11 de juny 2022

El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

Bona nit visitants de la MMT.

Escrivim una segona entrada sobre el tema del llibre de Rubén Castañer, del que vam tenir coneixement per una casualitat mentre indagàvem a la xarxa tot fent recerca d'altres informacions per al bloc.

En un principi ens va semblar que tot indicava que ell mateix n'era l'autor, però després d'insistir via Twitter al suposat amic del propi Castañer, aquest ha respost amb unes noves informacions, i pel que sembla el mateix Rubén Castañer no va poder veure aquesta obra literària acabada, que ara es dediquen a concloure l'amic i familiars en el seu honor, i que ja haurà de ser a títol pòstum que en vegi la llum.

A continuació en podeu veure la captura de pantalla de les converses a través de Twitter, on l'autor del misteriós llibre ens indica que es dona una altra versió dels fets, diferent a l'oficial. Quina versió deu ser aquesta? Restarem a la guait i anirem compartint tota nova informació al respecte.

 


 

 

Salut

@El Minaire.-

 

08 de juny 2022

Tor, la tomba d'un republicà?

Salutacions i benvinguts a la MMT una nit més.

Aquesta entrada dona pas a una pàgina del col·laborador del bloc que ens parla sobre un tema que ja vam tocar a la MMT, i és quelcom relacionat amb la Llegenda Negra d'Andorra.

Ens dispara una sèrie de preguntes retòriques que potser tinguin resposta per en Joaquín Abad, autor d'una de les obres literàries que traiè a la llum aquests temes tan delicats de la història del país dels Pirineus.

Llegim la pàgina d'en Luciérnaga al següent enllaç: Tor, tumba de un republicano.

 


 

 

Salut

Antonio Gil José, criminal o mentider?

Salutacions, visitants de la MMT.

L'Antonio Gil José, aquest controvertit i curiós personatge de la història recent de Tor, que va ser directament relacionat amb l'enigma del crim de Josep  Montané, Sansa, doncs va esdevenir el principal testimoni de càrrec per a l'acusació d'assassinat contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto.

Tal i com descobreix en Porta a les seves investigacions, després d'entrevistar-se amb algunes persones relacionades amb aquest personatge, i segons li va fer veure ell mateix, l'enemistat entre ell i la parella Pinto-Mont venia per un deute econòmic de 750.000 pessetes. Però, els podria haver inculpat de l'assassinat de Josep Montané com a venjança per aquest deute?

 

El sergent Yanes li explica a Porta que l'Antonio Gil José va arribar al jutjat de Tremp abans que ell, i per tan insinuava que els funcionaris del jutjat el podrien haver manipulat per que al judici, declarés el que li havien dictat, i de fet, sembla que la versió dels fets que teòricament va presenciar, l'explicava sempre igual, sense variar una coma, excepte en una ocasió amb en Porta, que els hi ho va repetir amb algunes variants. Això ens indica que algú li va fer memoritzar un guió, amb detalls força concrets sobre les lesions que presentava el cos d'en Montané, que no van transcendir a la premsa i per tant a l'opinió pública, i que només podien saber els instructors del sumari i els mateixos forenses, i ni tant sols la Guàrdia Civil.

Tal i com sabreu, si coneixeu una mica la història de l'Antonio Gil, va emprendre un projecte amb el mateix Montané i amb Mont, doncs pretenien muntar un restaurant a Casa Sansa, encara que aquest els va acomiadar quan ja s'hi havien deixat una picossada invertida en materials quan el Gil volia rebaixar el terra de Casa Sansa per poder fonamentar-hi el nou paviment, que va resultar malmès per que no es va fer segons les indicacions d'en Gil. El vell va esclatar enfurismat i els va fer fora, tot i que Mont i Gil, així com la parella del primer, havien dipositat uns diners invertits en materials per tal de poder engegar l'obra.

Se suposa doncs, segons aquest peculiar personatge de l'Antonio Gil José, que en Josep Mont i la Marli Pinto van agredir el vell Sansa mentre es disputaven el milió de pessetes que aquesta parella de la Seu s'havien gastat en l'obra del futur restaurant i que finalment, no va arribar enlloc.

