Benvinguts sigueu a una nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor. Salutacions cordials del seu editor.
Els que ja hagueu vist la sèrie documental 'Tor' i heu seguit el bloc assíduament els darrers mesos, recordareu que a l'aixecament del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor, s'hi fa constar que els peus del difunt eren coberts amb un drap de manera superficial, tot i que a les fotografies que hem pogut apreciar a la 'docusèrie' de Porta, s'hi pot veure que més aviat els hi van embolicar. Així doncs i com ja hem avançat anteriorment, avui volem dedicar l'entrada a aquest estrany indici trobat a l'escena del crim de Sansa.
Segons ens expliquen els metges forenses i alguns dels "buscavides" a la 'docusèrie' de Carles Porta, el cadàver de Josep Montaner patia una avançada descomposició a algunes parts del cos, com era el cas de les extremitats, especialment els peus. Podríem pensar doncs, com hem comentat ja a unes altres entrades, que algú es podria haver trobat el cos sense vida de Sansa i li va cobrir els peus descompostos com a mostra de respecte. Aleshores hauria de ser algú que per força el conegués i li tingués certa estima, doncs podem posar en dubte raonable que els mateixos assassins es distraguessin a fer una cosa així. Tanmateix no deixa de sorprendre'ns el fet que el rostre de Montaner no fos trobat cobert de cap manera, a jutjar per l'estat de descomposició que aquest presentava. Aquí ens sorgeixen algunes qüestions: 1-Podrien haver cobert a priori el rostre de Sansa i posteriorment algú en va traslladar el drap o el llençol en qüestió tot embolicant-li els peus?
2-Podria ser que un suposat testimoni de l'escena del crim en cobrís també el rostre i algú, posteriorment, en retirés el suposat sudari?
Trobem que no té cap mena de lògica que si se li cobrissin els peus, no se li hagués cobert també el rostre, com diem, conforme a l'avançat estat de descomposició del mateix. Encara més; D'acord amb els tractats de criminologia, normalment, quan apareixen els cossos sense vida amb el rostre tapat, és sobretot quan l'assassí o el seu còmplice ha estat algú de l'entorn més proper a la víctima. Això es fa sobretot perquè l'assassí no suporta mirar la cara de la persona coneguda que ha matat, però també com a mostra de respecte.
En virtut de la nota que Miguel Aguilera va deixar a l'escena del crim de Sansa, trobada per agents de la Guàrdia Civil durant l'escorcoll posterior a l'aixecament del cadàver, seria prou lícit presumir que el guardaespatlles del cacic es podria haver topat amb el cos ja sense vida del seu protegit. Això però contradiria el testimoni del darrer advocat del Ros, Gómez de Olarte, que va assegurar haver parlat amb el seu client el dia vint-i-quatre o vint-i-cinc de juliol del 1.995. Aleshores, fixant-nos amb aquest detall podríem descartar que el mateix Aguilera hagués pogut cobrir els peus del cos sense vida de Montaner, si no és que les dates amb les que va signar la seva nota manuscrita fossin errònies o directament falses. Tampoc els "hippies" que
van fer la malaurada troballa del cadàver de Sansa van cobrir-ne les extremitats
inferiors, i també els sorprengué aquest detall.
Potser caldria aportar una hipòtesi més sobre el sudari que cobria els peus del cadàver de Sansa.
Si ens remuntem als ritus funeraris ancestrals a Europa, i els costums que es duien a terme quan una persona moria, trobem que a algunes cultures de zones concretes, es lligaven o s'embolicaven els peus als difunts. El motiu d'aquesta tradició funerària radica en el fet de la creença popular que si no es feia així i al difunt li quedaven les extremitats inferiors separades, podria endur-se a la mort algun amic o familiar. Ens consta que aquest costum encara es posa en pràctica a algunes comunitats europees de l'est del continent, però també a algunes zones rurals de la Península Ibèrica. Tenint això en compte ens sorgeix una pregunta inevitable; Podria haver estat doncs algun veí de Tor que es trobés el cos de Sansa sense vida i segons li manaven els seus costums li lligués els peus per evitar més morts? D'acord amb aquest ritu funerari havia de ser un amic o potser un familiar, que eren els únics que perillaven de ser abduïts al son etern pel cacic de Casa Sansa. Aquí hem de recordar que alguns germans de Josep Montaner eren a Tor dies abans de la troballa del finat. Només com a apunt, però possiblement qualsevol habitant d'una certa edat de la zona, conegués aquest costum i el posés en pràctica quan tocava. És un indici que no es pot descartar.
Si voleu aportar alguna cosa al respecte, o potser donar el vostre parer d'aquest tema, ho podeu fer a través dels comentaria a l'entrada.
Imatges emprades: TV3/3Cat/Sèrie Documental 'Tor'/Carles Porta