23 de març 2024

Carles Porta Torna a Sorprendre'ns Amb 'Tor: Foc Encès'

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases: La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys.

El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. En aquella època ningú volia marxar d’allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat.

Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix finalment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l’ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat.

«M’atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fi del a allò que considero que va passar a Tor».
CARLES PORTA

Aquesta és la presentació del darrer llibre escrit per Carles Porta, i el segon des que el 2.005 s'edités 'Tor, tretze cases i tres morts', on el periodista i escriptor ens parlava del cas que el va fer part necessària de la pròpia història des que hi va aterrar-hi un fred mes de Gener de l'any 1.997, per a realitzar un reportatge encomanat pels mitjans de comunicació de TV3, i començar així a barrejar-se amb els personatges, els fets, i les investigacions que l'han fet anar de tràfec els darrers vint-i-set anys, tot per mirar d'esbrinar el que es va convertir gairebé en una inevitable obsessió personal: Qui va assassinar Sansa? El reportatge, com ja sabeu, es va emetre en forma de notícia al TN de TV3, detonant imprescindible per al ja mític 30 minuts 'Tor, la muntanya maleïda'.
 



Com ja sabeu, la darrera entrada també la vam dedicar a la famosa obra literària de l'escriptor en qüestió, reeditada fa poc. En aquesta ocasió però, escriurem sobre el llibre que fa temps, ben bé des que vam començar a escriure aquest bloc, ja sentenciàvem que Porta podria presentar en qualsevol moment, a jutjar per la manera amb que deixava l'interrogant al voltant del crim encara sense resoldre al poble de les tretze cases. Sempre hem mantingut que Carles Porta mai no havia confessat quina era la seva hipòtesi sobre el crim de Josep Montaner per interessos personals, i possiblement per a reservar-se l'exclusiva i escriure més sobre el tema, doncs material no li'n mancava pas. I doncs, sembla que no anàvem pas tan errats, i fixeu-vos per on, així ha estat. Per altra banda, ens sorgeix una qüestió que podria haver estat el detonant o potser que podria haver accelerat la presentació del darrer llibre de Porta, que segons sembla, serà la que culminarà la seva obra sobre el cas de Tor. Podria haver estat potser aquest mitjà que hagi empés l'escriptor a fer un obligat espai a la seva atrafegada agenda criminalista, que l'ha tingut ocupat i submergit els darrers anys, deixant de banda el tema de la Muntanya Maleïda? Bé, tampoc no ens hem de posar les medalles que possiblement no ens pertoquen, siguem més humils, tot i que ens agradaria conèixer les vostres opinions al respecte, com sempre en aquest mitjà us demanem.
 
 

 
'Tor: Foc Encès', ja s'anuncia a les principals llibreries a la xarxa, tot i que ara mateix es presenta en prevenda, fins a la seva imminent estrena el proper mes d'Abril. Serà aleshores quan podrem saber la tan esperada hipòtesi de Porta pel que fa a l'assassinat del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans, però també més disputades, de tota la geografia catalana. Abans però, encara tenim pendent l'anàlisi i ressenya de la reedició, com ja us comentàvem, de 'Tor, tretze cases i tres morts' (2.023), que fins ara tenim en lectura.
Cal esmentar també que l'entrada que vam escriure el disset d'Agost del 2.022, s'haurà d'actualitzar, doncs hem d'afegir aquest nou títol a la col·lecció de la biblioteca que fins ara ha inspirat la història de Tor i els seus tràgics, i de vegades, misteriosos esdeveniments, juntament amb la reedició de la que ja us en hem parlat.
Això, però, no és pas tot. Ens sorgeix un altre interrogant més al respecte: Hem d'imaginar-nos doncs que l'estrena d'aquesta nova narració de Porta sigui el primer plat de presentació per a la també tan esperada docusèrie 'Tor', que tantes vegades ha estat anunciada? Des de l'edició d'aquest bloc creiem que si; Pensem que una cosa complementa l'altra, necessàriament. Encara que això només ho podrem saber del cert una vegada hàgim llegit el llibre i hàgim vist els vuit capítols de la docusèrie de no ficció en qüestió. I serà obligatòriament, en aquest ordre cronològic.
 


