Vuitè i Últim Capítol de 'Tor': Foc Encès

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

 

La sèrie documental de Carles Porta arriba al seu desenllaç, finalitzant així amb el vuitè capítol aquesta brillant producció, plena de sorpreses i de girs inesperats de guió, que ens ha acompanyat dilluns rere dilluns. Hem arribat doncs a la fi d'aquesta exposició de sospitosos, hipòtesis, proves, i indicis que ens han de fer valorar qui va assassinar Sansa i perquè. Si d'aquesta síntesi d'informacions recopilades durant vint-i-set anys, condensada en vuit hores de gravacions n'hem de sentenciar un culpable, podria ser que per als més coneixedors de la història hagi mancat algun indici més per treballar. I amb això no pretenc posar en entredit la increïble tasca de Porta i el seu talentós equip. Doncs ben al contrari, i com dèiem a l'entrada on ressenyàvem el primer capítol, l'espera ha pagat molt la pena. Crec que cal felicitar Carles Porta i el seu equip al complet.

Ja sabem com funciona qualsevol producció cinematogràfica o de televisió. Les productores, normalment, no tenen un pressupost il·limitat. Això, doncs, pot suposar que calgui "retallar" els guions, o potser prioritzar els fils que en aquest cas ha calgut estirar i resseguir per arribar a les línies d'investigació que la 'docusèrie' 'Tor' ens ha presentat. El que hem trobat a faltar, potser, us ho comentarem al final d'aquestes línies.

El narrador comença la cinta parlant de la història de Tor, i en aquest cas, d'un dels capítols que a 'Tor, tretze cases i tres morts' ja ens avançava que no volia ficar-s'hi per no perdre's-hi, doncs altra vegada podem fer referència a la frase que millor defineix la història del poble de les tretze cases, que capítol rere capítol, Porta ens ha anat recordant: 'Tor és infinit'.

Com ja us comentàvem a l'entrada titulada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', el poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, fou pas de refugiats d'entre guerres, tema que sempre ha estat força polèmic, sobretot per al petit país dels Pirineus i la seva gent. Existeix extensa documentació i llibres escrits sobre el cas, doncs és un altre dels episodis més convulsos de la història de Tor, que en alemany significa 'pas' o 'porta', i de fet és el que ha estat des de fa més de mil anys.

 

Gregori de Aulestia surt a comentar els tresors que es deia que alguns dels jueus i d'altres que havien passat per la muntanya de Tor, fugint dels horrors de les guerres, podrien haver amagat per després tornar-hi a recuperar-los. Alguns buscadors de tresors armats amb detectors de metalls, es van passejar a la muntanya de Tor i els seus voltants per mirar de trobar el que la història dels jueus assegurava havien amagat per evitar que els hi robessin. Però no va ser només l'or dels jueus que va atraure els curiosos a Tor, també la llegenda del tresor dels Sansa els resultava prou atractiva com per anar fent forats aquí i allà, arreu de la muntanya. Podria ser que algun d'aquests buscadors hagués trobat quelcom relacionat? Hem d'imaginar-nos el silenci obligatori que guardarien si la sort hagués estat de la seva banda.

Fins i tot Mikel Aguilera ens explica la seva macabra experiència relacionada amb la llegenda de l'or dels jueus a la muntanya de Tor, i no dubta ni un moment a l'hora d'acusar Sansa de buscador de tresors dels fugitius.

El narrador ens explica altra vegada la llegenda del tresor de Casa Sansa, que ve relacionada amb l'or dels jueus, com és natural.

Porta ens narra el viatge en helicòpter que va fer amb el seu equip a Tor, l'any 2.019, on s'hi troben Josep Cases, el Terrisses de Sort, traginant muntanya amunt una bateria i unes eines amb un trineu infantil. Aquest personatge històric de Tor i del paisatge antropològic del mateix Pallars Sobirà, podríem dir que va agafar el relleu de Josep Montaner, omplint la muntanya de Tor amb vehicles vells, ferralla de tot tipus, i fins i tot animals en estat d'abandonament, qüestions per les que ha rebut vàries denúncies dels mateixos veïns de la copropietat, i de les administracions competents. De Terrisses ja n'hem escrit en alguna altra entrada al bloc, i n'hem publicat algunes notícies a l'apartat 'Notícies relacionades amb Tor'. Aquest entranyable però també polèmic personatge, va fer costat a Palanca quan es disputava la muntanya amb Castañer i el bàndol de Sansa, juntament amb un altre amic del cacic de Casa Palanca, 'Castanyeta', també popular personatge del Pallars Sobirà.

Durant el nostre viatge a Tor per al bloc, vam tenir l'ocasió de conversar amb Josep Cases, també anomenat el Terrisses, però val a dir que no en vam treure massa cosa en clar, doncs és un peculiar personatge i resulta força inentrevistable, sobretot quan va sota els efectes de l'alcohol, afició que té força arrelada.

 

 

 

Josep Pujol, Coié, és entrevistat altra vegada per Carles Porta, aquesta vegada, però, uns anys després de la trobada a Esterri d'Àneu el 2.017. Coié reconeix una topada amb els germans Aguilera a la muntanya de Tor, on suposadament el contrabandista va llençar una de les armes curtes de Mikel Aguilera al riu, després que aquest l'amenacés i s'endugués un cop a les mans de part de Coié. El gran dels Aguilera, però, ho desmenteix argumentant que ell mai no hagués permès que ningú se li acostés prou com per a desarmar-lo, i que si ho hagués fet, possiblement ja no seria entre nosaltres.

