11 de juny 2024

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la història del poble de les tretze cases.

 

 

Ens situem ja a la recta final de la 'docusèrie' amb aquest setè i penúltim capítol, que cada dilluns ens ha sorprès amb l'exposició de la trama i els sospitosos del crim de l'amo de la muntanya de Tor, després de vint-i-set anys d'investigacions del periodista Carles Porta i el seu equip.
Amb 'Els contrabandistes', es toca potser un dels fils més complicats i perillosos del que hem vist fins ara a 'Tor', i els seus foscos protagonistes així ens ho demostren.
No ens ho posen fàcil això de fer de jurat popular, doncs a cada capítol coneixem nous sospitosos amb els seus possibles mòbils i els seus indicis que els podrien delatar com a criminals implicats amb la mort de Sansa. Però és que és molt difícil d'esclarir qui pot assassinar una persona quan aquesta té tants i tants enemics i tantes qüestions complicades obertes.
Aquest capítol ens ofereix un encarament que ja s'anunciava d'alguna manera a l'anterior. Per mirar d'esclarir el testimoni de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat amb un 'noi' que s'auto implicava amb la mort de Sansa, Porta els enfronta amb una vídeo trucada. 'Mikel' Aguilera reconeix que va ser a Mallorca, però de cap manera a la data que pretén la testimoni, que possiblement anava errada amb una altra persona, i el guardaespatlles de Sansa ens ho demostra amb un visat que en ratifica la seva coartada.
Gràcies a la tecnologia i a l'habilitat de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat a Mallorca amb un implicat amb el crim de Sansa, el narrador aconsegueix localitzar una persona que podria haver estat a la casa on va ser la noia l'any 2.015. Aconsegueix també un número de telèfon, i el truca. Aquest personatge, del que no se'n filtra la seva identitat, reconeix haver estat ficat a Tor i el contraban de tabac durant els noranta, fins i tot haver parlat amb la Neus el 2.015, però no reconeix que li hagués fet la confessió d'haver estat implicat amb l'assassinat de Sansa. El periodista insisteix per a parlar amb aquesta persona per videoconferència, però ja no li torna a despenjar el telèfon, i al cap d'uns dies, el bloca. Porta no es dona per vençut, i mira d'esbrinar qui va ser aquest misteriós personatge aconseguint informació policial d'Interpol. El seu historial ens deixa parats: Requeriments amb la justícia a Andorra, a l'Argentina, i a Rússia. Pel que sembla es relacionava amb un delinqüent perillós, que acceptava encàrrecs d'agressions físiques. Als seus antecedents penals hi consten violència de gènere, tinença il·lícita d'armes, robatoris, robatoris de plaques de matrícules de vehicles, això ja amb només quinze anys d'edat.

Un dels contrabandistes que apareix a aquest setè capítol, és 'El Negre', tal i com se'l coneixia entre els companys d'ofici, un dels mítics que va ser el més perseguit per les autoritats, però també el més admirat. 'El Negre' va editar fa anys un llibre on explica les seves memòries, del que també us en parlàvem amb una entrada al bloc: 'Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra'. Aquest personatge ens explica que Tor era un dels passos més habituals per on passava amb la seva colla, però també un dels més complicats per la característica que hi havia dos amos amb els que calia negociar, i amb els que era força complicat fer bons tractes sense que hi hagués mala maror. Aquí cal fer un incís a la narrativa de la sèrie, doncs als contrabandistes professionals no els interessava quedar malament amb els amos de les finques que havien de creuar constantment, i doncs per això s'avenien ràpidament a arribar a un acord econòmic amb aquests, sempre. Per tant, i tenint aquesta dada en compte, hagués estat difícil que Sansa fos mort per una colla de contrabandistes professionals.
'Mikel' Aguilera no té cap mena de prejudici a l'hora de confessar que va ser ell el cobrador del peatge associat amb Sansa, i ens explica amb tota mena de detalls com s'organitzava per a cobrar el pas als contrabandistes que baixaven d'Andorra carregats amb caixes de tabac, amb qui s'havia d'encarar perquè satisfessin la quota fixada per creuar la muntanya de Tor.
Un contrabandista anònim que parla amb la veu distorsionada, comenta que es produïa molta tensió quan es trobaven algú enmig del camí que pretenia cobrar-los el pas a punta de pistola. Segur que tothom s'ho imagina, i més si el que amenaçava amb l'arma era un personatge de la mida de Miquel Aguilera.
Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, afirma que al principi el contraban que passava per Tor era sa, però que després es va començar a complicar la cosa quan van proliferar les bandes organitzades que creuaven les pistes forestals i els pobles a tota velocitat i sense contemplacions de cap mena, envestint amb els totterrenys qualsevol cosa que se'ls posés pel davant, amb el que calgué avisar la Guàrdia Civil perquè posés solució al conflicte.
Cal entendre el contraban per a comprendre també part indissoluble de la història de Tor i de tot el Pirineu, que com ja hem comentat a d'altres entrades, es feia una activitat força comú i gairebé obligatòria per a sobreviure  sobretot a les èpoques d'entre guerres i postguerres, quan l'economia es veia tan deprimida i quan costava de trobar segons quins subministraments com ara medicines, productes químics específics, etc.
Un dels principals personatges de la història de Tor, Jordi Riba Segalàs, Palanca, també es va dedicar al contraban, segons ell obligat pel seu oncle Vicenç Riba, que residia a Andorra i li va vendre les finques de Tor, juntament amb el seu dret a 1/13 part de la societat de copropietaris de la muntanya. Palanca n'explica alguna anècdota a 'L'home de Tor', el segon llibre que parla del poble de les tretze cases i del controvertit cacic, del que hem ressenyat alguna altra ocasió al bloc.
 