Bloc MMT

07 de març 2024

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escriptor Carles Porta, va reeditar el seu èxit literari que des de la seva estrena el 2.005, ha venut més de 60.000 exemplars. Com ja sabeu, es tracta d'una de les seves obres més populars entre els aficionats a la història de Tor i la seva malastruga muntanya. Si, 'Tor, tretze cases i tres morts' es reinventa, o potser més ben dit, es corregeix amb una sèrie de noves aportacions i matisos a l'obra original del 2.005, on pel que sembla, es posen els noms originals als personatges que Porta va presentar a la seva novel·la amb pseudònims, algun d'ells per cert, per obligació sota dures amenaces a la seva persona. Ja podeu endevinar, si recordeu el personatge de l'Olivella a partir de la tercera edició del llibre, el motiu concret pel que el periodista va fer canviar el nom original de Miquel Aguilera, una anècdota que protagonitza un dels capítols del podcast de Catalunya Ràdio del 2.018 que van batejar amb el mateix títol que la novel·la de Porta.
Segons expliquen al diari digital 'La Mañana', a la nova reedició de la novel·la en qüestió, també s'hi afegeixen imatges inèdites fins ara. També deixen clar però que el crim de Sansa no es resol, però se'n fa una aproximació a les circumstàncies del crim i, segons Porta, els nombrosos sospitosos del crim que hi va trobar.
Segons 'La Mañana', l'obra també s'ha editat en castellà i alemany, dues llengües amb les que també va tenir un èxit considerable, enganxant aficionats incondicionals a aquesta història.
Encara sense haver-la llegit, podríem aventurar potser que aquesta atrafegada reedició hagi estat la causa de l'endarreriment de la ja tan famosa i tan esperada docusèrie de no ficció de Carles Porta? Des de l'edició d'aquest bloc ja us avanço que potser podríem tenir algunes sorpreses inesperades, però serem prudents i ens esperarem a llegir el llibre abans de fer cap valoració al respecte. Fins aleshores, esteu atents al nostre perfil a X (Twitter) perquè farem una entrada comentant aquesta reedició tan inquietant.
 
 

 
  
 
Bloc MMT

18 de febrer 2024

Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts' us recordareu que Carles Porta ens parla sobre la central elèctrica del poble, o com ell mateix l'anomenava, "minicentral molt mini". Es tractava d'una caseta edificada per Sansa i alguns altres veïns de Tor on s'hi va instal·lar un generador elèctric i un alternador, impulsats per una turbina moguda per les aigües de La Noguera de Tor, al mateix poble de les tretze cases. Segons ens explica Porta, un bon dia Josep Montaner, Sansa, es va aixecar de mala llet, va tenir brega amb alguns veïns, i va despenjar tots els fils elèctrics que havia penjat per dur llum a les cases del poble, i així es va acabar la història d'aquella minicentral elèctrica.
 
 
Caseta de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta
 
 
Des d'aleshores, el poble de Tor no ha tingut una altra central col·lectiva de producció d'energia elèctrica, i per descomptat que encara no hi ha arribat pas l'escomesa elèctrica de companyia. Són els mateixos veïns que quan necessiten electricitat, engeguen els seus propis grups electrògens o generadors elèctrics, normalment de benzina. Des de fa pocs anys, també s'hi ha instal·lat plaques fotovoltaiques a la teulada d'alguna casa, tot i que ens consta que només es fan servir a la temporada d'estiu, al tractar-se d'habitatges de vacances o de segona residència.
Sabem que quan Sansa i Castañer van engegar el projecte de les pistes d'esquí, van tornar a posar en funcionament la minicentral elèctrica de Tor, però un bon matí va aparèixer sabotejada per uns desconeguts, tal i com va succeir també amb d'altres instal·lacions que s'havien construït per acollir els primers treballadors del complex d'hivern, projectat pel cacic i l'agent immobiliari d'Andorra.
 

 Alternador de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


És prou curiós que el nucli habitat més a prop de Tor, Norís, encara més petit que aquest primer, si que gaudeixi de llum de companyia i que no s'hagi allargat l'escomesa elèctrica uns quilòmetres més, fins al poble de les tretze cases, per tal d'alimentar els habitatges i l'enllumenat públic dels pocs i curts carrers d'aquest. I diem curiós i no estrany, perquè possiblement sigui a causa d'una altra manca d'entesa més entre els tretze copropietaris de la muntanya de la discòrdia, tot i que si trobeu que anem errats, ja sabeu que els vostres comentaris sempre són benvinguts.


