01 de novembre 2026

L'Acusació d'un Anònim: Fou la Seva Pròpia Família qui Assassinà Sansa?

Salutacions, visitants. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Com ja recordareu, en ocasió dels darrers aniversaris de la mort de Josep Montaner, us vam comentar la filtració d'una hipòtesi acusatòria sobre aquest crim sense resoldre. Tal i com dèiem aleshores, la clau d'aquesta teoria es diria Escós. Escós és un poblet pertanyent al municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba a una cinquantena de quilòmetres de Tor per carretera. Una mica més d'una hora en cotxe.
La hipòtesi que vam rebre al bloc presumeix que, Josep Montaner va ser assassinat a mans de familiars seus a l'habitatge que aquests posseïen a la pedania. Se suposa que Sansa es dirigí a la casa familiar d'Escós per algun tema inconcret, començant una forta discussió amb alguns dels membres de la casa allí presents.
Tenint en compte com es transformà Sansa quan el jutge de Tremp li va reconèixer el dret a la propietat de la muntanya de Tor, no seria pas d'estranyar que una simple discussió amb germans i potser també amb nebots, arribés a les mans de manera inevitable.
Segons ens explica en Gregori Aulestia de primera mà, quan Montaner va saber que se l'havia declarat amo únic i sense condicions, de tota la propietat de la muntanya de Tor, l'ego se li disparà fins a nivells insospitats i mai vistos pels seus seguidors.
Una discussió que desembocà en baralla, i una baralla que teòricament, acabà en mort accidental, o sigui, podria haver estat fàcilment un homicidi involuntari. Aleshores el cos sense vida de Josep Montaner fou traslladat per carretera fins a Tor, i una vegada allà, dipositat a l'escena de la troballa del seu cadàver que tots ja coneixem. Possiblement per amagar indicis. I de fet, als investigadors d'aleshores, no els n'hi van mancar pas de sospitosos en potència. Cosa que si el cos sense vida i amb indicis prou clars de violència, fos trobat en un altre context, a qualsevol altra zona, potser podria haver despertat un ventall més ampli de sospites per part de la Guàrdia Civil.
 
 
 
De seguida, el sergent Uclés, l'investigador de torn de la policia judicial de La Seu d'Urgell, del cos de la Guàrdia Civil, assignat al cas del crim de Sansa, ja tenia a sobre de la taula una pila d'expedients de sospitosos per investigar, sense comptar la feinada d'haver d'interrogar tots els "hippies" que aquell estiu eren per allà dalt, a les bordes de Pleià. De ben segur que la hipòtesi del mòbil de la família de Montaner ni tan sols se li va arribar a passar mai pel cap. Estava massa enfeinat investigant delinqüents en potència i enemics ancestrals del finat. I de fet, si ho pensem detingudament, això de moure el cos de Sansa a casa seva, a Tor, fou una jugada mestra per contaminar la investigació posterior.
Sigui com sigui, si us hi fixeu bé, mai ningú no ha gosat acusar directament els familiars de Sansa. Ni tan sols demanar-los si podien haver estat ells els assassins de l'amo de la muntanya. I a la sèrie de Porta no cal pas ser massa despert per veure que n'hi ha alguns personatges del cercle de Tor, que es passen l'entrevista fugint d'estudi. Es fa evident que, dintre de les seves possibilitats, dissimulen i amaguen el que saben en realitat del que passà aquells dies de juliol del 1.995. Doncs des del bloc continuem creient que els veïns de Tor que van presenciar l'aixecament del cadàver de Sansa, mantenen un pacte de silenci des d'aleshores, sense cap mena de dubte.
Tornant a la hipòtesi, o més ben dit a l'acusació d'aquest anònim cap a la família de Josep Montaner com a responsables de la mort d'aquest, podem afirmar el següent:
Després d'haver investigat una mica, hem sabut que els Sansa no tenen cap habitatge registrat al seu nom al poble d'Escós, com a mínim no hi consta ara ni aleshores. Sí que és cert que al poble d'Araós hi mantenen algunes cases, però la nostra font fou ben clara; Escós.
No tenim més remei que descartar aquesta hipòtesi en si, però no en descartem la de la implicació de la família de Montaner com a possibles autors o inductors d'aquest crim, perfectament de naturalesa accidental, on podria ser que es deixessin envair per la ira del moment en una baralla que es va poder descontrolar.
Ara com ara, si ens demaneu la hipòtesi oficial del bloc sobre l'autoria de l'assassinat de Sansa, ja no ho tenim pas tan clar. La hipòtesi d'en Gregori ja no ens sembla la més encertada. Potser perquè ell també podria estar encobrint els autèntics assassins, doncs no podem pas afirmar que el secretari de Sansa hagi estat tan neutral com ens semblava en primera instància. Sense acusar-lo de res, però, i amb tot el respecte que ens mereix, no podem continuar creient del cert que uns sicaris marsellesos contractats pels inversors belgues que l'agent immobiliari d'Andorra, François Santouré va ficar als negocis de Sansa, eliminessin Montaner com a resultat d'un avís fallit.
Lluny de convertir l'interrogant més gran dels misteris que envolten la muntanya de Tor en un xou mediàtic com ha fet Porta, creiem que encara existeixen proves i testimonis que un dia acabaran sortint a la llum. La veritat s'acaba sabent, però això de vegades demana temps.
 
