Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del misteri. Gràcies per llegir-nos.
Aquesta entrada la dedicarem a fer la ressenya del cinquè capítol de la sèrie documental de Carles Porta que s'emet a TV3/3Cat cada dilluns, com ja és habitual des que, per fi, es va estrenar el passat vint-i-nou d'abril.
El narrador ens parla aquesta ocasió d'un dels personatges més polèmics de la part de la història fosca de Tor i la seva disputada muntanya: Rubén Castañer Ejarque, 'El Rúben'.
Acompanyat dels seus inversos anglesos, Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton, és el protagonista del capítol que comentem avui.
Tal i com es posava fi al quart capítol de la 'docusèrie', es comença el present; La hipòtesi de la mort del seu germà, segons Miquel Montaner, va ser una trama entre els anglesos i Castañer, com a venjança per la negativa del 'Ros' de continuar amb el projecte de l'estació d'esquí a Tor. Una tesi que contrasta amb la de Gregori de Aulestia en certa manera, però que finalment s'hi assimilen prou (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Porta ens exposa altra vegada, com a 'Tor, tretze cases i tres morts', la trama entre els socis britànics de Castañer i Josep Montaner Baró, sobre el projecte de les pistes d'esquí. Per als qui no hagueu 'fet els deures', i llegit les obres literàries al respecte de la història del poble de les tretze cases i els seus personatges, us servirà per conèixer la trama d'una forma molt senzilla d'entendre, a jutjar per la capacitat de comunicació del presentador i narrador d'aquesta interessant sèrie documental.
De Rubén Castañer n'hem escrit vàries entrades al bloc. Les més destacables són les que hem comentat les seves memòries, que algun dia han de veure la llum, i la del projecte de les pistes d'esquí, que va elaborar juntament amb un amic seu professor d'informàtica.
A les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar el 1.997 per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', podem veure algunes escenes que fins ara només coneixíem de l'obra literària de l'escriptor i del seu mateix podcast estrenat el 2.018. Sobretot de l'entrevista que van mantenir aleshores al despatx de l'advocat de Castañer, Joaquín Hortal, el mateix 1.997 per al reportatge en qüestió.
I com ja comentàvem en altres entrades, aquestes imatges inèdites que per fi veuen la llum, fan les delícies dels més afeccionats a la trama de Tor i la seva mai executada estació d'esquí.
Tal i com s'ha comentat algunes vegades, amb l'arribada de Castañer a Tor, va començar la desunió i la guerra entre els veïns del poble. Quelcom que a dia d'avui, encara s'arrossega però, d'una forma més residual. Ja sabem que arribar a un acord i anar tots a una, ha estat sempre una assignatura pendent per als veïns de Tor. Però no només per a aquests, sinó, segons ens han assegurat en alguna entrevista, per a la majoria de pallaresos. Aquí cal recordar una dita pallaresa que ens va dir Núria Comes quan la vam entrevistar: 'Al Pallars, la gent donarien un dit perquè algú de fora prengués un braç al veí'.
Ha de ser el propi Sansa, en persona, que ens recorda que qui marxa de Tor perd els drets sobre la muntanya. Però resulta que això no era així exactament. Tot i així, els cacics que eren al costat de Castañer, van voler deixar la resta de veïns de Tor sense drets a la muntanya perquè segons ells qui més vivia a Tor era Josep Montaner.
Castañer diu que va obrir la 'carretera' que uneix Tor amb Andorra, tot i que no és així. Fou el propi Montaner qui impulsà l'execució de les obres de la pista forestal que passa sobretot per finques de Casa Sansa, anys abans de l'arribada de Castañer a Tor. Això si, unes obres pagades amb diners de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, el mateix que amb les reformes de la casa comuna de Tor i la reparació de la central elèctrica del poble. Diners de l'explotació forestal i ramadera de la finca, però que l'agent immobiliari andorrà no reconeixia.