Turbina, alternador, i corretja de transmissió de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Respecte al tema de la minicentral elèctrica de Tor, ja s'havia documentat a una pàgina web de fa uns anys. Es tracta del treball de recerca de batxillerat d'un parell d'alumnes de l'IES Hug Roger III de Sort, que van fer un recull de les centrals hidroelèctriques, molins fariners, i serradores dels pobles del Pallars Sobirà, tots impulsats per la força hidràulica dels rius de la comarca. Així doncs, podem veure que Tor també va comptar amb alguns molins fariners i una serradora, tots impulsats per la força hidràulica de les aigües de La Noguera de Tor. El treball web de Maria Griñó i Albert Boneta es va titular 'Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà', i encara es pot visitar avui dia a l'adreça web següent: http://eduardg.16mb.com/molespallars/index.htm
Si algú pot aportar més informació el respecte, estarem encantats de poder ampliar aquesta entrada amb les novetats que ens feu arribar.
 
  
L'edifici de l'antiga serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

La maquinària de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Detall de l'eina de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Caseta de l'antic molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Interior del molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Rodet inferior de la mola del molí fariner de Tor. Foto: M. griñó, A. Boneta


Si ens hi fixem bé, a la part superior de la façana de la casa comuna de Tor, encara hi resta un vestigi prou evident del passat de l'escomesa elèctrica del poble; s'hi pot veure la suportació, amb els seus corresponents elements aïllants i uns fils elèctrics entortolligats al balcó superior dret, que feia possible que el poble de les 13 cases tingués llum elèctric.


Aquí tenim en Gregori de Aulestia explicant per als reporters del 30 minuts de TV3, l'any 1.997, el funcionament i els problemes que va dur aquesta minicentral elèctrica de Tor.
Font del vídeo: https://www.ccma.cat/3cat/t1xc4-els-sansa/video/6283018/





Bloc MMT

14 de febrer 2024

Una Tomba al Cementiri de Tor: Trinitat Montaner Baró

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Si alguna vegada heu estat a Tor, possiblement haureu contemplat l'església de Sant Pere de Tor, temple cristià que s'ha fet inevitablement indissoluble a la història d'aquest poblat pirinenc, ja des dels seus antics inicis.
Com era prou comú a l'antiguitat, els cementiris dels pobles s'habilitaven normalment a tocar dels temples, bé fossin esglésies, ermites, etc., i en el cas de Tor, això no fou pas cap excepció. Si ens hi fixem prou bé, al mateix recinte de l'església de Sant Pere, hi podem apreciar unes tombes. És el cementiri de Tor.
Al cementiri de Tor hi ha una tomba que passa desapercebuda per als visitants. Unes vegades per respecte del temple sagrat i el camp sant, i unes altres potser per desconeixement. La tomba és encapçalada per una creu metàl·lica a on hi ha un nom i unes dates gravades; 'Trinitat Montaner Baró, 1936-1937'. Quan hi llegim aquests cognoms, de seguida ens ve al cap una de les persones més influents i importants de la història més recent de Tor: Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa, o simplement, Sansa. Podem pensar doncs, evidentment, que la menuda enterrada a la tomba en qüestió es pugui tractar d'una germana del cacic, tot i que mai ningú no n'ha parlat. Prou sigui perquè la petita va traspassar amb un any d'edat o potser fins i tot uns mesos, possiblement a causa d'una malaltia sobtada o potser per culpa de complicacions del naixement. Tot això només respon a les nostres primeres especulacions i, si algú pot aportar alguna informació al respecte, sempre serà benvinguda. Fins aleshores restarem amb una tomba ocupada pel cos d'un nadó amb una curta història desconeguda, i us demanarem que si decidiu visitar el cementiri de Tor, hi accediu amb tot el respecte i la consideració que es mereix aquest camp sant i els que allí hi descansen.
 
 

 

 Fotografies: Núria Comes
 
 
 
 
Bloc MMT

28 de gener 2024

La Docusèrie 'Tor' s'Estrenarà a la Primavera?