 

 
 
Entrades relacionades:
 



Bloc MMT
 

27 d’octubre 2026

Publiquem la Segona Part del Relat de Ficció 'Un Petit País al Bell Mig del Paradís'

Salutacions, seguidors. Benvinguts a una nova edició a la MMT. Aquesta vegada us portem la continuació d'un nou relat de ficció inspirat amb l'univers de Tor; la seva història, i els seus mítics personatges.

Els que fa més temps que ens seguiu, recordareu que vam deixar inacabat uns dels relats de ficció que més visites ha obtingut i que per tant, més s'ha llegit. Es tracta de la segona part de 'Un Petit País al Bell Mig del Paradís'.
 
El podeu llegir seguint aquest enllaç: 'Un Petit País al Bell Mig del Paradís (2a part)'.
Desitgem que us agradi, i mentrestant, ens posem a escriure per a continuar la història del Principat de Tor i el seu petit hereu.
 
Volem dedicar tots aquests relats que hem desenvolupat i escrit fins ara i tots els que escriurem en un futur, al millor amic del bloc, en Gregori Aulestia, qui ens ha inspirat per tot el que ens ha explicat i compartit de les seves grans vivències a la muntanya de Tor i el seu entorn, durant l'època daurada que visqué amb el seu amic i mentor, en Josep Montaner Baró, Sansa. 
 
 
 

 
 
 
Publicacions relacionades:
 

09 d’octubre 2026

Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà (2a Part)

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

El vuit d'agost de l'any 2.023, escrivíem una entrada al bloc dedicada a una fotografia de l'arxiu personal de la Núria Comes, l'autora del llibre l'Home de Tor. Es tractava d'una instantània capturada en ocasió del casament del germà de Jordi Riba, Palanca. Aquesta foto fou cedida legalment pel mateix Palanca a l'autora per tal de documentar la seva obra. Fet pel qual Jordi Riba Segalàs autoritzà per escrit la mateixa, per a emprar el material cedit per aquest, i la declarava directament hereva del seu arxiu gràfic i biogràfic, concedint-li els drets totals i únics per a l'explotació i ús d'aquests.
Com ja sabeu, Comes, ens autoritzà a la MMT per a publicar aquesta fotografia al bloc, fent els comentaris que en vam fer aleshores.
 
 
La fotografia protagonista de l'entrada d'avui.

 
El cas és que un seguidor del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases, ens demana la relació d'aquesta fotografia amb el bloc i la sèrie documental de Carles Porta 'Tor'. Li vam prometre que n'escriuríem una entrada per a explicar el tema, i aquí la teniu. El dubte rau en que aquest seguidor del bloc, a qui n'agraïm la seva fidelitat i interès, va veure recentment la mateixa fotografia a la 'docusèrie' de Porta, concretament al metratge del tercer capítol titulat 'Palanca', i va pensar que potser havíem estat nosaltres qui l'havíem facilitada. Doncs no, no vam facilitar en aquest cas la instantània en qüestió, tot i que si que vam facilitar altre material que se'ns va demanar des del departament de documentació de la sèrie, fet que ja vam comentar en una altra entrada.
Curiosament, quan vam visualitzar aquest capítol durant la mateixa estrena a la plataforma 3Cat, el maig del 2.2024, ens va sorprendre veure la fotografia, pel que vam demanar a la producció de 'Tor' per curiositat, qui els hi havia facilitat. La resposta fou que Pablo Moreno, hereu de Palanca, els hi va cedir la mateixa, cosa que encara ens va sorprendre més, doncs teníem entès que d'aquesta només n'existia un original, i era en poder de Núria Comes, qui ens va assegurar que no n'havia autoritzat el seu ús a la sèrie de Porta. De fet, aquesta fotografia de Palanca, no apareix ni al llibre de Comes.
A continuació, podeu veure el fragment del tercer capítol de 'Tor' on es mostra la foto comentada. (Minut 38:32).
 
 
 
Amic seguidor de la MMT, desitgem haver esclarit prou el tema que ens demanaves, i agraïm alhora la teva curiositat que ha propiciat aquesta entrada a la MMT. Altra vegada, salutacions cordials i gràcies per la teva aportació.
 
 
 
Entrades relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Núria Comes, L'Home de Tor, 3Cat, sèrie documental 'Tor'
 
 
 
Bloc MMT
 

01 d’octubre 2026

Tor Tindrà una Nova Sèrie de Ficció, Suspens, Misteri, i Drama Humà

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la MMT, seguidors del bloc. Salutacions cordials del seu editor.

Tot just acabem de saber que després de l'exitosa 'docusèrie' de Carles Porta titulada 'Tor', el periodista col·labora en una segona producció amb el poble de les tretze cases com a protagonista de base. Aquesta vegada però es pretén produir quelcom més ambiciós que anirà dirigit al públic de la plataforma internacional d'streaming HBO Max. Si la tràgica però realista història literària de la muntanya de Tor i els seus personatges, va creuar fronteres i oceans, aquesta vegada s'enfila molt més amunt. La 'docusèrie' de Porta tenia previst vendre's a 3Cat i alguna plataforma espanyola traduïda al castellà, on fou tot un èxit d'audiència i de la crítica periodística en general. Ara, però, es projecta que la història de la muntanya maleïda arribi al públic internacional amb la televisió a la carta, de la mà d'un segell audiovisual que ha produït les sèries més aclamades dels darrers anys.

 
 

 
 
Sembla que els seus directors volen tombar pel camí de la ficció per a presentar la investigació real de Porta d'una manera diferent. Rodar unes cintes inspirades en l'ambient que es vivia a la muntanya maleïda durant el seu esplendor de l'època de Sansa, els 'hippies', els contrabandistes, i els enfrontaments que van perdurar durant dècades i que encara avui dia continuen sense aturador. Història barrejada amb llegendes. Personatges mítics, inoblidables de l'univers de Tor que hauran de conviure amb nous protagonistes sorgits de la imaginació dels guionistes oficials d'aquesta producció; Fran Araujo i Eduard Solà, guardonats amb premis cinematogràfics de primer ordre.
Podem presumir que aquest projecte promet. Abans i tot de saber-ne més detalls, doncs el pressupost que s'invertirà per a la seva producció, de ben segur serà més alt que l'invertit al 'Tor' de Carles Porta.
Com sempre, en farem un seguiment de prop per a dur-vos les novetats al bloc. Estigueu-ne al cas, perquè sembla que els afeccionats a la història del poble de les tretze cases en podem tenir unes bones expectatives al respecte.
Ara com ara, si us ve de gust submergir-vos a les llegendes de la muntanya maleïda en forma de contes curts, ho podeu fer amb els nostres 'Relats de ficció a Tor'.
 
