29 d’agost 2026

Tornen els Desacords a la Muntanya de Tor pel Tancament de la Pista Forestal

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases, la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb el tancament de la pista forestal que comunica Tor i la Vall Ferrera amb el Principat d'Andorra, han començat altra vegada les disputes entre els hereus d'algunes de les tretze cases històriques de Tor.
Pel que sembla, alguns copropietaris de la muntanya estan d'acord en tancar l'accés a la mateixa per la banda andorrana, decisió oposada a la d'altres copropietaris com ara els hereus de Casa Palanca i Casa 'Sisqueta'.
De fet, ja hi va haver un incident relacionat amb aquest fet que va enfrontar jurídicament un dels hereus de Casa Sansa amb l'hereu de Casa Palanca, però que no vam comentar al bloc per evitar polèmiques, i per no alimentar les opinions no contrastades.
 
 
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.

 
Diari de la Neu s'ha fet ressò, a través d'una pàgina publicada al seu lloc web i al seu compte a la xarxa social Instagram, dels testimonis de Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, i de la Pilar Tomàs, coneguda també com la 'Pili de Casa Sisqueta', pubilla de Casa 'Sisqueta' o 'Sisquet' de Tor.
A continuació fem la recopilació de totes aquestes publicacions relacionades que us comentem amb l'entrada d'avui, però abans volem dirigir unes línies als implicats.
Des d'aquest mitjà Desitgem que tots els hereus i tots els copropietaris de la muntanya de Tor arribin a un consens i solucionin els seus desacords d'una manera pacífica i endreçada, pel bé i l'harmonia de la societat i les persones que la componen.
 
 

 

 

 
 
Notícies relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de la Neu, Segre, Pallars Digital, RTVA, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies, La Veu Lliure.
 
 
 
Bloc MMT
 
 

17 d’agost 2026

14/03/1981 - Diario de Lérida: A Jordi Riba se le Reconoce la Copropiedad de las Tierras de Tor

Salutacions i benvinguts a una nova enrada a la MMT.

Aquesta ocasió us compartim una notícia publicada el 14/03/1981, amb la que ens donaven a conèixer la segona sentència del plet interposat per Rubén Castañer contra Jordi Riba Segalàs, Palanca. El plet original, fou motivat bàsicament per treure-se'l de sobre i poder engegar el projecte d'urbanització de la muntanya de Tor sense més interferències ni interrupcions al respecte.
Pel que sembla, l'agent immobiliari d'Andorra no va tenir sort, i la sentència donà la raó a Palanca, en segon terme això si, a qui se li reconegué la propietat de la seva tretzena part de la finca privada de la muntanya de Tor.
Va haver de ser amb el recurs interposat pel lletrat de Palanca que, l'Audiència de Barcelona donà la raó al cacic, però en principi, ja veieu que el jutge de Tremp, el mateix que anys més tard entregaria la muntanya a Josep Montaner, prengué els drets a Jordi Riba sobre la copropietat de Tor.
Per això sempre s'havia cregut que el jutge de Tremp, José Antonio González González, actuava en benefici de Castañer i de Montaner, perquè suposadament, el pare d'aquest, mantenia relació d'amistat amb el lletrat de Rubén Castañer, l'advocat Hortal.
 
 

 
 
Font documental: Diario de Lérida
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT
 
 

09 d’agost 2026

El Judici pels Morts del 1.980: Embargaments a Rubén Castañer?

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, us saluda el seu redactor.

Recuperem una notícia publicada el dia tres de desembre de l'any mil nou-cents vuitanta-u, al 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida) on es parla del judici per les morts a Tor del juliol del mil nou-cent vuitanta. Com recordareu, Jordi Riba, Palanca, i Rubén Castañer, tingueren una malastruga topada acompanyats dels seus corresponents pinxos al poble de Tor, que resultà amb dos ferits mortals per impactes de bala.
Els culpables provats dels assassinats foren condemnats a penes de presó, i els seu patró, Rubén Castañer, fou declarat responsable civil subsidiari, i per tant se li reclamaven unes quantitats econòmiques en qualitat d'indemnitzacions per a les famílies dels finats.
Els guardaespatlles de Castañer van complir les penes de presó a les que se'ls va condemnar, però l'agent immobiliari d'Andorra mai no va fer efectives les indemnitzacions econòmiques imposades pel jutge.
 
 

 
El més curiós i sorprenent d'aquesta crònica, si ens hi fixem, potser sigui el fet que segons el periodista, a Castañer se li van embargar les seves participacions a les empreses PROINTORSA i PROTUTORSA, així com els drets que li poguessin correspondre sobre la propietat de la muntanya de Tor. Si fem memòria, Castañer va signar un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor a Francesc Sarroca, Cerdà, amb el compromís, segons el mateix contracte, de comprar una extensió de terreny de no menys de dues-centes hectàrees a la nova societat de propietaris de la finca.
Hem de suposar que els embargaments en qüestió no es van arribar a fer efectius, doncs el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor va continuar vigent fins anys més tard, encara que el darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, el considerés vençut perquè no es van satisfer mai les quotes corresponents, segons obligacions del contracte, per part de l'API aragonès establert al Principat d'Andorra.
 
 

 






Font documental: 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida)
 
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Bloc MMT
 
 

Entrada Destacada

Tornen els Desacords a la Muntanya de Tor pel Tancament de la Pista Forestal

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases, la Maledicció de la Muntanya de Tor . Amb e...