Sansa i Palanca Eren Cosins

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dels fets que podríem considerar importants de la història més recent de Tor, és la relació familiar que tenien Josep Montaner Baró i Jordi Riba Segalàs, o si us estimeu més, Sansa i Palanca. Per suposat, és un tema que Porta ignora contínuament a les seves obres sobre Tor, i és clar, si no ho diu Porta, no existeix o no és important. Doncs des d'aquí trobem que tot detall és transcendental a la història del poble de les tretze cases, i no s'ha de descartar mai cap informació per petita o insignificant que ens pugui semblar.

Els que seguiu aquest bloc de manera assídua, cosa que us agraïm de debò, sou interessats a la història tan rica de Tor i la seva singular muntanya privada, i no tant al morbo que es genera amb les obres del periodista de Crims. Així doncs, ja sabem que valoreu qualsevol anècdota, curiositat, o fet relacionat amb aquest llogarret pirinenc, i tenint en compte tot això, és com estructurem i escrivim aquest bloc.

Doncs si, amics i amigues. Resulta que Sansa i Palanca eren cosins. Potser llunyans, però cosins de sang, i val a dir que al principi de les seves vides tenien una relació prou amistosa i fins i tot, com ja hem comentat anteriorment a d'altres entrades, foren socis d'una empresa de lloguer de maquinària agrícola que segons diuen, va ser el detonant de l'inici de la seva enemistat. Això de l'odi ancestral entre famílies queda en entredit, i segons els mateixos veïns de Tor i els copropietaris anteriors a l'època del Rúben i el projecte de les pistes d'esquí, no és ben bé com ho narra Porta a les seves obres literàries. Per escriure 'Tor, tretze cases i tres morts' i rodar anteriorment a aquest el 30 minuts per a TV3, Carles Porta es refiava més dels testimonis de la gent dels pobles del voltant i de la seva intuïció que no pas de la gent de Tor, ja sigui perquè la majoria no volia saber-ne res del periodista i la seva tasca, o bé perquè no volien tenir relació amb cap periodista que furgués sobre el cas de l'assassinat de Sansa.

Sortosament, si que hi ha hagut alguna persona que s'ha compromès a indagar i escriure sobre la història de Tor, la seva gent i els seus costums, i ho ha materialitzat en un llibre; 'L'home de Tor', de la Núria Comes. A 'L'home de Tor' la seva autora ens regala els arbres genealògics de les cases de Tor, i és allà on podem comprovar que els cognoms Baró i Montané o Montaner, es creuen a les dues cases fortes del poble; Casa Sansa i Casa Palanca.

No és pas tan estrany que les famílies de muntanya tinguin encreuaments constants entre elles, doncs resulta gairebé inevitable quan ens referim a poblacions tan reduïdes i geogràficament aïllades. Així és com ho podem comprovar als arbres genealògics creats per Comes a 'L'home de Tor', que us compartim a continuació:

 

Arbre genealògic de Casa Sansa. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

 

Arbre genealògic de Casa Palanca. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

I en relació a l'entrada d'avui, ens agradaria afegir una informació que Gregori Aulestia ens ha confiat durant una de les llargues i enriquidores converses que mantenim amb ell tot sovint. Segons el que fou secretari personal de Sansa, el cacic i el que suposadament era el seu màxim enemic sobre la terra, Palanca, alguna vegada s'havien unit quan es tractava de defensar la finca d'autoritats que pretenien abusar del seu poder i entrar-hi il·legalment a la muntanya de Tor. No dubtaven ni un segon a sumar forces contra tothom qui gosés violar la seva propietat, tot i que una vegada resolt el conflicte, tornaven al comportament habitual.

Una vertadera llàstima doncs que aquests cosins es presentessin com a enemics i no unissin forces per tirar endavant la finca de Tor, tot i que val a dir que eren molt diferents de pensament i de visió de futur en relació a l'explotació de la muntanya de la discòrdia.

I per acabar aquesta crònica sobre el parentiu entre Sansa i Palanca, volem recomanar-vos l'obra de la Núria Comes, 'L'home de Tor', un llibre amb valors oposats als de Porta, que no tracta el crim de Sansa com a pilar fonamental, sinó que ens explica més història de Tor i vida sobretot de Palanca, cacic que fou amic personal de l'escriptora i molt abans, del pare d'aquesta, l'Antoni Comes.

 

 

Bloc MMT

 

 

Carta de l'Editor: El Morbo com a Bandera

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Si esteu una mica al cas de l'escena mediàtica del Tor de Carles Porta i els oportunistes del morbo, ja sabreu que es diu que el periodista ha volgut fer venir Miguel Aguilera de Nepal, el país on resideix darrerament, per entrevistar-lo a Tor.

També sabeu que, des que vam començar a escriure aquest bloc, ens pronunciem sovint com a enemics del morbo que alguns normalitzen i exploten interessadament amb la història més recent de Tor. I és que d'ençà que Porta va estrenar la sèrie documental 'Tor', han aparegut una sèrie d'oportunistes provinents de l'escena més o menys mediàtica de les xarxes socials en català, amb la intenció d'aprofitar la tirada de la sèrie per guanyar popularitat. Gent que mai no havien tocat el tema, que ni tan sols havien fet els deures ni s'havien pres la molèstia de llegir-ne els llibres editats abans del 'show' televisiu d'en Porta, però malgrat el seu desconeixement de la història del poble de les tretze cases i els seus protagonistes, es veuen en cor sobradament de fer aparició a les xarxes socials en un intent fracassat d'explicar a la resta d'aficionats al morbo pel crim de Sansa, la trama de la història que no coneixen perquè ni s'han documentat, ni han parlat prou amb cap dels personatges que van veure's implicats a la història més recent de Tor, i per tant en comptes d'esclarir les coses, les emboliquen encara més.