 

 
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Font documental: Diari Ara
 
 
 
Bloc MMT
 
 

29 d’agost 2026

Tornen els Desacords a la Muntanya de Tor pel Tancament de la Pista Forestal

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases, la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb el tancament de la pista forestal que comunica Tor i la Vall Ferrera amb el Principat d'Andorra, han començat altra vegada les disputes entre els hereus d'algunes de les tretze cases històriques de Tor.
Pel que sembla, alguns copropietaris de la muntanya estan d'acord en tancar l'accés a la mateixa per la banda andorrana, decisió oposada a la d'altres copropietaris com ara els hereus de Casa Palanca i Casa 'Sisqueta'.
De fet, ja hi va haver un incident relacionat amb aquest fet que va enfrontar jurídicament un dels hereus de Casa Sansa amb l'hereu de Casa Palanca, però que no vam comentar al bloc per evitar polèmiques, i per no alimentar les opinions no contrastades.
 
 
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.

 
Diari de la Neu s'ha fet ressò, a través d'una pàgina publicada al seu lloc web i al seu compte a la xarxa social Instagram, dels testimonis de Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, i de la Pilar Tomàs, coneguda també com la 'Pili de Casa Sisqueta', pubilla de Casa 'Sisqueta' o 'Sisquet' de Tor.
A continuació fem la recopilació de totes aquestes publicacions relacionades que us comentem amb l'entrada d'avui, però abans volem dirigir unes línies als implicats.
Des d'aquest mitjà Desitgem que tots els hereus i tots els copropietaris de la muntanya de Tor arribin a un consens i solucionin els seus desacords d'una manera pacífica i endreçada, pel bé i l'harmonia de la societat i les persones que la componen.
 
 

 

 

 
 
Notícies relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de la Neu, Segre, Pallars Digital, RTVA, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies, La Veu Lliure.
 
 
 
Bloc MMT
 
 

17 d’agost 2026

14/03/1981 - Diario de Lérida: A Jordi Riba se le Reconoce la Copropiedad de las Tierras de Tor

Salutacions i benvinguts a una nova enrada a la MMT.

Aquesta ocasió us compartim una notícia publicada el 14/03/1981, amb la que ens donaven a conèixer la segona sentència del plet interposat per Rubén Castañer contra Jordi Riba Segalàs, Palanca. El plet original, fou motivat bàsicament per treure-se'l de sobre i poder engegar el projecte d'urbanització de la muntanya de Tor sense més interferències ni interrupcions al respecte.
Pel que sembla, l'agent immobiliari d'Andorra no va tenir sort, i la sentència donà la raó a Palanca, en segon terme això si, a qui se li reconegué la propietat de la seva tretzena part de la finca privada de la muntanya de Tor.
Va haver de ser amb el recurs interposat pel lletrat de Palanca que, l'Audiència de Barcelona donà la raó al cacic, però en principi, ja veieu que el jutge de Tremp, el mateix que anys més tard entregaria la muntanya a Josep Montaner, prengué els drets a Jordi Riba sobre la copropietat de Tor.
Per això sempre s'havia cregut que el jutge de Tremp, José Antonio González González, actuava en benefici de Castañer i de Montaner, perquè suposadament, el pare d'aquest, mantenia relació d'amistat amb el lletrat de Rubén Castañer, l'advocat Hortal.
 
 

 
 
Font documental: Diario de Lérida
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT
 
 

09 d’agost 2026

El Judici pels Morts del 1.980: Embargaments a Rubén Castañer?

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, us saluda el seu redactor.

Recuperem una notícia publicada el dia tres de desembre de l'any mil nou-cents vuitanta-u, al 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida) on es parla del judici per les morts a Tor del juliol del mil nou-cent vuitanta. Com recordareu, Jordi Riba, Palanca, i Rubén Castañer, tingueren una malastruga topada acompanyats dels seus corresponents pinxos al poble de Tor, que resultà amb dos ferits mortals per impactes de bala.
Els culpables provats dels assassinats foren condemnats a penes de presó, i els seu patró, Rubén Castañer, fou declarat responsable civil subsidiari, i per tant se li reclamaven unes quantitats econòmiques en qualitat d'indemnitzacions per a les famílies dels finats.
Els guardaespatlles de Castañer van complir les penes de presó a les que se'ls va condemnar, però l'agent immobiliari d'Andorra mai no va fer efectives les indemnitzacions econòmiques imposades pel jutge.
 
