Sansa a una Fotografia d'uns 'Overlanders' Alemanys el 1.993

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Tot escodrinyant la xarxa a la recerca de noves informacions sobre el cas que ens ocupa, i per enriquir la base de dades del bloc, ens hem topat amb el fil d'un usuari a un fòrum alemany d'afeccionats al món del 4x4 que parla de Josep "Sansa" Montaner, en publica una fotografia on hi apareix a Casa Sisqueta, i una altra de Casa Sansa, ambdues de l'any 1.993.

Segons ens explica a l'anècdota que acompanya les fotografies, eren de ruta des de França i van passar a Andorra on van comprar-hi unes quantes coses lliures d'impostos, pel que van decidir tirar per la ruta dels contrabandistes i evitar-ne així una innecessària burocràcia a la pertinent duana espanyola.

Pel que sembla, van acampar a la muntanya de Tor, on van ser confosos per Sansa i Gregori per uns contrabandistes. Al veure que eren turistes els van donar la benvinguda i l'endemà els van convidar a sopar a Casa Sisqueta.

També expliquen que gràcies a Internet van estar en contacte amb en Gregori, i que 26 anys més tard es tornarien a retrobar.

Sembla que tenien la intenció de passar a visitar Sansa l'estiu de l'any 95, de tornada del viatge al Marroc, però malauradament la Pili de Casa Sisqueta els va donar la mala notícia; feia unes setmanes havien trobat el cos de Sansa sense vida.

 

 

En aquest enllaç hi podeu veure el fil del fòrum en qüestió, en la llengua original: Off-Road Forum: Josep „Sansa" Montaner

I en aquest altre enllaç, la mateixa pàgina del fòrum alemany traduïda al català: Off-Road Forum: Josep „Sansa“ Montaner (Català)

 

 

 

Segon Aniversari de la Mort d'Antonio Gil José

Salutacions cordials, seguidors del bloc.

Ahir, sis de febrer del 2.023, s'acomplia el segon aniversari de la mort d'Antonio Gil José, l'únic testimoni presencial de l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa. Controvertit i també polèmic testimoni que finalment fou desestimat al judici contra els presumptes criminals Josep Mont i la seva parella sentimental, Marli Pinto.

 

 

 

Com ja hem comentat en altres entrades, la versió dels fets segons l'Antonio Gil semblava massa estudiada, fins i tot no seria pas desgavellat dir que algú li podria haver fet memoritzar fil per randa, a jutjar per la manera com la relatava, sense variar mai ni una coma, excepte en una ocasió mentre dinava amb Carles Porta i el seu equip del 30 minuts, quan més relaxat, va explicar els fets amb diferents termes.

Cal recordar també que la psicòloga forense que el va examinar per determinar-ne l'estat mental, escrivia literalment a l'informe pericial que Gil José tenia una capacitat de fabulació escassa, fins i tot definint-lo gairebé com de 'border line'.

La nostra opinió al respecte, continua essent la mateixa que hem mostrat en altres ocasions; l'Antonio Gil José, creiem, va ser induït pel jutjat instructor del cas per manipular la realitat i donar un fals testimoni al judici. El motiu no queda prou clar, però podria ser perquè la famosa mà negra de Tor, de la que tantes vegades n'hem fet menció al bloc, li convingués disposar d'uns caps de tur, en aquest cas Mont i Pinto.

Antonio Gil ja no ens podrà dir el contrari, si no és que ho confessés a algú abans de morir i reconegués que va donar un fals testimoni al judici pel crim de Sansa. Podria ser per això que cert periodista en tingui alguna informació al respecte, però en tot cas se la reserva per si mateix.

 

 

 

 

 

L'Escenari del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ja feia un temps que no comentàvem res en relació al crim de Sansa, doncs les novetats al respecte tampoc és que siguin notables, més aviat tot al contrari. En més de vint-i-set anys no s'ha avançat absolutament res en relació a l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor (que se sàpiga). Des que es va tancar el sumari i en va prescriure el delicte, el cas sembla mort. L'única pista pendent és la d'un periodista que no vol dir qui creu que va ser l'autor de l'assassinat, pensem que per interessos personals més que per por de les conseqüències que se'n podrien desencadenar, doncs després del temps que ha transcorregut, el criminal o criminals no podrien ser processats per aquest delicte de sang, segons el codi penal espanyol.