Com ja hem llegit algunes vegades a la literatura de Tor, tothom va ser el primer en passar per la pista acabada de fer, amb el seu 'jeep', a excepció de Castañer, que ho fa fer amb el seu 'Mercedes' i la seva dona.
La història d'aquesta via us la comentàvem a l'entrevista que ens concedí Antoni Comes, el maquinista encarregat dels treballs d'execució de la pista forestal de Pleià (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes).
En relació als inversors anglesos del 'Rúben', Pilar Tomàs ens explica que al principi no en sabien res d'aquests empresaris, doncs Castañer no els n'havia parlat mai, i ho van descobrir amb el temps. És un detall important que fins ara no se sabia.
Del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor, en vam fer una entrada al bloc amb fotografies del document original, o més ben dit, una part d'aquest, doncs ens en manca una de les pàgines mecanografiades que componen l'escrit. (Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor).
Hugh Garner, ex-cònsol britànic al Principat d'Andorra, ens parla de Castañer i els anglesos. Personatge que també fa acte d'aparició al reportatge commemoratiu del 50è aniversari de l'estació d'esquí d'Arinsal, titulat 'Arinsal, als peus de la Capa', del que en vam fer una entrada al bloc perquè es parla de Rubén Castañer, però això si, d'una manera prou tímida i de passada, tot i que fou una peça clau en la creació i obertura d'aquesta estació andorrana veïna de la muntanya de Tor, amb la que es va projectar la seva unió mai realitzada.
Els inversors anglesos del 'Rúben' desconeixien la guerra entre veïns que s'havia agreujat des de l'arribada de l'agent immobiliari a Tor, però van desfer els tractes amb aquest quan la tensió acumulada entre les dues faccions va esclatar, provocant dues víctimes mortals del bàndol de Palanca a l'enfrontament armat del juliol del 1.980, on Jordi Riba en sortiria il·lès.
Com als altres capítols, les imatges inèdites i ja històriques enregistrades el 1.997 per l'equip de Porta, omplen la història i ens fan recordar, per als més afeccionats i coneixedors de la trama, els fets que l'escriptor ja ens explicava a la primera obra literària del 2.005, que ara ens regala després de dècades oblidades a algun racó dels magatzems de la CCMA.
Un dels testimonis de l'episodi d'aquell accidentat dinar de germanor entre autoritats andorranes i pallareses, per a commemorar l'arribada de la carretera de la banda andorrana fins a Tor, és entrevistat per a la sèrie. Un detall que no havíem conegut fins ara, però que ens és estrany, és que aquest diu que Palanca va pujar al Port de Cabús amb armes, per enfrontar-se a Rubén Castañer i els seus guardaespatlles, fortament armats. Ens consta per com a mínim tres testimonis, que a Jordi Riba no li agradaven les armes, i que mai no anava armat, de fet, no era ni caçador.
Les pubilles de Tor ens expliquen l'episodi de la baralla del 1.980, en unes imatges fins ara inèdites enregistrades per l'equip de Porta el '97. No deixa de ser inèdit també que Pilar Tomàs en va ser testimoni presencial d'aquell enfrontament, que s'estava mirant aterrida des d'una finestra de Casa Sisqueta.
Com ja ens avisava el narrador en un altre capítol, Josep Ma. Sarroca, de Casa Cerdà, ens diu una altra vegada que no en vol parlar. Si de cas, més endavant. Com si aquest tema encara fos calent, després de gairebé quaranta-quatre anys.
Amb les morts dels llenyataires de Palanca, el poble de Tor es va submergir al pànic col·lectiu, doncs tothom es pensava que podria ser la següent víctima, tal i com va tornar a passar quinze anys més tard, amb la mort de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Una curiositat que sorgeix amb l'entrevista del '97 a Castañer, és quan aquest en comenta la portada d'un exemplar de la ja extingida revista 'Interviú', a on el titular acusa la màfia andorrana d'assassinar a Tor. L'home s'indigna i s'ofèn, doncs ell és aragonès i no pas andorrà. És a dir, es molesta que el titllin d'andorrà però no de mafiós. I en relació a aquest article de la truculenta i sensacionalista revista, ja en vam escriure al bloc anteriorment, en altres entrades. (17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta i Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor').