La famosa taca de sang que li veuen a Coié a un bar de Montardit de Baix la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995 torna a sortir a escena. Aquesta vegada Coié diu que deuria ser quan mataven un cabrit amb Terrisses al damunt la masia. Aquí cal fer un incís, doncs si Coié és amic de Terrisses, segur que també ho era de Palanca, i per tant en defensava el seu bàndol i la seva causa per a la muntanya de Tor. Això seria un argument més per desfer-se'n de Sansa. A més cal recordar la primera entrevista que aconsegueix l'equip de Porta amb el perillós contrabandista, quan aquest argumenta que possiblement va atropellar un cabirol amb el cotxe, el va carregar, i després el va pelar per a menjar-se'l. Podria haver estat però qualsevol animal, segons Coié, però tampoc no deu ser fàcil recordar-se'n després de tant de temps, si no és que estigui fugint d'estudi per no haver de reconèixer la possible implicació amb la mort de Sansa. El testimoni de Coié contrasta amb la versió dels testimonis que eren al bar de Montardit de Baix, els que van assegurar que el contrabandista s'excusà amb l'atropellament accidental d'un gos la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995. Si ens fixem amb la cara de sorpresa de Coié quan Porta li recorda aquest fet, el seu llenguatge corporal parla per si mateix. Prou sospitós, de veritat. Coié però hi respon reconeixent que si que havia atropellat algun gos, alguna vegada.

El testimoni de Pilar Tomás de Casa Sisqueta parla a favor d'aquest contrabandista. Assegura que no el veia capaç de matar Sansa. Aquí cal recordar que tots dos eren amics de Palanca, aleshores podria ser ben lògic que s'arribessin a encobrir. Per altra banda, Pilar Tomàs podria haver heretat dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, tot i que aquest tema no el podem exposar encara perquè cal aprofundir-hi més i fins ara només són especulacions sense fonament.

 

 

 

Una vegada s'ha donat per finalitzada l'entrevista a Pilar Tomás, i fora de càmera però quan encara no s'ha tallat la gravació, és la pròpia testimoni que demana al narrador, Carles Porta, quin motiu tenia Coié per matar Sansa. Aquest li respon que potser podria haver estat perquè Mikel Aguilera l'amenaçava constantment amb una pistola per cobrar-li el peatge per passar amb contraban pel camí de Sansa. És ben curiosa la resposta de la Pili, que insinua que potser Coié va dipositar contraban a una propietat de Sansa, Aguilera li va robar, i Coié va donar per fet que fou el vell cacic que se n'apropià de la seva mercaderia. Recordem que aquest fet de dipositar les mercaderies de contraban a les bordes o a d'altres edificis dels cacics de Tor, per part dels contrabandistes si la policia els assetjava o se'ls presentaven problemes tècnics amb els vehicles, era força comú, i també el fet demostrat que els cacics, tant Sansa com Palanca, en cobraven un lloguer per tenir en dipòsit aquests productes irregulars.

El narrador demana sense subterfugis a Coié si va matar Sansa. Aquest li diu que no en tenia motius, però al posar un exemple d'un altre conflicte amb un veí, pregunta si també l'ha de matar. Aquest 'també' pot semblar que l'afegeixi al suposat assassinat del cacic de Tor, però podria referir-se a la manera de parlar d'aquest temut personatge. Sigui com sigui, creiem que si Coié hagués volgut assassinar Josep Montaner, ho hauria fet sense ni parpellejar. Recordem però que quan Porta va entrevistar Coié anys abans i li va preguntar per la mort de Sansa, el contrabandista va fer un gest amb el braç no massa intel·ligible.

Recapitulant, el narrador repassa altra vegada els principals sospitosos i els possibles motius que podrien tenir per acabar amb la vida del vell Montaner. Miguel Aguilera, algun altre hippie de Tor, Josep Mont i Marli Pinto, Palanca i els seus mossos, la família de Sansa, un contrabandista, un sicari, un buscador de tresors... Possibles autors que ens proposa Porta segons les seves investigacions, tots podien haver tingut un o altre motiu per apallissar de mort al cacic de Casa Sansa. Però el fet és aquest; Segons les proves i els indicis de l'escena de la troballa del cos, i tal i com creu Gregori de Aulestia, la mort de Sansa va ser produïda per una pallissa d'avís que va fugir de les mans als autors dels fets.

 

 

Arribant a l'epíleg de la sèrie, ens en podem adonar de la contradicció que van suposar tants i tants anys de litigis, bàsicament amb un sol responsable instigador: Palanca. Jordi Riba ja tenia per costum recórrer totes les sentències judicials que afectaven la finca de la muntanya de Tor, li fossin favorables o no. Sembla com si Palanca fos aficionat als llargs procediments judicials que van marcar la història jurídica de la copropietat més disputada del Pirineu.

Amenaces i desqualificacions incloses, Palanca ataca els odiats advocats mentre amenaça de prendre's la justícia per la seva mà. Li era exactament igual si es trobava a dependències judicials o a la via pública, el cacic sempre s'expressava tal i com pensava, sense embuts i sense miraments per a ningú ni per a res.

El narrador puntualitza fefaentment que els copropietaris de la muntanya de Tor es van barallar per aconseguir uns drets que ja tenien. Increïble però cert. I a dia d'avui la darrera sentència que va posar fi als llargs plets de Tor, és inamovible i no es pot recórrer ni tornar a litigar pel mateix. Diu clarament que els copropietaris de la muntanya són els hereus dels copropietaris originals que van signar l'escriptura el 1.896, i no hi ha res més a dir ni a debatre. La figura de la usucapió fa que tots els plets que s'han executat durant dècades, siguin innecessaris, doncs tots els copropietaris han tingut registrada la seva part de la finca durant trenta anys o més, independentment de si hi tenien casa o vivien a Tor o no.

Altra vegada surt a escena el famós contracte d'arrendament de la muntanya de Tor de Rubén Castañer. Contracte que finalment i per situacions de la trama, anà a parar a les mans de Sol Elbaz, intèrpret contractada per Castañer per tractar amb els seus socis anglesos que pretenien invertir a Tor. La intèrpret, ja anciana, assegura que el contracte és bo i que el podria fer valdre, però que no hi ha invertit mai ni temps ni diners per no estar-hi disposada. Recordem que el darrer lletrat de Sansa, Gómez de Olarte, assegurava que el contracte ja no era vàlid perquè no s'havien satisfet totes les quotes pactades, i de fet, el cacic pretenia anul·lar-lo legalment per a poder tenir via lliure i tirar per una altra banda amb la propietat acabada de guanyar al jutjat de Tremp.

