Alcàsser i Tor. Crims d'Estat?

Salutacions i benvinguts sigueu, seguidors de la MMT.

La nit del divendres tretze de novembre del 1.992, a la localitat valenciana d'Alcàsser, van desaparèixer tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desirée, naturals de la mateixa localitat. Van ser trobades dos mesos després, el vint-i-set de gener del 1.993, amb signes d'haver estat sexualment violentades, torturades, i finalment executades.

Aquest crim va provocar una profunda commoció al País Valencià, sobretot quan es van fer públiques les vexacions a les que havien estat sotmeses les menors.

 

 

 

No va passar massa temps fins que es van produir les primeres detencions motivades per les proves que van aconseguir els investigadors a l'escena de la troballa dels cossos, a una fossa comuna mal colgada, al costat d'una caseta de camp, on trobaren un document d'identitat que casualment era del germà d'un dels presumptes implicats, Antonio Anglès, segons l'aleshores versió oficial, que una vegada acabades les investigacions es considerà fugit de la justícia, tot i que se'n va detenir un suposat còmplice, Miquel Ricart, que fou jutjat i sentenciat a cent setanta anys de presó, malgrat que gràcies a l'anulació de la Doctrina Parot, en va acomplir vint-i-un, actualment es troba doncs en llibertat però no se sap on para.

Miquel Ricart sempre ha mantingut la seva innocència i ha manifestat en tot moment que la veritat sobre el cas Alcàsser mai ha estat explicada, que té la consciència ben tranquil·la, i que els autèntics culpables del triple crim encara segueixen lliures.

El pare d'una de les víctimes, Fernando García, va jurar arribar al fons de la qüestió i esbrinar la veritat sobre el que considerava un crim d'estat, doncs va descobrir quelcom no s'ha pogut demostrar mai, el que també altres persones van definir com a crim d'estat, doncs pel que sembla es van trobar indicis i sospites prou sòlides, evidenciant que el govern espanyol de l'època podia haver estat extorsionat per encobrir els autèntics assassins i desviar la investigació i l'opinió pública cap on convingués a aquests últims. Però, qui té prou poder per extorsionar tot un govern i obligar-lo a fer el que li convingui? Només algú molt poderós, que es troba per sobre de qualsevol marc de poder, algú més poderós que qualsevol polític. I qui hi ha per sobre d'un polític i d'un govern a una monarquia?

 

 

Deixant aquest tema de banda per un moment i centrant-nos en el crim sense resoldre de l'amo de la Muntanya de Tor, també hi podríem arribar a trobar connotacions de crim d'estat en aquest, doncs hi ha opinions extraoficials que arriben a la conclusió que Sansa va ser assassinat per encàrrec d'un poder a l'ombra amb prou interessos creats per evitar de qualsevol manera la urbanització de la muntanya de la discòrdia.

Si ho raonem fredament, amb el contraban, hi podia haver interessos prou forts a banda i banda de la frontera com per fer el que calgués perquè s'hi mantingués el temps que convingués, i no només el contraban com a tal, sinó a més a més la via amb les característiques idònies per a passar qualsevol mena de cosa i qualsevol tipus de persona, no només les típiques mercaderies sensibles de ser passades per contrabandistes, més aviat era tenir a l'abast una via de comunicació tan estratègicament situada com és la de la muntanya de Tor, que fa frontera amb Andorra i amb França a través d'una finca privada, remota, i normalment deserta.

 

 

 

Per una banda, trobo que un dels crims va ser perpetrat pel poder fosc després de satisfer els més depravats i inhumans desitjos macabres i carnalment satànics que posseïen, per auto demostrar-se el seu domini sobre d'altres mortals d'una classe social més baixa, en canvi el segon crim, podria haver estat motivat perquè al mateix poder se l'havia incomodat en veure's amenaçada la seva ruta de contraban i els interessos creats en aquesta. Fins aquí podem aprendre que, segons deia en Rubén Castañer, hi havia una mà negra; una mà negra capaç d'extorsionar governs sencers i amenaçar estats en escac i mat, amb la que no s'hi pot jugar, doncs més aviat és aquesta mà negra que juga amb qui vol, i qui no s'hi avingui, més val que hagi redactat les últimes voluntats.