Un altre personatge inèdit fins ara i del que l'escriptor Carles Porta ens en parla a 'Tor, tretze cases i tres morts', és Sol Elbaz, contractada per Castañer per a fer d'intèrpret amb els anglesos, i que ara és entrevistada a l'època actual, expressament per al documental de Porta. Ens mostra una relació escrita per Castañer on hi consten els préstecs que Wilfred Douglas Watton va fer al mateix agent immobiliari i al cacic Sansa de Tor, per començar amb el projecte de l'estació d'esquí. Entre tots dos li sostreuen una xifra superior als vuit milions de pessetes, uns quaranta-nou mil euros a dia d'avui, però que seria equivalent a uns cinc-cents mil euros, segons ens esclareix el narrador.
Com que Watton ja sospitava que mai no recuperaria la inversió feta amb Castañer i Sansa a Tor, va voler anular el contracte d'arrendament de la muntanya, i va fer saber als tretze copropietaris que fins que no enterressin la destral de guerra, la quota de l'arrendament de la muntanya quedava suspesa. L'import que cobraven els 'condueños', eren dues-centes mil pessetes l'any, uns mil dos-cents euros actuals, però que a dia d'avui podrien suposar gairebé quinze mil euros.
Altra vegada, un personatge que apareix a 'Tor, tretze cases i tres morts', Josep Serra, un andorrà a qui Castañer havia venut la concessió de les estacions d'esquí de Pal i Arinsal perquè les famílies andorranes li posaven pals a les rodes per a explotar-les, torna a fer acte de presència a aquest capítol de 'Tor'. Aquesta ocasió, però, amb imatges del 30 minuts del '97, explicant que Watton li havia ofert el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor per a fer un complex hivernal. Recordem que Josep Serra fou fundador i gerent de l'estació d'Arinsal, i també apareix al documental que hem comentat anteriorment, 'Arinsal, als peus de la Capa'.
Serra també diu que a l'hora d'oferir als veïns de Tor un tracte per a l'explotació de la seva muntanya, aquests mai no es comprometien amb res i tot se'n anava en orris quan se'ls convidava a signar un acord. Quelcom molt semblant al que ens va explicar Gregori de Aulestia amb el projecte del parc natural privat que havien planificat amb Sansa, i una vegada mort aquest va voler continuar amb els hereus de Montaner i els veïns de Tor. Aquest fou un dels motius que obligà Gregori a abandonar Tor; els continus desacords i la manca de compromís dels copropietaris de la finca de la discòrdia.
Un altre personatge també inèdit fins ara, Josep Ma. Cordellana, adjunt a la direcció de les pistes d'Arinsal, ens confirma que els veïns de Tor tenien por de parlar i d'acceptar quelcom que podia ser bo per al poble. Possiblement perquè se sentien compromesos amb els seus corresponents cacics, que els castigarien si els traïen amb qualsevol cosa relativa a la copropietat.
La curiosa reunió que van aconseguir amb els veïns de Tor, ens l'explica aquest testimoni. Un bàndol es va situar a un costat del pont del riu, i els del bàndol contrari, a l'altre, amb els responsable de l'estació d'Arinsal a sobre del pont. Allò però va acabar malament, i sembla que les pedres van començar a aixecar el vol quan l'ambient s'encengué, amb que els organitzadors de la trobada van haver de marxar cames ajudeu-me. Tot allò amb l'absència a la reunió de Palanca, que sabotejava qualsevol proposta de negoci per a canviar la muntanya que se li posés pel davant. Cal fer esment que Josep Ma. Cordellana també és un dels protagonistes de 'Arinsal, als peus de la Capa'.
