Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda atentament el seu editor.
Tothom qui hagi seguit la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', segurament haurà visualitzat l'entrevista que es va emetre en acabar el vuitè i últim capítol d'aquesta interessant producció de televisió.
Om formula interessants preguntes a Porta, qui abans de començar l'entrevista, ja dubta amb si aquest serà el final o no. Lògicament es refereix al final de la història de Tor i el seu principal enigma, que ha perseguit el periodista durant gairebé trenta anys de la seva vida professional i personal.
Com no podia ser d'una altra manera, la primera qüestió que Om llença al narrador de 'Tor' és sobre la misteriosa trucada telefònica anònima que es pot veure en pantalla a l'acabar el vuitè capítol, trucada que pot fer pensar que això no s'ha acabat aquí. Segons ens explica Porta, mentre produïa la 'docusèrie' no ha parat de rebre trucades i missatges amb els que li asseguraven saber qui havia mort Sansa. És natural. Sempre que es presenta un esdeveniment com aquest, apareix del no res una massa de gent buscant atenció, amb gana de fama, amb desig de sortir a la 'tele'. Això fa que una investigació seriosa com ha estat la del periodista Carles Porta i el seu equip de documentació, puguin perdre temps i recursos per a investigar pistes falses, o estirar fils que potser no interessen prou o que són un carreró sense sortida. Cal prioritzar, és clar. Com escrivíem anteriorment, ni els pressupostos ni el temps, no són pas infinits. Afortunadament estem parlant de professionals que saben valorar la informació i sospesar-ne la seva coherència, però sobretot la seva importància directa amb els fets i els personatges i la història que exploren.
Porta creu que tots els personatges que apareixen a 'Tor' són sospitosos del crim de Sansa, i que segurament l'assassí del cacic ha estat entrevistat per ell i els seus col·laboradors. Des d'aquí, tal i com ja us avançàvem a la darrera entrada, hem de discrepar amb aquesta afirmació. Hi ha un fil que no s'ha estirat a la sèrie documental de Carles Porta. És el dels inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès, que havia fet tractes amb Sansa, després que els inversors anglesos del Rúben es retiressin de Tor per culpa dels morts del 1.980 i totes les desafortunades repercussions que allò va comportar. Però tornem al mateix d'abans; Els diners i el temps infinits, no existeixen.
Porta ens avança que la misteriosa trucada anònima del vuitè capítol és d'un dels personatges importants de la trama, que segons sembla, vol aportar més informació a la investigació. Podria ser Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, l'autor de la trucada telefònica a Porta? Recordem que durant tota l'entrevista per a la sèrie, el fill del tercer cacic de Tor, fa vàries interrupcions al·legant que no vol parlar de segons quins temes, i que si de cas, ja ho farà més endavant. Potser també podria ser que l'hereu de Cerdà s'estigui prenent el luxe de dir no al mateix Carles Porta, posant de manifest la seva estranya personalitat.
Que Tor ha estat una obsessió per a Carles Porta no és pas cap novetat. Més aviat l'obsessió s'ha centrat en qui va assassinar Sansa, no tant com la història de Tor en si mateixa. Des d'aquest mitjà hem sostingut i ho mantenim; creiem que més aviat ha estat un interès empresarial, o si ho voleu, un filó periodístic, literari, i ara també televisiu que calia explotar. Existeix la possibilitat que aquesta beta no s'hagi esgotat i el periodista la vagi exprimint a poc a poc, entre temporada i temporada de Crims. Si més no, la nostra crítica a la 'docusèrie' ja la coneixeu.
Com ja sabeu, l'assassinat de Sansa va ser un crim que a dia d'avui encara continua impune i sense resoldre's. A banda de la manca de mitjans tecnològics de l'època, els mitjans materials i econòmics dels que disposava la Guàrdia Civil del Pallars, podríem afirmar que tampoc no eren els millors del món. El sergent Uclés, l'encarregat de la investigació del cas per part de la policia judicial de la Guàrdia Civil de La Seu d'Urgell, afirmava que no l'havien deixat investigar el crim com ell pretenia. Tot això feia que el sumari de la causa s'hagués de refiar dels testimonis que van sorgir. En aquest cas només en va ser un. El testimoni de càrrec del fracassat Antoni Gil José, que ja coneixem.
