El mateix equip de Cat Ràdio encarregat d'entrevistar el secretari personal de Sansa, va tornar al castell de Gallifa per assistir a una trobada prou especial. Fou amb els dos dels quatre germans Aulestia més coneguts; Gregori i Oswald. A la gravació, d'uns vint-i-quatre minuts de durada, el periodista formula als germans unes preguntes prou interessants per a conèixer per sobre les seves emocionants vides. Com no podia ser d'una altra manera, a Gregori li correspon respondre a les qüestions que encara havien quedat pendents sobre Tor a la primera reunió. Podria ser que hi hagués una tercera entrevista, tot i que per explicar amb pèls i senyals les vides d'aquests dos grans personatges, possiblement necessitaríem milers d'entrevistes. No us farem cap avanç i us recomanem escoltar l'enregistrament sencer.
Per escoltar l'entrevista als germans Aulestia, ho podeu fer seguint aquest enllaç:
Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases.
En ocasió de la recent emissió de la sèrie documental 'Tor', un equip de Cat Ràdio es trasllada a la residència de Gregori de Aulestia per mantenir-hi una entrevista i saber-ne una mica més del que una vegada fou secretari personal i amic de Josep Montaner Baró, Sansa, del que es veié obligat a reconèixer el seu cos sense vida, un mes de juliol de l'any 1.995, a Casa Sansa de Tor.
Una dada curiosa en relació amb el mes de juliol, que com ja sabeu els mesos de juliol a Tor, són tràgics, és que el propi Josep Montaner hi nasqué el mes de juliol del 1.925, i hi morí justament setanta anys més tard. Curiós? Si, i molt, però és que potser hi ha alguna cosa relacionada amb Tor que no ens pugui fer despertar la curiositat d'una manera exagerada?
Amb aquest inevitablement curiós titular, comença l'entrevista a un dels protagonistes i testimonis de la història més recent del poble de les tretze cases i la seva controvertida i misteriosa muntanya. 'Sansa em deia: 'Vigila perquè el poble és molt malparit'. Pocs dies abans de la publicació d'aquesta entrevista que us recomanem, Gregori i l'editor d'aquest bloc vam mantenir una llarga conversa telefònica, doncs l'aristòcrata ens volia fer partícips d'aquesta, amb la que, segons ens va afirmar, per fi el van escoltar i van tenir a bé publicar-ne l'espina que Gregori duu des que va marxar de Tor. Ja ho sabeu, és allò d'anomenar 'hippies' a tots els que s'estaven a les bordes de Sansa o a les seves finques. Ell sempre ha insistit que allà dalt no n'hi havia pas cap de 'hippy', malgrat la fal·lera de Carles Porta de batejar aquells 'buscavides', com Gregori els anomena, amb el nom dels assidus a la popular tribu urbana dels seixanta i setanta del s. XX als EEUU. I segons ens confia el nostre amic, durant la llarga entrevista per a la 'docusèrie' de Porta, també va mirar d'esclarir aquest fet, però el tall amb el que ho fa, sembla que va quedar oblidat a algun racó de l'estudi de muntatge audiovisual. Tot i així, el nostre protagonista no parla malament de la producció de Porta, i ens fa veure que el periodista ha corregit algunes imprecisions que escrivia a 'Tor, tretze cases i tres morts'.
Des d'aquest mitjà ens en hem fet ressò algunes vegades sobre aquesta espineta dels 'hippies' que punxava Gregori des de fa temps. Sobretot a l'entrevista presencial que hi vam mantenir l'any passat, quan tinguérem el plaer de passar tot un dia conversant i filosofant amb aquesta gran persona que és en Gregori de Aulestia, o com ell s'estima més, Gregori Aulestia. (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia).
N'estem prou segurs que la història moderna de Tor no s'hagués escrit de la mateixa manera sense aquest personatge tan imprescindible com ho és ell. Per això creiem que és una manca de rigor obviar el que Gregori ens transmet de la seva llarga experiència viscuda a Tor. Gregori no és només Tor. Aquella època viscuda al 'Far West' català el va marcar per sempre més, segons ens confessa, però la seva vida ha estat un no parar d'històries, aventures, desventures i experiències de tot tipus al llarg i ample del planeta. Una vida memorable que caldria preservar.
Ara us deixem amb l'entrevista radiofònica que us recomanem amb aquesta entrada. La podeu escoltar pitjant l'enllaç:
