04 de setembre 2023

Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.
 
 


En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.
Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.
Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.
Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:
 
–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?
Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.
 
–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?
Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?
 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.
Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.
Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?
El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.
Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

29 d’agost 2023

Reportatge de La Vanguardia a Tor: 'A la sombra de la montaña de Tor'

Benvinguts al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Fa pocs dies el diari La Vanguardia va publicar un reportatge dedicat a Tor, amb una protagonista que esdevé de les últimes pubilles de la història del poble de les tretze cases.
Reportatge on encara es parla de 'morbo', o de tenir el foc encès de casa més mesos l'any, potser com si això tingués alguna importància des que es van modificar els estatuts que regulen el contracte de copropietat de la muntanya, però imaginem que ja s'ha fet part indissoluble d'aquesta història de Tor; els copropietaris i els focs encesos durant l'any, i qui hi viu i qui ja no hi viu.
Pilar Tomàs ens parla una mica de la seva vida i de la seva família, passant per comentar també sobre el seu progenitor.
Se'ns fa estrany que 'Pili' de Casa Sisqueta hagi accedit a ser entrevistada i més en un mitjà amb la audiència de La Vanguardia, quan fa poc temps podíem llegir que no volia saber res de la premsa ni de cap mitjà de comunicació, inclosos periodistes i escriptors, fins que no s'esclarís el crim de Sansa. Què l'ha feta canviar de parer? Si podem tenir l'ocasió d'entrevistar-la per al bloc, us respondrem la qüestió que fins aleshores restarà com a retòrica.
Si voleu fer els vostres comentaris al respecte, sempre seran benvinguts.

 
 

 Fotografia de Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta (Sisquet) al reportatge 'A la sombra de la montaña de Tor'
 

 

Reportatge 'A la sombra de la montaña de Tor'

Nota important: Si accediu al reportatge des de dispositius mòbils, és possible que se us demani contractar una subscripció de pagament al diari en qüestió. És aconsellable accedir-hi des d'ordinadors.

 

 Comenteu l'entrada

(Instruccions)


 
Bloc MMT


 

24 d’agost 2023

Palanca als Matins de Josep Cuní

Salutacions i ben trobats sigueu a aquesta nova edició, després de la pausa de descans estiuenc del bloc.

En aquesta ocasió, us portem un vídeo enregistrat al programa 'Els matins de Josep Cuní' l'any 2008, al que va recórrer Palanca per denunciar la situació a la que es trobava després de cinquanta anys de plets, persecució criminal, i injustícies de les administracions contra ell, com va ser el tall de llum que va patir a Casa Gallart d'Alins, a on hi va néixer i hi vivia mentre era a la vall en funció de la transhumància del seu bestiar.
Ens parla també del periodista Carles Porta i la seva relació amb ell, del tema de Castañer i de Sansa amb el projecte de les pistes d'esquí, de la seva hipòtesi dels assassins de Sansa que Porta no va voler escoltar, de les seves malalties, i de la petició que fa al programa demanant un advocat que el defensi davant els plets que encara té actius, a canvi de la seva part de la muntanya de Tor, entre d'altres temes d'interès.
Entrant a valorar l'entrevista que li fa Cuní, creiem que el convidat no és tractat amb prou respecte ni amb cap mena de condescendència, tenint en compte que Palanca es trobava malalt en aquell moment, i el seu estat de nervis es fa prou evident a mida que avança el programa, i mentre es va defensant de les acusacions que li van caient com si fossin bombes d'aviació, sense cap mirament, i amb una manca de respecte notori, tot i les disculpes reiterades del director del programa.
Us deixem amb el vídeo i, podeu fer-ne els vostres comentaris al respecte si ho trobeu pertinent.
 
 
 

 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 
 

15 d’agost 2023

El Bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor se'n va de Vacances

Bon dia i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Dediquem aquesta entrada a informar-vos que la Maledicció de la Muntanya de Tor serà de vacances uns dies i per tant no hi haurà publicacions, fins que tornem, podria ser que amb noves informacions i curiositats al voltant de la història que ens ocupa a aquest mitjà; la història de Tor, la seva misteriosa muntanya, i els seus personatges. Ens reservem un final d'estiu i una tardor plens de noves edicions inèdites fins ara, i algunes que en complementaran d'altres ja escrites. No perdeu el fil i recordeu que ens podeu seguir a X (@blocmmt) on podríeu trobar-hi sorpreses inesperades, i al canal de YouTube (@lamaledicciodelamuntanyadetor), on podria ser que hi pugéssim algun vídeo o publicació també de sorpresa.