Un altre interessant testimoni és a les imatges inèdites del reportatge de Porta del 1.997, que ja va aparèixer a 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, qui assegura que el propi Josep Montaner li va fer saber que pretenia prescindir de Castañer, els anglesos, i qualsevol altre copropietari de la muntanya de Tor, assumint completament i en solitari la titularitat i l'administració de la finca.
Fixem-nos bé amb el testimoni de Gregori de Aulestia, quan diu que Sansa va canviar completament d'actitud quan el jutge de tremp li va entregar la muntanya de Tor. Quelcom que ja ens havia comentat a l'entrevista que vam mantenir amb ell, i amb algunes altres converses telefòniques que mantenim assíduament. El parer de Gregori és que Sansa va canviar de màfia quan se li va concedir la propietat de la muntanya de Tor. Possiblement es ve a referir als inversors belgues que l'altre agent immobiliari d'Andorra, François Santouré, li havia proposat per a executar el seu projecte de les pistes d'esquí, que segons de Aulestia, foren els responsables de la mort del seu amic Montaner. (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Ja cap al final del capítol, un Castañer del 1.997 diu que no es penedeix de res del que va fer i del que va passar a Tor, excepte de la mort del seu amic Josep Montaner, que teoritza, deurien assassinar-lo al poble mentre acusa algú prou conegut, del seu entorn més proper. Aquest testimoni l'enllacen amb l'entrevista que la reportera Veronica Frenzel li va fer, en companyia de Porta, l'any 2.017 per a la publicació alemanya del 'true crime', Stern Crime. Una entrevista que vam recollir al bloc, en una entrada titulada
'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor. L'any 2.017, Rubén Castañer tenia vuitanta anys, però encara se'l veia amb molta energia i amb el seu tarannà tan característic ben viu. No va dubtar fins i tot, d'espantar la reportera alemanya amenaçant-la amb que la matarien per haver-se ficat amb la trama de Tor. Naturalment que Veronica Frenzel se'n va sortir sana i estalvia d'aquella entrevista, i creiem que a hores d'ara no ha patit cap atemptat derivat dels avisos del difunt agent immobiliari d'Andorra.
El que queda a l'aire és l'avís que diu Castañer va donar a Montaner, quan seguidament, colpeja amb força una taula de la sala on se l'entrevista. Quina mena d'avís deuria fer a l'amo de la muntanya de Tor? Avís, o potser amenaça? Recordem que, segons assegurava François Santouré quan Carles Porta el va entrevistar per al 30 minuts de TV3 el 1.997, en una discussió amb Sansa, Castañer va donar una puntada de peu als testicles del cacic davant d'ell, al seu despatx d'Andorra la Vella, perquè l'havia traït amb el projecte de les pistes d'esquí de Tor.
La filla de Rubén Castañer, Amanda Castañer, sembla que surt en escena per a suavitzar una mica la imatge que pot arribar a donar el seu pare en aquesta sèrie documental. Quan el propi Castañer acusa els 'buscavides' de Tor de ser els assassins del seu amic Sansa. El narrador i investigador d'aquesta 'docusèrie' es queda amb la incògnita de que els 'hippies', no ho eren de 'hippies', segons l'entrevistat. Això ja ho sabem, però què volia dir exactament? Que eren sicaris com insinua Porta? En vam escriure una entrada al respecte, però sense la intenció ni el rerefons que imprimeix el 'Rúben' a les seves declaracions: Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?.
Com a comiat d'aquest cinquè capítol, el seu presentador ens deixa amb una frase que ja ha marcat aquest univers de Tor: –Tor és infinit, i per a continuar la història cal basar-se en certeses. I a més a més, ja ens deixa prou clar que el capítol sisè serà protagonitzat per un dels primers sospitosos de l'assassinat de Sansa, Miquel Aguilera.
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana/Interviú
Bloc MMT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris passaran una moderació prèvia i en breu seran publicats. Gràcies per la vostra participació.