26 de juny 2024

Vuitè i Últim Capítol de 'Tor': Foc Encès

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 
 
La sèrie documental de Carles Porta arriba al seu desenllaç, finalitzant així amb el vuitè capítol aquesta brillant producció, plena de sorpreses i de girs inesperats de guió, que ens ha acompanyat dilluns rere dilluns. Hem arribat doncs a la fi d'aquesta exposició de sospitosos, hipòtesis, proves, i indicis que ens han de fer valorar qui va assassinar Sansa i perquè. Si d'aquesta síntesi d'informacions recopilades durant vint-i-set anys, condensada en vuit hores de gravacions n'hem de sentenciar un culpable, podria ser que per als més coneixedors de la història hagi mancat algun indici més per treballar. I amb això no pretenc posar en entredit la increïble tasca de Porta i el seu talentós equip. Doncs ben al contrari, i com dèiem a l'entrada on ressenyàvem el primer capítol, l'espera ha pagat molt la pena. Crec que cal felicitar Carles Porta i el seu equip al complet.
Ja sabem com funciona qualsevol producció cinematogràfica o de televisió. Les productores, normalment, no tenen un pressupost il·limitat. Això, doncs, pot suposar que calgui "retallar" els guions, o potser prioritzar els fils que en aquest cas ha calgut estirar i resseguir per arribar a les línies d'investigació que la 'docusèrie' 'Tor' ens ha presentat. El que hem trobat a faltar, potser, us ho comentarem al final d'aquestes línies.
El narrador comença la cinta parlant de la història de Tor, i en aquest cas, d'un dels capítols que a 'Tor, tretze cases i tres morts' ja ens avançava que no volia ficar-s'hi per no perdre's-hi, doncs altra vegada podem fer referència a la frase que millor defineix la història del poble de les tretze cases, que capítol rere capítol, Porta ens ha anat recordant: 'Tor és infinit'.
Com ja us comentàvem a l'entrada titulada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', el poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, fou pas de refugiats d'entre guerres, tema que sempre ha estat força polèmic, sobretot per al petit país dels Pirineus i la seva gent. Existeix extensa documentació i llibres escrits sobre el cas, doncs és un altre dels episodis més convulsos de la història de Tor, que en alemany significa 'pas' o 'porta', i de fet és el que ha estat des de fa més de mil anys.
 



Gregori de Aulestia surt a comentar els tresors que es deia que alguns dels jueus i d'altres que havien passat per la muntanya de Tor, fugint dels horrors de les guerres, podrien haver amagat per després tornar-hi a recuperar-los. Alguns buscadors de tresors armats amb detectors de metalls, es van passejar a la muntanya de Tor i els seus voltants per mirar de trobar el que la història dels jueus assegurava havien amagat per evitar que els hi robessin. Però no va ser només l'or dels jueus que va atraure els curiosos a Tor, també la llegenda del tresor dels Sansa els resultava prou atractiva com per anar fent forats aquí i allà, arreu de la muntanya. Podria ser que algun d'aquests buscadors hagués trobat quelcom relacionat? Hem d'imaginar-nos el silenci obligatori que guardarien si la sort hagués estat de la seva banda.
Fins i tot Mikel Aguilera ens explica la seva macabra experiència relacionada amb la llegenda de l'or dels jueus a la muntanya de Tor, i no dubta ni un moment a l'hora d'acusar Sansa de buscador de tresors dels fugitius.
El narrador ens explica altra vegada la llegenda del tresor de Casa Sansa, que ve relacionada amb l'or dels jueus, com és natural.
Porta ens narra el viatge en helicòpter que va fer amb el seu equip a Tor, l'any 2.019, on s'hi troben Josep Cases, el Terrisses de Sort, traginant muntanya amunt una bateria i unes eines amb un trineu infantil. Aquest personatge històric de Tor i del paisatge antropològic del mateix Pallars Sobirà, podríem dir que va agafar el relleu de Josep Montaner, omplint la muntanya de Tor amb vehicles vells, ferralla de tot tipus, i fins i tot animals en estat d'abandonament, qüestions per les que ha rebut vàries denúncies dels mateixos veïns de la copropietat, i de les administracions competents. De Terrisses ja n'hem escrit en alguna altra entrada al bloc, i n'hem publicat algunes notícies a l'apartat 'Notícies relacionades amb Tor'. Aquest entranyable però també polèmic personatge, va fer costat a Palanca quan es disputava la muntanya amb Castañer i el bàndol de Sansa, juntament amb un altre amic del cacic de Casa Palanca, 'Castanyeta', també popular personatge del Pallars Sobirà.
Durant el nostre viatge a Tor per al bloc, vam tenir l'ocasió de conversar amb Josep Cases, també anomenat el Terrisses, però val a dir que no en vam treure massa cosa en clar, doncs és un peculiar personatge i resulta força inentrevistable, sobretot quan va sota els efectes de l'alcohol, afició que té força arrelada.
 

 
 