Desitgem que acabeu de passar bon estiu i bones vacances i, ens tornem a llegir ben aviat.

 


 

 

Bloc MMT


 

10 d’agost 2023

28 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

El passat trenta de juliol s'acomplí el vint-i-vuitè aniversari de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa, o Sansa, segons l'anomenaven uns i altres, a casa seva, a Tor.
A l'entrada que vam dedicar-hi l'any passat (27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?), en barallàvem algunes hipòtesis de qui i com podria haver assassinat Sansa i perquè, tot fent una reconstrucció de les lesions que els forenses van trobar en analitzar el cadàver de Montaner.
A dia d'avui, no han aparegut informacions oficials i, encara menys, evidències al voltant del cas, que ens permetin poder assenyalar una persona o un col·lectiu, amb proves o teories prou sòlides que ho facin irrefutable. Tot i així, i  gràcies a l'entrevista que vam mantenir amb Gregori de Aulestia, un dels implicats a la troballa del cos i un dels testimonis principals de l'escena del crim, totes les teories que podríem haver especulat fins aleshores, es van esvair del tot en aquell precís instant, literalment parlant, i sense cap mena de dubte.
 
 
Per als editors d'aquest bloc, a hores d'ara i si no apareix cap altra hipòtesi que faci més evident qui va assassinar Sansa, justificant-ne també les motivacions prou convincentment, acceptem la hipòtesi personal de Gregori de Aulestia com la més lògica, sòlida, encertada, i coherent de totes les que podríem haver especulat fins ara. (Qui va assassinar Sansa? La teoria de Gregori de Aulestia).
Per una altra banda, hi ha la hipòtesi del periodista i escriptor Carles Porta, que assegura tenir un sospitós però mai no ha volgut dir qui creu que és o són l'assassí o els assassins de Sansa, tot i que des d'aquest mitjà, creiem que s'ho reserva per mantenir el misteri i la història del crim vius, com una mena d'interès a deixar la porta oberta per a publicar altres obres literàries sobre el cas. Podria ser que en deixi caure alguna cosa a la docusèrie que està preparant TV3 sobre aquest tema, batejada amb el mateix títol que va rebre el reportatge del 30' del 1.997; 'Tor, la muntanya maleïda', que se suposa s'estrenarà a finals d'aquest 2.023 a aquest canal de televisió.
Des de la Maledicció de la Muntanya de Tor, us mantindrem contínuament informats de qualsevol novetat en relació al crim de Sansa, i desitjaríem que a l'entrada de l'any que ve sobre el cas, ja us en poguéssim aportar quelcom prou revelador que sentencii l'assassinat i els assassins de l'antic amo de la controvertida muntanya, i tancar així una pàgina de la història més fosca del poble de les tretze cases.
 
 

 
Si desitgeu aportar quelcom en relació a aquest tema, o fer-ne qualsevol comentari al respecte, ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada:

 

 Feu un Comentari

 
Agraïm la vostra col·laboració, participació, i fidelitat al bloc, seguidors del misteri i de la història de la muntanya de Tor.
 
 
 
 
Bloc MMT


 

08 d’agost 2023

Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

Benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

L'escriptora Núria Comes ens envia una curiosa i inèdita fotografia capturada a la dècada dels anys 60, en ocasió del matrimoni d'un dels germans de Jordi Riba Segalàs, Palanca. Segons ens explica la Núria, el germà de Palanca va contraure matrimoni amb la pubilla de Casa Coix, una Castellarnau, nom molt significatiu a la història llunyana de Tor i la Vall Ferrera, tal i com ens explica la mateixa escriptora a la seva obra L'home de Tor.
 
 

 
La Núria Comes ens identifica les persones que hi apareixen a la instantània del casament del germà de Palanca, que són les següents:
 

1- Jordi Riba Segalàs, Palanca.
2- Vicenç Riba, oncle de Palanca.
3- Germana de Palanca.
4- Cosí de Palanca.
5- El nuvi: Germà de Palanca.
6- La núvia: Pubilla de Casa Coix.
7- Tia de Palanca, per part de mare.
8- Esposa de Vicenç Riba, l'oncle de Palanca.
9- Bonaventura Riba, pare de Palanca.
 

Agraïm la gentil col·laboració a la Núria Comes, per haver facilitat aquesta fotografia que avui protagonitza l'entrada al bloc de la història de Tor, i aprofitem per suggerir-vos el seu llibre, L'home de Tor, obra imprescindible per a tothom que sigui interessat en la història del poble de les tretze cases i els seus protagonistes.
 
