05 de juny 2024

Sisè Capítol de 'Tor': La Data de la Mort

Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada que dedicarem a la ressenya del capítol número sis de la sèrie documental 'Tor', i us agraïm el vostre seguiment.

 


 
La sèrie documental de Carles Porta cada vegada es fa més enrevessada per als qui no coneixen la història, o per als qui no l'han estudiada prou. Perquè així és; Tor és infinit, un univers on conflueixen mil un personatges, mil i una causalitats, un món de sincronismes molt allunyat de la simple qüestió que sempre es planteja: Qui va matar Sansa? No és tan senzill, benvolguts seguidors, ni de bon tros. La simplicitat pràctica no existeix a la història de Tor ni als fets que encara emmascaren el crim de l'amo de la muntanya més disputada dels Pirineus. Cada personatge, cada lligam amb el següent, cada fet, cada data, cada dada, ho fa tot una complicada equació que al següent nivell es multiplica exponencialment per si mateixa. Cal haver llegit molt i haver estudiat molt més de Tor per a comprendre'l i fer-se'n una idea aproximada. Fins i tot el propi Carles Porta, que hi ha dedicat mitja vida al món de Tor, confessa que se li escapen coses, i que sovint, l'univers vol que conegui noves proves o noves hipòtesis sobre el cas. Possiblement, quan el periodista hagi donat per concloses les seves investigacions, encara continuarem coneixent-ne coses noves.
Al capítol del passat dilluns, es fa palès que aquesta 'docusèrie' encara no ha deixat de sorprendre'ns ni d'aportar nous ingredients força picants, especialment quan ens referim a les noves revelacions per part de testimonis que fins ara eren inèdits, com a tots i cadascun dels que la sèrie ens ofereix fins ara. I és que com heu pogut comprovar els més puristes, els que heu fet els deures de Tor, Porta s'auto corregeix en moltes afirmacions i personatges que ja donàvem per fets i sentenciats a la seva primera obra literària 'Tor, tretze cases i tres morts'. Però és que són més de vint-i-set anys d'investigacions, senyores i senyors, això cal tenir-ho sempre molt en compte.
Més o menys, tothom ja sap com funciona el periodisme d'investigació. S'ha d'estar fet d'una pasta especial per a dedicar-s'hi. Són molts esforços, decepcions, de vegades amenaces personals i fins i tot agressions, moltes hores davant d'una entrevista. Molts quilòmetres de cotxe i del que calgui. I tot això i més, és al que s'ha dedicat en Carles Porta i el seu equip per a poder oferir-nos-en el resultat final en forma de sèrie de TV. Recordem-ho doncs quan ens faci mandra agafar un llibre per repassar-ne alguna informació, en comptes de queixar-nos que és tot molt enrevessat. Fem els deures de Tor si és que realment ens interessa aquesta increïble història. Posem alguna cosa de la nostra part, no esperem que ens ho doni tot mastegat un dels millors narradors, escriptors, i guionistes que hi ha. Fem aquest esforç, la història i la trama bé s'ho valen.
 
 

 
Amb aquest 'La data de la mort', Porta es proposa concretar més a fons la data de l'assassinat de Josep Montaner, que fins ara no ha pogut ser prou específica perquè no sabem qui diu la veritat.
El famós sopar amb la 'família monster' com el van batejar al llibre i al podcast de Porta, es torna a reviure aquesta vegada amb gravacions i escenes inèdites fins ara, corresponents a les cintes que encara no s'havien presentat en públic, enregistrades durant el reportatge del 30' del '97. Quan es parla de Marli Pinto i Josep Mont, inevitablement, cal parlar d'Antonio Gil José, un personatge que va acusar la parella de fracassats de La Seu d'Urgell d'haver assassinat Sansa. El seu testimoni va quedar finalment desestimat, però va semblar prou convincent a priori tant per al sergent Uclés com per al jutge de Tremp, José Luis Pérez Pérez. Tot i així, al judici es va desestimar el testimoni de càrrec d'Antonio Gil, per incongruències i dubtes considerables. Malgrat això i haver desestimat els càrrecs contra ells, la parella de La Seu, s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó.
La hipòtesi del crim de Sansa a mans de Josep Mont i Marli Pinto, pot restar doncs descartada segons s'han conegut les motivacions de Gil i altres detalls que no fan creïble aquest testimoni. Ara, però, i escoltant el testimoni d'una altra persona que fins ara no es coneixia públicament, la Pepita Soler, 'Pepi', que va conviure amb l'Antonio Gil durant anys a l'època que aquest estava involucrat amb el judici per la mort de Sansa i els acusats del crim, en tenim molta més informació al respecte. Podríem afirmar doncs que Gil José no era ni de bon tros el bon jan que ens va pintar Carles Porta al seu primer llibre. Potser no sembli quelcom rellevant, però si que és una informació important per tenir en compte a l'hora de la investigació. Segons el testimoni de la Pepita Soler, Antonio Gil era amagat a prop de casa seva, i mantingut i afartat per la Guàrdia Civil, durant catorze mesos, des que va acusar la parella de La Seu fins al judici. Així doncs, eren certes les acusacions de Josep Mont i la seva parella cap a la Guàrdia Civil i el testimoni de càrrec de Gil? Sembla que queda prou demostrat i contrastat amb el resultat de les investigacions de Porta i el seu equip. Aquí no ens deixen marge de maniobra, i hem de respondre amb un si rotund quan se'ns demana si per part de la Guàrdia Civil hi va haver un muntatge o complot, com assegurava Josep Mont.
 