Tampoc es va poder demostrar fefaentment  que l'Antonio Gil fos a Catalunya en aquelles dates que es barallava la mort del vell, doncs era a Mallorca i ni tan sols recordava com se suposava que havia tornat, si en vaixell o en avió, i no constava a cap llista de passatge i tampoc conservava el bitllet de tornada, i encara que va assegurar que va donar un nom fals per la seva pròpia seguretat, després no es recordava quin nom havia emprat per viatjar. Aquest fet va ser una de les coses que la defensa va emprar per desmuntar el testimoni de Gil José, a banda del seu historial depressiu, d'alcoholisme, juntament amb l'informe de la psicòloga que el tractava de 'border line' sense cap tipus de capacitat de fabulació.

 


Com bé opinava en Porta, per la manera de narrar els fets que teòricament va presenciar en Gil, una de dues; o bé va ser testimoni del crim d'en Montané, o bé hi va participar, encara que personalment penso que més aviat va declarar influenciat pel jutge de Tremp, que no li deuria donar altra opció i després de fer-li aprendre el que havia de declarar, el deuria amenaçar o extorsionar d'alguna manera, i altra vegada podríem tornar a citar la famosa Mà Negra de Tor, una mà capaç de manipular jutges i policies, per tant, un poder fàctic per sobre de les autoritats judicials, que ja costa de dir.

 

Finalment, sembla que tot el que sabia l'Antonio Gil José i tal com li va etzibar a en Porta, s'ho ha endut al clot i ningú sabrà mai del cert com i per què aquest controvertit personatge va actuar de la manera que va actuar, i potser també que una informació important per esclarir el crim d'en Josep Montané, morís amb ell. O pot ser que algú que continua en aquest món ho sàpiga? Sigui com sigui, haurem d'esperar finalment que en Porta, ens digui qui pensa que va matar el vell Sansa, i a partir d'aquí obtenir una mica més de llum en aquesta foscor que ja fa gairebé vint-i-cinc anys que es manté inalterable.


 

Salut

03 de juny 2022

Tor i Lurs

Salutacions, seguidors de la MMT.

Ampliem la secció de La Cova de Luciérnaga amb una altra pàgina d'opinió del col·laborador del bloc, que sorgeix d'un retall de diari publicat recentment a la MMT que parla de les similituds dels crims de Tor i els de Lurs, als Alps Francesos. 

Seguim l'enllaç per llegir la pàgina Tor y los crímenes de Lurs.


Salut

02 de juny 2022

Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?

Salutacions, seguidors de la MMT.

Tan al llibre Tor, tretze cases i tres morts, que podríem anomenar la bíblia dels successos i misteris de la Muntanya de Tor, com als podcast de Catalunya Ràdio, en Carles Porta ens parla dels "hippies", tal i com els anomenaven els veïns de Tor. No en tenien res a veure amb els de fes la pau i no la guerra, deia en Porta, doncs en realitat eren una colla de perdularis fugitius de la vida o de la justícia, i en algunes ocasions, de totes dues coses.

Podríem dir que en Sansa va formar una mena de legió de perduts que deixava estar a les seves finques però que també rondaven pel poble de Tor, amb la desaprovació dels veïns, que ja s'havien queixat i fins i tot ho havien denunciat a la Guàrdia Civil. Aquells rodamons en tenien prou amb un sostre mal fet per aixoplugar-se quan plovia, i unes engrunes de menjar per ficar-se a la panxa de tant en tant, i si algú duia una ampolla de vi o una mica de marihuana, doncs feien festa grossa i s'emborratxaven o es col·locaven oblidant-se durant unes hores del fracàs de vida que havien assolit, allà dalt, en un racó de món malvivint i amagant-se de la justícia i de la societat que els menystenia. A Tor, com a mínim, per l'amo Sansa eren ben mirats i els convidava a gaudir del que ell mateix definia com el millor racó del món. Els convidava a paelles mentre els parlava dels seus projectes i de com en repartiria els beneficis, i quines finques donaria a cadascú d'aquells miserables que es van creure fins a la darrera paraula del vell.