 

 

 

 

I des d'aquí, un recordatori a la memòria de les víctimes i el condol a les famílies. Cal no oblidar-les i mantenir-les sempre vives als nostres pensaments. Algun dia la veritat sortirà a la llum i es farà justícia.

 

 

 

El Crim de Sansa: Una Conspiració d'Estats?

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Sobre l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa, s'hi ha especulat molt durant aquests últims vint-i-set anys. Hi ha teories de tots colors i per a tots els gustos; es diu que podria haver estat la màfia del crim organitzat, els contrabandistes, algun dels 'hippies' que ell mateix apadrinava i als que feia promeses que mai acomplia, algun altre copropietari de la muntanya, possibles promotors/inversors, i algú més. Segons deien, tothom el volia matar a Sansa, com ja hem comentat en altres ocasions on també barallàvem la hipòtesi del crim d'estat, o un crim que va poder ser encobert pel govern d'aleshores.

 

 

La majoria dels protagonistes dels successos de Tor, coincidien a responsabilitzar una entitat concreta quan es trobaven en situacions incomprensibles o inacceptables per als seus interessos. Sempre es referien a una mà negra. La Mà Negra de Tor. Una força fosca amb prou poder per manipular jutges i jutjats, policies i polítics, per posar les coses difícils i fins i tot impossibles a tots dos bàndols, que es disputaven el control de la muntanya de la discòrdia.

Palanca i alguns altres tenien la convicció que "ells" els volien robar la muntanya. Però a qui es referien exactament en acusar a "ells" de voler prendre'ls la finca? S'entén que n'acusaven les autoritats i fins i tot el Govern de la Generalitat de Catalunya de l'època, però, realment hi tenien tant d'interès les administracions en la muntanya de Tor? Doncs sembla que si n'hi tenien.

Jordi Riba ja ho sabia, i de fet va oferir la seva part de la muntanya Al Comú de la Vall d'Andorra, i a més a més a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

També Josep Montaner va oferir la muntanya a la Generalitat de Catalunya, quan n'era amo únic, juntament amb el seu nebot, tot i que aquesta institució s'hi va desentendre, sospitaven a l'espera que el procediment civil finalment la declarés comunal, tenint així una escletxa per on entrar-hi i poder apropiar-se-la sense invertir-hi ni una pesseta. Fins i tot a l'estat francès podia interessar la muntanya de Tor, doncs recordem que la seva frontera també hi toca, i un lloc tan estratègicament ubicat no pot ser pas ignorat pel país gal.

Així doncs, sabem que el Govern de la Generalitat, el Comú d'Andorra, i en segona instància l'estat espanyol, eren interessats en la muntanya, però del que no hi ha constància o com a mínim no ha transcendit a l'opinió pública, és que aquests estaments haguessin negociat amb Sansa quan la finca fou declarada propietat exclusiva d'aquest.

 

 

Podríem conjecturar doncs amb la hipòtesi que Josep Montaner fou assassinat per una conspiració d'estat o d'estats que es van conxorxar per apropiar-se de la muntanya de Tor? O podria ser que ordenessin acabar amb la seva vida perquè no va complir la seva part d'algun tracte amb una d'aquestes administracions?

La resposta a aquestes qüestions no la tenim, i sembla que ens trobem davant d'una mena de secret de sumari no escrit al que van posar una data de caducitat per desvetllar-lo, tal i com es va fer en altres casos de crims mediàtics semblants al de Sansa. Sigui com sigui, si algú en sap alguna cosa, té por de parlar o no l'interessa que se sàpiga, potser perquè encara hi hagi interessos ocults al voltant del tema, o perquè els culpables encara siguin vius i no volen que surti a la llum per evitar ser assenyalats i tornar a aixecar la polseguera mediàtica que el cas va produir al seu moment. Pretenen restar a l'anonimat, naturalment.

 

 

 

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT.

Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.

 

 

Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.

Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.

 

Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.

Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.

De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.

Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.

 

 

Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?

Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.

Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.

Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?

 

 

No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.

Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?

 

Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.

I vosaltres, què en penseu?

Bloc MMT

 

Antonio Gil José, criminal o mentider?

Salutacions, visitants de la MMT.