 

 

 

Esperem que amb la publicació del següent llibre sobre Tor i la seva complicada i tràgica història, en tinguem alguna nova pista. Fins aleshores caldrà ser pacients i anar esperant novetats sobre el cas.

Parlant de l'escena del crim de Sansa, que és en realitat el tema que pretenem tractar en aquesta entrada arrel de la portada del diari Segre del dia u d'agost del 1.995, hi trobem una fotografia encara inèdita al bloc. Es tracta de la cuina de Casa Sansa on va ser trobat el cos de Josep Montaner.

Com podrem veure hi ha una gran marca al terra de fusta provocada pels líquids corporals i de la descomposició del cos, com es va recollir al sumari de l'aixecament del cadàver de Josep Montaner.

Els investigadors de la Guàrdia Civil també barallaven la possibilitat que el crim no s'hagués produït a Casa Sansa, sinó que l'haurien assassinat a un altre escenari i haurien traslladat el cos ja sense vida a la mateixa cuina on va ser trobat per un dels "hippies" que aquell juliol rondaven per allà dalt. Els residus trobats a la roba i la manca d'indicis forenses així ho determinaven, i feien pensar que es podria haver fet per mirar d'encobrir els fets i les possibles proves. El més estrany de tot plegat és que ningú no en va veure ni en va sentir res aquell dia.

 

La improvisada cuina de Casa Sansa, escenari on fou trobat

el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.

 

Com podem comprovar a la fotografia, el desordre i la brutícia imperaven a l'estança de Casa Sansa que aleshores feia les funcions de cuina improvisada, on recordem, es va trobar el cos de Josep Montaner Baró, a sobre d'un gran toll de líquids corporals putrefactes. Els investigadors encarregats del crim no van poder trobar rastres o indicis dels assassins, i encara menys de restes d'ADN, òbviament per tal i com es trobaven de brutes i insalubres les diferents estances de la casa, i l'avançat estat de descomposició que presentava el cadàver. Això últim va fer dubtar els forenses de la data aproximada de la mort de Sansa, doncs el cos s'havia descompost en diferents etapes, i si algunes parts es trobaven encara amb larves i mosques que s'alimentaven dels líquids de la descomposició, algunes d'altres ja presentaven evidents signes de momificació.

En una altra entrada ja vam comentar les ferides que presentava el cos de Josep Montaner quan va ser trobat a casa seva, i per les que els forenses van poder determinar la causa aproximada de la mort entre totes les lesions que presentava: 27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

A sobre d'aquestes línies la portada del diari Segre que protagonitza aquesta entrada, publicat el dia 01/08/1995, dos dies més tard de la troballa del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor. El titular ja ens entregava un sospitós: L'hoste de Casa Sansa, Miguel Aguilera, el guardaespatlles de Josep Montaner. També en podem llegir el testimoni i les primeres reaccions del "hippie" Salvador Esteve, aleshores conegut amb el sobrenom de 'Boro', que es va topar amb el cos ja sense vida del seu benefactor.

Cal destacar segons redactaven a la portada del diari en qüestió, que Boro hauria trobat el cadàver de Josep Montaner i la famosa nota manuscrita de Miquel Aguilera, penjada a la porta del darrera, segons el rotatiu lleidatà. És una informació que destaca amb la que escriu Carles Porta a 'Tor, tretze cases i tres morts', on explica que van ser efectius de la Guàrdia Civil que van trobar la nota mig amagada, mentre escorcollaven l'habitatge a la recerca d'indicis del crim. A priori podria semblar una contradicció sense importància, però m'atreviria a dir que potser no tant. Fixem-nos que si fos així, fins i tot el "hippie" que va trobar el cos seria sospitós del crim, i també el seu acompanyant, doncs podríem estar al davant d'una possible nota inculpatòria que tot i que la Guàrdia Civil va descartar com a prova per la obvietat dels fets, la podrien haver escrit i deixat allà els "hippies" que tan odiaven l'Aguilera, que recordem, van desitjar que el mort hagués estat ell. Per desitjar la mort a algú se l'ha d'odiar profundament, no és qüestió d'unes amenaces sense fonament o una picabaralla sense importància. És quelcom més greu. Aleshores, perquè no haurien pogut ser capaços de declarar que havien trobat a Casa Sansa la suposada nota de l'Aguilera?

 

Fragment del llibre Tor, tretze cases i tres morts

 

Fonts de les imatges: Diari Segre, Google Books, i Stern Crime.