 

 
El més curiós i sorprenent d'aquesta crònica, si ens hi fixem, potser sigui el fet que segons el periodista, a Castañer se li van embargar les seves participacions a les empreses PROINTORSA i PROTUTORSA, així com els drets que li poguessin correspondre sobre la propietat de la muntanya de Tor. Si fem memòria, Castañer va signar un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor a Francesc Sarroca, Cerdà, amb el compromís, segons el mateix contracte, de comprar una extensió de terreny de no menys de dues-centes hectàrees a la nova societat de propietaris de la finca.
Hem de suposar que els embargaments en qüestió no es van arribar a fer efectius, doncs el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor va continuar vigent fins anys més tard, encara que el darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, el considerés vençut perquè no es van satisfer mai les quotes corresponents, segons obligacions del contracte, per part de l'API aragonès establert al Principat d'Andorra.
 
 

 






Font documental: 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida)
 
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Bloc MMT
 
 

30 de juliol 2026

31 Anys del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada a la MMT, l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les 13 cases i la seva controvertida muntanya.

Com cada any, dediquem una entrada commemorant aquesta data tan assenyalada per a la història moderna de Tor.
 
 


Doncs ja han passat trenta-un anys des que fou trobat el cadàver de Josep Montaner, Sansa, a casa seva, al poble de Tor.
Com ja sabeu, els indicis apuntaven en principi a una sèrie de personatges dels que finalment se'n va descartar la seva possible autoria o participació en l'assassinat del cacic de l'afamada Casa Sansa de Tor.
Els més avesats a la història i a l'actualitat de la muntanya maleïda, també recordareu que el periodista Carles Porta sempre havia mantingut que sabia qui era l'assassí de Sansa. Ens tingué força anys amb la incògnita, i quan finalment semblava que havia de confessar-ho mitjançant l'aclamada sèrie documental 'Tor', ens diu que hem de ser nosaltres, el públic, qui decideixi segons l'exposició que ens fa, qui és per a nosaltres l'assassí de Sansa. Porta va optar per desmarcar-se'n del tema d'una manera prou fàcil, o potser és que mai no ha sabut del cert qui va assassinar Sansa i ha mantingut la incògnita viva per interès personal? Hem de tenir en compte que el periodista es mou per diners, i no treballa pas de manera desinteressada, i podem afirmar que el tema del crim de Sansa li ha generat molts beneficis i rèdit professional que havia perdut i més amb la direcció del film 'Segon orígen'. Bé, no ens n'hem d'oblidar pas de la sèrie de TV, ràdio, i pòdcast, 'Crims'.
Total, que amb aquella sèrie de Porta havíem de jutjar els personatges que hi apareixien i decidir com a jurat popular, i segons ens convidava Porta, qui havia acabat amb la vida del cacic enemic i cosí de Palanca.
Recordem que Gregori Aulestia, ens recorda a la sèrie que els criminals que encara s'amaguen a l'ombra, no hi apareixen pas a la sèrie de Porta. I és que en Gregori té uns altres culpables: la màfia marsellesa que va eliminar Montaner per error. Fins fa poc, aquesta també era la nostra tesi més plausible, tot i que vam canviar de parer quan ens van fer arribar una filtració directament des de la comarca del Pallars Sobirà, algú que coneixia prou bé els Sansa.
Si us hi fixeu, a la sèrie de Porta, tothom llença pilotes fora, i no tenen un sospitós clar, a més a més d'algunes contradiccions que podem trobar-hi. Quan se suposa que la gent de Tor hauria de saber perfectament el que va passar, i de fet, creiem que ho saben, però mantenen un pacte de silenci que ja dura tres dècades.
 