 

 

Segons ens explica Porta, els actuals copropietaris de la muntanya de Tor s'han plantejat arrendar la finca a una empresa andorrana que en faria una explotació turística. També es plantegen cobrar un peatge per creuar la muntanya pels seus camins privats, com ja hem comentat en altres entrades al bloc. Aquestes iniciatives ens semblen força encertades segons el nostre parer, però la qüestió sempre és la mateixa: Podran posar-se d'acord tots els copropietaris per tirar endavant aquestes empreses de manera satisfactòria? El director del parc natural de l'Alt Pirineu ja ens ratifica que seria difícil fer una estació d'esquí a la muntanya de Tor, tal i com ja comentàvem amb aquest mitjà anteriorment.

Potser el projecte del parc natural privat, o reserva natural privada de Sansa i Gregori tindrien més possibilitats de veure la llum, doncs segurament serien més compatibles amb l'actual situació administrativa i cadastral de la copropietat de Tor que no pas unes pistes d'esquí i un complex esportiu d'hivern.

Aquella malaurada entrevista amb Josep Cuní al seu programa 'Els matins', que fa a Jordi Riba, o més aviat podríem anomenar-la com a interrogatori irrespectuós amb tot el seu rotund significat, fa acta d'aparició al darrer capítol d'aquesta sèrie. Gràcies a una col·laboradora del bloc vam publicar el tall al nostre canal a YouTube, i realment paga la pena la seva visualització fins al final. (Palanca als matins de Josep Cuní).

Imatges més íntimes d'alguns veïns de Tor són presentades per Porta en aquest darrer episodi, suposem que amb la conseqüent autorització dels seus protagonistes. Ens consta però que les entrevistes als que hi apareixen, han estat remunerades. Potser d'una altra manera no s'hi haurien avingut a ser entrevistats i aparèixer al documental. Aleshores podríem pensar que parlen influenciats o sota pressió? Ens agradaria saber l'opinió que li mereix a Pilar Tomás aquesta gravació furtiva després de l'entrevista, i si la va autoritzar o no. Potser en fem una entrada comentant el parer dels principals protagonistes sobre aquesta sèrie documental. Seria bo conèixer què en pensen i com ho valoren.

Josep Maria Aixàs, nebot de Josep Montaner, ens transmet el seu pessimisme amb la muntanya de Tor i els seus copropietaris. Possiblement, tal i com ens ha demostrat al llarg de tots els capítols als que ha fet aparició, el seu oncle Miquel Montaner Baró, germà de Sansa, ens ha ofert la solució més assenyada per evitar més mals a Tor: Vendre la finca a una empresa, doncs segons el seu criteri, una finca ha de tenir una sola propietat per evitar tot el que ha passat amb la muntanya de la discòrdia.

 

 

Segons algunes opinions del públic de la sèrie a les xarxes socials, aquesta cloenda ha estat una mena de farciment per engrossir la història, un episodi que no ha acabat d'esclarir l'autoria del crim de Sansa. Si més no, creiem des d'aquí, amb aquest 'Foc encès' hem conegut una mica l'actualitat de Tor i els seus copropietaris, que ara han augmentat i ja no en són els tretze originals, doncs de cada casa n'han aparegut alguns més per culpa de les herències. Això és quelcom que, possiblement, complica encara més el consens general imprescindible per a dur a bon terme una finca d'aquestes característiques. Si abans ja era complicat tenir un acord entre tretze cases i tretze caps de casa, ara deu ser gairebé una missió impossible, amb més de vint hereus registrats com a propietaris de la muntanya. Hem de traslladar-nos altra vegada al seny de Miquel Montaner per sentenciar que desfer-se de la muntanya potser fora el millor per a tothom.

Tornant als sospitosos del crim de Sansa, i tal com us avançàvem al principi d'aquestes línies, cal adonar-se d'una cosa que no s'ha valorat a la sèrie, però si a l'entrevista que el periodista de TV3 Albert Om manté amb Carles Porta després d'aquest vuitè i últim capítol. Podria ser que no se n'hagi parlat dels autèntics criminals de Sansa? És possible que Porta es deixés alguna línia per investigar? A més de possible, és així. Tot i que ja entrarem a valorar l'entrevista a Porta més endavant, cal que ens adonem, com ja hem comentat anteriorment, que una producció com aquesta no té un pressupost il·limitat, així com tampoc un temps indefinit per a produir-la. Per tant existeix la possibilitat, que com ha passat, hi hagi fils que no s'hagin pogut estirar prou, o directament no s'hagin estirat.

Això ens trasllada a la que continua com la nostra hipòtesi més plausible del crim, tot i que encara ens ballin alguns detalls. Bàsicament, des d'aquest mitjà, ens continuem creient la hipòtesi de Gregori de Aulestia. Si, aquella que diu que van ser els inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès arrelat a Andorra, François Santouré, els que enviaren la màfia marsellesa a Tor per posar Sansa al seu lloc, i fer valdre el tracte que tenien. Se suposava que havien de donar un escarment al vell perquè es recordés que tenia un pacte amb una empresa de capital belga força important. I encara que mai no s'hagi pogut demostrar, se suposa que li van fer un pagament a compte per la compra venda de la muntanya de Tor, segons el testimoni d'aquest agent immobiliari del Principat.

És possible però que els autors materials de l'avís a Sansa fossin ja coneguts de Porta, contractats per aquests empresaris belgues. A la 'docusèrie' hem conegut personatges capaços d'apallissar una persona, i fins i tot d'acabar amb la seva vida. Així ho posen de manifest els antecedents d'alguns d'aquests personatges. Per tant, si ja havien matat de manera gratuïta i remunerada, quin problema haurien tingut per acceptar un encàrrec com aquest?