Salutacions i benvinguts sigueu a la primera edició de l'any a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Com la majoria de vosaltres ja sabeu, fa més d'un any i mig, anunciàvem l'esperada sèrie que Carles Porta està produint juntament amb TV3. Ha estat ja en quatre entrades al bloc que us en hem parlat, segons les notícies que ens han arribat de mitjans digitals, fent anunci de l'estrena d'aquesta producció que mai no arriba. Ara, però, ens diuen que la propera primavera podrem veure'n la seva projecció a 3Cat, plataforma de continguts de TV3. Però... realment serà així? Recordem que anteriorment ja vam rebre fins a quatre anuncis que no es van acomplir mai, tot i que una de les vegades ens deien que 'Tor', segons sembla es titularà la 'docusèrie', (Títol encara per confirmar) es va endarrerir per culpa de l'èxit inesperat del cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, història estrella del programa 'Crims' que dirigeix i presenta el periodista Carles Porta.
Tenim constància de l'interès per part de la productora de la 'docusèrie', perquè la nova producció de Carles Porta pugui veure la llum el més aviat possible, cosa que no posem en entredit, tot i que sembla que als aficionats al tema ens vagin donant llargues. Sigui com sigui, de ben segur que el contingut no ens decebrà, a jutjar pel temps que fa que aquesta producció de vuit capítols duu al forn.
Així doncs, i com sempre diem, només podem esperar pacientment, per veure finalment quan arriba l'esperat moment de l'estrena de la 'dicusèrie' en qüestió. Fins aleshores, ja sabeu que us en mantindrem informats de qualsevol novetat al respecte.
 
Notícia actual de Vilaweb sobre l'estrena de la 'docusèrie' de Carles Porta:
 
Entrades on vam escriure sobre els anuncis de la 'docusèrie':
 

17 de desembre 2023

Tor i Os de Civís: Comparant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc la MMT.

A la comarca de l'Alt Urgell, enganxat al Principat d'Andorra, s'hi troba un poblet d'alta muntanya amb unes característiques prou semblants a les del conegut poble de les tretze cases. Es tracta d'Os de Civís, municipi que per la seva orografia i orientació a la Vall d'Aós, se situa a la vessant andorrana, tot i que administrativament sempre ha format part de Catalunya.
Fins a la segona meitat del segle XX, Os de Civís, era un poble aïllat i oblidat per les administracions catalanes i espanyoles, i fins i tot avui dia, depèn més del Principat d'Andorra en molts aspectes, que no pas de la Generalitat de Catalunya, doncs a causa de la seva ubicació les comunicacions per carretera es fan molt més fàcils i ràpides des de Sant Julià de Lòria, a Andorra, que no pas des de la pròpia comarca.
Tan és així que serveis tan bàsics com la sanitat, la recollida d'escombraries, entre d'altres, són administrats pel Comú de Sant Julià de Lòria, al país veí.
 
 

 
Fins aquí, podem veure doncs algunes similituds amb Tor, exceptuant és clar, la característica més destacable del popular poble de les tretze cases: La seva muntanya privada i tot el que això ha comportat i comporta actualment. Tot i així però, Os de Civís també va tenir una economia basada amb la ramaderia i l'agricultura, també va patir la guerra del 36 i la seva postguerra, va veure passar refugiats que fugien de la guerra i la dictadura franquista, i patí l'oblit i l'abandonament de les administracions durant molt de temps. La diferència i a l'hora la similitud més destacable entre tots dos pobles, és potser que a Os de Civís calgué que hi anés algú de fora per fer progressar i prosperar econòmica i socialment aquest petit enclavament pirinenc, que fou quelcom clau pel que representa avui dia, i que a diferència de Tor, els emprenedors que vingueren de fora no van dur-hi mort i penúries com va passar amb els inversors estrangers del poble del Pallars que es disputaven aquella controvertida muntanya.
Podríem parlar doncs de mala sort per als habitants de Tor? O potser és que els d'Os de Civís van saber fer les coses d'una altra manera? Malauradament, la nostra opinió és que això no pugui ser del tot comparable per la característica principal i més coneguda de Tor; la seva immensa finca privada propietat dels seus veïns, finca privada comuna que a Os de Civís no hi existeix ni hi ha existit mai a la seva història.
 