Josep Pujol, Coié, és entrevistat altra vegada per Carles Porta, aquesta vegada, però, uns anys després de la trobada a Esterri d'Àneu el 2.017. Coié reconeix una topada amb els germans Aguilera a la muntanya de Tor, on suposadament el contrabandista va llençar una de les armes curtes de Mikel Aguilera al riu, després que aquest l'amenacés i s'endugués un cop a les mans de part de Coié. El gran dels Aguilera, però, ho desmenteix argumentant que ell mai no hagués permès que ningú se li acostés prou com per a desarmar-lo, i que si ho hagués fet, possiblement ja no seria entre nosaltres.
La famosa taca de sang que li veuen a Coié a un bar de Montardit de Baix la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995 torna a sortir a escena. Aquesta vegada Coié diu que deuria ser quan mataven un cabrit amb Terrisses al damunt la masia. Aquí cal fer un incís, doncs si Coié és amic de Terrisses, segur que també ho era de Palanca, i per tant en defensava el seu bàndol i la seva causa per a la muntanya de Tor. Això seria un argument més per desfer-se'n de Sansa. A més cal recordar la primera entrevista que aconsegueix l'equip de Porta amb el perillós contrabandista, quan aquest argumenta que possiblement va atropellar un cabirol amb el cotxe, el va carregar, i després el va pelar per a menjar-se'l. Podria haver estat però qualsevol animal, segons Coié, però tampoc no deu ser fàcil recordar-se'n després de tant de temps, si no és que estigui fugint d'estudi per no haver de reconèixer la possible implicació amb la mort de Sansa. El testimoni de Coié contrasta amb la versió dels testimonis que eren al bar de Montardit de Baix, els que van assegurar que el contrabandista s'excusà amb l'atropellament accidental d'un gos la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995. Si ens fixem amb la cara de sorpresa de Coié quan Porta li recorda aquest fet, el seu llenguatge corporal parla per si mateix. Prou sospitós, de veritat. Coié però hi respon reconeixent que si que havia atropellat algun gos, alguna vegada.
El testimoni de Pilar Tomás de Casa Sisqueta parla a favor d'aquest contrabandista. Assegura que no el veia capaç de matar Sansa. Aquí cal recordar que tots dos eren amics de Palanca, aleshores podria ser ben lògic que s'arribessin a encobrir. Per altra banda, Pilar Tomàs podria haver heretat dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, tot i que aquest tema no el podem exposar encara perquè cal aprofundir-hi més i fins ara només són especulacions sense fonament.
 
 

 
Una vegada s'ha donat per finalitzada l'entrevista a Pilar Tomás, i fora de càmera però quan encara no s'ha tallat la gravació, és la pròpia testimoni que demana al narrador, Carles Porta, quin motiu tenia Coié per matar Sansa. Aquest li respon que potser podria haver estat perquè Mikel Aguilera l'amenaçava constantment amb una pistola per cobrar-li el peatge per passar amb contraban pel camí de Sansa. És ben curiosa la resposta de la Pili, que insinua que potser Coié va dipositar contraban a una propietat de Sansa, Aguilera li va robar, i Coié va donar per fet que fou el vell cacic que se n'apropià de la seva mercaderia. Recordem que aquest fet de dipositar les mercaderies de contraban a les bordes o a d'altres edificis dels cacics de Tor, per part dels contrabandistes si la policia els assetjava o se'ls presentaven problemes tècnics amb els vehicles, era força comú, i també el fet demostrat que els cacics, tant Sansa com Palanca, en cobraven un lloguer per tenir en dipòsit aquests productes irregulars.
El narrador demana sense subterfugis a Coié si va matar Sansa. Aquest li diu que no en tenia motius, però al posar un exemple d'un altre conflicte amb un veí, pregunta si també l'ha de matar. Aquest 'també' pot semblar que l'afegeixi al suposat assassinat del cacic de Tor, però podria referir-se a la manera de parlar d'aquest temut personatge. Sigui com sigui, creiem que si Coié hagués volgut assassinar Josep Montaner, ho hauria fet sense ni parpellejar. Recordem però que quan Porta va entrevistar Coié anys abans i li va preguntar per la mort de Sansa, el contrabandista va fer un gest amb el braç no massa intel·ligible.
Recapitulant, el narrador repassa altra vegada els principals sospitosos i els possibles motius que podrien tenir per acabar amb la vida del vell Montaner. Miguel Aguilera, algun altre hippie de Tor, Josep Mont i Marli Pinto, Palanca i els seus mossos, la família de Sansa, un contrabandista, un sicari, un buscador de tresors... Possibles autors que ens proposa Porta segons les seves investigacions, tots podien haver tingut un o altre motiu per apallissar de mort al cacic de Casa Sansa. Però el fet és aquest; Segons les proves i els indicis de l'escena de la troballa del cos, i tal i com creu Gregori de Aulestia, la mort de Sansa va ser produïda per una pallissa d'avís que va fugir de les mans als autors dels fets.
 


 
Arribant a l'epíleg de la sèrie, ens en podem adonar de la contradicció que van suposar tants i tants anys de litigis, bàsicament amb un sol responsable instigador: Palanca. Jordi Riba ja tenia per costum recórrer totes les sentències judicials que afectaven la finca de la muntanya de Tor, li fossin favorables o no. Sembla com si Palanca fos aficionat als llargs procediments judicials que van marcar la història jurídica de la copropietat més disputada del Pirineu.
Amenaces i desqualificacions incloses, Palanca ataca els odiats advocats mentre amenaça de prendre's la justícia per la seva mà. Li era exactament igual si es trobava a dependències judicials o a la via pública, el cacic sempre s'expressava tal i com pensava, sense embuts i sense miraments per a ningú ni per a res.
El narrador puntualitza fefaentment que els copropietaris de la muntanya de Tor es van barallar per aconseguir uns drets que ja tenien. Increïble però cert. I a dia d'avui la darrera sentència que va posar fi als llargs plets de Tor, és inamovible i no es pot recórrer ni tornar a litigar pel mateix. Diu clarament que els copropietaris de la muntanya són els hereus dels copropietaris originals que van signar l'escriptura el 1.896, i no hi ha res més a dir ni a debatre. La figura de la usucapió fa que tots els plets que s'han executat durant dècades, siguin innecessaris, doncs tots els copropietaris han tingut registrada la seva part de la finca durant trenta anys o més, independentment de si hi tenien casa o vivien a Tor o no.
Altra vegada surt a escena el famós contracte d'arrendament de la muntanya de Tor de Rubén Castañer. Contracte que finalment i per situacions de la trama, anà a parar a les mans de Sol Elbaz, intèrpret contractada per Castañer per tractar amb els seus socis anglesos que pretenien invertir a Tor. La intèrpret, ja anciana, assegura que el contracte és bo i que el podria fer valdre, però que no hi ha invertit mai ni temps ni diners per no estar-hi disposada. Recordem que el darrer lletrat de Sansa, Gómez de Olarte, assegurava que el contracte ja no era vàlid perquè no s'havien satisfet totes les quotes pactades, i de fet, el cacic pretenia anul·lar-lo legalment per a poder tenir via lliure i tirar per una altra banda amb la propietat acabada de guanyar al jutjat de Tremp.
 