La sèrie documental on se'ns han exposat els sospitosos del crim de Sansa ja s'ha acabat. Com va proposar Carles Porta, ara ens toca als espectadors de fer de jurat popular i decidir, amb tota la informació exposada, qui creiem que va matar Sansa. Doncs em temo que no és tan fàcil, i encara que es presenti com una mena de concurs popular, això no s'acaba pas aquí. Ens reservem una altra entrada per comentar i valorar l'entrevista que li fan a Porta després de la sèrie. Si l'heu vista, ja us podeu imaginar per on va la cosa.

 

 

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

–1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca–

–4t Capítol. Els Sansa–

–5è Capítol. Ruben i els anglesos–

–6è Capítol. La data de la mort–

–7è Capítol. Els contrabandistes–

–8è Capítol. Foc encès–

–Entrevista a Carles Porta–

Imatges emprades: Bloc MMT/CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta

 

 

 

 

Bloc MMT

 

Cinquè Capítol de 'Tor': 'Ruben i els Anglesos'

Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del misteri. Gràcies per llegir-nos.

Aquesta entrada la dedicarem a fer la ressenya del cinquè capítol de la sèrie documental de Carles Porta que s'emet a TV3/3Cat cada dilluns, com ja és habitual des que, per fi, es va estrenar el passat vint-i-nou d'abril.

El narrador ens parla aquesta ocasió d'un dels personatges més polèmics de la part de la història fosca de Tor i la seva disputada muntanya: Rubén Castañer Ejarque, 'El Rúben'.

Acompanyat dels seus inversos anglesos, Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton, és el protagonista del capítol que comentem avui.

 

 

 

Tal i com es posava fi al quart capítol de la 'docusèrie', es comença el present; La hipòtesi de la mort del seu germà, segons Miquel Montaner, va ser una trama entre els anglesos i Castañer, com a venjança per la negativa del 'Ros' de continuar amb el projecte de l'estació d'esquí a Tor. Una tesi que contrasta amb la de Gregori de Aulestia en certa manera, però que finalment s'hi assimilen prou (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).

Porta ens exposa altra vegada, com a 'Tor, tretze cases i tres morts', la trama entre els socis britànics de Castañer i Josep Montaner Baró, sobre el projecte de les pistes d'esquí. Per als qui no hagueu 'fet els deures', i llegit les obres literàries al respecte de la història del poble de les tretze cases i els seus personatges, us servirà per conèixer la trama d'una forma molt senzilla d'entendre, a jutjar per la capacitat de comunicació del presentador i narrador d'aquesta interessant sèrie documental.

De Rubén Castañer n'hem escrit vàries entrades al bloc. Les més destacables són les que hem comentat les seves memòries, que algun dia han de veure la llum, i la del projecte de les pistes d'esquí, que va elaborar juntament amb un amic seu professor d'informàtica.

A les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar el 1.997 per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', podem veure algunes escenes que fins ara només coneixíem de l'obra literària de l'escriptor i del seu mateix podcast estrenat el 2.018. Sobretot de l'entrevista que van mantenir aleshores al despatx de l'advocat de Castañer, Joaquín Hortal, el mateix 1.997 per al reportatge en qüestió.

I com ja comentàvem en altres entrades, aquestes imatges inèdites que per fi veuen la llum, fan les delícies dels més afeccionats a la trama de Tor i la seva mai executada estació d'esquí.

Tal i com s'ha comentat algunes vegades, amb l'arribada de Castañer a Tor, va començar la desunió i la guerra entre els veïns del poble. Quelcom que a dia d'avui, encara s'arrossega però, d'una forma més residual. Ja sabem que arribar a un acord i anar tots a una, ha estat sempre una assignatura pendent per als veïns de Tor. Però no només per a aquests, sinó, segons ens han assegurat en alguna entrevista, per a la majoria de pallaresos. Aquí cal recordar una dita pallaresa que ens va dir Núria Comes quan la vam entrevistar: 'Al Pallars, la gent donarien un dit perquè algú de fora prengués un braç al veí'.

Ha de ser el propi Sansa, en persona, que ens recorda que qui marxa de Tor perd els drets sobre la muntanya. Però resulta que això no era així exactament. Tot i així, els cacics que eren al costat de Castañer, van voler deixar la resta de veïns de Tor sense drets a la muntanya perquè segons ells qui més vivia a Tor era Josep Montaner.

 

Castañer diu que va obrir la 'carretera' que uneix Tor amb Andorra, tot i que no és així. Fou el propi Montaner qui impulsà l'execució de les obres de la pista forestal que passa sobretot per finques de Casa Sansa, anys abans de l'arribada de Castañer a Tor. Això si, unes obres pagades amb diners de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, el mateix que amb les reformes de la casa comuna de Tor i la reparació de la central elèctrica del poble. Diners de l'explotació forestal i ramadera de la finca, però que l'agent immobiliari andorrà no reconeixia.

Com ja hem llegit algunes vegades a la literatura de Tor, tothom va ser el primer en passar per la pista acabada de fer, amb el seu 'jeep', a excepció de Castañer, que ho fa fer amb el seu 'Mercedes' i la seva dona.

La història d'aquesta via us la comentàvem a l'entrevista que ens concedí Antoni Comes, el maquinista encarregat dels treballs d'execució de la pista forestal de Pleià (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes).

En relació als inversors anglesos del 'Rúben', Pilar Tomàs ens explica que al principi no en sabien res d'aquests empresaris, doncs Castañer no els n'havia parlat mai, i ho van descobrir amb el temps. És un detall important que fins ara no se sabia.

Del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor, en vam fer una entrada al bloc amb fotografies del document original, o més ben dit, una part d'aquest, doncs ens en manca una de les pàgines mecanografiades que componen l'escrit. (Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor).