 

 
A continuació podreu veure un vídeo relacionat amb aquest tema, recuperat d'un programa de la TV Andorrana, aportació d'un seguidor i col·laborador del bloc. I com sempre, esperem els vostres comentaris a l'entrada amb els vostres parers al voltant del tema que ens ocupa l'entrada d'avui.


 




Bloc MMT

29 de novembre 2023

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.
Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.
I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.
Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.
 


 
Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.
Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.
Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.
A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.
Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.




 
Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?
També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.
Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.
Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.
Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.
I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.






Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.
 




Bloc MMT

19 de novembre 2023

El 'Making-of' del Podcast 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la MMT.

En aquesta entrada, hem volgut recuperar un vídeo del programa 'Tot es mou' de TV3 on van entrevistar Carles Porta en relació al podcast que, l'any 2.018, va produir en col·laboració amb Catalunya Ràdio. Al mateix vídeo hi podem veure una mica de 'making-of' del podcast, o el 'com es va fer', mentre entrevisten el seu productor. Hi ha una cosa que cal destacar i és com respon a la qüestió que ja s'ha fet inevitable quan es parla de Tor i la seva història: Qui va assassinar Sansa? Fixem-nos que Porta es dirigeix a una persona mentre mira a càmera com si la conegués, fent-li saber que el crim ja ha prescrit i que per tant ja no hauria de pagar per la mort de Josep Montaner, Sansa, mentre el convida, o la convida, a sortir a parlar i a confessar el crim.
 
 

 
Des d'aquest mitjà, continuem creient que Porta no diu qui pensa que és l'assassí de Sansa per interessos econòmics i personals, cosa que de fet ja va reconèixer al seu moment en una entrevista de ràdio: "El secret de Tor l'explicaré. Però encara no, que val diners". Així també deia en una altra entrevista que Jordi Riba Segalàs, Palanca, era un home incivilitzat: "Carles Porta: El Palanca era un home per civilitzar". També cal destacar, en relació a la darrera entrada al bloc, que la 'docusèrie' 'Tor, la muntanya maleïda' que ha estat ja protagonista d'algunes entrades a aquest mitjà, s'hauria d'haver estrenat l'any 2.021!: "Carles Porta: A Tor hi veurem el Palanca en plena acció i un sopar de la família monster". Sembla que aquest ajornament tan llarg de l'estrena de l'esperada 'docusèrie' de Tor, ha estat provocat per l'èxit rotund de la sèrie 'Crims' produïda per Porta, i sobretot i especialment, pel cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que recentment va estrenar sèrie a una coneguda plataforma d'streaming, segons va declarar el mateix Porta.
Així doncs, els aficionats a la història del poble de les tretze cases, encara haurem d'esperar una mica més per poder descobrir aquesta sèrie que de ben segur no ens decepcionarà.
Ara us deixem amb el vídeo que protagonitza l'entrada d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, que podeu visualitzar tot seguit:
 
 
 

 
Us recordem que podeu escoltar el podcast de Carles Porta 'Tor, tretze cases i tres morts' al següent enllaç:

 
 
Bloc MMT

 

16 de novembre 2023

La Docusèrie 'Tor, La Muntanya Maleïda', s'Estrenarà el 2.024

Salutacions i benvinguts a aquesta nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Hem sabut segons s'ha publicat recentment, que la tan esperada 'docusèrie' de Carles Porta amb el títol Tor, la muntanya maleïda, s'estrenarà el proper any 2.024 i no pas a finals d'aquest any 2.023 com s'havia especulat en alguna ocasió.
Va ser el mes de juny del passat 2.022 que vam conèixer la gran notícia en relació a la producció que Carles Porta, que juntament amb una productora cinematogràfica, duen a terme des de fa més de tres anys, i la primera ocasió que n'escrivíem al bloc, després de passar per a l'edició d'un parell d'entrades més actualitzant la informació al respecte.
 