 
Segons ens explica Porta, els actuals copropietaris de la muntanya de Tor s'han plantejat arrendar la finca a una empresa andorrana que en faria una explotació turística. També es plantegen cobrar un peatge per creuar la muntanya pels seus camins privats, com ja hem comentat en altres entrades al bloc. Aquestes iniciatives ens semblen força encertades segons el nostre parer, però la qüestió sempre és la mateixa: Podran posar-se d'acord tots els copropietaris per tirar endavant aquestes empreses de manera satisfactòria? El director del parc natural de l'Alt Pirineu ja ens ratifica que seria difícil fer una estació d'esquí a la muntanya de Tor, tal i com ja comentàvem amb aquest mitjà anteriorment.
Potser el projecte del parc natural privat, o reserva natural privada de Sansa i Gregori tindrien més possibilitats de veure la llum, doncs segurament serien més compatibles amb l'actual situació administrativa i cadastral de la copropietat de Tor que no pas unes pistes d'esquí i un complex esportiu d'hivern.
Aquella malaurada entrevista amb Josep Cuní al seu programa 'Els matins', que fa a Jordi Riba, o més aviat podríem anomenar-la com a interrogatori irrespectuós amb tot el seu rotund significat, fa acta d'aparició al darrer capítol d'aquesta sèrie. Gràcies a una col·laboradora del bloc vam publicar el tall al nostre canal a YouTube, i realment paga la pena la seva visualització fins al final. (Palanca als matins de Josep Cuní).
Imatges més íntimes d'alguns veïns de Tor són presentades per Porta en aquest darrer episodi, suposem que amb la conseqüent autorització dels seus protagonistes. Ens consta però que les entrevistes als que hi apareixen, han estat remunerades. Potser d'una altra manera no s'hi haurien avingut a ser entrevistats i aparèixer al documental. Aleshores podríem pensar que parlen influenciats o sota pressió? Ens agradaria saber l'opinió que li mereix a Pilar Tomás aquesta gravació furtiva després de l'entrevista, i si la va autoritzar o no. Potser en fem una entrada comentant el parer dels principals protagonistes sobre aquesta sèrie documental. Seria bo conèixer què en pensen i com ho valoren.
Josep Maria Aixàs, nebot de Josep Montaner, ens transmet el seu pessimisme amb la muntanya de Tor i els seus copropietaris. Possiblement, tal i com ens ha demostrat al llarg de tots els capítols als que ha fet aparició, el seu oncle Miquel Montaner Baró, germà de Sansa, ens ha ofert la solució més assenyada per evitar més mals a Tor: Vendre la finca a una empresa, doncs segons el seu criteri, una finca ha de tenir una sola propietat per evitar tot el que ha passat amb la muntanya de la discòrdia.
 


 
Segons algunes opinions del públic de la sèrie a les xarxes socials, aquesta cloenda ha estat una mena de farciment per engrossir la història, un episodi que no ha acabat d'esclarir l'autoria del crim de Sansa. Si més no, creiem des d'aquí, amb aquest 'Foc encès' hem conegut una mica l'actualitat de Tor i els seus copropietaris, que ara han augmentat i ja no en són els tretze originals, doncs de cada casa n'han aparegut alguns més per culpa de les herències. Això és quelcom que, possiblement, complica encara més el consens general imprescindible per a dur a bon terme una finca d'aquestes característiques. Si abans ja era complicat tenir un acord entre tretze cases i tretze caps de casa, ara deu ser gairebé una missió impossible, amb més de vint hereus registrats com a propietaris de la muntanya. Hem de traslladar-nos altra vegada al seny de Miquel Montaner per sentenciar que desfer-se de la muntanya potser fora el millor per a tothom.
Tornant als sospitosos del crim de Sansa, i tal com us avançàvem al principi d'aquestes línies, cal adonar-se d'una cosa que no s'ha valorat a la sèrie, però si a l'entrevista que el periodista de TV3 Albert Om manté amb Carles Porta després d'aquest vuitè i últim capítol. Podria ser que no se n'hagi parlat dels autèntics criminals de Sansa? És possible que Porta es deixés alguna línia per investigar? A més de possible, és així. Tot i que ja entrarem a valorar l'entrevista a Porta més endavant, cal que ens adonem, com ja hem comentat anteriorment, que una producció com aquesta no té un pressupost il·limitat, així com tampoc un temps indefinit per a produir-la. Per tant existeix la possibilitat, que com ha passat, hi hagi fils que no s'hagin pogut estirar prou, o directament no s'hagin estirat.
Això ens trasllada a la que continua com la nostra hipòtesi més plausible del crim, tot i que encara ens ballin alguns detalls. Bàsicament, des d'aquest mitjà, ens continuem creient la hipòtesi de Gregori de Aulestia. Si, aquella que diu que van ser els inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès arrelat a Andorra, François Santouré, els que enviaren la màfia marsellesa a Tor per posar Sansa al seu lloc, i fer valdre el tracte que tenien. Se suposava que havien de donar un escarment al vell perquè es recordés que tenia un pacte amb una empresa de capital belga força important. I encara que mai no s'hagi pogut demostrar, se suposa que li van fer un pagament a compte per la compra venda de la muntanya de Tor, segons el testimoni d'aquest agent immobiliari del Principat.
És possible però que els autors materials de l'avís a Sansa fossin ja coneguts de Porta, contractats per aquests empresaris belgues. A la 'docusèrie' hem conegut personatges capaços d'apallissar una persona, i fins i tot d'acabar amb la seva vida. Així ho posen de manifest els antecedents d'alguns d'aquests personatges. Per tant, si ja havien matat de manera gratuïta i remunerada, quin problema haurien tingut per acceptar un encàrrec com aquest?
La sèrie documental on se'ns han exposat els sospitosos del crim de Sansa ja s'ha acabat. Com va proposar Carles Porta, ara ens toca als espectadors de fer de jurat popular i decidir, amb tota la informació exposada, qui creiem que va matar Sansa. Doncs em temo que no és tan fàcil, i encara que es presenti com una mena de concurs popular, això no s'acaba pas aquí. Ens reservem una altra entrada per comentar i valorar l'entrevista que li fan a Porta després de la sèrie. Si l'heu vista, ja us podeu imaginar per on va la cosa.
 