 

 

 

Comencem L'Any Nou al Bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor

Benvinguts, seguidors de la MMT. Us desitgem un bon Any Nou 2.023 i us donem l'enhorabona si esteu llegint aquestes línies, doncs significarà que heu passat el complicat 2.022 indemnes, o com a mínim aquest és el nostre desig.

Escrivim la primera entrada d'aquest 2.023 per inaugurar l'any al bloc, tot fent un esbós aproximat del que preveiem podrem oferir-vos properament i al llarg del present.

A primera instància, tal i com ja hem comentat amb anterioritat, des del bloc s'ha arribat a un acord de col·laboració amb Amanda Castañer i Pedro Blasco; la filla del desaparegut Rubén Castañer i l'amic i escriptor del llibre d'aquest, respectivament. L'inestimable acord de col·laboració desinteressada per ambdues parts, ens permetrà publicar material inèdit al bloc que fins ara no havia vist la llum. Com el que ja vam publicar; projecte original d'urbanització de la muntanya de Tor, i anar coneixent a poc a poc, el treball que Castañer i Blasco van estar construint i posant a punt els darrers anys per donar vida a un llibre que de ben segur no deixarà ningú indiferent, en tots els aspectes. Una vertadera llàstima, cal dir, que el protagonista d'aquest treball literari no el podrà veure acabat i donar-nos-en la seva opinió al respecte.

 

Recordem també que aquest any s'estrenarà 'Tor, la muntanya maleïda', una 'docusèrie' de Carles Porta que s'emetrà a TV3, del que ja ens en vam fer ressò al bloc al seu moment, mitjançant dues entrades (1a i 2a). Aquest treball de Porta també ens obrirà les portes, tot i la redundància, a dedicar-hi algunes línies d'opinió en forma d'entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Paral·lelament a l'acord de col·laboració amb filla i amic de Castañer, estem mirant de posar-nos en contacte amb els actuals hereus de la muntanya de Tor, per tal de poder reportar notícies de primera mà amb tot el relacionat amb els tretze i la seva controvertida copropietat, que de ben segur també haurem d'incloure, si hi ha èxit, a la llista de les coses que no ens deixaran indiferents aquest 2.023, pel que fa a la temàtica que tractem al bloc.

 

 

 

Com també ja hem escrit fa ben poc, estem treballant a la segona part del relat de ficció que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el projecte', que dona continuació a la saga de relats que vam encetar amb el primer 'Tor, reinventar-se o morir'. I durant l'any anirem ampliant la secció de la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'. Seran noves faules protagonitzades pels personatges de la història original i escenificades a la muntanya de Tor i el seu entorn, amb arguments inèdits que ja tenim ballant pel cap.

 

 

 

No ens en podíem oblidar pas de parlar del sospitós que assegura tenir Carles Porta. Sospitós de l'assassinat de Sansa que fa mantenir la intriga d'aquest misteri que té abduïts tots els aficionats al cas des del 1.995. Al bloc, també n'hem parlat en alguna entrada: 'El Famós Sospitós de Carles Porta'. Una incògnita que no permet exhaurir la flama del misteri de Tor i la seva polèmica muntanya, i a hores d'ara encara aguaita per què algú s'atreveixi a esclarir-la. Serà el 2.023 l'any que Porta donarà a conèixer el seu famós sospitós? O potser encara haurem d'esperar un 'Tor, tretze cases i tres morts II'? Això només ho sap el mateix Porta, però des d'aquí creiem que si parla més del compte, es pot perdre la valuosa ocasió d'escriure uns quants llibres més amb el material que va aconseguir sobre el cas i tota la informació relacionada que aplega al respecte.

Des d'aquest bloc podem assegurar que no és la nostra intenció abandonar la tasca que vam començar el març del passat 2.022, i seguirem disposats a compartir amb tothom totes les noves que ens arribin sobre el cas, doncs aquesta és la raó de ser d'aquesta casa.

 

 

 

I per acabar aquesta primera entrada d'aquest 2.023, ens agradaria que us fixeu en la numerologia de la xifra de l'any que tot just encetem, que si us hi adoneu el seu número mestre és el set (7). Recordeu què significa això per la història dels fets de Tor? Vam dedicar-hi una entrada el passat estiu, amb el títol 'Juliol, Sempre Juliol'. Us és familiar? Doncs bé podem esperar que aquest set no ens dugui la malastrugança que va representar per a la història de la muntanya de la discòrdia, i d'aquí un any en recordem aquest fet només com una mera anècdota o curiositat.