 
 


 
Bloc MMT


 

31 de juliol 2023

Segona Part del Relat de Ficció 'Quan Érom Joves', de Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc del misteri de la MMT.

Ens plau anunciar-vos la publicació al bloc de la segona part del relat titulat 'Quan Érom Joves', de l'escriptora Núria Comes, escrit en català pallarès. 
Tenim la continuació de la història fantàstica que ens explica la Núria, ambientada a Tor, amb protagonistes que bé podrien ser els mateixos personatges de la història autèntica del poble de les tretze cases.
Desitgem que sigui del vostre gust i que passeu una estona distreta, llegint aquest relat de ficció ambientat a l'època del contraban.
 
 

 
 
 
 
 
 

23 de juliol 2023

Instruccions Per als Comentaris a les Entrades

Salutacions i benvinguts, seguidors de la MMT.

Arran d'un excés de comentaris brossa i sense relació amb les entrades del bloc, ens vam trobar amb l'obligació de limitar-ne l'accés només als usuaris identificats amb un compte de Google. Segons sembla, però, s'estan experimentant alguns problemes a l'hora d'omplir el formulari de comentaris de les entrades, doncs de vegades el sistema de Google ens dirigeix cap a un formulari per a la creació d'un bloc.
La manera de solucionar aquest problema i poder fer comentaris a les entrades del bloc, és identificar-nos amb un compte de Google prèviament a entrar al lloc web del bloc, com ara accedir al nostre correu web de Gmail, i aleshores, una vegada ja identificats, s'ens permetrà fer el nostre comentari lliurement, tot i que es publicarà després de passar moderació per part de l'administració del bloc.
 
 
 

 
Bloc MMT


 

20 de juliol 2023

Nou Relat de Ficció a Tor de l'Escriptora Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història de Tor, la MMT.

Tenim el plaer d'anunciar-vos una nova i inestimable aportació a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Es tracta d'un relat de ficció ambientat a Tor i escrit per l'autora de l'Home de Tor, la Núria Comes, que ens dedica una història escrita en el dialecte del Pallars, el pallarès. Si us sorgeixen dubtes a l'hora de llegir segons quines paraules o frases fetes, podeu consultar el diccionari de pallarès.

 

 
El relat de ficció titulat 'Quan èrom joves', consta de dues parts que publicarem en dues entrades separades.

A banda del relat, ens agradaria recomanar-vos el llibre de la Núria Comes, del que ja ens en vam fer ressò l'any passat mentre repassàvem la bibliografia que havia inspirat Tor i la seva muntanya amb l'entrada titulada 'Bibliografia de Tor'. Tots els que hem volgut aprofundir a la història de Tor i no centrar-nos només en els crims que allí s'hi van produir, tenim l'obligació moral d'anar més enllà i no deixar passar les altres dues obres literàries que s'han escrit sobre Tor com a escenari principal. Una vegada dit tot això, us deixem amb la primera part del relat de la Núria Comes escrit en exclusiva per al bloc, que podeu llegir pitjant el seu títol, a sota d'aquestes línies. Desitgem doncs sigui del vostre gust i n'esperem els vostres comentaris al respecte.
 
 

 
 
 
 
 
 
 

11 de juliol 2023

Curiositat de la història de Tor: Denúncia de Gregori de Aulestia Contra la Generalitat

Salutacions cordials i benvinguts sigueu tots a aquesta nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

Gràcies a una col·laboració anònima, ens arriba a l'edició del bloc la còpia d'una denúncia signada per Gregorio de Aulestia, amb data d'entrada al jutjat d'instrucció número 7 de L'Hospitalet de Llobregat el 27 de juliol del 1.996, casualment, si ens hi fixem, justament un any després que assassinessin Sansa.
La denúncia ve motivada, segons el seu contingut, a la disconformitat de l'estat en que es troben uns cavalls dipositats al que aleshores fou quarter militar de cavalleria de l'exèrcit espanyol, a L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi duia el bestiar que havia estat comissat o embargat per les autoritats corresponents. Segons sembla, li van embargar els cavalls a Palanca i Gregori denunciava que n'hi havia tres de la seva propietat d'entre els equins confiscats, barrejats amb els de Palanca.
 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la


Fem a continuació la transcripció traduïda de la denúncia de Gregori de Aulestia, doncs la lletra del nostre protagonista es fa una mica complicada de llegir.
 
1r. -Pel mal estat en que es troben uns cavalls a la ‘Remonta’ de L'Hospitalet de Llobregat suposadament propietat de Jordi Riba Segalàs veí de Tor Casa Palanca dels quals jo en sóc propietari de tres d’ells un mascle ‘mular’ una euga ‘pia’ o ‘pinta’ i d’un poltre d’un any i mig de color marró.