 
 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 



Imatges emprades: Bloc MMT/CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
 
 
 
 
Bloc MMT
 

11 de juny 2024

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la història del poble de les tretze cases.

 

 

Ens situem ja a la recta final de la 'docusèrie' amb aquest setè i penúltim capítol, que cada dilluns ens ha sorprès amb l'exposició de la trama i els sospitosos del crim de l'amo de la muntanya de Tor, després de vint-i-set anys d'investigacions del periodista Carles Porta i el seu equip.
Amb 'Els contrabandistes', es toca potser un dels fils més complicats i perillosos del que hem vist fins ara a 'Tor', i els seus foscos protagonistes així ens ho demostren.
No ens ho posen fàcil això de fer de jurat popular, doncs a cada capítol coneixem nous sospitosos amb els seus possibles mòbils i els seus indicis que els podrien delatar com a criminals implicats amb la mort de Sansa. Però és que és molt difícil d'esclarir qui pot assassinar una persona quan aquesta té tants i tants enemics i tantes qüestions complicades obertes.
Aquest capítol ens ofereix un encarament que ja s'anunciava d'alguna manera a l'anterior. Per mirar d'esclarir el testimoni de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat amb un 'noi' que s'auto implicava amb la mort de Sansa, Porta els enfronta amb una vídeo trucada. 'Mikel' Aguilera reconeix que va ser a Mallorca, però de cap manera a la data que pretén la testimoni, que possiblement anava errada amb una altra persona, i el guardaespatlles de Sansa ens ho demostra amb un visat que en ratifica la seva coartada.
Gràcies a la tecnologia i a l'habilitat de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat a Mallorca amb un implicat amb el crim de Sansa, el narrador aconsegueix localitzar una persona que podria haver estat a la casa on va ser la noia l'any 2.015. Aconsegueix també un número de telèfon, i el truca. Aquest personatge, del que no se'n filtra la seva identitat, reconeix haver estat ficat a Tor i el contraban de tabac durant els noranta, fins i tot haver parlat amb la Neus el 2.015, però no reconeix que li hagués fet la confessió d'haver estat implicat amb l'assassinat de Sansa. El periodista insisteix per a parlar amb aquesta persona per videoconferència, però ja no li torna a despenjar el telèfon, i al cap d'uns dies, el bloca. Porta no es dona per vençut, i mira d'esbrinar qui va ser aquest misteriós personatge aconseguint informació policial d'Interpol. El seu historial ens deixa parats: Requeriments amb la justícia a Andorra, a l'Argentina, i a Rússia. Pel que sembla es relacionava amb un delinqüent perillós, que acceptava encàrrecs d'agressions físiques. Als seus antecedents penals hi consten violència de gènere, tinença il·lícita d'armes, robatoris, robatoris de plaques de matrícules de vehicles, això ja amb només quinze anys d'edat.
 

 
 
Un dels contrabandistes que apareix a aquest setè capítol, és 'El Negre', tal i com se'l coneixia entre els companys d'ofici, un dels mítics que va ser el més perseguit per les autoritats, però també el més admirat. 'El Negre' va editar fa anys un llibre on explica les seves memòries, del que també us en parlàvem amb una entrada al bloc: 'Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra'. Aquest personatge ens explica que Tor era un dels passos més habituals per on passava amb la seva colla, però també un dels més complicats per la característica que hi havia dos amos amb els que calia negociar, i amb els que era força complicat fer bons tractes sense que hi hagués mala maror. Aquí cal fer un incís a la narrativa de la sèrie, doncs als contrabandistes professionals no els interessava quedar malament amb els amos de les finques que havien de creuar constantment, i doncs per això s'avenien ràpidament a arribar a un acord econòmic amb aquests, sempre. Per tant, i tenint aquesta dada en compte, hagués estat difícil que Sansa fos mort per una colla de contrabandistes professionals.
'Mikel' Aguilera no té cap mena de prejudici a l'hora de confessar que va ser ell el cobrador del peatge associat amb Sansa, i ens explica amb tota mena de detalls com s'organitzava per a cobrar el pas als contrabandistes que baixaven d'Andorra carregats amb caixes de tabac, amb qui s'havia d'encarar perquè satisfessin la quota fixada per creuar la muntanya de Tor.
Un contrabandista anònim que parla amb la veu distorsionada, comenta que es produïa molta tensió quan es trobaven algú enmig del camí que pretenia cobrar-los el pas a punta de pistola. Segur que tothom s'ho imagina, i més si el que amenaçava amb l'arma era un personatge de la mida de Miquel Aguilera.
Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, afirma que al principi el contraban que passava per Tor era sa, però que després es va començar a complicar la cosa quan van proliferar les bandes organitzades que creuaven les pistes forestals i els pobles a tota velocitat i sense contemplacions de cap mena, envestint amb els totterrenys qualsevol cosa que se'ls posés pel davant, amb el que calgué avisar la Guàrdia Civil perquè posés solució al conflicte.
Cal entendre el contraban per a comprendre també part indissoluble de la història de Tor i de tot el Pirineu, que com ja hem comentat a d'altres entrades, es feia una activitat força comú i gairebé obligatòria per a sobreviure  sobretot a les èpoques d'entre guerres i postguerres, quan l'economia es veia tan deprimida i quan costava de trobar segons quins subministraments com ara medicines, productes químics específics, etc.
Un dels principals personatges de la història de Tor, Jordi Riba Segalàs, Palanca, també es va dedicar al contraban, segons ell obligat pel seu oncle Vicenç Riba, que residia a Andorra i li va vendre les finques de Tor, juntament amb el seu dret a 1/13 part de la societat de copropietaris de la muntanya. Palanca n'explica alguna anècdota a 'L'home de Tor', el segon llibre que parla del poble de les tretze cases i del controvertit cacic, del que hem ressenyat alguna altra ocasió al bloc.
 