 

Els millors desitjos per al nou any, seguidors del misteri de Tor. Esperem que continueu visitant-nos i participeu al bloc amb els vostres comentaris. Us hi esperem!

 

 

 

Palanca deixa Twitter

Una salutació, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ahir nit el compte de Twitter de Palanca va anunciar que ho deixava. Després de més de sis anys a la xarxa social, quatre-centes piulades, i amb gairebé quatre-mil seguidors, sembla que s'ha cansat i ja no li troba la gràcia, tot i que des d'aquí opinem que les seves piulades tenien el seu toc d'humor ben encertat, de vegades potser una mica negre, però sempre ens feia marcar un somriure al rostre, com a mínim.

Ens acomiadem doncs del Palanca de Twitter, i donem l'enhorabona a la persona que encarnava el compte d'aquest controvertit personatge de la història de Tor. Una llàstima que s'acabi aquí.

Recordem que, de moment, sembla que els comptes de Sansa, Lázaro, i Antonio Gil José, continuen actius, tot i que els dos primers fa temps que no piulen res. Podrien ser comptes gestionats per la mateixa persona o persones?

 

El Famós Sospitós de Carles Porta

Bon dia tingueu, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Us saludo altra vegada, després d'aquesta aturada tècnica ja solucionada, que ens permetrà continuar amb el bloc, escrivint noves entrades i aportant noves informacions al cas del misteri que ens ocupa: La mort del que una vegada fou l'amo de la muntanya de Tor.

Com alguna vegada hem comentat al bloc, l'escriptor del primer llibre sobre Tor, i productor del podcast amb el mateix títol, que va aconseguir introduir-se en aquella hermètica comunitat d'alta muntanya i esbrinar més coses que la mateixa Guàrdia Civil, assegurà fa uns anys en una entrevista, creure tenir un sospitós de l'assassinat de Josep Montaner, Sansa.

 

 

Tot i així, assegurava, ara no és el moment per dir-ho, doncs les coses encara són massa calentes a Tor i fora més prudent esperar. Ja en fa alguns anys d'aquestes declaracions, i pel que sembla, Porta no ha tornat a parlar del tema públicament, per tant, potser ens hauria d'actualitzar les seves sospites tenint en compte que els darrers anys han mort alguns dels protagonistes de la història de Tor.

Si ens fixem en la investigació que Porta va dur a terme a Tor, és fàcil adonar-nos que va arribar molt més enllà que els propis investigadors de l'assassinat de Sansa, fins i tot podríem dir que va estirar fils paral·lels al cas que potser s'hauria estimat més no estirar-los, doncs ja sabem que era barrejat amb activitats il·lícites molt lucratives, i els seus responsables no tenien pas cap interès en deixar que ningú els desbaratés el negoci i els posés en un compromís seriós amb la justícia. Uns responsables perillosos, capaços de tot i amb mitjans humans i materials per treure's del damunt qualsevol periodista tafaner que els fes nosa.

 

 

Com per a tot, hi ha variades teories sobre el sospitós de Porta i el per què no el dona a conèixer, i d'aquí es desprèn la teoria de la por. Por a inculpar algú perillós que podria agafar-se-ho pel costat violent i prendre represàlies, fins i tot s'ha dit que la màfia va amenaçar el mateix Porta perque no parlés, però si em permeteu us donaré la meva opinió; crec que no es tracta d'un tema tan obscur i recargolat, doncs si en Porta hagués estat objecte d'unes amenaces, ni tan sols hagués declarat tenir un sospitós, i potser no hauria escrit 'Tor, tretze cases i tres morts'. Més aviat em fixo en les seves pròpies paraules quan diu que té prou material de Tor per escriure un o dos llibres més, i aquí és on penso, radica el per què de tot plegat. Pensem que si finalment es demostra qui és l'assassí de Tor, la història perd l'interès mediàtic que té fins ara i precisament el que la manté viva; el misteri del crim de Sansa.

 

 

 

En un episodi del podcast 'Tor, tretze cases i tres morts', Porta, mentre parla amb els seus companys col·laboradors del reportatge 'Tor, La muntanya maleïda' que van produir per a TV3, un d'ells li pregunta si sap qui va assassinar Sansa. Ell respon que té un sospitós, però continua dient que no és moment per identificar-lo, que potser caldrà que lo de Tor es refredi una mica. Aquest comentari el va fer el 2.018, i que se sàpiga, no ha tornat a parlar oficialment del tema. El que si que sabem és que està preparant una sèrie sobre Tor que s'emetrà el proper mes de març, on potser, tal i com esperen molts aficionats al cas, en digui alguna cosa al respecte, o com diu ell mateix, en posi llum a la foscor.