L'Antonio Gil José, aquest controvertit i curiós personatge de la història recent de Tor, que va ser directament relacionat amb l'enigma del crim de Josep  Montaner, Sansa, doncs va esdevenir el principal testimoni de càrrec per a l'acusació d'assassinat contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto.

Tal i com descobreix en Porta a les seves investigacions, després d'entrevistar-se amb algunes persones relacionades amb aquest personatge, i segons li va fer veure ell mateix, l'enemistat entre ell i la parella Pinto-Mont venia per un deute econòmic de 750.000 pessetes. Però, els podria haver inculpat de l'assassinat de Josep Montaner com a venjança per aquest deute?

 

El sergent Uclés (Yanes a l'obra de Porta) li explica a Porta que l'Antonio Gil José va arribar al jutjat de Tremp abans que ell, i per tan insinuava que els funcionaris del jutjat el podrien haver manipulat per que al judici, declarés el que li havien dictat, i de fet, sembla que la versió dels fets que teòricament va presenciar, l'explicava sempre igual, sense variar una coma, excepte en una ocasió amb en Porta, que els hi ho va repetir amb algunes variants. Això ens indica que algú li va fer memoritzar un guió, amb detalls força concrets sobre les lesions que presentava el cos d'en Montaner, que no van transcendir a la premsa i per tant a l'opinió pública, i que només podien saber els instructors del sumari i els mateixos forenses, i ni tant sols la Guàrdia Civil.

Tal i com sabreu, si coneixeu una mica la història de l'Antonio Gil, va emprendre un projecte amb el mateix Montaner i amb Mont, doncs pretenien muntar un restaurant a Casa Sansa, encara que aquest els va acomiadar quan ja s'hi havien deixat una picossada invertida en materials quan el Gil volia rebaixar el terra de Casa Sansa per poder fonamentar-hi el nou paviment, que va resultar malmès per que no es va fer segons les indicacions d'en Gil. El vell va esclatar enfurismat i els va fer fora, tot i que Mont i Gil, així com la parella del primer, havien dipositat uns diners invertits en materials per tal de poder engegar l'obra.

Se suposa doncs, segons aquest peculiar personatge de l'Antonio Gil José, que en Josep Mont i la Marli Pinto van agredir el vell Sansa mentre es disputaven el milió de pessetes que aquesta parella de la Seu s'havien gastat en l'obra del futur restaurant i que finalment, no va arribar enlloc.

Tampoc es va poder demostrar fefaentment  que l'Antonio Gil fos a Catalunya en aquelles dates que es barallava la mort del vell, doncs era a Mallorca i ni tan sols recordava com se suposava que havia tornat, si en vaixell o en avió, i no constava a cap llista de passatge i tampoc conservava el bitllet de tornada, i encara que va assegurar que va donar un nom fals per la seva pròpia seguretat, després no es recordava quin nom havia emprat per viatjar. Aquest fet va ser una de les coses que la defensa va emprar per desmuntar el testimoni de Gil José, a banda del seu historial depressiu, d'alcoholisme, juntament amb l'informe de la psicòloga que el tractava de 'border line' sense cap tipus de capacitat de fabulació.

 

Com bé opinava en Porta, per la manera de narrar els fets que teòricament va presenciar en Gil, una de dues; o bé va ser testimoni del crim d'en Montaner, o bé hi va participar, encara que personalment penso que més aviat va declarar influenciat pel jutge de Tremp, que no li deuria donar altra opció i després de fer-li aprendre el que havia de declarar, el deuria amenaçar o extorsionar d'alguna manera, i altra vegada podríem tornar a citar la famosa Mà Negra de Tor, una mà capaç de manipular jutges i policies, per tant, un poder fàctic per sobre de les autoritats judicials, que ja costa de dir.

 

Finalment, sembla que tot el que sabia l'Antonio Gil José i tal com li va etzibar a en Porta, s'ho ha endut al clot i ningú sabrà mai del cert com i per què aquest controvertit personatge va actuar de la manera que va actuar, i potser també que una informació important per esclarir el crim d'en Josep Montaner, morís amb ell. O pot ser que algú que continua en aquest món ho sàpiga? Sigui com sigui, haurem d'esperar finalment que en Porta, ens digui qui pensa que va matar el vell Sansa, i a partir d'aquí obtenir una mica més de llum en aquesta foscor que ja fa gairebé vint-i-cinc anys que es manté inalterable.