 
Una vegada més, i com ja s'ha fet habitual a la 'docusèrie', Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, no vol parlar quan se li demana sobre el contraban. Com sempre, diu que ja ho explicarà en una altra ocasió, però avui, no.
Miguel Aguilera reconeix que va tornar a Casa Sansa nerviós, entre el 21 i el 22 de juliol del 1.995, per arreplegar les seves coses, després que l'amo, Josep Montaner li fes saber que no el volia més per allà, a Casa Sansa. Confessa que, segons la lletra de la nota manuscrita que va deixar a un racó de la casa, es trobava nerviós perquè havia d'entrar a Casa Sansa quan l'amo li havia prohibit. Amb això ens poden sorgir dubtes raonables, tenint en compte que el germà gran dels Aguilera no era pas un tipus tou, doncs més aviat tot al contrari. Una persona que era capaç d'enfrontar-se a contrabandistes a mà armada, que ha estat servint a la Legió Estrangera en nombroses missions, amb baixes confirmades a les seves espatlles, es posa nerviós perquè ha d'entrar a una casa a la que se li ha prohibit l'accés? I encara més, sabent que l'amo no hi és? Doncs perdoneu, però cal discrepar en aquesta excusa que trobem inventada. Continuem creient que Aguilera es va trobar amb el cos de Sansa, o bé en va ser un dels autors del crim, com a mínim, a jutjar per la seva actitud a les declaracions durant l'entrevista amb Carles Porta. A banda d'això, fixem-nos que diu que va escriure la famosa nota 'per cobrir-se el cul', és a dir, perquè no el poguessin relacionar amb la mort de Sansa. Però quin interès tenia en deixar aquesta coartada escrita si se suposa que Sansa encara no era mort? I a més, perquè la va dirigir a la Guàrdia Civil? Tots aquests dubtes tan raonables amb Miquel Aguilera com a sospitós del crim només volen dir una cosa: És molt clar que ens amaga coses importants que no l'interessa dir sobre la possible troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró.
Fins aquí, ens sorgeix una altra hipòtesi sobre la nota d'Aguilera, i és que podria haver estat una altra persona l'encarregada d'escriure-la en el seu nom, una vegada trobat el cos de Sansa, i la deixés on se suposa que fou trobada, per a exculpar-lo del crim. Fins i tot, podria haver estat la mateixa Guàrdia Civil, que hagués simulat la troballa de la nota del jove 'skin'. Això potser explicaria que el deixessin en llibertat tan ràpid, i que mai més no se'l tornés a investigar ni a citar per a que declarés com a investigat ni com a testimoni del cas.
 

Nota que suposadament va escriure Miguel Aguilera i va deixar a Casa Sansa de Tor abans de marxar per sempre


Un altre testimoni anònim ens parla de Coié, un dels personatges més complicats i violents d'aquesta trama, i que Porta va haver de canviar el nom al primer llibre per al de 'Batallé'. Lògicament, Coié va amenaçar Porta perquè ho fes. Realment, però, aquest no és el nom d'aquest violent ex-contrabandista, sinó el nom de la casa on nasqué.
Si fem una mica de memòria, es va dir que Coié havia arribat tacat de sang a un bar de Montardit de Baix, la nit del 24 de juliol del 1.995, on varis testimonis el van poder veure així.
Segons aquest testimoni anònim que entrevista Porta, Sansa es va passar de la ratlla i volia cobrar massa peatge als contrabandistes perquè sinó els delataria. Això de per si, ja és motiu per assassinar una persona, o si més no, de mirar de donar-li un avís en forma de pallissa. Pallissa que podria haver-se torçat i acabar en mort no desitjada, com hem especulat en altres entrades, una hipòtesi que fonamenta la tesi de Gregori de Aulestia sobre els possibles autors del crim del seu amic i mentor.
El contrabandista que parla de manera anònima afirma que amb la desaparició de Sansa tot va ser més fàcil. Com a mínim perquè aleshores només havien de tractar amb un sol interlocutor. I és clar, amb Montaner mort i l'Aguilera fora de la muntanya, la pista forestal que passa per finques de Sansa, quedava sense peatge, i només haurien de pagar a Palanca si és que aquest els volia deixar passar pel camí que travessa finques seves.
La hipòtesi que ens presenta el narrador aquesta vegada és que, una vegada sense el seu guardaespatlles Miguel Aguilera, Sansa podria haver estat sorprès per un contrabandista emprenyat al port de Cabús, tornant d'Os de Civís cap a Tor. Recordem que segons els forenses, la fauna cadavèrica que presentava el cos de Josep Montaner, evidenciava que l'havien matat a un lloc i després l'havien mogut a la cuina de Casa Sansa, a Tor.
Un altre detall sobre Miguel Aguilera i el color del seu cotxe surt a escena, contradient el testimoni de Pilar Tomàs, que assegurava que havia vist el cotxe d'aquest, un Citroën GS de color verd, baixant el poble i aturant-se a casa Sansa, suposadament una nit de la setmana que probablement es va cometre el crim. Aguilera diu que el seu GS era blanc, i no pas verd. Una altra confusió més que potser juga a favor del legionari guardaespatlles de Josep Montaner.
 

 
Sobre l'ex-contrabandista Coié, Porta ens en parla ja a 'Tor, tretze cases i tres morts', i posteriorment a la reedició d'aquest, així com també al recent 'Tor, foc encès'. Es pot dir que les trobades amb aquest personatge i les coses que li expliquen sobre ell, són ben surrealistes, per no dir una altra cosa. Tal i com Porta ens avança a 'Tor, foc encès', podem llegir l'entrevista que li fa amb el seu equip, per a aquesta 'docusèrie'.
L'escena de les mans i la camisa tacades de sang, la justifica amb que va atropellar un cabirol amb el cotxe i el va recollir per a menjar-se'l. Quelcom també força surrealista, però venint d'un personatge com aquest, potser no ho podríem descartar.
Quan se li demana a Coié com va saber la mort de Sansa, primer ens diu que ho havia sabut una vegada arribat a Esterri d'Àneu, al seu poble, que li van dir que a Sansa l'havien matat, però de seguida rectifica i diu que li havien dit que s'havia mort. Afirma que va pensar que hi havia hagut algun accident, o que potser havia mort per causes naturals. En definitiva i segons la seva actitud a l'entrevista, sembla que li va estranyar que trobessin assassinat Sansa a casa seva de Tor. Aquesta és una declaració que destaca amb la que va fer a Porta quan va parlar amb ell a la benzinera de Rialp el 1.997, segons ens explicava l'escriptor a 'Tor, tretze cases i tres morts', quan li va dir: –El Sansa el van matar perquè era un fill de puta que es pensava que era l’amo de tot. Ell s’ho va buscar, i tu n’hauries d’aprendre!
 