2n. -Per a la devolució d’aquests equins al seu lloc d’orígen doncs ni ells ni jo no som culpables de la situació actual.

3r. -Tinc coneixement que s’està procedint a subastar aquest bestiar sense ser notificat ni assabentat per a aturar la subhasta.

 
Havent consultat el document al seu signatari original, el mateix Gregori de Aulestia, ens explica que eren freqüents aquests tipus de denúncies per mirar de fer força per a l'alliberament del bestiar confiscat o comissat, i ell personalment havia interposat vàries denúncies quan li era comissat el bestiar a algun dels ramaders de Tor, com a acte de bona fe amb els seus veïns i amics, així com també havien fet els altres ramaders de Tor. En aquest cas, com la majoria de vegades, les denúncies anaven sempre contra el Departament d'Agricultura, Ramaderia, i Pesca de la Generalitat de Catalunya, estament responsable de l'embargament i dipòsit del bestiar confiscat a les quadres del quarter militar que hi havia a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.
Les denúncies no acostumaven a tenir l'efecte desitjat, però les interposaven de totes maneres, segons sembla per no estar d'acord amb les lleis i la normativa sobre el bestiar transhumant, i protestar així contra el sistema.
 
 
 
 

09 de juliol 2023

Obrim Pàgina del Bloc a Twitter

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc del misteri i la història de la Muntanya de Tor.

Ens plau informar-vos que hem obert un nou compte a la xarxa social Twitter, a on podreu estar informats de les novetats al bloc i al canal de YouTube de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

El nom d'aquest perfil és @blocmmt, on ens podreu seguir i participar-hi des de la xarxa de l'ocellet blau.

Us hi esperem!

 


 

 


03 de juliol 2023

Sansa i la Val Ferrera de Suïssa

Cordials salutacions i una càlida benvinguda al bloc, seguidors de la MMT.

Tothom qui hagi seguit una mica la història de Tor, i la vida del que una vegada fou l'amo únic d'aquesta immensa finca del Pirineu de Lleida, Josep Montaner, Sansa, recordarà el projecte del parc natural privat que aquest cacic pretenia dur a terme amb l'ajuda incondicional del seu secretari personal i amic, en Gregori de Aulestia, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà.
Les idees de Sansa, una vegada es va fer impossible la construcció de les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya de Tor, foren les de convertir aquell meravellós paratge pirinenc en un indret on fos possible viure-hi tot l'any, com ja es feia a diferents països d'alta muntanya, com ara la propera Andorra, i alguns d'altres. Com ja sabem, i fins i tot a dia d'avui segueix amb les mateixes condicions, a Tor es feia pràcticament impossible passar-hi els hiverns, doncs a banda que les cases del poble no disposaven de les mínimes comoditats i equipaments necessaris per afrontar l'estació més dura de l'any, les vies d'accés tampoc no ho permetien perquè ja amb les primeres nevades es feien totalment intransitables, fins ben bé entrada la primavera. Aquest darrer fet, recordem, era del que sempre es queixava Palanca. Les administracions no mantenien la carretera que uneix Tor amb la "civilització" en considerar que es tractava d'una via privada, i els copropietaris no disposaven dels mitjans per a mantenir el camí lliure de neu i de gel durant tota l'època de nevades.


Paisatge de la muntanya de Tor

 
Gregori de Aulestia, a un dels seus viatges arreu del món, va descobrir a Suïssa un enclavament que, per les seves especials característiques el feien força semblant a la Vall Ferrera, la vall on és ubicat el poble de Tor i la seva muntanya.
De seguida va compartir la troballa amb el seu mentor i amic Josep Montaner, que va quedar prou sorprès amb el nom d'aquell territori descobert pel seu deixeble explorador: La Val Ferrera, en llengua romanx.
La Val Ferrera és una vall situada al cantó suís dels Grisons (Graubünden), entre Schams i Avers, té una llargada de 10 Km i és drenada pel riu Rhin d'Avers. L'alçada sobre el nivell del mar és semblant a la de Tor: 1562m. Només hi ha dos pobles a la Val Ferrera; Innerferrera i Ausserferrera.
Gregori de seguida va veure a aquella vall suïssa un model exemplar a seguir per a aplicar a la muntanya de Tor i al seu poble. La diferència era que, al país helvètic hi havia un altre nivell social i econòmic, a més a més que la muntanya de Tor era una finca privada, i potser costaria més emular una societat d'alta muntanya com la que tenien muntada els veïns de la Val Ferrera; amb un transport públic de qualitat, les vies perfectament calçades i mantingudes durant tot l'any, serveis educatius, serveis sanitaris, oficines de correu, telèfon, llum elèctric de companya, aigua corrent, depuradora d'aigües residuals, i un gran etc. més.
 