 

 

Inversors a la Muntanya de Tor

Salutacions, seguidors del misteri.

Afegim una pàgina més a la Cova de Luciérnaga, aquesta vegada ens comenta el tema dels inversors que van interessar-se per la Muntanya de Tor, i que finalment no van poder invertir-hi ni un cèntim. O potser si? El cas és que pel que sembla, una bona colla de gent amb diners disposada a descobrir l'Eldorado català dels Pirineus, va fer tractes amb alguns dels cacics de Tor.

Com és que finalment no es va arribar a vendre la muntanya per a la construcció del que hauria estat el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus? Per culpa de la famosa Mà Negra de Tor?

Llegim la pàgina d'opinió del col·laborador del bloc en aquest enllaç: Inversores en Tor

 

 

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.

Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.

Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.

Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.

Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.

 

 

 

 

 

 

Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida

 

 

 

Bloc MMT

 

 

 

Les Frases Cèlebres dels Personatges de Tor

Salut tingueu i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada del bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

A la història més recent de Tor, els seus protagonistes, van pronunciar algunes frases i expressions que potser sense adonar-se'n, van quedar mitificades com a símbols o etiquetes de cada fet i cada situació on foren dites per primera vegada. No entendríem la història de Tor sense aquestes expressions tan autèntiques de les persones que van forjar la història real més polèmica dels Pirineus.

Ens agradaria doncs fer un recull, com a recordatori de cadascuna de les frases que digueren els personatges més destacats de la història de Tor i la seva muntanya, perquè quedin així a la memòria d'aquest bloc, i les podem llegir quan les vulguem recordar, i recordem també cada personatge i la seva història.

Comencem per la que podria ser la frase que defineix més encertadament el cas de Tor, pronunciada per l'advocat Sapena, representant de la família de Sansa.

 «De vegades penso que la més desbordada imaginació d’un guionista de TV fent un argument recargolat, dramàtic, tràgic, complicat, no hagués superat, ni superaria el que, desgraciadament, a la vida real, estem veient a Tor, i estan vivint a Tor»

 

 

 «Yo creo que la Justicia llega a todas partes, pero a veces es lenta y Tor está muy lejos» Joaquín Hortal, advocat de Rubén Castañer.

 

 

  «Aquells abellots ja portaven la maledicció de la mort» Pilar de Casa Sisquet, coneguda també com la Sisqueta.

 

 

 

 «Per fondo que sigo el foc, lo fum sempre respira» Angeleta, veïna de Tor.

 

 

  «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!» Jordi Riba, Palanca de Tor.

 

 

 

 «A Tor, s'hi respirava sang» Josep Cases, "El Patilles" o "El Terrisses" de Sort.

 

 

«Estava no mort, podrit!» La Pilar de Casa Sisqueta.

 

 

 

 «Hi havia una mà negra que aleshores ja la vam captar de seguida» Rubén Castañer.

 «Els mals de Tor van començar el dia que es va ensorrar el sostre de l’ermita de Sant Ambròs» Gregori de Aulestia.

 

 «Sansa, Palanca, i Cerdà havien acumulat tot l'odi dels seus pares i padrins i l'havien multiplicat per la misèria» Veí de Tor.

Bloc MMT

 

El Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts a la MMT.

Nova entrada comentant la darrera pàgina d'onpinió del col·laborador del bloc.

Aquesta vegada ens emplaça l'opinió cap al sergent de la Guàdia Civil encarregat d'investigar el cas del crim d'en Josep Montaner, el Ros de casa Sansa.

Segons els descobriments d'en Porta, aquest policia vocacional no va poder investigar com ell hauria volgut, i insistia d'alguna manera, sobre la famosa mà negra que envolta tots els misteris i successos estranys de Tor i la seva muntanya, assegurant que aquell cas d'homicidi no es va investigar.

Qui hi va haver al darrere capaç de manipular cossos policials i fins i tot jutjats?

Gent tan poderosa n'hi ha poca, però no és massa coneguda, doncs romanen a l'ombra.