 
Una vegada més, i com ja s'ha fet habitual a la 'docusèrie', Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, no vol parlar quan se li demana sobre el contraban. Com sempre, diu que ja ho explicarà en una altra ocasió, però avui, no.
Miguel Aguilera reconeix que va tornar a Casa Sansa nerviós, entre el 21 i el 22 de juliol del 1.995, per arreplegar les seves coses, després que l'amo, Josep Montaner li fes saber que no el volia més per allà, a Casa Sansa. Confessa que, segons la lletra de la nota manuscrita que va deixar a un racó de la casa, es trobava nerviós perquè havia d'entrar a Casa Sansa quan l'amo li havia prohibit. Amb això ens poden sorgir dubtes raonables, tenint en compte que el germà gran dels Aguilera no era pas un tipus tou, doncs més aviat tot al contrari. Una persona que era capaç d'enfrontar-se a contrabandistes a mà armada, que ha estat servint a la Legió Estrangera en nombroses missions, amb baixes confirmades a les seves espatlles, es posa nerviós perquè ha d'entrar a una casa a la que se li ha prohibit l'accés? I encara més, sabent que l'amo no hi és? Doncs perdoneu, però cal discrepar en aquesta excusa que trobem inventada. Continuem creient que Aguilera es va trobar amb el cos de Sansa, o bé en va ser un dels autors del crim, com a mínim, a jutjar per la seva actitud a les declaracions durant l'entrevista amb Carles Porta. A banda d'això, fixem-nos que diu que va escriure la famosa nota 'per cobrir-se el cul', és a dir, perquè no el poguessin relacionar amb la mort de Sansa. Però quin interès tenia en deixar aquesta coartada escrita si se suposa que Sansa encara no era mort? I a més, perquè la va dirigir a la Guàrdia Civil? Tots aquests dubtes tan raonables amb Miquel Aguilera com a sospitós del crim només volen dir una cosa: És molt clar que ens amaga coses importants que no l'interessa dir sobre la possible troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró.
Fins aquí, ens sorgeix una altra hipòtesi sobre la nota d'Aguilera, i és que podria haver estat una altra persona l'encarregada d'escriure-la en el seu nom, una vegada trobat el cos de Sansa, i la deixés on se suposa que fou trobada, per a exculpar-lo del crim. Fins i tot, podria haver estat la mateixa Guàrdia Civil, que hagués simulat la troballa de la nota del jove 'skin'. Això potser explicaria que el deixessin en llibertat tan ràpid, i que mai més no se'l tornés a investigar ni a citar per a que declarés com a investigat ni com a testimoni del cas.
 

Nota que suposadament va escriure Miguel Aguilera i va deixar a Casa Sansa de Tor abans de marxar per sempre