I això no és pas tot, senyores i senyors, no. A més a més no tenen cap mena d'escrúpol a l'hora de reconèixer que per a ells el més interessant de la rica història de Tor és el morbo que produeix el crim de Sansa, doncs segons aquests oportunistes mediàtics, Tor és l'assassinat de Sansa i els enfrontaments anteriors per la seva disputada muntanya, però la resta d'aquesta increïble història no té cap mena d'importància.

És una vertadera llàstima que hi hagi persones que banalitzin el patiment dels veïns de Tor d'aquesta manera tan gratuïta. Gent que no respecten ni empatitzen amb el que va succeir a Tor des que van començar els enfrontament per la seva finca privada i l'especulació més salvatge que va ferir per sempre més aquell racó verge del Pirineu.

Tothom més o menys n'està al cas del circ mediàtic i el tanatoturisme que han envaït Tor i la seva muntanya des que es va començar a emetre la ducusèrie de Carles Porta, un tema del que des d'aquí us n'em volgut donar el nostre parer amb entrades com ara 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta'. També cal recordar el testimoni de la Pilar Tomàs, Pili, de Casa Sisqueta quan fou entrevistada per la  presentadora d'un conegut programa de TV3, vídeo que vam penjar al canal de YouTube de la MMT:

 

 

Els veïns de Tor i els copropietaris de la seva muntanya es posen d'acord a l'hora de demanar respecte per a ells i la seva propietat, doncs se les han hagut de veure amb persones amb una manca de sensibilitat i de respecte que fa feredat. Persones que formen part de la legió del morbo de Tor i que segueixen els oportunistes que comentàvem anteriorment. Un públic que per suposat no s'interessa per l'apassionant història d'aquell idíl·lic i antic enclavament de muntanya, sinó exclusivament pel morbo que els provoca pensar que allà hi van assassinar persones i que encara en queda un cas per esclarir. Ho trobem ben lamentable tot plegat, i pensem que la manca d'empatia i la ignorància en son els culpables més lícitament lògics. I des d'aquí voldríem enviar un missatge a tots aquests oportunistes mediàtics en relació a la manca d'escrúpols i de respecte que demostren normalitzant i banalitzant el patiment dels veïns i veïnes de Tor: Mireu de posar-vos a la seva pell; no costa tant, penseu si a vosaltres us agradaria que algú banalitzés tan impunement el vostre patiment per la pèrdua d'un ésser estimat o proper i tot el negatiu que això us pugui comportar, a més de tota la por i el neguit que aquelles persones van haver de suportar durant dècades. El que no vulgueu per a vosaltres no ho vulgueu per a ningú. Que la trama de les pistes d'esquí i el crim de Sansa s'hagin fet mediàtiques i se n'hagi escrit i rodat una sèrie no en normalitza pas el seu contingut, i ni molt menys us dona dret a fer l'escarni per guanyar popularitat que en feu.

Passant doncs a un altre tema, el relatiu al testimoni de Miguel Aguilera contra el seu germanastre Alex Aguilera, on el primer acusa el segon d'haver-li encarregat la mort de Sansa, ja ens en vam pronunciar al respecte amb l'entrada 'Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa', i ara sembla que se li vol donar audiència i com dèiem al principi, Porta pretendria entrevistar aquest ex-delinqüent al respecte. Doncs bé, tornem a compartir el nostre parer i creiem que Miguel busca venjança del seu germanastre per les seves declaracions a la sèrie de Porta, doncs queda ben patent que 'l'Skin' no se sent gens satisfet de les declaracions que fa Álex a l'entrevista amb Porta contra ell. I a més, per acabar-ho d'arrodonir i engrossir, només cal fixar-se amb el menyspreu que té Miguel del seu germanastre, cosa que queda prou evident als vídeos publicats al seu perfil a la xarxa social 'Facebook'. Un dels quals ja us els vam oferir a aquest mitjà i que el podeu veure a continuació, una vegada més:

 

 

Si Carles Porta no sap o no vol veure que Miguel Aguilera està duent a terme una clara 'vendetta' mediàtica contra el seu germanastre Álex, potser és que tenim la raó quan diem que el periodista està continuant el circ mediàtic que tanta popularitat i beneficis econòmics li ha generat aquesta història prefabricada per ell mateix projectada per a les masses amb set de morbo i res més. Com sinó es podria entendre que ara se li doni audiència a tal personatge després de conèixer l'odi que li té al seu germanastre? Com se sol dir, dos i dos fan quatre, no cal anar més enllà, però també cal tenir en compte que, per molt que ho repeteixi, Carles Porta ha monopolitzat periodísticament el crim de Sansa per interessos personals, aprofitant és clar la popularitat que ja va començar a forjar amb 'Crims', que no deixa de ser una franquícia relacionada amb la història que ens explica de Tor i els seus implicats, per molt que ho amaneixi amb imatges aèries i quatre esbossos de la memòria d'aquest poble.

Creiem que a la sèrie 'Tor' s'hi han quedat fils per estirar, ja sigui per manca de pressupost o de temps, però n'estem gairebé segurs que els assassins o assassí de Sansa no han aparegut al 'show' de Porta, per molt que a aquest li sembli que si. Ell mateix és conscient que s'han quedat algunes línies per investigar, però no ho reconeix. Potser tampoc no és prou conscient de la dimensió del que significava la muntanya de Tor i el fet que només tingués un únic propietari.

Fins aquí doncs la carta de l'editor. Desitgem que us hagi agradat i esperem els vostres comentaris a l'entrada.

 

Bloc MMT

 

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.

Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.

Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.

Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.

Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.

 

 

 

 

 

 

Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida

 

 

 

Bloc MMT