Recordem que el propi sergent també va cometre algun error imperdonablement sospitós, com a professional experimentat en la investigació de crims i altres delictes relacionats.

Ho vam comentar mentre opinàvem d'en Batallé a Batallé un testigo interesante.

Llegim la darrera pàgina d'en Luciérnaga fent clic sobre l'enllaç: Un policía cansado.

 

 

 

Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", encara que podríem afirmar que tot va començar un mes de març de l'any 1.800, pel que val a començar aquesta cronologia.

 

 

-1.800, març: Comença la història actual de Tor i la seva tràgica muntanya quan s'autoritza un pagès d'Àreu a cercar mineral de ferro en zones properes a Tor i també a la mateixa muntanya, per alimentar una farga i produir ferro. També se l'autoritza a emprar les aigües del Noguera de Tor per obtenir la força motriu necessària per fer funcionar dita farga. El pagès troba força mineral de ferro i posa en funcionament la farga, cosa que al futur serà el detonant de dures disputes pel mineral de ferro, el carbó obtingut de la fusta de la zona, i l'aigua, imprescindible per a l'activitat de la farga.

 

 

-1.812: Es consolida l'Ajuntament de Tor, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i la reforma que s'emprengué a tot l'estat.

 

 

-1.896, juliol: Arrel de la imminent entrada en funcionament del codi civil, i per consell del notari de Tírvia, es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà l'encesa de la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclataria amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

 

-1.927: Se suprimeix l'Ajuntament de Tor, passant a incorporar-se aquest nucli al municipi d'Alins.

 

 

-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.

 

 

 

-1.958, desembre: S'anuncia al B.O.E. del dia trenta, a la pàgina número 11.984, la dissolució de l'Entitat Local Menor de Tor, decretada el dia dinou del mateix mes, motivada per la manca dels recursos necessaris per satisfer els serveis obligatoris, segons els informes emesos a tal efecte.

 

 

 

 

-1.965: Vicenç Riba Baró, de casa Palanca, i oncle de Jordi Riba Segalàs, presenta una demanda davant el ja desaparegut jutjat de primera instància de Sort, demanant la modificació d'una de les característiques més destacables del contracte de copropietat redactat el 1.896; la pertinent a la indivisibilitat de la muntanya de Tor. Vicenç Riba pretenia dividir la muntanya de Tor en tretze parts físiques de manera que cada propietari es fes responsable legal subsidiari de la seva part. Malgrat els recursos, aquesta acció no va tirar endavant perquè Vicenç Riba no acomplia els requisits de propietari establerts als estatuts del contracte de copropietat al ser ciutadà amb nacionalitat andorrana i no viure a Tor des de feia força temps. Uns anys més tard, però, un altre tribunal considerarà la muntanya de Tor divisible, cosa que en Jordi Riba, Palanca, voldria aprofitar per mirar de vendre la seva part de la finca.

 

-1.967: Josep Montaner, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades. Es diu que aquesta via de comunicació es va aconseguir construir amb diners de la societat de copropietaris i amb les influències de Sansa, que tenia contactes força poderosos al règim dictatorial de l'època.

 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, al marge del tercer cacic, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari afincat a Andorra, contractat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per a construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. S'accepten les condicions del contracte en junta extraordinària de la societat signada amb data 23/12/1976, amb document manuscrit del que ens en fem ressò al bloc: 'Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor'.

 

-1978: En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats assenyalen que el polvorí generat pot esclatar en qualsevol moment.

El mateix any 1.978, el president de la societat de copropietaris de torn, que en aquell moment n'era Francesc Sarroca de Casa Cerdà, presenta una demanda contra Vicenç Riba Baró, oncle de Jordi Riba Segalàs, per mirar de deixar sense efecte la compra-venda de la casa de Tor heretada per Vicenç que no en podia fer efectiva la seva participació a la societat pel fet de viure a Andorra, i per tant es quedava sense drets d'explotació a la muntanya tot i que amb aquesta operació Palanca aconseguiria ser copropietari, segons els estatuts del contracte de copropietat original de la finca.

Tot i que Vicenç Riba declarà en contra de Jordi Riba, el seu nebot perquè ja s'havien enemistat, la demanda de Cerdà fou desestimada pel jutge en considerar que cap dels tretze copropietaris complia els requisits per ser-ho, doncs no hi vivien durant tot l'any a Tor.