 


Desconeixem exactament la data de l'estrena de la 'docusèrie' en qüestió, tot i que us n'anirem informant al respecte quan en tinguem alguna novetat. Fins aleshores, podeu tornar a llegir les diferents entrades que vam escriure tractant aquest tema:

 

–  TV3 ja Prepara Tor, la Muntanya Maleïda

–  La Docusèrie de TV3 Tor, la Muntanya Maleïda s'Estrenarà al Març

–  La 'Docusèrie' Tor, La Muntanya Maleïda s'Endarrereix Fins a la Tardor




Retall de la notícia que podeu llegir al lloc e-Notícies.cat



 

 

Bloc MMT

09 de novembre 2023

Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Avui hem sabut que, segons s'especulava fa tot just uns dies a X (Twitter), finalment els copropietaris de la finca de Tor volen tancar la muntanya al trànsit de vehicles no autoritzats, segons diuen, als turistes i sobretot als periodistes.
La mesura ve motivada pels desperfectes que pateixen els camins que enllacen la muntanya i el poble de Tor amb Andorra, especialment a l'hivern, que és quan pitjor es troba el ferm dels camins per culpa del fred i la neu, i segons diu el propi batlle d'Alins, la copropietat ja va haver de fer front a una factura de 20.000€, en concepte de reparació dels camins oberts al trànsit de vehicles aliens a la finca, el passat hivern.
Ara com ara estan estudiant si jurídicament poden barrar el pas a la seva propietat, i si s'acompleixen els requisits que exigeixen les lleis, sembla que així ho faran.
Des d'aquí trobem que és una mesura encertada i que, tal i com hem opinat a X (Twitter), potser haurien de cobrar un peatge per als que vulguin travessar la seva finca amb vehicles de motor, i d'aquesta manera compensar els desperfectes i l'abocament de deixalles que pateixen des de fa anys.
 
 
Foto de ©Jaume Bassaganya

 
Diferents mitjans informatius se'n han fet ressò de la notícia, que com sempre, aixeca la polseguera de sensacionalisme i polèmica que ja s'ha fet costum des de fa anys, cada vegada que se'n parla de Tor, sigui pel motiu que sigui.

 
 





Bloc MMT

04 de novembre 2023

Document Original de la Història de Tor: Notificació a Jordi Riba, Palanca

Una cordial salutació, seguidors del bloc. Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada.

 

 

Continuant amb la tònica de les darreres entrades al bloc, avui us oferim també un document original de la història del poble de les tretze cases. Es tracta de la notificació adreçada a Palanca que un industrial de l'època, Joaquim d'Arquer, li va fer arribar a Casa Gallart d'Alins, en comptes d'enviar-li a Casa Palanca de Tor, el vint-i-dos de febrer del mil nou-cents setanta-quatre, gairebé dos anys abans de la junta extraordinària de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Com podreu llegir vosaltres mateixos a continuació, li fa saber que el projecte de començar una empresa per a dur a terme l'aprofitament turístic de la muntanya de Tor, continua endavant. De la mateixa manera li diu que hi ha dues opcions possibles; o participar al projecte, o vendre la seva part de la muntanya per un preu raonable.
Desconeixem si Palanca hi va respondre a la notificació, però el que si que sabem segur és que mai no en va voler saber res d'urbanitzar la muntanya, ni a canvi de tots els diners del món. Sempre es mantingué ferm amb la seva decisió que defensà amb molt de coratge durant tota la seva vida.
A banda de tot això, és la primera vegada que llegim el nom de Joaquim d'Arquer relacionat amb la història de Tor i el tema de les pistes d'esquí. Podria semblar que fos uns dels nombrosos lletrats contractats per Sansa o Castañer, però segons el que hem pogut esbrinar al respecte, pel que sembla, Joaquim d'Arquer fou un destacat empresari de l'època, que no acabem de lligar amb el projecte de les pistes d'esquí. Podria ser un dels inversors o impulsors d'aquella empresa, tot i que en comptes d'especular al respecte, us demanem la vostra col·laboració, i si en teniu alguna informació que ens pugui ajudar a comprendre la implicació de Joaquim d'Arquer amb el projecte de Sansa i de Castañer, serà benvinguda.
 
 
 



 

Bloc MMT

Entrada Destacada

Els Hereus de Josep Montaner Deneguen l'Accés a Carles Porta i a Miguel Aguilera a Casa Sansa

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor. Com hem comentat anteriorment, sembla ...