Irremeiablement l'entrevistador fa la pregunta de marres a Porta, que una vegada més, fuig d'estudi. Curiosament però posa en boca de Lázaro unes paraules que no va pronunciar exactament així. Confusió? Ho podeu comprovar al segon capítol (Els hippies), exactament al minut 49:00.
Quant se li demana a Porta si sap més coses del crim, afirma convençut que en podria fer vuit capítols més, tot i que encara que no ho reconeix, tornem altra vegada al tema del pressupost i el temps.
Sobre la trucada d'última hora que tanca el capítol final de 'Tor', l'entrevistat assegura que si n'obtingués noves informacions prou sucoses, es podria continuar la sèrie, satisfent així la pregunta d'Om.
Una vegada més, surt a escena el tema de la prescripció legal que emmarca aquest crim. El delicte, segons el codi penal espanyol, es troba prescrit. És a dir, ha passat prou temps com perquè l'autor o els autors materials o intel·lectuals del crim no hagin de ser processats judicialment. Per aquest fet potser podríem pensar que els assassins de Sansa ho podrien confessar tranquil·lament, en públic o com els vingués més de gust. Personalment, i com ja he comentat en altres ocasions, mantinc la hipòtesi de Gregori com a vàlida, per tant dubto que ningú encarregués la mort de Sansa, sinó que més aviat se li pretenia donar un avís que va acabar d'una manera inesperada. Recordem que amb Sansa mort, els possibles inversors que hi hagués al darrera de la muntanya, no podien fer absolutament res sense la seva signatura. És curiós que Josep Mont Guitart ens ho recordés al famós sopar de la "família monster", amb Carles Porta i el seu equip entrevistant-lo i enregistrant aquella surrealista escena per al 30 minuts de TV3. (30 minuts de 1997. Minut 33:18)
Una nova excusa per fugir d'estudi i per no haver de compartir la seva hipòtesi personal sobre el crim de Sansa, ara és el temor de ser demandat per calúmnies i injúries. No sóc lletrat, però diria que per donar un parer o una opinió, que no ha de ser obligatòriament una sentència, no es pot rebre una denúncia, però vaja, potser m'equivoco. Porta manté la flama encesa del foc de Tor, o com a mínim del foc del misteri que envolta el crim de l'amo de la muntanya de Tor. Així potser s'assegura algun llibre i alguna sèrie més, ves a saber.
Amb l'exposició dels indicis i els fets, Porta ens emplaça com a jurat popular. Com si això fos pa de cada dia. Una altra fórmula per no haver de respondre a la incòmoda pregunta indissoluble ja quan es parla del poble de les tretze cases.
A la pregunta de si hi ha prou evidències presentades a la 'docusèrie' per emetre un veredicte i triar un culpable d'entre tota la colla de personatges que se'ns presenten a 'Tor', Porta respon que coneix algun cas amb el que s'ha empresonat una persona amb molts menys indicis i proves dels que s'han presentat a la sèrie. Podria ser així, però és que això també ha passat amb el procés judicial del crim de Sansa. La parella de fracassats de La Seu s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó, i per molt menys, només pel testimoni com a venjança d'un altre perdut, l'Antonio Gil José.
Penso que comparar la tasca d'un investigador de la policia amb la d'un periodista d'investigació, no té cap mena de fonament. Quan s'afirma que la feina que han fet Carles Porta i el seu equip per a investigar el cas del crim de Josep Montaner, ha estat el que hauria d'haver fet la policia, no es tenen en compte els factors que ho condicionen, tot i que ara no entrarem en aquestes disquisicions, ho trobem fora de lloc. De totes maneres, de les hipòtesis i els sospitosos que es presenten a la 'docusèrie', sempre es poden desmuntar tots. Per començar, la motivació que duria a matar una persona no ha estat present al crim en qüestió, doncs la majoria dels entrevistats exageren el seu testimoni, tergiversen la informació, o directament no diuen la veritat. Tot això ho fonamentem amb un testimoni que apareix a la sèrie i que va viure a Tor durant i després del dia d'autos. Si hem de filar prim, amb la 'docusèrie' 'Tor', no n'hi ha prou per sentenciar un assassí i concloure d'aquesta manera tan apressada el tema.