Hugh Garner, ex-cònsol britànic al Principat d'Andorra, ens parla de Castañer i els anglesos. Personatge que també fa acte d'aparició al reportatge commemoratiu del 50è aniversari de l'estació d'esquí d'Arinsal, titulat 'Arinsal, als peus de la Capa', del que en vam fer una entrada al bloc perquè es parla de Rubén Castañer, però això si, d'una manera prou tímida i de passada, tot i que fou una peça clau en la creació i obertura d'aquesta estació andorrana veïna de la muntanya de Tor, amb la que es va projectar la seva unió mai realitzada.

Els inversors anglesos del 'Rúben' desconeixien la guerra entre veïns que s'havia agreujat des de l'arribada de l'agent immobiliari a Tor, però van desfer els tractes amb aquest quan la tensió acumulada entre les dues faccions va esclatar, provocant dues víctimes mortals del bàndol de Palanca a l'enfrontament armat del juliol del 1.980, on Jordi Riba en sortiria il·lès.

Com als altres capítols, les imatges inèdites i ja històriques enregistrades el 1.997 per l'equip de Porta, omplen la història i ens fan recordar, per als més afeccionats i coneixedors de la trama, els fets que l'escriptor ja ens explicava a la primera obra literària del 2.005, que ara ens regala després de dècades oblidades a algun racó dels magatzems de la CCMA.

 

 

Un dels testimonis de l'episodi d'aquell accidentat dinar de germanor entre autoritats andorranes i pallareses, per a commemorar l'arribada de la carretera de la banda andorrana fins a Tor, és entrevistat per a la sèrie. Un detall que no havíem conegut fins ara, però que ens és estrany, és que aquest diu que Palanca va pujar al Port de Cabús amb armes, per enfrontar-se a Rubén Castañer i els seus guardaespatlles, fortament armats. Ens consta per com a mínim tres testimonis, que a Jordi Riba no li agradaven les armes, i que mai no anava armat, de fet, no era ni caçador.

Les pubilles de Tor ens expliquen l'episodi de la baralla del 1.980, en unes imatges fins ara inèdites enregistrades per l'equip de Porta el '97. No deixa de ser inèdit també que Pilar Tomàs en va ser testimoni presencial d'aquell enfrontament, que s'estava mirant aterrida des d'una finestra de Casa Sisqueta.

Com ja ens avisava el narrador en un altre capítol, Josep Ma. Sarroca, de Casa Cerdà, ens diu una altra vegada que no en vol parlar. Si de cas, més endavant. Com si aquest tema encara fos calent, després de gairebé quaranta-quatre anys.

Amb les morts dels llenyataires de Palanca, el poble de Tor es va submergir al pànic col·lectiu, doncs tothom es pensava que podria ser la següent víctima, tal i com va tornar a passar quinze anys més tard, amb la mort de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.

Una curiositat que sorgeix amb l'entrevista del '97 a Castañer, és quan aquest en comenta la portada d'un exemplar de la ja extingida revista 'Interviú', a on el titular acusa la màfia andorrana d'assassinar a Tor. L'home s'indigna i s'ofèn, doncs ell és aragonès i no pas andorrà. És a dir, es molesta que el titllin d'andorrà però no de mafiós. I en relació a aquest article de la truculenta i sensacionalista revista, ja en vam escriure al bloc anteriorment, en altres entrades. (17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta i Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor').

Un altre personatge inèdit fins ara i del que l'escriptor Carles Porta ens en parla a 'Tor, tretze cases i tres morts', és Sol Elbaz, contractada per Castañer per a fer d'intèrpret amb els anglesos, i que ara és entrevistada a l'època actual, expressament per al documental de Porta. Ens mostra una relació escrita per Castañer on hi consten els préstecs que Wilfred Douglas Watton va fer al mateix agent immobiliari i al cacic Sansa de Tor, per començar amb el projecte de l'estació d'esquí. Entre tots dos li sostreuen una xifra superior als vuit milions de pessetes, uns quaranta-nou mil euros a dia d'avui, però que seria equivalent a uns cinc-cents mil euros, segons ens esclareix el narrador.

 

 

Com que Watton ja sospitava que mai no recuperaria la inversió feta amb Castañer i Sansa a Tor, va voler anular el contracte d'arrendament de la muntanya, i va fer saber als tretze copropietaris que fins que no enterressin la destral de guerra, la quota de l'arrendament de la muntanya quedava suspesa. L'import que cobraven els 'condueños', eren dues-centes mil pessetes l'any, uns mil dos-cents euros actuals, però que a dia d'avui podrien suposar gairebé quinze mil euros.

Altra vegada, un personatge que apareix a 'Tor, tretze cases i tres morts', Josep Serra, un andorrà a qui Castañer havia venut la concessió de les estacions d'esquí de Pal i Arinsal perquè les famílies andorranes li posaven pals a les rodes per a explotar-les, torna a fer acte de presència a aquest capítol de 'Tor'. Aquesta ocasió, però, amb imatges del 30 minuts del '97, explicant que Watton li havia ofert el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor per a fer un complex hivernal. Recordem que Josep Serra fou fundador i gerent de l'estació d'Arinsal, i també apareix al documental que hem comentat anteriorment, 'Arinsal, als peus de la Capa'.

Serra també diu que a l'hora d'oferir als veïns de Tor un tracte per a l'explotació de la seva muntanya, aquests mai no es comprometien amb res i tot se'n anava en orris quan se'ls convidava a signar un acord. Quelcom molt semblant al que ens va explicar Gregori de Aulestia amb el projecte del parc natural privat que havien planificat amb Sansa, i una vegada mort aquest va voler continuar amb els hereus de Montaner i els veïns de Tor. Aquest fou un dels motius que obligà Gregori a abandonar Tor; els continus desacords i la manca de compromís dels copropietaris de la finca de la discòrdia.