 

Com a tot exèrcit, per poca disciplina que hi hagi, a Tor els "hippies" tenien el seus comandaments, que rebien ordres directes de l'amo per poder posar a ratlla tota aquella colla de marginats. Un n'era en Gregori de Aulestia, neorural amb més cultura i educació, i per suposat més intel·ligència que la resta de "hippies", i per una altra banda, en Josep Mont i la Marli Pinto, la parella de fracassats de la Seu als que l'amo Sansa va donar poders per governar la colla de perduts que tenia a les seves ordres.

Al Gregori, l'amo li havia concedit l'honor de tenir una cabana per a ell sol, i el privilegi de ser empadronat a casa Sansa, tot un orgull del que només ell en podia presumir.

 

Hi va haver grans canvis, potser per a tots els "hippies", amb l'arribada d'en Miguel Aguilera, "l'skin", que va arribar a Tor per fer de guardaespatlles del vell, després dels nombrosos atemptats que aquest va patir, en alguns intents, segons ell mateix, de liquidar-lo.

Violent, sàdic i cruel, l'Aguilera es convertí aviat en enemic dels "hippies"; per una banda arran de l'enveja que li tenien, i per l'altra, per la manera amb la que tractava el vell Sansa. De fet, quan van trobar Sansa mort a casa seva, alguns ja celebraven que podia haver estat "l'skin".

Personalment veig els "hippies" com una mena de mercenaris que es movien per uns interessos creats amb enganys, disposats a fer content l'amo i d'aquesta manera rebre una gratificació més sucosa que la resta. També podríem arribar a pensar que, segurament, competien entre ells per agradar al vell i poder arribar així al nivell de confiança que aquell cacic hi tenia dipositada en el Gregori.

  

Segurament aquell exèrcit de fracassats acomplien ben bé la funció que el vell Montané pretenia d'ells, i segurament, algunes més de les que no se n'ha parlat, com podrien ser els favors sexuals, tal i com se'ls cobrava de la Marli Pinto, la vigilància de les seves finques i el camí que pujava a Andorra, que de baixada els proporcionava un peatge que aconseguien extorsionant els contrabandistes, que de vegades marxaven amb la mosca sota el nas, per haver hagut de deixar una bona picossada a l'amo del camí de Pleià i poder-hi transitar amb els Range Rover carregats fins al capdamunt de caixes de tabac andorrà.

 

Tal i com ja vam comentar en una altra ocasió en una pàgina del col·laborador del bloc, titulada 'Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas', hi va haver alguns "hippies" que van perdre la vida a Tor; un d'ells va ser trobat penjat a una propietat d'en Palanca. Hi podria haver hagut més baixes entre les files de la legió de perduts de Sansa? Potser aquestes notícies destaquessin més o la premsa les trobés més atractivament sensacionalistes, i que hi hagués hagut més "hippies" morts en acte de servei mentre treballaven per la causa del vell Montané, doncs ningú s'amoïnaria per aquells fracassats que de ben segur no importaven ningú.

I vosaltres, què en penseu, dels "hippies" que no ho eren?



Salut


29 de maig 2022

Els Atemptats Contra Josep Montané, Sansa

Bona nit, seguidors del misteri de la MMT.

Un tema interessant que ens proposa el col·laborador del bloc, és el referent als atemptats que va rebre el que una vegada va ser amo de la Muntanya de Tor, el Ros de Casa Sansa, o Pepe, com l'anomenava la seva família.

Segons el darrer lletrat que va contractar el vell, Ricardo Gómez de Olarte, en Sansa va patir una sèrie d'atemptats cap al final de la seva vida, dels que se'n fa menció al llibre d'en Porta, però aquest no sembla donar-hi massa importància.

Llegim la pàgina d'opinió d'en Luciérnaga Intentos de asesinato contra Sansa per saber-ne una mica més sobre el tema.

 


 

Salut

26 de maig 2022

Inversors a la Muntanya de Tor

Salutacions, seguidors del misteri.

Afegim una pàgina més a la Cova de Luciérnaga, aquesta vegada ens comenta el tema dels inversors que van interessar-se per la Muntanya de Tor, i que finalment no van poder invertir-hi ni un cèntim. O potser si? El cas és que pel que sembla, una bona colla de gent amb diners disposada a descobrir l'Eldorado català dels Pirineus, va fer tractes amb alguns dels cacics de Tor.

