El Judici pels Morts del 1.980: Embargaments a Rubén Castañer?

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, us saluda el seu redactor.

Recuperem una notícia publicada el dia tres de desembre de l'any mil nou-cents vuitanta-u, al 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida) on es parla del judici per les morts a Tor del juliol del mil nou-cent vuitanta. Com recordareu, Jordi Riba, Palanca, i Rubén Castañer, tingueren una malastruga topada acompanyats dels seus corresponents pinxos al poble de Tor, que resultà amb dos ferits mortals per impactes de bala.

Els culpables provats dels assassinats foren condemnats a penes de presó, i els seu patró, Rubén Castañer, fou declarat responsable civil subsidiari, i per tant se li reclamaven unes quantitats econòmiques en qualitat d'indemnitzacions per a les famílies dels finats.

Els guardaespatlles de Castañer van complir les penes de presó a les que se'ls va condemnar, però l'agent immobiliari d'Andorra mai no va fer efectives les indemnitzacions econòmiques imposades pel jutge.

 

 

 

El més curiós i sorprenent d'aquesta crònica, si ens hi fixem, potser sigui el fet que segons el periodista, a Castañer se li van embargar les seves participacions a les empreses PROINTORSA i PROTUTORSA, així com els drets que li poguessin correspondre sobre la propietat de la muntanya de Tor. Si fem memòria, Castañer va signar un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor a Francesc Sarroca, Cerdà, amb el compromís, segons el mateix contracte, de comprar una extensió de terreny de no menys de dues-centes hectàrees a la nova societat de propietaris de la finca.

Hem de suposar que els embargaments en qüestió no es van arribar a fer efectius, doncs el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor va continuar vigent fins anys més tard, encara que el darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, el considerés vençut perquè no es van satisfer mai les quotes corresponents, segons obligacions del contracte, per part de l'API aragonès establert al Principat d'Andorra.

 

 

 

Font documental: 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida)

 

 

 

Publicacions relacionades:

 

–05/07/1980 - Diario de Lérida: Dos muertos en una reyerta

–14/07/1980 - El Pais: Industrial andorrano detenido en relación con dos homicidios

–17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta

–28/8-3/9/1980 - Interviú: Precisiones sobre los crímenes de Tor

–26/11/1981 - La vanguardia: Piden 30 años para los autores de dos muertes

–27/11/1981 - La Vanguardia: La acusación privada redujo su petición

–Sentència Condemnatòria contra Dionisio Rodrigo y Ramón Miró

–Proyecto TOR 1976-2010 - PROINTORSA - PROTUTORSA

–Carta de Palanca i els seus partidaris a 'Interviú' (6/9/1980)

–Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor del 1.976

–Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

–Cronologia dels Fets de Tor

–On és la Biografia de Rubén Castañer?  

 

 

Bloc MMT

 

 

Anunci Públic de Jordi Riba, Palanca, al 'Diario de Lérida' el 1.978

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a l'únic bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada, ens plau compartir amb els seguidors del bloc un anunci que Palanca contractà a un mitjà de comunicació de la província de Lleida, que us expliquem tot seguit.

 

Signant com a 'Presidente', Jordi Riba Segalàs, Palanca, convocà a la junta general anual als copropietaris de la muntanya de Tor que segons ell tenien dret a la mateixa, a través d'un anunci públic que aparegué els dies vint i vint-i-u de desembre de l'any 1.978, al 'Diario de Lérida'.

L'anunci, redactat el divuit de desembre del mateix 1.978, fou part del polèmic enfrontament entre els partidaris del propi Palanca i els dels altres dos cacics aliats amb Rubén Castañer per a tirar endavant el seu projecte de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor; Josep Montaner, Sansa, i Francesc Sarroca, Cerdà.

Com que quan Sansa i Cerdà es van posar d'acord amb Castañer per engegar el projecte d'aquest agent immobiliari, Palanca i els seus partidaris, com ara Sisquet, no ho acceptaren de cap de les maneres, van erigir una societat de copropietaris paral·lela de la de Cerdà, que havia estat el darrer president de la mateixa, no reconegut pel grup de Jordi Riba. Els partidaris de Palanca el van nomenar president de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, reunint-se una vegada l'any, tal i com dictaven els estatuts de copropietat de la finca, redactats el 1.896. Aquests copropietaris que es creien amb drets sobre la muntanya, prenien decisions de mutu acord en relació a l'administració de la finca, i n'ignoraven l'altra societat, que segons ells, era il·legal per no haver-los tingut en compte ni haver-los demanat ni veu ni vot a l'hora de tractar amb Castañer i el seu projecte del complex d'hivern de la muntanya de Tor.