Un altre personatge també inèdit fins ara, Josep Ma. Cordellana, adjunt a la direcció de les pistes d'Arinsal, ens confirma que els veïns de Tor tenien por de parlar i d'acceptar quelcom que podia ser bo per al poble. Possiblement perquè se sentien compromesos amb els seus corresponents cacics, que els castigarien si els traïen amb qualsevol cosa relativa a la copropietat.

La curiosa reunió que van aconseguir amb els veïns de Tor, ens l'explica aquest testimoni. Un bàndol es va situar a un costat del pont del riu, i els del bàndol contrari, a l'altre, amb els responsable de l'estació d'Arinsal a sobre del pont. Allò però va acabar malament, i sembla que les pedres van començar a aixecar el vol quan l'ambient s'encengué, amb que els organitzadors de la trobada van haver de marxar cames ajudeu-me. Tot allò amb l'absència a la reunió de Palanca, que sabotejava qualsevol proposta de negoci per a canviar la muntanya que se li posés pel davant. Cal fer esment que Josep Ma. Cordellana també és un dels protagonistes de 'Arinsal, als peus de la Capa'.

 

 

 

Un altre interessant testimoni és a les imatges inèdites del reportatge de Porta del 1.997, que ja va aparèixer a 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, qui assegura que el propi Josep Montaner li va fer saber que pretenia prescindir de Castañer, els anglesos, i qualsevol altre copropietari de la muntanya de Tor, assumint completament i en solitari la titularitat i l'administració de la finca.

Fixem-nos bé amb el testimoni de Gregori de Aulestia, quan diu que Sansa va canviar completament d'actitud quan el jutge de tremp li va entregar la muntanya de Tor. Quelcom que ja ens havia comentat a l'entrevista que vam mantenir amb ell, i amb algunes altres converses telefòniques que mantenim assíduament. El parer de Gregori és que Sansa va canviar de màfia quan se li va concedir la propietat de la muntanya de Tor. Possiblement es ve a referir als inversors belgues que l'altre agent immobiliari d'Andorra, François Santouré, li havia proposat per a executar el seu projecte de les pistes d'esquí, que segons de Aulestia, foren els responsables de la mort del seu amic Montaner. (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).

Ja cap al final del capítol, un Castañer del 1.997 diu que no es penedeix de res del que va fer i del que va passar a Tor, excepte de la mort del seu amic Josep Montaner, que teoritza, deurien assassinar-lo al poble mentre acusa algú prou conegut, del seu entorn més proper. Aquest testimoni l'enllacen amb l'entrevista que la reportera Veronica Frenzel li va fer, en companyia de Porta, l'any 2.017 per a la publicació alemanya del 'true crime', Stern Crime. Una entrevista que vam recollir al bloc, en una entrada titulada

'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor. L'any 2.017, Rubén Castañer tenia vuitanta anys, però encara se'l veia amb molta energia i amb el seu tarannà tan característic ben viu. No va dubtar fins i tot, d'espantar la reportera alemanya amenaçant-la amb que la matarien per haver-se ficat amb la trama de Tor. Naturalment que Veronica Frenzel se'n va sortir sana i estalvia d'aquella entrevista, i creiem que a hores d'ara no ha patit cap atemptat derivat dels avisos del difunt agent immobiliari d'Andorra.

El que queda a l'aire és l'avís que diu Castañer va donar a Montaner, quan seguidament, colpeja amb força una taula de la sala on se l'entrevista. Quina mena d'avís deuria fer a l'amo de la muntanya de Tor? Avís, o potser amenaça? Recordem que, segons assegurava François Santouré quan Carles Porta el va entrevistar per al 30 minuts de TV3 el 1.997, en una discussió amb Sansa, Castañer va donar una puntada de peu als testicles del cacic davant d'ell, al seu despatx d'Andorra la Vella, perquè l'havia traït amb el projecte de les pistes d'esquí de Tor.

 

La filla de Rubén Castañer, Amanda Castañer, sembla que surt en escena per a suavitzar una mica la imatge que pot arribar a donar el seu pare en aquesta sèrie documental. Quan el propi Castañer acusa els 'buscavides' de Tor de ser els assassins del seu amic Sansa. El narrador i investigador d'aquesta 'docusèrie' es queda amb la incògnita de que els 'hippies', no ho eren de 'hippies', segons l'entrevistat. Això ja ho sabem, però què volia dir exactament? Que eren sicaris com insinua Porta? En vam escriure una entrada al respecte, però sense la intenció ni el rerefons que imprimeix el 'Rúben' a les seves declaracions: Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?.

Com a comiat d'aquest cinquè capítol, el seu presentador ens deixa amb una frase que ja ha marcat aquest univers de Tor: –Tor és infinit, i per a continuar la història cal basar-se en certeses. I a més a més, ja ens deixa prou clar que el capítol sisè serà protagonitzat per un dels primers sospitosos de l'assassinat de Sansa, Miquel Aguilera.

 

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

–1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca–

–4t Capítol. Els Sansa–

–5è Capítol. Ruben i els anglesos–

Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana/Interviú

 

 

 

Bloc MMT

 

Quart Capítol de 'Tor': 'Els Sansa'

Benvinguts, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor. Us saluda l'editor del bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com ja és habitual, dediquem aquesta entrada al 4t capítol de la sèrie documental que cada setmana s'emet a TV3/3Cat: 'Tor'. Aquesta vegada és el torn de 'Els Sansa', tal i com s'ha titulat aquest capítol.

 

 

 

Comença el torn de paraula amb el testimoni d'un nebot de Josep Montaner; Josep Maria Aixàs, qui declara que hagués estat acceptat amb normalitat que al seu oncle, Sansa, l'haguessin apallissat amb el resultat de catorze ossos trencats. També conclou que la investigació de la Guàrdia Civil respecte de l'assassinat del seu oncle, va ser inútil a jutjar pels pocs mitjans econòmics i tècnics que aquest cos policial tenien a l'època. Aquest fet va ser sempre molt criticat per tothom, doncs no era pas la primera vegada que passava quelcom semblant amb el cos policial militaritzat del govern espanyol.