Com és que finalment no es va arribar a vendre la muntanya per a la construcció del que hauria estat el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus? Per culpa de la famosa Mà Negra de Tor?

Llegim la pàgina d'opinió del col·laborador del bloc en aquest enllaç: Inversores en Tor

 


Salut

21 de maig 2022

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT.

Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment:  –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.

 

 

Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.

Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.

 


Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.

Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.

De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.

Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.

 


 

Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?

Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.

Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.

Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?

 


 

No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.

Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?

 


Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.

I vosaltres, què en penseu?


Salut

El Sergent Yanes

Benvinguts a la MMT.

Nova entrada comentant la darrera pàgina d'onpinió del col·laborador del bloc.

Aquesta vegada ens emplaça l'opinió cap al sergent de la Guàdia Civil encarregat d'investigar el cas del crim d'en Josep Montané, el Ros de casa Sansa.

Segons els descobriments d'en Porta, aquest policia vocacional no va poder investigar com ell hauria volgut, i insistia d'alguna manera, sobre la famosa mà negra que envolta tots els misteris i successos estranys de Tor i la seva muntanya, assegurant que aquell cas d'homicidi no es va investigar.

Qui hi va haver al darrere capaç de manipular cossos policials i fins i tot jutjats?

Gent tan poderosa n'hi ha poca, però no és massa coneguda, doncs romanen a l'ombra.

Recordem que el propi sergent també va cometre algun error imperdonablement sospitós, com a professional experimentat en la investigació de crims i altres delictes relacionats.

Ho vam comentar mentre opinàvem d'en Batallé a Batallé un testigo interesante.

Llegim la darrera pàgina d'en Luciérnaga fent clic sobre l'enllaç: Un policía cansado.

 

 

Salut

19 de maig 2022

La Nota de Miguel Aguilera

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

Aquesta vegada el col·laborador del bloc ens trasllada el misteri de la nota manuscrita que en Miquel Olivella, Miguel Aguilera en realitat, va deixar al marxar de casa Sansa i que la Guàrdia Civil va trobar al cap d'uns dies d'haver aparegut el cos d'en Josep Montané, el Ros de Casa Sansa.

Recordem que 'l'skin' va ser el primer sospitós detingut per la Guàrdia Civil en relació al crim, i posat en llibertat després de l'interrogatori.

Podem llegir la pàgina a l'enllaç: La nota de Miquel Olivella

A continuació adjuntem la transcripció de la nota manuscrita original, escrita per en Miguel Aguilera, l'Olivella al llibre d'en Porta:




Salut

16 de maig 2022

Nit de Benvinguda

Bona nit una vegada més, seguidors de la MMT.

En aquesta ocasió m'agradaria dedicar l'entrada a un jove seguidor acabat d'arribar al bloc, que segons tinc entès cursa els seus estudis de secundària a l'institut Vedruna de Ripoll, Girona, i s'ha mostrat interessat pels misteris de la Muntanya de Tor, que fins ara desconeixia.

Segons em diuen, la seva mestra de l'assignatura de català els posa deures de lectura i ell s'ha decantat per llegir aquest bloc, i mentre practica la llengua catalana s'endinsa en els misteris que omplen aquestes pàgines digitals, carregades d'incògnites.

És doncs un plaer poder comptar amb el teu suport a la MMT, Samuel, i mentre vas llegint i aprenent la nostra llengua, desitgem no ser motiu d'estirada d'orelles per part de la teva benvolguda mestra de català, i ens esforçarem al màxim per mirar de passar les proves ortogràfiques i de redacció. Tot i així, si trobeu alguna errada d'ortografia o bé de forma, estarem encantats de corregir-les.

Sigues benvingut doncs, i tot esperant els teus comentaris, rep una cordial salutació d'El Minaire.

 

 

Salut

15 de maig 2022

Batallé, El Contrabandista

Bona nit seguidors de la MMT.

Si heu llegit el libre del "Patter de Tor", recordareu el personatge del contrabandista Batallé; un home dur i violent, difícil de tractar alhora, i que va agredir en Porta quan mirava d'entrevistar-lo per al reportatge del 30'.

Podríem dir que era un pròfug de la justícia i que se li'n fotia tot un rave, però també podríem estar segurs que potser el judici per l'assassinat d'en Sansa hagués pres un altre rumb si aquest 'outlaw' s'hi hagués presentat a declarar.

