Benvinguts sigueu una vegada més al bloc, seguidors del misteri.
Benvinguts sigueu una vegada més al bloc, seguidors del misteri.
Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició de la MMT.
Foto de ©Jaume Bassaganya amb la que s'ha pretès polemitzar | | |
Fa pocs dies, un usuari de Twitter i col·laborador d'aquest bloc, hi va penjar una fotografia d'un cartell instal·lat a un dels accessos a la muntanya de Tor que de seguida va ser publicada a una de les edicions del diari digital Poble Andorrà. El titular, segons la meva opinió personal, va ser poc encertat per dir-ho d'una manera políticament correcte. "Si passes ‘ja t’ho faràs"?? De vegades sembla que hi hagi alguns periodistes que tinguin massa poca feina o pretenguin fer servir el sensacionalisme com a mitjà principal per promocionar els seus articles. Potser també desconeguin el codi civil espanyol, que no seria d'estranyar, però abans de fer sensacionalisme barat i voler traure polèmica d'on no n'hi ha, cal informar-se i de vegades, també cal preguntar per no delatar la ignorància. No hauria estat pas tan fora de lloc anar a entrevistar els propietaris de la muntanya, per saber de prop el motiu que els empeny a instal·lar-hi un cartell com aquest, que no ha estat el primer segons podem veure a fotografies més antigues a Google® Maps.
Benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.
Salutacions i benvinguts a una nova edició en forma d'entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.
Una cordial salutació i benvinguts sigueu al bloc, seguidors del misteri de Tor.
Dediquem l'entrada número cent per a anunciar-vos que ja hem enllestit el que serà el setè relat de ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Com ja sabeu, es tracta de la segona part de la història de la realitat virtual a la muntanya de Tor, que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte', franquícia que començàvem amb el relat titulat 'Tor, Reinventar-se o Morir'.
Podeu llegir aquesta segona part del relat al següent enllaç, i ens agradaria que tingueu en compte que la franquícia continuarà amb una tercera part de 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte', doncs encara no podem donar per acabada la història del projecte que podria salvar la muntanya de Tor de l'embargament.
Benvinguts sigueu, seguidors de La Maledicció de la Muntanya de Tor.
Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.
Tal dia com avui de fa justament un any, va traspassar l'home que una vegada fou el primer A.P.I. del Principat d'Andorra, on es forjà un fructífer negoci immobiliari, dedicat també a una causa per al País dels Pirineus que mai li fou reconeguda. Un dels protagonistes imprescindibles de la història de Tor. En la seva memòria volem fer un recordatori del que havia de ser el promotor de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor. Un projecte que va tenir al cap fins a la seva mort, i que d'alguna manera, fou un somni incomplert. Només a la literatura d'aquest bloc se li ha donat vida en forma de relat de ficció. És una forma d'imaginar-nos com hauria pogut ser aquell complex d'hivern, que d'entrada ja es preveia el més gran dels Pirineus i un dels més grans d'Europa.
Rubén Castañer va deixar un llegat autobiogràfic i documental que estava redactant en equip amb el seu amic i escriptor d'aquesta obra literària. Una obra que aquest 2.023 està previst que vegi la llum, per explicar una altra versió sobre els fets de Tor escrita per un dels seus protagonistes. Possiblement, també ens ajudi a veure una imatge diferent de la que fins ara ens havien venut sobre aquest home polèmic, potser, però en cap cas un mafiós solitari i incomprès com s'ha insinuat per part d'alguns autors del 'true crime'.
Desitgem poder llegir aquesta herència de Castañer en forma de llibre, presentar-la al bloc i difondre'n i opinar sobre la seva versió dels fets que va viure i va patir a Tor.
Enviem una salutació especial a la família i amics de Rubén Castañer, tot desitjant-los el millor per aquest 2.023 que es preveu ben carregat de primícies pel que fa al cas de la muntanya de la discòrdia, que per fi ens portarà les memòries de "l'home del grapat de dòlars".
Benvinguts, seguidors de la MMT. Us desitgem un bon Any Nou 2.023 i us donem l'enhorabona si esteu llegint aquestes línies, doncs significarà que heu passat el complicat 2.022 indemnes, o com a mínim aquest és el nostre desig.
Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.
Benvinguts sigueu al bloc de la MMT, seguidors del misteri.
Ja fa unes setmanes que treballàvem a la creació d'un paquet d'adhesius personalitzats per a l'aplicació de missatgeria instantània més popular i més emprada als nostres dispositius mòbils; WhatsApp®. En aquest cas, hem volgut retre homenatge als personatges de la història de Tor en clau d'humor, per variar una mica de la línia seriosa habitual del bloc, i aprofitar també per a promocionar-lo i d'aquesta manera que arribi a més públic a qui pugui interessar.
Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.
Ens plau comunicar-vos que tot just acabem d'actualitzar l'entrada del passat divuit de juny on fem el recull cronològic dels fets més importants de la història recent de Tor i la seva polèmica muntanya, ampliant així les dates i els successos que ja havíem compartit amb vosaltres.
Si torneu a fer una ullada a la pàgina en qüestió, podreu veure les noves aportacions a la Cronologia dels Fets de Tor.
Salutacions seguidors de la MMT.