La família Sansa, van esdevenir sospitosos per als investigadors del cas d'haver assassinat el seu familiar que ells anomenaven 'Pepe'. Per tant, foren investigats i vigilats per la Guàrdia Civil. Però tal i com podem comprovar, tothom, absolutament tothom de l'entorn del 'Ros' de Sansa, esdevingué sospitós del crim d'aquest. Això doncs ja ens fa imaginar-nos la quantitat d'enemics en potència que es podia haver fet el vell Montaner. Uns diuen que per interessos amb la muntanya, altres per negocis turbulents i foscos on estava ficat l'amo de la muntanya de Tor, on s'hi barrejava amb gent molt perillosa, i també n'hi ha d'altres que afirmen que tenia enemics degut al seu complicat caràcter. Però aquí ens pot sorgir un dubte; Podria algú buscar-se la mort pel seu caràcter? El que hem pogut veure fins ara a la sèrie 'Tor' ha estat que la majoria dels testimonis entrevistats exageren. I alguns, massa i tot. Com diu Porta en un dels episodis, no sabem qui diu la veritat i qui no. Per tant, no és tan fàcil donar les coses per fetes en aquesta trama tan complicada on s'hi barregen odis ancestrals, interessos econòmics, i orgulls irremeiables.

La història de com el dret a la propietat de la muntanya de Tor va arribar a mans de Josep Montaner Baró, va ser tot un seguit de casualitats, doncs per la línia genealògica familiar, no li corresponia. L'hereu oficial de Casa Sansa era el germà de 'Pepe', 'Sisquet' Montaner Baró, però com que aquest es va voler casar amb una noia que no agradava al pare, fou desheretat en favor del 'Ros'.

Una vegada mort Josep Montaner, com que no tenia descendència ni esposa, l'herència de la propietat de tota la muntanya de Tor que el jutge de Tremp li havia concedit el febrer del 1.995, en primer lloc havia recaigut a la seva anciana mare, Teresa Baró, però aquesta va renunciar en favor del seu fill Miquel Montaner, que va pensar donar la muntanya a la Generalitat de Catalunya, per evitar així més tragèdies i problemes innecessaris per als veïns i copropietaris de la finca. Això, però, no va ser pas possible, doncs la Generalitat no en volia saber res d'aquella muntanya.

Aleshores, Miquel Montaner, decidí que l'hereu més lògic de la muntanya de Tor era el seu germà Rosendo, a qui no va fer gens de gràcia fer-se'n càrrec de la propietat, tot i que mesos més tard un jutge sentenciaria que la muntanya de Tor era propietat dels seus veïns, contradient la sentència del magistrat de Tremp que va donar-la exclusivament al 'Ros' de Casa Sansa.

 

 

Les imatges del reportatge que va rodar l'equip de Carles Porta per al programa 30 minuts de TV3 del 1.997, son un recurs imprescindible per a aquesta docusèrie. Sobretot les gravacions inèdites que ara ens mostren amb tot luxe de detalls, i que il·lustren cada capítol d'una manera esplèndida, fent les delícies dels més aficionats a la trama, juntament amb l'escenari de la maqueta del poble de Tor, construïda especialment per a aquesta producció.

La relació entre els 'hippies' i el nou hereu de la muntanya de Tor, Rosendo Montaner, era prou cordial, doncs aquest els permetia ser a les finques de Casa Sansa tal i com havia fet el seu difunt germà. Va arribar un moment, però, que tots els busca vides, com els anomena encara a dia d'avui en Gregori de Aulestia, van anar abandonant la muntanya, possiblement, com aquest, per desencant amb els nous propietaris i per decepció del que havia passat amb el seu mentor.

El que va ser el secretari personal i amic de Josep Montaner, Gregori de Aulestia, i el seu nebot, Josep Ma. Aixàs, ens comenten, tan en present com en passat, els projectes inacabats de Sansa.

Se l'ha arribat a titllar de fantasiós, fins i tot de foll, però també de visionari. Sansa fou l'únic a qui se li acudí que Tor i la seva finca podia donar molta riquesa a la societat de copropietaris, a la seva comarca (Pallars Sobirà) i a tot Catalunya. I no anava pas massa errat, doncs com ja hem comentat en altres entrades, el Pallars Sobirà sempre ha estat una comarca econòmicament deprimida, amb que un nou pas de comunicació per carretera amb el país veí, el Principat d'Andorra, hagués dut realment la prosperitat econòmica i social al país.

Sigui com sigui, a Tor, mai no s'hi va arribar a materialitzar res del que aquest somiador que fou Sansa, havia projectat en companyia del seu secretari personal. Ni tan sols quelcom que tenia més probabilitats de sortir bé i potser no era tan desgavellat. El projecte del parc natural privat que ens va explicar el mateix Gregori quan el vam entrevistar (Entrevista a Gregori de Aulestia). De fet, el projecte del parc natural a la muntanya de Tor, podria haver estat el mòbil de l'assassinat de Josep Montaner, quelcom que de moment, no s'ha especulat prou a fons, tot i que Gregori creu la principal hipòtesi del crim.