Extracte del capítol 34 de 'Tor, tretze cases i tres morts', de Carles Porta

 
Hem de pensar doncs que al Coié li han baixat els fums amb els anys i ara ja s'ha calmat? O potser s'ha moderat a l'hora de parlar amb els periodistes? Sigui com sigui, de moment, no respon a l'obligatòria pregunta que li demana el narrador: Qui va matar Sansa? O més ben dit, respon amb un gest.
Ens hem d'esperar doncs al proper dilluns perquè Porta ja ens avança que l'entrevista amb Coié continuarà, i que potser tindrem alguna sorpresa més. Se'ns farà potser alguna revelació més tan evident que ens acosti als responsables del crim de Sansa? Si analitzem els testimonis que s'han entrevistat fins ara, com a mínim podem afirmar que queda prou clar que molts d'ells ens amaguen coses, o no ens diuen la veritat. Són personatges foscos que encara tenen por o no volen explicar les seves experiències, és comprensiu, fins i tot ho seria que si els assassins de Sansa hagin aparegut a aquesta sèrie, tampoc no ho diguessin. De vegades cal posar-se a la pell de l'assassí i pensar: Encara que hagi prescrit i no se'm pugui jutjar pel crim, sortiria a dir en públic que ho vaig fer jo?
 



 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 



Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana
 
 
 
 
Bloc MMT
 

05 de juny 2024

Sisè Capítol de 'Tor': La Data de la Mort

Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada que dedicarem a la ressenya del capítol número sis de la sèrie documental 'Tor', i us agraïm el vostre seguiment.

 


 
La sèrie documental de Carles Porta cada vegada es fa més enrevessada per als qui no coneixen la història, o per als qui no l'han estudiada prou. Perquè així és; Tor és infinit, un univers on conflueixen mil un personatges, mil i una causalitats, un món de sincronismes molt allunyat de la simple qüestió que sempre es planteja: Qui va matar Sansa? No és tan senzill, benvolguts seguidors, ni de bon tros. La simplicitat pràctica no existeix a la història de Tor ni als fets que encara emmascaren el crim de l'amo de la muntanya més disputada dels Pirineus. Cada personatge, cada lligam amb el següent, cada fet, cada data, cada dada, ho fa tot una complicada equació que al següent nivell es multiplica exponencialment per si mateixa. Cal haver llegit molt i haver estudiat molt més de Tor per a comprendre'l i fer-se'n una idea aproximada. Fins i tot el propi Carles Porta, que hi ha dedicat mitja vida al món de Tor, confessa que se li escapen coses, i que sovint, l'univers vol que conegui noves proves o noves hipòtesis sobre el cas. Possiblement, quan el periodista hagi donat per concloses les seves investigacions, encara continuarem coneixent-ne coses noves.
Al capítol del passat dilluns, es fa palès que aquesta 'docusèrie' encara no ha deixat de sorprendre'ns ni d'aportar nous ingredients força picants, especialment quan ens referim a les noves revelacions per part de testimonis que fins ara eren inèdits, com a tots i cadascun dels que la sèrie ens ofereix fins ara. I és que com heu pogut comprovar els més puristes, els que heu fet els deures de Tor, Porta s'auto corregeix en moltes afirmacions i personatges que ja donàvem per fets i sentenciats a la seva primera obra literària 'Tor, tretze cases i tres morts'. Però és que són més de vint-i-set anys d'investigacions, senyores i senyors, això cal tenir-ho sempre molt en compte.
Més o menys, tothom ja sap com funciona el periodisme d'investigació. S'ha d'estar fet d'una pasta especial per a dedicar-s'hi. Són molts esforços, decepcions, de vegades amenaces personals i fins i tot agressions, moltes hores davant d'una entrevista. Molts quilòmetres de cotxe i del que calgui. I tot això i més, és al que s'ha dedicat en Carles Porta i el seu equip per a poder oferir-nos-en el resultat final en forma de sèrie de TV. Recordem-ho doncs quan ens faci mandra agafar un llibre per repassar-ne alguna informació, en comptes de queixar-nos que és tot molt enrevessat. Fem els deures de Tor si és que realment ens interessa aquesta increïble història. Posem alguna cosa de la nostra part, no esperem que ens ho doni tot mastegat un dels millors narradors, escriptors, i guionistes que hi ha. Fem aquest esforç, la història i la trama bé s'ho valen.
 
 