 

-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.

 

-1.981: Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montaner, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè el jutjat de Tremp determini qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatuts redactats el 1.896, els que deien que per poder continuar formant part de la societat de copropietaris, calia viure a Tor tot l'any.

 

 

 

 

-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, al ser considerat responsable civil subsidiari. Tot i així, les famílies dels difunts mai no van arribar a cobrar res de res.

 

 

 

-1.982: Comença l'inacabable plet per esclarir la propietat d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya; la Muntanya de Tor.

 

 

 

-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.

 

 

 

-1.986: El jutge de Tremp declara un administrador judicial en vista de les nombroses disputes entre els veïns de Tor, sobretot entre Sansa i Palanca, que sempre acabaven en denúncies als jutjats.

 

 

 

-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor del segle XX: Declara propietari en solitari Josep Montaner Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatuts del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.

 

-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 

 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montaner, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així l'únic testimoni de càrrec d'aquest assassinat. El jutge decreta presó per als encausats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont, acusats del crim de Josep Montaner, segons el testimoni de càrrec d'Antonio Gil José.

 

-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes prou considerables.

-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montaner, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

 

 

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda emès al programa 30 Minuts de TV3 l'abril del 1.997 i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat nous indicis que contrastaven amb els aconseguits durant la investigació policial uns anys abans. Tot això vingué donat a causa de la petició al jutjat de l'advocat de la família de Sansa, el lletrat Francesc Sapena, que recordem, també va ser entrevistat al Programa 30 minuts.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits judicials a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici de la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montaner presenten recurs a la sentència.

 

 

-2.003: L'Audiència de Lleida es veu obligada a suspendre el judici fins a dues vegades, doncs tan la part demandant com la demandada, tenien greus problemes per aconseguir lletrats que els volguessin representar. Fins i tot els advocats del país ja coneixien el desgast que representava embarcar-se a les peripècies judicials de Tor i els seus veïns, que es van passar pràcticament tota la vida als jutjats.

-2.004: Per fi es pot celebrar el judici a l'Audiència de Lleida, que falla amb una sentència que sorprendrà tothom: La muntanya de Tor és propietat dels hereus de les tretze famílies originals que van fundar la societat de copropietaris l'any 1.896, amb el que es torna altra vegada a emplaçar la societat als seus principis. Jordi Riba, Palanca, hi presenta recurs.

 

-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos. A més a més, la mateixa sentència declara que la societat de copropietaris s'ha d'adaptar a la legislació actual vigent, modificant-ne els estatuts com ara que la finca passa a ser divisible i es pot vendre sencera o dividida en les parts que convingui.

El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.

El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva. (Rectificació a l'entrada del 12/05/2023: Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia )

 

-2.017: Després de dotze anys de pau judicial, cinc copropietaris que representen dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, posen una demanada criminal contra cinc administradors de la finca, en considerar evidències de delicte d'estafa processal, dos presumptes delictes continuats d'administració deslleial, i per impedir als demandants exercir els seus drets com a comuners.

 

-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies i plets eterns ha vist passar durant la seva tràgica i complicada història.

 

 

 

-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim encara és una incògnita per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, fins ara no ha dit qui creu que podria haver estat.

-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de nombrosos conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.

Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.

El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per desvetllar a l'opinió pública.

 

 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats; Palanca i Sansa. Va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.

Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.

 

 

-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat mai el crim, podríem imaginar que potser per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.

 

 

 

-2.024, abril: S'estrena l'esperada sèrie documental de Carles Porta a 3Cat. El periodista hi condensa vint-i-set anys d'investigacions centrades en el crim de Josep Montaner Baró, Sansa, que es projecten en vuit capítols. Porta, en comptes d'explicar la seva hipòtesi sobre els criminals, proposa als teleespectadors que facin de jurat popular i decideixin, amb l'exposició de les entrevistes als protagonistes, els indicis, i les proves aconseguides, qui és el culpable o qui son els culpables de la incògnita encara per resoldre del poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya.

 

 

 

 

I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així s'ho mereixin.

 

Bloc MMT