Com no podia ser pas d'una altra manera, parlant dels Sansa, inevitablement ha de sortir la llegenda del tresor de Casa Sansa. Tothom sabia que Casa Sansa era la més rica de Tor des de sempre. I com ja sabem, les llegendes dels tresors de gent rica, van de bòlid, i encara més en nuclis rurals tan aïllats, a on els contes a la vora del foc han estat sempre part indissoluble d'aquella rica cultura d'alta muntanya. Aquesta llegenda va tenir molts adeptes. Entre ells, els propis 'buscavides', o 'hippies', que passaven per Tor, però també persones foranies que pretenien caçar fortuna a partir d'una rondalla popular. Una de les curiositats que ens va explicar Gregori de Aulestia quan ens va concedir l'entrevista per a aquest mitjà, i en vàries ocasions que hem parlat per telèfon, es que ell mateix, i els seus companys d'aventures, van testimoniar després de morir Sansa, com la muntanya de Tor s'omplia de gent amb detectors de metalls, provant sort de trobar el tresor que tothom es creia encara era enterrat per algun racó d'aquella immensa propietat privada. Pel que sembla ningú no va tenir sort, i la llegenda continua viva. Potser algun dia hi aparegui finalment alguna cosa, però a jutjar per com vivia Josep Montaner, això té tots els números per ser només això; un conte i prou.

En relació al tresor de Sansa, ens agradaria suggerir-vos un relat de ficció que vam escriure ja fa temps, i que vam titular 'La Llegenda del Tresor de Casa Sansa', a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.

 

 

 

 

 

Queda prou patent doncs, el complicat caràcter de Sansa i la simpatia cap a la seva família, i viceversa, és clar. La manera que tenia de subsistir parla per si mateixa. Una cosa que també Gregori ens va explicar, fou precisament això; Sansa era de la llei del mínim esforç, però sembla que Palanca era de la seva mateixa condició. Tots dos miraven sempre de viure sense fer ni brot, i se les havien d'empescar per traure calés sense arronsar l'espatlla.

Se sol dir que els odis entre Sansa i Palanca eren ancestrals, però sembla que no és ben bé així. Segons ens explica Núria Comes a la seva obra l'Home de Tor, Josep Montaner i Jordi Riba, havien estat amics i, fins i tot, socis. Els més vells al Pallars expliquen que aquests dos personatges van engegar plegats una empresa quan eren joves. Es van comprar una màquina segadora i la llogaven als pagesos per segar els camps quan arribava la temporada. Al principi del negoci anava tot rodat, però no van tardar pas a tenir diferències, i finalment, van acabar com a enemics incondicionals.

Els pocs equipaments comunitaris que tenien a Tor, eren constants fonts de problemes, com ara la minicentral elèctrica de la que ens parlen els 'hippies' i de la que també us en vam parlar al bloc a l'entrada anomenada 'Història de Tor: La Minicentral Elèctrica'. Això fou obra de Sansa, on una vegada més va mostrar la seva perspicàcia per a posar més equipaments al poble de Tor perquè els seus veïns poguessin viure amb una mica més de comoditats. No obstant això, per culpa del caràcter del cacic, tampoc servia de massa muntar equipaments al poble, com podem comprovar al capítol en qüestió.

Un tema que no deixa de ser curiós és el de si Lázaro era o no era a Tor el dia que van trobar el cos sense vida de Josep Montaner. Els 'hippies' insisteixen amb que, una vegada van sortir de reconèixer el difunt de la casa a on el van trobar, al primer que van informar de la troballa del cadàver, va ser a Lázaro Moreno. En canvi, tant aquest com la seva parella, la Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, s'entossudeixen fins ara amb que aquest mosso de Palanca no era a Tor. Aquí ens sorgeix una qüestió inevitable: Quina importància podia tenir si Lázaro era o no era a Tor el mateix dia que van trobar Sansa mort a casa seva? Recordem que el cacic podia dur fins a dues setmanes mort, allà a casa seva, o a una altra banda, però qui podia pensar que Lázaro podria haver estat un dels assassins per ser a Tor aquell dia? Doncs fins i tot a dia d'avui continuen assegurant que Lázaro no era a Tor el dia trenta de juliol del 1.995, tot i contradir el sumari i els propis testimonis.

Potser més endavant ens ho acabin esclarint, doncs recordem que encara resten quatre capítols de sèrie, i pot ser que aquesta qüestió es capgiri.

Una informació inèdita que ens ofereix la sèrie en aquest episodi, és que algú havia proposat als veïns de Tor posar un cementiri radioactiu a la seva muntanya. Segons el nostre parer, no creiem que la negativa a acceptar aquest projecte hagués estat motiu per assassinar Sansa, i encara menys quan la proposta va arribar anys abans que aquest fos declarat amo únic de tota la finca.

Ens presenten també una escena coincident amb la de 'Tor, Foc encès' sobre la família Miserachs, amics de Sansa, com podeu comprovar a la cinta. D'alguna manera és Palanca que surt amb un estrany comportament amb aquesta família, que en aquelles dates del crim del seu enemic, eren a casa seva d'Os de Civís. Perquè Jordi Riba s'auto inculpava de l'assassinat de Josep Monaner davant els Miserachs? No ho sabem, però els Miserachs van quedar ben sorpresos.

Ja per acabar aquest quart episodi, Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, ens fa una confessió sobre la seva hipòtesi del crim del cacic de Tor. Ell creu que els assassins del seu germà podrien haver estat relacionats amb els inversors anglesos que va dur l'agent immobiliari d'Andorra, Rubén Castañer, per invertir a la muntanya de Tor;  Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton. Personatges dels que Porta ja ens en ha parlat a 'Tor, tretze cases i tres morts', i al podcast amb el mateix nom, i que encara han de fer acte d'aparició a la sèrie. Possiblement al proper capítol, el 5è de la producció.

 

I fins aquí els nostres comentaris i els nostres parers sobre el capítol 4t de 'Tor'. Si voleu fer les vostres aportacions a l'entrada, ho podeu fer pitjant el següent enllaç:

 

 

– Comenteu l'entrada –

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

–1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca–

–4t Capítol. Els Sansa–

 

 

 

Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta

Bloc MMT

 

Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.

 

 

En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.

Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.

Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.

Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:

 

–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?

Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.

 

–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?

Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?

 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.

Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.

Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?

El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.

Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:

 

 

 

Feu els vostres comentaris a l'entrada

 

 

 

Bloc MMT