Una percepció personal és que Carles Porta es reserva aquesta privilegiada informació per al proper llibre, sobre Tor, que haurem d'adquirir, si volem tenir més informació que ens reserva sobre el cas sense esclarir més controvertit de la història catalana del segle XX. I parlant de llibres, com ja vam escriure en altres entrades, també el proper any 2.023 en veurà la llum el del Rubén Castañer, ja a títol pòstum, on potser també podrem tenir un sospitós del crim segons l'opinió que el propi Castañer en tenia al respecte. On cal destacar com a curiositat, que el mateix Carles Porta va refusar participar al llibre que prepara la família de Castañer i un amic del desaparegut. Quan s'editi aquest misteriós llibre, potser en podrem saber les raons.

 

Fins aquí, i només amb les nostres pròpies teories sobre l'assassí o assassins de Sansa, haurem d'esperar potser alguns anys més que el secret del sumari no escrit prescrigui, doncs aleshores potser llavors podrem dissipar la incògnita que ens manté enganxats al cas.

 

 

Reportatge Fotogràfic de Hahn+Hartung a Tor per a Stern Crime

Salutacions, visitants de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 2017, un grup de reporters fotogràfics de l'estudi alemany Hahn+Hartung, es va dirigir cap a Tor per tal de realitzar un reportatge encarregat per la revista Stern Crime, que fou publicat al número 16/2017. En aquest reportatge fotogràfic hi apareixen uns personatges de la història de Tor, que en alguns casos, possiblement estaríem parlant d'unes de les darreres instantànies que els van immortalitzar.

 

 

Al reportatge fotogràfic hi apareixen Rubén Castañer, Palanca, Pablo Moreno, Pili de Casa Sisqueta, i una còpia de baixa qualitat d'una fotografia del cadàver de Josep Montaner, Sansa.

Per veure la ressenya del reportatge fotogràfic de Hahn+Hartung podeu seguir l'enllaç a la pàgina corresponent de l'estudi: Tor - Murder in the Pyrenees

Si us interessa llegir el número de la revista digital Stern Crime, on es parla del crim de Tor, podeu descarregar l'aplicació per a dispositiu mòbil a Play Store, l'Apple Store, o visitar l'enllaç de la botiga virtual, després podreu cercar el número 16/2017 i comprar-lo.

 

 

 

Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.

 

Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.

Bloc MMT

 

El Crim de Sansa: Una Conspiració d'Estats?

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Sobre l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa, s'hi ha especulat molt durant aquests últims vint-i-set anys. Hi ha teories de tots colors i per a tots els gustos; es diu que podria haver estat la màfia del crim organitzat, els contrabandistes, algun dels 'hippies' que ell mateix apadrinava i als que feia promeses que mai acomplia, algun altre copropietari de la muntanya, possibles promotors/inversors, i algú més. Segons deien, tothom el volia matar a Sansa, com ja hem comentat en altres ocasions on també barallàvem la hipòtesi del crim d'estat, o un crim que va poder ser encobert pel govern d'aleshores.

 

 

La majoria dels protagonistes dels successos de Tor, coincidien a responsabilitzar una entitat concreta quan es trobaven en situacions incomprensibles o inacceptables per als seus interessos. Sempre es referien a una mà negra. La Mà Negra de Tor. Una força fosca amb prou poder per manipular jutges i jutjats, policies i polítics, per posar les coses difícils i fins i tot impossibles a tots dos bàndols, que es disputaven el control de la muntanya de la discòrdia.

Palanca i alguns altres tenien la convicció que "ells" els volien robar la muntanya. Però a qui es referien exactament en acusar a "ells" de voler prendre'ls la finca? S'entén que n'acusaven les autoritats i fins i tot el Govern de la Generalitat de Catalunya de l'època, però, realment hi tenien tant d'interès les administracions en la muntanya de Tor? Doncs sembla que si n'hi tenien.