Innerferrera, un dels dos pobles de la Val Ferrera de Suïssa

 
Malgrat tot, la parella d'amics no van descartar el projecte, i de fet en Gregori de Aulestia ens explica que l'empresa del parc natural que es va seguir gestionant fins i tot després de la mort de Sansa, hauria aportat prou beneficis a la finca i als seus propietaris per emular la vida que duien els cantons de la Val Ferrera o fins i tot els propers veïns andorrans, fent-hi compatible la vida amb prou comoditats per passar-hi tot l'any sense cap mena de problema.
Fou una vertadera llàstima que tot se'n anés en orris i mai no es podés materialitzar aquell bon projecte, que hauria estat molt més encertat que unes pistes d'esquí i uns blocs de pisos enmig del bosc de la muntanya de Tor. Tot i així no és un projecte que es pugui descartar a l'actualitat, i que els propietaris actuals podrien dur a terme si algun dia aconsegueixen arribar a un consens, a diferència de les pistes d'esquí, projecte que fa anys va quedar condemnat per la requalificació que va patir la muntanya i el seu entorn com a zona protegida dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
 

Restes d'una antiga farga a la Val Ferrera, a Suïssa


Si voleu aportar quelcom a aquesta crònica, ja sabeu que ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada, pitjant el següent enllaç:
 
 


 

27 de juny 2023

Història de Tor: La Vall Ferrera a la Guerra Civil

Us donem la benvinguda a una nova edició al bloc de la història de la muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Aquesta vegada us portem un document relacionat directament amb la història de Tor, gràcies a un col·laborador del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases. Es tracta d'un reportatge extret de la base de dades del 'memorial democràtic' de la Generalitat de Catalunya, on es documenta l'època de la Guerra Civil viscuda a la Vall Ferrera i els seus pobles, a on s'hi menciona Tor i el seu pas amb Andorra, així com Casa Gallart d'Alins, habitatge propietat de la família Riba-Segalàs, on nasqué i visqué Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Desitgem sigui del vostre interès, i si considereu escriure un comentari al respecte, ho podeu fer seguint aquest enllaç:
 
 
 
 


















 
 

 

17 de juny 2023

Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor'

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

El passat onze d'octubre del 2.022, afegíem a l'apartat Hemeroteca de Tor el reportatge publicat al número 218 de la controvertidament sensacionalista 'Interviú', on amb el titular 'Especulación Sangrienta' el reporter responsable del document ens narra, segons el seu truculent parer, els crims succeïts a Tor el dia tres de juliol del 1.980, amb els que s'hi van veure implicats Rubén Castañer que anava acompanyat dels seus guardaespatlles, enfrontats a Palanca i els llenyataires de Vic del bàndol d'aquest, que van resultar ferits de mort.
 
 
 
Aquell provocatiu reportatge d'Interviú va fer reaccionar un al·ludit Rubén Castañer, que juntament amb els seus advocats van exigir als editors de la revista que en publiquessin al número 224, correponent a la setmana del vint-i-vuit d'agost al tres de setembre del 1.980, una rectificació, satisfent així exclusivament els seus interessats, on amb el títol 'Precisiones sobre los crímenes de Tor' en publiquen directament l'escrit que Castañer i lletrats redactaren per esclarir i corregir el primer article publicat al número 218 amb el que no n'estaven del tot d'acord.
Qui tampoc va estar-ne d'acord amb el reportatge publicat al número 218 i la rectificació del número 224, van ser vuit dels tretze propietaris de la muntanya de Tor, que mitjançant una carta signada el sis de setembre del mateix any, composada per cinc fulls i escrita a màquina, respongueren a la truculenta revista i a la desafortunada rectificació que aquesta va publicar.
Gràcies a una col·laboració anònima, us oferim els documents originals que protagonitzen aquesta entrada; Les puntualitzacions de Rubén Castañer publicades al número 224 d'Interviú, i una còpia de la carta original redactada i signada pels vuit propietaris de la muntanya de Tor que van adreçar a la redacció de la sensacionalista revista, que mai no va tenir cap mena de resposta per part dels redactors d'Interviú.
 
 

 


 

 















 
 

Entrada Destacada

Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT . Si heu llegit ' Tor, tretze cases i tres morts...