Salutacions seguidors de la MMT.
En
aquesta entrada tractarem el tema del contraban de persones que, en uns
temps de guerres passades esdevingué tràfic habitual que passava per
Tor i la seva muntanya. Fins aquí podríem pensar que tot va ser quelcom
dins de la normalitat i fins i tot podríem dir que aquells pastors que
s'oferien per a fer de 'passadors' tot ajudant a persones que fugien del
franquisme, i altres que ho feien del nazisme, i posteriorment foren
els mateixos nazis que fugien pel mateix pas, una vegada es veien
derrotats pels aliats, com també ho feren pilots aliats als que els
havien abatut els seus aparells en ple espai aeri ocupat i es veien
obligats a fugir de la França envaïda per Hitler, podrien esdevenir
herois que salvaven vides de persones que fugien d'una mort segura,
encara que sempre no fou així.
A
la primera meitat dels anys 30 del segle XX, el Principat d'Andorra era
un petit país que passava desapercebut pels seus veïns transfronterers,
doncs la seva economia estava basada en la ramaderia i l'agricultura i
no tenia pas cap empresa dedicada a la banca. Tot això va canviar amb el
començament de la Guerra Civil Espanyola i posteriorment amb la 2a Guerra Mundial, que portà al petit país dels Pirineus a créixer econòmicament d'una manera desmesuradament increïble.
La
principal font d'ingressos dels andorrans, o la principal forma de
subsistència era la ramaderia i també l'agricultura com hem comentat
anteriorment, però de sobte, a les acaballes de la Guerra
Civil Espanyola una potent economia comença a resorgir del no res. Fins
aleshores el contraban no era quelcom destacable al Principat, però amb
la guerra tot es transformà.
Pastors
d'alta muntanya acostumats de tota la vida a suportar les inclemències
del clima tant dur que vivien durant ben bé sis mesos l'any, es van
adonar que podien canviar el seu destí fent negoci amb el contraban de
mercaderies que a Espanya tots dos bàndols demandaven i ja eren escasses
aleshores, doncs en temps de guerra ja se sap que tot s'atura i comença l'escassetat i el racionament de moltes matèries primeres i òbviament
dels queviures.
A
més a més del tràfic de mercaderies, els pastors eren contractats per
fer de passadors, guiant persones que fugien de la guerra que acabava
de començar, al principi empresaris i militants i polítics de la dreta
espanyola, entre d'altres, i a les acaballes sobretot comandaments i
soldats republicans que fugien de les represàlies franquistes. Els
guiaven des de la frontera espanyola fins a Andorra,
on s'hi amagaven el temps necessari per descansar de la llarga i dura
travessa que podia allargar-se dies i setmanes, i després altres
passadors els conduïen cap a la frontera francesa.
El mateix va passar durant la 2a Guerra Mundial; els pastors que feien de passadors a la Guerra
Civil Espanyola, es van dedicar altra vegada a l'activitat de contraban
de persones als anys 40, guiant sobretot jueus que fugien del nazisme a
través de les muntanyes andorranes fins al primer poble a l'altre
costat de la frontera: Tor. Una vegada a Tor, els pastors del poble que
col·laboraven amb els passadors andorrans per un grapat de pessetes o
alguna mercaderia convinguda per ambdós, els duien fins a Os de Civís, i
d'allí es distribuïen per Espanya o Portugal. Tanmateix, només
aconseguien fugir unes quantes persones que no havien caigut ens mans de
la Guàrdia Civil de Franco o de la Gestapo o les SS de Hitler,
respectivament.
Es
podria arribar a pensar que l'activitat de passador de persones i de
contraban de mercaderies en les dues guerres, fou prou lucrativa, però
potser no tant com per a fer pujar el PIB andorrà fins a nivells
insospitats. I és que en acabar la 2a Guerra Mundial, al Principat hi va
florir una potent indústria bancària que en va sorgir del no res.
Com
podia ser que els pastors que vivien, o podríem dir malvivien, abans de
la Guerra Civil Espanyola dels seus ramats i els quatre horts de
temporada, i potser fins i tot d'algunes fulles de tabac, després dels
anys 40 del segle XX esdevinguessin gerents d'importants empreses
importadores de turismes de luxe alemanys, bancs situats a un paradís
fiscal gràcies a les lleis andorranes, propietaris de superfícies
comercials, joiers de renom i altres activitats econòmiques on és
totalment primordial disposar d'un gran capital per inciar-les.
Doncs és en aquest punt on podem començar a parlar de la Llegenda Negra d'Andorra.
La
llegenda diu que molts dels pastors dedicats al contraban de persones,
passadors, van aconseguir immenses fortunes assassinant aquests
refugiats que guiaven per creuar la frontera, tan en un sentit com en un
altre, sobretot importants empresaris espanyols que fugien del
franquisme i jueus rics que fugien del nazisme. Els mataven a la
muntanya; els feien caure per barrancs i els robaven les seves joies,
diners, or, tot el que duguessin de valor o els lligaven les mans amb
filferros, els prenien el calçat i deixaven que el clima de l'alta
muntanya n'acabés de fer la feina.
Aquesta llegenda també en podria esdevenir una de les llegendes negres de Tor, doncs és sabut i documentat que pel poble de la Muntanya Maleïda
hi van passar persones fugint de la guerra i de les seves represàlies, i
és inevitable pensar que allí hi passessin episodis violents i actes
criminals per interessos econòmics. De fet, segons les investigacions
d'en Carles Porta en les seves llargues estades a la zona per mirar
d'esclarir un dels grans misteris de Tor, descobreix que a Casa Sansa hi
aparegueren ossos enterrats, i de fet, segons sembla al vell Montaner no
li feia ni mica de gràcia que ningú es fiqués a tafanejar el subsòl de
casa seva ni de les seves finques. Quin en seria el motiu en realitat?
El tresor que alguns afirmaven que tenia enterrat en algun indret
secret? Potser si, però potser en tenia alguna cosa a veure el tràfic de
persones que durant anys va travessar el nucli rural de Tor. Podria
ser que una de les cases més importants de Tor, Casa Sansa, estigués
implicada en el contraban de persones i col·laborés amb els passadors
andorrans?