 

Aquesta entrada formarà part de la secció 'Hemeroteca de Tor', per haver-se publicat a la data anterior a la mort de Sansa. Per tant, sempre que en vulgueu fer la consulta, la podreu trobar ràpidament al menú corresponent de la columna de la dreta, endreçada sempre per ordre cronològic.

 

 

 

 

Publicacions relacionades:

 

-Cronologia dels Fets de Tor

-17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta

-28/8-3/9/1980 - Interviú: Precisiones sobre los crímenes de Tor

-14/11/1980 - La Vanguardia: El Ayuntamiento quiere que se solucione la problemática de Tor

-Carta de Palanca i els seus partidaris a 'Interviú' (6/9/1980)

-Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

-Notificació a Palanca de Joaquim d'Arquer el 1.974

-Proyecto TOR 1976-2010 - PROINTORSA - PROTUTORSA

 

 

Fonts documentals: Diari de Lleida (Diario de Lérida)

 

 

 

Bloc MMT

 

 

1/10/1989 - Diari de Lleida: "No Deixarem Posar els Parallamps per Diners"

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.989 apareixia al Diari de Lleida una curiosa notícia que parlava de la muntanya de Tor i un abocador de material radioactiu. Com sempre passa amb la muntanya de la discòrdia, irremeiablement, de seguida s'aixeca la polseguera de la polèmica i el sensacionalisme quan se'n parla als mitjans informatius. I això sempre ha estat així, sense excepcions.

Segons ens explicaven a l'edició del Diari de Lleida del dia 1/10/1989, un membre de Casa Sansa de Tor sol·licitava amb un escrit a l'ajuntament d'Alins, al qual pertany el municipi de Tor des d'abans que aquest en perdés el seu ajuntament, la instal·lació d'un abocador de parallamps radioactius a una de les seves finques privades ubicada a la muntanya de Tor.

Aquesta notícia també fa la seva aparició a la 'docusèrie' de Carles Porta 'Tor', on es baralla la possibilitat que el declarat amo de la muntanya de Tor el febrer del 1.995, podés haver estat mort per aquesta qüestió. És quelcom que podem descartar per motius obvis. Sembla que la cosa no va anar exactament com explica Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, a l'entrevista per a la sèrie de Porta, on afirma que finalment no es va fer l'abocador radioactiu a la muntanya de Tor perquè Sansa s'hi negà. Si precisament al Diari de Lleida ens diuen que és Rosendo Montaner, hereu de la muntanya, qui du a l'ajuntament d'Alins la sol·licitud per engegar l'empresa de l'abocador, com pot ser que el seu germà Josep s'hi negués? A ningú se li acudiria pensar això quan sabem que a Sansa li agradaven tant els diners i sempre buscava tenir una vida fàcil i plena de plaers, sense esforços ni sacrificis.

Com que l'ajuntament d'Alins en tenia l'última paraula, finalment no es van concedir els permisos necessaris per a l'execució de l'abocador de materials radioactius a Tor.

A continuació en podeu llegir el retall original del Diari de Lleida on apareix la notícia en qüestió, que també afegirem a l'apartat 'Hemeroteca de Tor':

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

 

Al següent retall corresponent a l'edició del Diari de Lleida del quatre d'octubre del 1.989, s'amplia la noticia del retall anterior, on ens expliquen que l'ajuntament d'Alins busca suport per evitar l'execució del cementiri radioactiu a Tor. Fixeu-vos amb la suma de diners que oferien als veïns per a una concessió de deu anys d'una petita part de la muntanya. 600 milions de pessetes, més de 3,6 milions d'euros, però que tenint en compte la inflació, podrien convertir-se en gairebé deu milions d'euros actualment.

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

 

Font documental: Arxiu Municipal de Lleida - Diari de Lleida

 

 

 

Bloc MMT