Per saber-ne l'opinió del col·laborador del blog, Luciérnaga, en podem seguir l'enllaç cap a la pàgina: Batallé un testigo interesante


Salut

08 de maig 2022

La Muntanya de Tor a ull de Satèl·lit

Salutacions i bona vesprada, lectors de la MMT.

Tot visitant la Muntanya de Tor des de l'espai, a vista de satèl·lit podem apreciar una formació natural que ens recorda quelcom una mica macabre potser, però força curiós: s'hi aprecia la part frontal d'un crani o calavera humana.

La fotografia que podreu veure més avall d'aquest text, ha estat capturada des de l'aplicació Google Earth, que podreu trobar a la xarxa com a aplicació web, o descarregar-la per a instal·lar-la al vostre dispositiu. Podeu escriure 'Tor, Lleida' a la caixa de cerques per trobar la ubicació amb Earth, o introduir les coordenades GPS 42°34'13.7"N - 1°23'54.7"E. L'alçada de la vista de satèl·lit de la imatge en qüestió és de 8.900 metres a la superfície de la muntanya, encara que és apreciable des de molts metres abans. L'orientació de la imatge de satèl·lit és NO-SE.

Anant més enllà de la part casual de la fotografia, podria ser que de debò aquesta muntanya tingui quelcom que la faci especial pel que es refereix a l'àmbit d'allò paranormal? Significa alguna cosa aquesta formació rocallosa en forma de calavera humana? Sigui com sigui no paren de sorprendre'ns l'univers de Tor i els seus misteris. Escriurem més entrades sobre el tema d'allò paranormal a Tor. Si us interessa, no us ho perdeu i pareu-hi atenció.

 


Salut

Tor i la Llegenda Negra d'Andorra

Salutacions seguidors de la MMT.

En aquesta entrada tractarem el tema del contraban de persones que, en uns temps de guerres passades esdevingué tràfic habitual que passava per Tor i la seva muntanya. Fins aquí podríem pensar que tot va ser quelcom dins de la normalitat i fins i tot podríem dir que aquells pastors que s'oferien per a fer de 'passadors' tot ajudant a persones que fugien del franquisme, i altres que ho feien del nazisme, i posteriorment foren els mateixos nazis que fugien pel mateix pas, una vegada es veien derrotats pels aliats, com també ho feren pilots aliats als que els havien abatut els seus aparells en ple espai aeri ocupat i es veien obligats a fugir de la França envaïda per Hitler, podrien esdevenir herois que salvaven vides de persones que fugien d'una mort segura, encara que sempre no fou així.

A la primera meitat dels anys 30 del segle XX, el Principat d'Andorra era un petit país que passava desapercebut pels seus veïns transfronterers, doncs la seva economia estava basada en la ramaderia i l'agricultura i no tenia pas cap empresa dedicada a la banca. Tot això va canviar amb el començament de la Guerra Civil Espanyola i posteriorment amb la 2a Guerra Mundial, que portà al petit país dels Pirineus a créixer econòmicament d'una manera desmesuradament increïble.

 

 

La principal font d'ingressos dels andorrans, o la principal forma de subsistència era la ramaderia i també l'agricultura com hem comentat anteriorment, però de sobte, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola una potent economia comença a resorgir del no res. Fins aleshores el contraban no era quelcom destacable al Principat, però amb la guerra tot es transformà.

Pastors d'alta muntanya acostumats de tota la vida a suportar les inclemències del clima tant dur que vivien durant ben bé sis mesos l'any, es van adonar que podien canviar el seu destí fent negoci amb el contraban de mercaderies que a Espanya tots dos bàndols demandaven i eren escassos aleshores, doncs en temps de guerra ja se sap que tot s'atura i comença el raccionament i l'escassetat de moltes matèries primeres i òbviament dels queviures.

A més a més del tràfic de mercaderies, els pastors eren contractats per fer de passadors, guiant persones que fugien de la guerra que acabava de començar, al principi empresaris i militants i polítics de la dreta espanyola, entre d'altres, i a les acaballes sobretot comandaments i soldats republicans que fugien de les represàlies franquistes. Els guiaven des de la frontera espanyola fins a Andorra, on s'hi amagaven el temps necessari per descansar de la llarga i dura travessa que podia allargar-se dies i setmanes, i després altres passadors els conduïen cap a la frontera francesa.