 
Amb aquest 'La data de la mort', Porta es proposa concretar més a fons la data de l'assassinat de Josep Montaner, que fins ara no ha pogut ser prou específica perquè no sabem qui diu la veritat.
El famós sopar amb la 'família monster' com el van batejar al llibre i al podcast de Porta, es torna a reviure aquesta vegada amb gravacions i escenes inèdites fins ara, corresponents a les cintes que encara no s'havien presentat en públic, enregistrades durant el reportatge del 30' del '97. Quan es parla de Marli Pinto i Josep Mont, inevitablement, cal parlar d'Antonio Gil José, un personatge que va acusar la parella de fracassats de La Seu d'Urgell d'haver assassinat Sansa. El seu testimoni va quedar finalment desestimat, però va semblar prou convincent a priori tant per al sergent Uclés com per al jutge de Tremp, José Luis Pérez Pérez. Tot i així, al judici es va desestimar el testimoni de càrrec d'Antonio Gil, per incongruències i dubtes considerables. Malgrat això i haver desestimat els càrrecs contra ells, la parella de La Seu, s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó.
La hipòtesi del crim de Sansa a mans de Josep Mont i Marli Pinto, pot restar doncs descartada segons s'han conegut les motivacions de Gil i altres detalls que no fan creïble aquest testimoni. Ara, però, i escoltant el testimoni d'una altra persona que fins ara no es coneixia públicament, la Pepita Soler, 'Pepi', que va conviure amb l'Antonio Gil durant anys a l'època que aquest estava involucrat amb el judici per la mort de Sansa i els acusats del crim, en tenim molta més informació al respecte. Podríem afirmar doncs que Gil José no era ni de bon tros el bon jan que ens va pintar Carles Porta al seu primer llibre. Potser no sembli quelcom rellevant, però si que és una informació important per tenir en compte a l'hora de la investigació. Segons el testimoni de la Pepita Soler, Antonio Gil era amagat a prop de casa seva, i mantingut i afartat per la Guàrdia Civil, durant catorze mesos, des que va acusar la parella de La Seu fins al judici. Així doncs, eren certes les acusacions de Josep Mont i la seva parella cap a la Guàrdia Civil i el testimoni de càrrec de Gil? Sembla que queda prou demostrat i contrastat amb el resultat de les investigacions de Porta i el seu equip. Aquí no ens deixen marge de maniobra, i hem de respondre amb un si rotund quan se'ns demana si per part de la Guàrdia Civil hi va haver un muntatge o complot, com assegurava Josep Mont.
 


 
Una segona testimoni fins ara també inèdita, pot reconèixer Miquel Aguilera com a narrador d'uns fets que l'implicaven amb un delicte de sang a Tor, l'any 1.995, potser confessats per l'ambient de disbauxa, alcohol, i drogues al que es trobaven immersos, durant una festa a l'illa de Mallorca.
Carles Porta troba finalment a Miquel Aguilera, o Mikel, com ell mateix ho escriu. El que una vegada fou el guardaespatlles de l'amo de tota la muntanya de Tor, viu al Nepal (País sense acord d'extradició amb Espanya), i el periodista el va localitzar a través d'un perfil de la xarxa social 'Facebook' sense fotografies personals, però si amb fotos de gossos perillosos que reconeix la testimoni, i també amb fotos de simbologia neonazi i neofranquista.
Com ja recordareu, el gran dels germans Aguilera va amenaçar Porta quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts', doncs hi feia constar el seu nom real i a 'l'skin' no li va agradar pas. L'escriptor el va haver de fer canviar sota amenaces a la seva integritat física. A la versió definitiva, però, el periodista ja hi fa constar els noms reals de tots els personatges, fins i tot del també perillós 'Coié' (Batallé a l'obra anterior).
Mikel, només començar l'entrevista ja explica els motius del perquè van fer cap a Tor, des del barri de 'La Verneda' de Barcelona, amb el seu germà petit. Àlex Aguilera, segons sembla, estava ficat amb venda d'estupefaents, i una banda rival el va amenaçar. Cosa que ell mateix no confessa quan al primer capítol se li demana, de la mateixa manera que tampoc diu exactament per quin motiu va voler pujar amb el seu germà Miquel a Tor.
Un testimoni el d'aquest Miquel Aguilera que val el seu pes en or, i que de ben segur encara ens durà més sorpreses amb els dos capítols de la sèrie que manquen encara per veure.
Podem conèixer una nova dada important a la declaració d'Aguilera, i és quan ens explica com i perquè va començar a treballar per l'amo Sansa, i els tractes que van fer. Quelcom que tampoc no era prou clar fins ara en aquesta trama.
'L'skin' es defensa de les acusacions a les declaracions judicials dels altres 'hippies' desqualificant sobretot Gregori, i justificant-se amb que havia tingut moltes baralles amb el seu germà Àlex. Recordem que el guardaespatlles de Sansa va ser sospitós dels investigadors en un principi, però una vegada detingut i interrogat, fou posat en llibertat ràpidament, i mai més no se'l va tornar ni a interrogar, ni encara menys, a investigar per la mort de Josep Montaner. Els 'hippies' ho tenien ben clar, sobretot el seu propi germà, i sembla que continuen pensant el mateix a hores d'ara.
 
 

 
Aguilera no reconeix ni menciona en cap moment les constants discussions ni les amenaces que es creuaven amb el seu benefactor, com tampoc no reconeix els vehicles robats que duia a Tor per entregar a l'arrendador del seu habitatge, i satisfer així la quota del lloguer de la part de casa Sansa que aquest ocupava. Encara comenta menys el tema del contraban i del cobrament de peatge a finques de Sansa, fins ara. Segons ell, no entén com els altres 'hippies' no el podien ni veure. Tot molt curiós, com a mínim. I és clar, amb tots aquests antecedents tampoc no pot reconèixer tal i com va passar, la discussió amb la que Sansa el fa fora de la muntanya de Tor i de les seves finques. Segons afirma, alguns li van menjar el cap a l'amo Sansa.
Per acabar ja amb aquest sisè capítol, la testimoni de Porta que li explica la trobada possiblement amb Miquel Aguilera, ha de reconèixer unes fotografies de gent de Tor que rondaven per allà dalt als anys '90. Sense dubtar-ho massa, tria les del 'sicari de Mallorca', tot i que aquest diu no saber-ne res d'unes noies que feien autoestop i que no va recollir ningú per fer una festa a casa seva.
El narrador ens avança que al proper capítol esclarirà les dissonàncies entre Miquel Aguilera i la testimoni que l'ubica a l'illa de Mallorca uns anys enrere, a on els explica a ella i a la companya de viatge, la seva implicació al crim de l'amo de la muntanya de Tor. La cosa es posa cada vegada més interessant, seguidors del bloc. Podrem presenciar finalment, una declaració d'auto culpabilitat del crim de Josep Montaner Baró? No diguem blat fins que no sigui al sac i ben lligat, perquè encara manquen tres capítols amb els que, segons Porta, ens hem de preparar per a una muntanya russa de sorpreses, com si durant tots els capítols no n'haguéssim tingut prou de sorpreses inesperades!
Segons ens fa veure el narrador, la investigació d'aquesta trama és com el foc de Tor: comença petit però si no s'apaga de seguida, no para de créixer.