L'honestedat de Carles Porta no la posem en dubte, però caldria fer una mica de memòria i adonar-nos que de la majoria de coses que ens explica a 'Tor, tretze cases i tres morts', descobrim ara amb la sèrie, que no eren com les explicava, o en tot cas que algun entrevistat li havia traslladat de manera errònia. Per testimonis amb els que hem parlat des del bloc, i que coneixen Tor i en són de la comarca o que hi van viure allà durant els vuitanta-noranta, per escriure la seva primera obra sobre Tor, Carles Porta es refiava del testimoni de la gent dels pobles dels voltants, perquè la majoria de la gent de Tor no van voler parlar amb ell i el seu equip. Us recomano que llegiu el llibre, i si l'heu llegit el rellegiu, i ho contrasteu tot amb la sèrie. També teniu l'opció d'escoltar el podcast, potser més pràctic i distret.
El narrador de la 'docusèrie' denúncia el fenomen del turisme de masses que ha envaït Tor assedegats de morbo, curiositat, o simplement per moda. Això Porta ja s'ho imaginava, es veia a venir, com ja va passar amb l'estrena del seu primer llibre. El més estrany i curiós és que els mateixos veïns i els copropietaris de la muntanya de Tor no s'ho esperessin i no actuessin conseqüentment per prevenir els indesitjables episodis que ara i des de l'estrena de la sèrie, estan patint a la seva finca. Podria tractar-se d'una manca d'acord entre els tretze? Doncs és el més probable, perquè a hores d'ara i després d'un mes de la reunió on s'havien de decidir les mesures per aturar l'allau incontrolada de visitants a la seva muntanya, no han aconseguit arribar a un consens entre les parts afectades. Aquesta també sembla que és una part indissoluble de la història de Tor i la seva controvertida muntanya: La manca d'acord entre els seus propietaris.
Porta no se n'està i aprofita l'entrevista per demanar serenitat i respecte pels veïns de Tor, cosa que no havia fet fins ara, tot i sabent la situació que s'estava muntant a Tor arran de la seva sèrie, o potser més aviat per culpa dels incívics que veuen quelcom a la 'tele' i volen anar-hi perquè els seus impulsos més primaris així els ho demanen.
Respecte a l'acord entre els propietaris de la muntanya, Porta també reconeix que és quelcom que els manca ara mateix, tot i que aquest és un tema que ja ve de lluny, i la manca d'acord ha estat sempre amb tot el que afecta o beneficia la finca.
És innegable, com ja comentàvem a alguna de les entrades que hem escrit ressenyant els capítols de la 'docusèrie', la qualitat de continguts de la que gaudeix aquesta producció. Ens han mostrat Tor i la seva espectacular muntanya des d'unes perspectives inèdites, així com les imatges enregistrades per l'equip de Porta durant l'elaboració del reportatge per al 30 minuts de TV3 del 1.997 i altres talls de l'època, on hi podem veure la majoria de personatges i escenes que el periodista ja ens havia descrit al primer llibre i al podcast. Posem atenció a la definició de l'entrevistador quan es refereix als personatges de la trama, quan els defineix com a 'paisatge humà', i 'exercici antropològic', o 'paisatge antropològic' com ho defineix Porta. Potser si que Tor és una mena de tragicomèdia, com ho definia el periodista al podcast. Hem de reconèixer que alguns dels personatges relacionats amb aquesta trama són vertaderament increïbles, alguns fins i tot, tirant a surrealistes, si se'm permet l'expressió.