El mateix va passar durant la 2a Guerra Mundial; els pastors que feien de passadors a la Guerra Civil Espanyola, es van dedicar altra vegada a l'activitat de contraban de persones als anys 40, guiant sobretot jueus que fugien del nazisme a través de les muntanyes andorranes fins al primer poble a l'altre costat de la frontera: Tor. Una vegada a Tor, els pastors del poble que col·laboraven amb els passadors andorrans per un grapat de pessetes o alguna mercaderia convinguda per ambdós, els duien fins a Os de Civís, i d'allí es distribuïen per Espanya o Portugal. Tanmateix, només aconseguien fugir unes quantes persones que no havien caigut ens mans de la Guàrdia Civil de Franco o de la Gestapo o les SS de Hitler, respectivament.

Es podria arribar a pensar que l'activitat de passador de persones i de contraban de mercaderies en les dues guerres, fou prou lucrativa, però potser no tant com per a fer pujar el PIB andorrà fins a nivells insospitats. I és que en acabar la 2a Guerra Mundial, al Principat hi va florir una potent indústria bancària que en va sorgir del no res.

 

 

Com podia ser que els pastors que vivien, o podríem dir malvivien, abans de la Guerra Civil Espanyola dels seus ramats i els quatre horts de temporada, i potser fins i tot d'algunes fulles de tabac, després dels anys 40 del segle XX esdevinguessin gerents d'importants empreses importadores de turismes de luxe alemanys, bancs situats a un paradís fiscal gràcies a les lleis andorranes, propietaris de superfícies comercials, joiers de renom i altres activitats econòmiques on és totalment primordial disposar d'un gran capital per inciar-les.

Doncs és en aquest punt on podem començar a parlar de la Llegenda Negra d'Andorra.

La llegenda diu que molts dels pastors dedicats al contraban de persones, passadors, van aconseguir immenses fortunes assassinant aquests refugiats que guiaven per creuar la frontera, tan en un sentit com en un altre, sobretot importants empresaris espanyols que fugien del franquisme i jueus rics que fugien del nazisme. Els mataven a la muntanya; els feien caure per barrancs i els robaven les seves joies, diners, or, tot el que duguessin de valor o els lligaven les mans amb filferros, els prenien el calçat i deixaven que el clima de l'alta muntanya n'acabés de fer la feina.

 

 
 
Aquesta llegenda també en podria esdevenir una de les llegendes negres de Tor, doncs és sabut i documentat que pel poble de la Muntanya Maleïda hi van passar persones fugint de la guerra i de les seves represàlies, i és inevitable pensar que allí hi passessin episodis violents i actes criminals per interessos econòmics. De fet, segons les investigacions d'en Carles Porta en les seves llargues estades a la zona per mirar d'esclarir un dels grans misteris de Tor, descobreix que a Casa Sansa hi aparegueren ossos enterrats, i de fet, segons sembla al vell Montané no li feia ni mica de gràcia que ningú es fiqués a tafanejar el subsòl de casa seva ni de les seves finques. Quin en seria el motiu en realitat? El tresor que alguns afirmaven que tenia enterrat en algun indret secret? Potser si, però potser en tenia alguna cosa a veure el tràfic de persones que durant anys va travessar el nucli rural de Tor.

Podria ser que una de les cases més importants de Tor, Casa Sansa, estigués implicada en el contraban de persones i col·laborés amb els passadors andorrans?

 

Salut

07 de maig 2022

La Qüestió del Milió

Bona vesprada seguidors de la MMT.

Se'ns emplaça una pregunta retòrica de la mà del col·laborador del bloc, Luciérnaga: Qui va assassinar en Josep Montané, de casa Sansa?

Precisament aquesta incògnita és la que encara, a dia d'avui, manté encesa la flama d'un dels misteris més grans de la Muntanya de Tor.

Visitem la pàgina "¿Quién mató a Sansa?" per llegir l'opinió d'en Luciérnaga.

 


Salut

Entrada Destacada

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT .       El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima , po...