 


El mes de març del passat 2.025, quan La Maledicció de la Muntanya de Tor va fer tres anys, us vam prometre dur al bloc una crònica basada precisament en la filtració que vam rebre sobre la mort de Sansa. Aquesta informació, si fos verídica, i és certament amb la que creiem actualment, desvetllaria que els assassins de Josep Montaner Baró, son més coneguts del que ens pensem. Sembla que tot plegat és força més simple. Quan les explicacions es compliquen i s'hi barregen les màfies, els enemics ancestrals, els interessos econòmics, generalment cal simplificar les coses i fixar-se en el més quotidià. Ara com ara però, farem com en Porta i us deixarem amb la incògnita sobre aquesta filtració. No per interès econòmic ni de cap altre tipus, simplement perquè darrera aquesta tesi hi ha un treball de camp que cal fer, i si aquest en resulta ser productiu, aleshores en farem l'entrada corresponent al bloc, com cal.
No ens refiem mai dels periodistes que es mouen per interès econòmic o popularitat mediàtica; aquests només volen enriquir-se i realment no els interessa la història. Doncs els diners ho corrompen tot, i de vegades les coses s'acaben descobrint de la manera més simple i involuntària.
Tenim previst no deixar passar aquest estiu per portar-vos una crònica al bloc que ho podria canviar tot. Estigueu al cas perquè podria ser que estirem un fil que Porta ni s'ha arribat mai a plantejar d'estirar.
 
Salutacions i fins aviat.
 
 

 
Publicacions relacionades:

05 de juliol 2026

Anunci Públic de Jordi Riba, Palanca, al 'Diario de Lérida' el 1.978

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a l'únic bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada, ens plau compartir amb els seguidors del bloc un anunci que Palanca contractà a un mitjà de comunicació de la província de Lleida, que us expliquem tot seguit.
 
Signant com a 'Presidente', Jordi Riba Segalàs, Palanca, convocà a la junta general anual als copropietaris de la muntanya de Tor que segons ell tenien dret a la mateixa, a través d'un anunci públic que aparegué els dies vint i vint-i-u de desembre de l'any 1.978, al 'Diario de Lérida'.
L'anunci, redactat el divuit de desembre del mateix 1.978, fou part del polèmic enfrontament entre els partidaris del propi Palanca i els dels altres dos cacics aliats amb Rubén Castañer per a tirar endavant el seu projecte de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor; Josep Montaner, Sansa, i Francesc Sarroca, Cerdà.
Com que quan Sansa i Cerdà es van posar d'acord amb Castañer per engegar el projecte d'aquest agent immobiliari, Palanca i els seus partidaris, com ara Sisquet, no ho acceptaren de cap de les maneres, van erigir una societat de copropietaris paral·lela de la de Cerdà, que havia estat el darrer president de la mateixa, no reconegut pel grup de Jordi Riba. Els partidaris de Palanca el van nomenar president de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, reunint-se una vegada l'any, tal i com dictaven els estatuts de copropietat de la finca, redactats el 1.896. Aquests copropietaris que es creien amb drets sobre la muntanya, prenien decisions de mutu acord en relació a l'administració de la finca, i n'ignoraven l'altra societat, que segons ells, era il·legal per no haver-los tingut en compte ni haver-los demanat ni veu ni vot a l'hora de tractar amb Castañer i el seu projecte del complex d'hivern de la muntanya de Tor.
 
Aquesta entrada formarà part de la secció 'Hemeroteca de Tor', per haver-se publicat a la data anterior a la mort de Sansa. Per tant, sempre que en vulgueu fer la consulta, la podreu trobar ràpidament al menú corresponent de la columna de la dreta, endreçada sempre per ordre cronològic.
 
 

 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de Lleida (Diario de Lérida)
 
 
 
Bloc MMT
 
 

Entrada Destacada

L'Acusació d'un Anònim: Fou la Seva Pròpia Família qui Assassinà Sansa?

Salutacions, visitants. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor . Com ja recordareu, en ocasió dels da...