Amb una cosa que coincideixen Porta i Gregori és amb que la mort de Sansa no va ser intencionada. Com sosté Aulestia, Sansa podria haver rebut una pallissa d'avís que als seus autors, els hi va marxar de les mans i va acabar en assassinat. Una hipòtesi que, recordem, a 'Tor, tretze cases i tres morts' no fa acte d'aparició. Podria ser que Porta s'estigui escoltant ara més que mai els testimonis que té a prop i que el 1.997 no va saber o no va voler escoltar? Rectificar és de savis. El mateix Porta diu que no ha volgut aprofundir amb la tesi de Gregori i de la mort circumstancial. Perquè? Tornem al tema dels pressupostos i el temps?, o aquesta vegada és que s'ho reserva per més endavant? El temps dirà, però repeteixo que la tesi oficial per a 'La Maledicció de la Muntanya de Tor' continua sent la que explica Gregori de Aulestia, que ara com ara insisteix amb humilitat que ve de la reflexió que li va fer el sergent Uclés. Ja és ben curiós que aquesta hipòtesi no s'hagi exposat a la 'docusèrie'.
Amb la reflexió que fa l'entrevistador sobre l'agraïment de Carles Porta a la gent de Tor al final del darrer capítol, cal dir que potser era una assignatura que tenia pendent des que va escriure el primer llibre i segurament abans i tot. Els principals personatges que ara parlen sense embuts a la sèrie, mai no havien volgut deixar-se entrevistar per Porta ni per cap altre mitjà, sobretot Pilar Tomàs i Lázaro Moreno, que aquest darrer no és entrevistat però fa acte de presència en alguns capítols. El que ha canviat ha estat que, segons tenim entès, les entrevistes han estat remunerades, i possiblement això ha fet decantar el parer dels personatges en pro a parlar amb Porta per a la 'docusèrie'. També és cert que hi ha hagut alguns personatges que van ser entrevistats però no han aparegut a la sèrie, o que potser no hi han aparegut tot el que es pensaven, i això ha estat motiu de protesta a alguna xarxa social. Però és que és complicat satisfer tothom, sobretot si n'hi ha alguns que ja estan predisposats a fer mala maror abans de començar.
El concepte de 'western català' per definir Tor i la vida en aquell racó de món, s'ha fet més popular amb l'emissió de la sèrie. Recordem aquella frase d'Àlex Aguilera, que personalment em va quedar gravada al cap: –Tor si que era com "l'oeste", però a "l'oeste" hi ha havia xèrif, i a Tor, no. El que queda prou clar amb aquesta producció i la història que ens explica el seu narrador, és que per sort i fins ara, Tor manté gairebé intactes la seva autenticitat natural i els seus paratges feréstecs, però sobretot l'esperit dels seus pobladors.
En definitiva, l'entrevista ens deixa prou clar que Tor no s'ha acabat per a Carles Porta, i possiblement, d'aquí uns anys més, tornarem a tenir notícies d'aquesta impressionant i tant potent història i dels seus increïbles personatges que així l'han escrita. Hem de reconèixer doncs que Carles Porta va començar a formar part de la història de Tor quan hi va aterrar per primera vegada per explicar a TV3 una trama tan enrevessada com aquesta.
La sèrie s'ha acabat. El bloc continua. Nosaltres no tenim pressupost ni límit de temps, tot i que arribem a molt menys públic, potser sigui un públic més selecte com ens ha suggerit fa poc un seguidor. Potser si, però el que és prou clar amb aquesta història és que si t'interessa de debò, t'hi acabes enganxant irremeiablement. Una vegada més, la realitat supera la ficció. Reconeixem amb aquesta afirmació que si no fos per Carles Porta, Pol Izquierdo, i Josep Ma. Domènech, mai no hauríem conegut la història del poble de les tretze cases com la coneixem ara. La meva enhorabona doncs als tres fantàstics periodistes que ens van fer partícips de Tor i el seu embruix. Enhorabona també a Carles Porta i tot el seu equip que ha fet possible aquesta meravellosa producció audiovisual. L'espera ha merescut molt la pena.
A partir d'ara ens volem dedicar a desgranar capítol per capítol de 'Tor', i tractar temes concrets que s'hi exposen a cada un d'ells, dedicant-hi una entrada per cada fil que considerem important per resseguir i si podem, ampliar.
Fins aviat doncs.
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
Bloc MMT