 
Una segona testimoni fins ara també inèdita, pot reconèixer Miquel Aguilera com a narrador d'uns fets que l'implicaven amb un delicte de sang a Tor, l'any 1.995, potser confessats per l'ambient de disbauxa, alcohol, i drogues al que es trobaven immersos, durant una festa a l'illa de Mallorca.
Carles Porta troba finalment a Miquel Aguilera, o Mikel, com ell mateix ho escriu. El que una vegada fou el guardaespatlles de l'amo de tota la muntanya de Tor, viu al Nepal (País sense acord d'extradició amb Espanya), i el periodista el va localitzar a través d'un perfil de la xarxa social 'Facebook' sense fotografies personals, però si amb fotos de gossos perillosos que reconeix la testimoni, i també amb fotos de simbologia neonazi i neofranquista.
Com ja recordareu, el gran dels germans Aguilera va amenaçar Porta quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts', doncs hi feia constar el seu nom real i a 'l'skin' no li va agradar pas. L'escriptor el va haver de fer canviar sota amenaces a la seva integritat física. A la versió definitiva, però, el periodista ja hi fa constar els noms reals de tots els personatges, fins i tot del també perillós 'Coié' (Batallé a l'obra anterior).
Mikel, només començar l'entrevista ja explica els motius del perquè van fer cap a Tor, des del barri de 'La Verneda' de Barcelona, amb el seu germà petit. Àlex Aguilera, segons sembla, estava ficat amb venda d'estupefaents, i una banda rival el va amenaçar. Cosa que ell mateix no confessa quan al primer capítol se li demana, de la mateixa manera que tampoc diu exactament per quin motiu va voler pujar amb el seu germà Miquel a Tor.
Un testimoni el d'aquest Miquel Aguilera que val el seu pes en or, i que de ben segur encara ens durà més sorpreses amb els dos capítols de la sèrie que manquen encara per veure.
Podem conèixer una nova dada important a la declaració d'Aguilera, i és quan ens explica com i perquè va començar a treballar per l'amo Sansa, i els tractes que van fer. Quelcom que tampoc no era prou clar fins ara en aquesta trama.
'L'skin' es defensa de les acusacions a les declaracions judicials dels altres 'hippies' desqualificant sobretot Gregori, i justificant-se amb que havia tingut moltes baralles amb el seu germà Àlex. Recordem que el guardaespatlles de Sansa va ser sospitós dels investigadors en un principi, però una vegada detingut i interrogat, fou posat en llibertat ràpidament, i mai més no se'l va tornar ni a interrogar, ni encara menys, a investigar per la mort de Josep Montaner. Els 'hippies' ho tenien ben clar, sobretot el seu propi germà, i sembla que continuen pensant el mateix a hores d'ara.
 
 

 
Aguilera no reconeix ni menciona en cap moment les constants discussions ni les amenaces que es creuaven amb el seu benefactor, com tampoc no reconeix els vehicles robats que duia a Tor per entregar a l'arrendador del seu habitatge, i satisfer així la quota del lloguer de la part de casa Sansa que aquest ocupava. Encara comenta menys el tema del contraban i del cobrament de peatge a finques de Sansa, fins ara. Segons ell, no entén com els altres 'hippies' no el podien ni veure. Tot molt curiós, com a mínim. I és clar, amb tots aquests antecedents tampoc no pot reconèixer tal i com va passar, la discussió amb la que Sansa el fa fora de la muntanya de Tor i de les seves finques. Segons afirma, alguns li van menjar el cap a l'amo Sansa.
Per acabar ja amb aquest sisè capítol, la testimoni de Porta que li explica la trobada possiblement amb Miquel Aguilera, ha de reconèixer unes fotografies de gent de Tor que rondaven per allà dalt als anys '90. Sense dubtar-ho massa, tria les del 'sicari de Mallorca', tot i que aquest diu no saber-ne res d'unes noies que feien autoestop i que no va recollir ningú per fer una festa a casa seva.
El narrador ens avança que al proper capítol esclarirà les dissonàncies entre Miquel Aguilera i la testimoni que l'ubica a l'illa de Mallorca uns anys enrere, a on els explica a ella i a la companya de viatge, la seva implicació al crim de l'amo de la muntanya de Tor. La cosa es posa cada vegada més interessant, seguidors del bloc. Podrem presenciar finalment, una declaració d'auto culpabilitat del crim de Josep Montaner Baró? No diguem blat fins que no sigui al sac i ben lligat, perquè encara manquen tres capítols amb els que, segons Porta, ens hem de preparar per a una muntanya russa de sorpreses, com si durant tots els capítols no n'haguéssim tingut prou de sorpreses inesperades!
Segons ens fa veure el narrador, la investigació d'aquesta trama és com el foc de Tor: comença petit però si no s'apaga de seguida, no para de créixer.




 
 
 
 
Bloc MMT
 

2 comentaris:

  1. Hola, primer de tot felicitar-vos per aquest "pedazo de blog" que us curreu i molt. Heu comentat en aquest post en Coié, que en Porta en parla amb molt d'enfasí en el seus dos llibres i que per ara no ha aparegut a escena, crec que potser ens endurem una sorpresa en l'últim càpitol..

    ResponElimina
  2. Hola Christian. Benvingut al bloc. Moltes gràcies per la teva felicitació i pels teus comentaris.
    Doncs si, el teu parer és compartit. Coié fa aparició a 'Tor, foc encès', però encara no n'hem vist l'entrevista que li fa Carles Porta a la 'docusèrie'. Aquesta producció és una caixa de sorpreses constants. A veure què ens ha de dir doncs el contrabandista Coié i si ens fa canviar la tesi que fins ara apunta de ple a Mikel Aguilera.
    Salutacions cordials i fins aviat.
    Bloc MMT.

    ResponElimina

Els vostres comentaris passaran una moderació prèvia i en breu seran publicats. Gràcies per la vostra participació.

Entrada Destacada

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la...