feliu, padrina de l'esdeveniment que, segons l'organització, va ser tot un èxit.
 
 



 
Com es pot deduir per aquesta fotografia, Palanca va participar a la caravana de solters del Pallars, per provar sort, com també va declarar al mitjà digital Sort Actual: «Tornaria a repetir-ho, va ser una experiència molt divertida».
A continuació podeu veure el vídeo original emès al 30' de TV3 el 1.985 que hem enllaçat a Twitter, i que ja és al canal de YouTube del bloc, sota el títol Sort: El carnaval dels solters.
 
 



A banda de la part curiosa de la notícia, cal esmentar també que Josep Cases, àlies 'El Patilles' i 'El Terrisses', ja va tenir presència amb anterioritat a un parell d'entrades a aquest bloc; quan vam parlar de la notícia publicada per Segre.com amb el titular 'Vehicles abandonats i abocaments de brossa a l'accés a la muntanya de Tor', i amb una frase cèlebre a 'Les frases cèlebres dels personatges de Tor'.
També cal esmentar que aquest personatge d'El Patilles' es troba amb Carles Porta quan aquest cerca el contrabandista anomenat Batallé per a entrevistar-lo, mentre investigava per al reportatge del 30' Tor, la muntanya maleïda el 1.997. 'El Patilles' s'ofereix per ajudar el periodista a reunir-se amb Batallé, reunió que recordem, sortirà ben cara a Porta.
Josep Comes, Jordi Riba, i Batallé eren tres amics en comú, possiblement relacionats amb el contraban, però això només és una especulació nostra.

TVE a Catalunya també es va fer ressò de la notícia a les seves emissions amb el vídeo que podeu veure a continuació des del canal de YouTube del bloc.



 
 So de mala qualitat. Apujeu el volum del vostre sistema d'àudio.
 
 
 





07 de gener 2023

Directe.cat: Un candidat d'ICV, terrorista ambiental?

Benvinguts sigueu, seguidors de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada voldríem opinar sobre una notícia apareguda al mitjà Directe.cat amb data vuit de maig del 2.007, que està directament relacionada amb una altra notícia que vam comentar fa ben poc, juntament amb la carta de protesta adreçada al director de Segre.com que també vam recollir al bloc. Ens parlen d'El Terrisses, suposat terrorista ambiental segons el defineixen a Directe.cat, doncs com podreu llegir a la notícia original, pel que sembla tenia muntat un abocador il·legal de vehicles, cobrant comissions sota mà als ajuntaments petits de la zona per retirar-los els vehicles abandonats sense fer preguntes.
Com hem pogut esbrinar, se li va notificar mitjançant el B.O.E. el no compliment total de la sanció, amb avís d'execució subsidiària en cas de no solucionar el tema dels residus acumulats en aquest cas a una finca a tocar del Noguera Pallaresa, a l'alçada de la ciutat de Sort. És a dir que ja tenia antecedents per pràctiques similars.
El que més sobta de tot plegat és que el tal Terrisses, antic amic de Palanca, s'ha dedicat també a la política. 
Sembla que Sansa va deixar una herència que va continuar aquest personatge, doncs després de la mort del que fou una vegada l'amo de la muntanya, es van enretirar vehicles abandonats que aquest havia deixat per tot arreu. Això va requerir unes molèsties per als veïns, i uns tràmits complicats i lents per a les administracions, que finalment de poc van servir.
Una cosa que no deixa de ser ben curiosa, certament, és el fet que el suposat delinqüent mediambiental fos candidat precisament d'Iniciativa per Catalunya Verds, un partit que teòricament fou de base ecologista.
 

03 de desembre 2022

Palanca deixa Twitter

Una salutació, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ahir nit el compte de Twitter de Palanca va anunciar que ho deixava. Després de més de sis anys a la xarxa social, quatre-centes piulades, i amb gairebé quatre-mil seguidors, sembla que s'ha cansat i ja no li troba la gràcia, tot i que des d'aquí opinem que les seves piulades tenien el seu toc d'humor ben encertat, de vegades potser una mica negre, però sempre ens feia marcar un somriure al rostre, com a mínim.
Ens acomiadem doncs del Palanca de Twitter, i donem l'enhorabona a la persona que encarnava el compte d'aquest controvertit personatge de la història de Tor. Una llàstima que s'acabi aquí.
Recordem que, de moment, sembla que els comptes de Sansa, Lázaro, i Antonio Gil José, continuen actius, tot i que els dos primers fa temps que no piulen res. Podrien ser comptes gestionats per la mateixa persona o persones?




 

Entrada Destacada

Per Fi s'Estrena l'Esperada Docusèrie 'Tor, la Muntanya Maleïda'

Salutacions i benvinguts al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la muntanya de Tor.   Com ja sabeu...