 
 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 


 
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
 
 
 
 
Bloc MMT
 

03 de juny 2024

Demanar Respecte no ha Servit de Res. Els Veïns de Tor es Veuen Obligats a Tancar els Accessos a la Seva Finca

Salutacions cordials i benvinguts sigueu al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri.

Com ja sabeu, el passat hivern els veïns de Tor van decidir tancar els accessos a la seva muntanya, per mirar d'evitar les destrosses provocades pels nombrosos vehicles que hi passen indiscriminadament i sense cap mena de control, fent malbé uns camins que després cal reparar amb diners privats. Des del bloc, n'escrivíem una entrada al respecte: Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern.
 
 
Vídeo de la notícia al 'TN' de TV3 amb la que van cobrir la informació del tancament de la muntanya de Tor, el novembre del 2.023.
 
 
Això però, fou abans de la recent estrena de la 'docusèrie' de Carles Porta, però és que l'interès per la muntanya de la discòrdia mai no ha desaparegut; sempre hi ha hagut aquesta fal·lera o curiositat que ha seduït els viatgers per anar al poble de les tretze cases. Ja sigui atrets per la història que va arribar a la literatura, o perquè ja es coneixia abans, Tor sempre ha estat un centre de pelegrinatge.
En una altra entrada recent, titulada 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta', ja deixàvem ben palès que el morbo per a Tor s'havia tornat a despertar, i aquesta vegada amb una fam irrefrenable, amb un desig malaltís que amenaçava de menjar-se el poble, la muntanya, els veïns, i el respecte per a tots plegats en un nucli tan petit i remot com és aquest. I és que no ens vam errar pas quan afirmàvem que hi havia gent per a això i per a més.
Una vertadera llàstima que les paraules i la bona voluntat de Josep Maria Aixàs Montaner no arribessin massa lluny. El nebot de Sansa feu aparició a un vídeo que ja s'ha fet viral a les xarxes socials, amb el que demanava respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, com ens vam fer ressò a l'entrada 'Josep Maria Aixàs, de Casa Sansa, Demana Respecte Per a la Muntanya de Tor'.
 
 
Josep Ma. Aixàs, de Casa Sansa de Tor, demanant respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, en una aparició posterior a l'estrena de la docusèrie 'Tor'.
 
 
Fins i tot una de les veïnes més conegudes de la història de la muntanya, Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, va ser entrevistada per al programa 'Tot es mou' de TV3, a on feia unes peticions força raonables i ja desesperades per mirar de frenar l'onada incontrolada de visitants, però sobretot també per mirar d'apaivagar la manca de respecte de molts d'aquests 'turistes del morbo' quan se li dirigeixen demanant-li qüestions totalment fora de lloc i desencertades, com ara quan se li va preguntar com podia viure a un poble a on havien matat un veí i encara no n'havien descobert els autors del crim. Això no és tot però, i segons s'ha vist a les xarxes socials i alguns mitjans han publicat, fins i tot s'ha arribat a organitzar un comiat de soltera a Tor, quelcom força menyspreable i d'una manca de respecte i de gust, totals, tenint en compte que Tor no és cap parc temàtic ni cap circ, i que els lamentables fets tan dramàtics que s'hi han viscut, es mereixen el màxim respecte de tothom, sense excepcions.

 
 Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, a l'entrevista que manté amb Helena García del programa 'Tot es mou' de TV3.
 
 
Al poble de Tor i la seva finca, els veïns han arribat a tal extrem amb la massificació turística d'allò fosc, que han hagut de reunir-se urgentment per a decidir una solució ràpida que els garanteixi poder continuar amb les seves vides i els seus negocis, però sobretot amb la seva manera de fer i de viure les seves vides amb la privacitat i la intimitat que tothom es mereix, i tothom ha de tenir assegurades activa i per passiva.
Hi podem pujar de peus que no trobarem ningú a qui li agradi que se li fiquin a casa, li tafanegin i li remenin el jardí, hi facin festes, formulin preguntes irrespectuoses, i vagin mirant a veure si troben a on han mort els darrers propietaris. Doncs finalment, els tretze i els seus corresponents, han decidit que han de tancar la propietat per evitar haver de continuar vivint amb aquest malson. És una llàstima però, no els han deixat pas una altra alternativa. Els accessos a la muntanya tancats, vigilància privada custodiant-los, i només podran passar-hi els copropietaris i els autoritzats, segons han anunciat alguns mitjans de comunicació a la xarxa, com ara 'Diari de Barcelona'.
 

Pitjeu la imatge per a llegir la notícia

 
Finalment, el que s'ha aconseguit, amb el no saber ser-hi de les persones, ha estat que ningú no hi pugui anar a visitar Tor de manera indefinida. Però és com passa sempre i ja en tenim una frase prou típica per aquestes ocasions: 'paguen justos per pecadors'. Una llàstima però que s'hagi hagut d'abusar de la confiança dels veïns de Tor d'aquesta manera. Els comportaments incívics i irrespectuosos d'alguns han acabat perjudicant la majoria, però és que té tota la raó la Pilar Tomàs quan diu que no cal anar tothom alhora a visitar-los, que Tor sempre hi serà, que no marxaran les cases. La gent però fa cas omís i el desig irrefrenable del morbo barrejat amb la irremeiable curiositat humana, els fa envair per gentades aquell petit llogaret del Pirineu, on el seu silenci natural i la seva merescuda pau han estat violats sistemàticament, sense pietat ni cap mena de miraments, pels 'tanatoturistes' sense escrúpols.
Desitgem doncs que els veïns i els copropietaris de Tor aconsegueixin restablir la seva harmonia i la pau que els ha estat segrestada, encara que es vegin en l'obligació d'haver de barrar el pas a tothom.
 


 
Bloc MMT
 

Entrada Destacada

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor. Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el proje...