En aquesta entrada tractarem el tema del contraban de persones que, en uns temps de guerres passades esdevingué tràfic habitual que passava per Tor i la seva muntanya. Fins aquí podríem pensar que tot va ser quelcom dins de la normalitat i fins i tot podríem dir que aquells pastors que s'oferien per a fer de 'passadors' tot ajudant a persones que fugien del franquisme, i altres que ho feien del nazisme, i posteriorment foren els mateixos nazis que fugien pel mateix pas, una vegada es veien derrotats pels aliats, com també ho feren pilots aliats als que els havien abatut els seus aparells en ple espai aeri ocupat i es veien obligats a fugir de la França envaïda per Hitler, podrien esdevenir herois que salvaven vides de persones que fugien d'una mort segura, encara que sempre no fou així.
A la primera meitat dels anys 30 del segle XX, el Principat d'Andorra era un petit país que passava desapercebut pels seus veïns transfronterers, doncs la seva economia estava basada en la ramaderia i l'agricultura i no tenia pas cap empresa dedicada a la banca. Tot això va canviar amb el començament de la Guerra Civil Espanyola i posteriorment amb la 2a Guerra Mundial, que portà al petit país dels Pirineus a créixer econòmicament d'una manera desmesuradament increïble.
La principal font d'ingressos dels andorrans, o la principal forma de subsistència era la ramaderia i també l'agricultura com hem comentat anteriorment, però de sobte, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola una potent economia comença a resorgir del no res. Fins aleshores el contraban no era quelcom destacable al Principat, però amb la guerra tot es transformà.
Pastors d'alta muntanya acostumats de tota la vida a suportar les inclemències del clima tant dur que vivien durant ben bé sis mesos l'any, es van adonar que podien canviar el seu destí fent negoci amb el contraban de mercaderies que a Espanya tots dos bàndols demandaven i ja eren escasses aleshores, doncs en temps de guerra ja se sap que tot s'atura i comença l'escassetat i el racionament de moltes matèries primeres i òbviament dels queviures.
A més a més del tràfic de mercaderies, els pastors eren contractats per fer de passadors, guiant persones que fugien de la guerra que acabava de començar, al principi empresaris i militants i polítics de la dreta espanyola, entre d'altres, i a les acaballes sobretot comandaments i soldats republicans que fugien de les represàlies franquistes. Els guiaven des de la frontera espanyola fins a Andorra, on s'hi amagaven el temps necessari per descansar de la llarga i dura travessa que podia allargar-se dies i setmanes, i després altres passadors els conduïen cap a la frontera francesa.
El mateix va passar durant la 2a Guerra Mundial; els pastors que feien de passadors a la Guerra Civil Espanyola, es van dedicar altra vegada a l'activitat de contraban de persones als anys 40, guiant sobretot jueus que fugien del nazisme a través de les muntanyes andorranes fins al primer poble a l'altre costat de la frontera: Tor. Una vegada a Tor, els pastors del poble que col·laboraven amb els passadors andorrans per un grapat de pessetes o alguna mercaderia convinguda per ambdós, els duien fins a Os de Civís, i d'allí es distribuïen per Espanya o Portugal. Tanmateix, només aconseguien fugir unes quantes persones que no havien caigut ens mans de la Guàrdia Civil de Franco o de la Gestapo o les SS de Hitler, respectivament.
Es podria arribar a pensar que l'activitat de passador de persones i de contraban de mercaderies en les dues guerres, fou prou lucrativa, però potser no tant com per a fer pujar el PIB andorrà fins a nivells insospitats. I és que en acabar la 2a Guerra Mundial, al Principat hi va florir una potent indústria bancària que en va sorgir del no res.
Com podia ser que els pastors que vivien, o podríem dir malvivien, abans de la Guerra Civil Espanyola dels seus ramats i els quatre horts de temporada, i potser fins i tot d'algunes fulles de tabac, després dels anys 40 del segle XX esdevinguessin gerents d'importants empreses importadores de turismes de luxe alemanys, bancs situats a un paradís fiscal gràcies a les lleis andorranes, propietaris de superfícies comercials, joiers de renom i altres activitats econòmiques on és totalment primordial disposar d'un gran capital per inciar-les.
Doncs és en aquest punt on podem començar a parlar de la Llegenda Negra d'Andorra.
La llegenda diu que molts dels pastors dedicats al contraban de persones, passadors, van aconseguir immenses fortunes assassinant aquests refugiats que guiaven per creuar la frontera, tan en un sentit com en un altre, sobretot importants empresaris espanyols que fugien del franquisme i jueus rics que fugien del nazisme. Els mataven a la muntanya; els feien caure per barrancs i els robaven les seves joies, diners, or, tot el que duguessin de valor o els lligaven les mans amb filferros, els prenien el calçat i deixaven que el clima de l'alta muntanya n'acabés de fer la feina.
Podria ser que una de les cases més importants de Tor, Casa Sansa, estigués implicada en el contraban de persones i col·laborés amb els passadors andorrans?
Bona tarda, visitants de la MMT.
Comencem la setmana tocant temes polèmics amb el nostre col·laborador, Luciérnaga:
Bona nit seguidors i seguidores de la Maledicció de la Muntanya de Tor.
El nostre col·laborador ens afegeix una nova pàgina més al seu espai d'opinió anomenat La Cova de Luciérnaga.
Sembla que tot, a Tor, aquest poblet tan petit que ni arriba legalment a poble, són fets sorprenents i a l'hora misteriosos, que increïblement hi succeeixen a la seva història que, això si, ja en té uns quants d'anys.
La pàgina de 'Cronología de Tor', la podeu veure aqui.
Salutacions i benvinguts al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la muntanya de Tor. Com ja sabeu...