Un altre testimoni anònim ens parla de Coié, un dels personatges més complicats i violents d'aquesta trama, i que Porta va haver de canviar el nom al primer llibre per al de 'Batallé'. Lògicament, Coié va amenaçar Porta perquè ho fes. Realment, però, aquest no és el nom d'aquest violent ex-contrabandista, sinó el nom de la casa on nasqué.
Si fem una mica de memòria, es va dir que Coié havia arribat tacat de sang a un bar de Montardit de Baix, la nit del 24 de juliol del 1.995, on varis testimonis el van poder veure així.
Segons aquest testimoni anònim que entrevista Porta, Sansa es va passar de la ratlla i volia cobrar massa peatge als contrabandistes perquè sinó els delataria. Això de per si, ja és motiu per assassinar una persona, o si més no, de mirar de donar-li un avís en forma de pallissa. Pallissa que podria haver-se torçat i acabar en mort no desitjada, com hem especulat en altres entrades, una hipòtesi que fonamenta la tesi de Gregori de Aulestia sobre els possibles autors del crim del seu amic i mentor.
El contrabandista que parla de manera anònima afirma que amb la desaparició de Sansa tot va ser més fàcil. Com a mínim perquè aleshores només havien de tractar amb un sol interlocutor. I és clar, amb Montaner mort i l'Aguilera fora de la muntanya, la pista forestal que passa per finques de Sansa, quedava sense peatge, i només haurien de pagar a Palanca si és que aquest els volia deixar passar pel camí que travessa finques seves.
La hipòtesi que ens presenta el narrador aquesta vegada és que, una vegada sense el seu guardaespatlles Miguel Aguilera, Sansa podria haver estat sorprès per un contrabandista emprenyat al port de Cabús, tornant d'Os de Civís cap a Tor. Recordem que segons els forenses, la fauna cadavèrica que presentava el cos de Josep Montaner, evidenciava que l'havien matat a un lloc i després l'havien mogut a la cuina de Casa Sansa, a Tor.
Un altre detall sobre Miguel Aguilera i el color del seu cotxe surt a escena, contradient el testimoni de Pilar Tomàs, que assegurava que havia vist el cotxe d'aquest, un Citroën GS de color verd, baixant el poble i aturant-se a casa Sansa, suposadament una nit de la setmana que probablement es va cometre el crim. Aguilera diu que el seu GS era blanc, i no pas verd. Una altra confusió més que potser juga a favor del legionari guardaespatlles de Josep Montaner.
 

 
Sobre l'ex-contrabandista Coié, Porta ens en parla ja a 'Tor, tretze cases i tres morts', i posteriorment a la reedició d'aquest, així com també al recent 'Tor, foc encès'. Es pot dir que les trobades amb aquest personatge i les coses que li expliquen sobre ell, són ben surrealistes, per no dir una altra cosa. Tal i com Porta ens avança a 'Tor, foc encès', podem llegir l'entrevista que li fa amb el seu equip, per a aquesta 'docusèrie'.
L'escena de les mans i la camisa tacades de sang, la justifica amb que va atropellar un cabirol amb el cotxe i el va recollir per a menjar-se'l. Quelcom també força surrealista, però venint d'un personatge com aquest, potser no ho podríem descartar.
Quan se li demana a Coié com va saber la mort de Sansa, primer ens diu que ho havia sabut una vegada arribat a Esterri d'Àneu, al seu poble, que li van dir que a Sansa l'havien matat, però de seguida rectifica i diu que li havien dit que s'havia mort. Afirma que va pensar que hi havia hagut algun accident, o que potser havia mort per causes naturals. En definitiva i segons la seva actitud a l'entrevista, sembla que li va estranyar que trobessin assassinat Sansa a casa seva de Tor. Aquesta és una declaració que destaca amb la que va fer a Porta quan va parlar amb ell a la benzinera de Rialp el 1.997, segons ens explicava l'escriptor a 'Tor, tretze cases i tres morts', quan li va dir: –El Sansa el van matar perquè era un fill de puta que es pensava que era l’amo de tot. Ell s’ho va buscar, i tu n’hauries d’aprendre!
 

Extracte del capítol 34 de 'Tor, tretze cases i tres morts', de Carles Porta

Hem de pensar doncs que al Coié li han baixat els fums amb els anys i ara ja s'ha calmat? O potser s'ha moderat a l'hora de parlar amb els periodistes? Sigui com sigui, de moment, no respon a l'obligatòria pregunta que li demana el narrador: Qui va matar Sansa? O més ben dit, respon amb un gest.
Ens hem d'esperar doncs al proper dilluns perquè Porta ja ens avança que l'entrevista amb Coié continuarà, i que potser tindrem alguna sorpresa més. Se'ns farà potser alguna revelació més tan evident que ens acosti als responsables del crim de Sansa? Si analitzem els testimonis que s'han entrevistat fins ara, com a mínim podem afirmar que queda prou clar que molts d'ells ens amaguen coses, o no ens diuen la veritat. Són personatges foscos que encara tenen por o no volen explicar les seves experiències, és comprensiu, fins i tot ho seria que si els assassins de Sansa hagin aparegut a aquesta sèrie, tampoc no ho diguessin. De vegades cal posar-se a la pell de l'assassí i pensar: Encara que hagi prescrit i no se'm pugui jutjar pel crim, sortiria a dir en públic que ho vaig fer jo?
 



Entrada Destacada

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la...