Jordi Riba ja ho sabia, i de fet va oferir la seva part de la muntanya Al Comú de la Vall d'Andorra, i a més a més a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

També Josep Montaner va oferir la muntanya a la Generalitat de Catalunya, quan n'era amo únic, juntament amb el seu nebot, tot i que aquesta institució s'hi va desentendre, sospitaven a l'espera que el procediment civil finalment la declarés comunal, tenint així una escletxa per on entrar-hi i poder apropiar-se-la sense invertir-hi ni una pesseta. Fins i tot a l'estat francès podia interessar la muntanya de Tor, doncs recordem que la seva frontera també hi toca, i un lloc tan estratègicament ubicat no pot ser pas ignorat pel país gal.

Així doncs, sabem que el Govern de la Generalitat, el Comú d'Andorra, i en segona instància l'estat espanyol, eren interessats en la muntanya, però del que no hi ha constància o com a mínim no ha transcendit a l'opinió pública, és que aquests estaments haguessin negociat amb Sansa quan la finca fou declarada propietat exclusiva d'aquest.

 

 

Podríem conjecturar doncs amb la hipòtesi que Josep Montaner fou assassinat per una conspiració d'estat o d'estats que es van conxorxar per apropiar-se de la muntanya de Tor? O podria ser que ordenessin acabar amb la seva vida perquè no va complir la seva part d'algun tracte amb una d'aquestes administracions?

La resposta a aquestes qüestions no la tenim, i sembla que ens trobem davant d'una mena de secret de sumari no escrit al que van posar una data de caducitat per desvetllar-lo, tal i com es va fer en altres casos de crims mediàtics semblants al de Sansa. Sigui com sigui, si algú en sap alguna cosa, té por de parlar o no l'interessa que se sàpiga, potser perquè encara hi hagi interessos ocults al voltant del tema, o perquè els culpables encara siguin vius i no volen que surti a la llum per evitar ser assenyalats i tornar a aixecar la polseguera mediàtica que el cas va produir al seu moment. Pretenen restar a l'anonimat, naturalment.

 

 

 

L'Antonio Gil José s'Afegeix a Twitter

Bona nit tingueu i benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Tal i com ja ens vam fer ressò fa uns mesos, a la xarxa social Twitter hi podem trobar els comptes dels personatges de Sansa (@SansaJosep), Palanca (@JordiRiba_Tor), i Lázaro (@LazaroMorenoTor) que van fent piulades de tant en tant i en clau d'humor, de fets actuals i d'altres relacionats que podrien haver passat o que van passar a Tor. Doncs bé, recentment s'hi ha afegit un nou personatge a la moda dels comptes 'postmortem' a Twitter, es tracta de l'entranyable i controvertit Antonio Gil José, el testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner, Sansa. També es dedica a piular en clau d'humor, tot i que hi ha piulades de les que potser se'n podria traure alguna informació interessant, si les sabem llegir entre línies.

Per si el voleu seguir, aquest és el seu nom a Twitter: Sóc l'Antonio Gil José @Gil_Jose_Tor.

Estiguem a l'aguait per veure quin personatge més s'obre compte a la xarxa social de l'ocellet, i si és difunt o encara és viu.

 

 

 

 

 

La Sentència d'Absolució del Crim de Josep Montaner

Benvinguts altra vegada al bloc, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Pugem un altre document original digitalitzat, relacionat amb un dels judicis potser més important de tots els celebrats per les disputes de la muntanya de Tor: La sentència d'absolució de Josep Mont i Marli Pinto, acusats de l'assassinat de Josep Montaner el juliol del 1.995, document que podreu veure a continuació, i a l'apartat corresponent del llistat de la columna de la dreta >>>>

Sentència d'Absolució del Crim de Josep Montaner

 

 

 

 

Nou Document a la Secció Documents Originals dels Successos de Tor: La Sentència de Propietat de la Muntanya de Tor del 1.995

Salutacions i benvinguts altra vegada a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta ocasió us volem anunciar l'adquisició per al bloc d'un document històric que bé es podria dir va ser el desencadenant de la mort de Sansa l'any 1.995, a casa seva de Tor, com tots ja sabem. Es tracta del document original digitalitzat de la sentència del jutge de Tremp que declarava únic propietari de la muntanya de Tor a Josep Montaner Baró, Sansa. Desitgem doncs sigui del vostre interès.

En podreu consultar el document al següent enllaç: Sentencia de Declaració de Propietat de la Muntanya de Tor a favor de Josep Montaner Baró, i com sempre al llistat del menú de la columna de la dreta, al seu apartat corresponent. >>>>