Curiositat de la història de Tor: Denúncia de Gregori de Aulestia Contra la Generalitat

Salutacions cordials i benvinguts sigueu tots a aquesta nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

Gràcies a una col·laboració anònima, ens arriba a l'edició del bloc la còpia d'una denúncia signada per Gregorio de Aulestia, amb data d'entrada al jutjat d'instrucció número 7 de L'Hospitalet de Llobregat el 27 de juliol del 1.996, casualment, si ens hi fixem, justament un any després que assassinessin Sansa.

La denúncia ve motivada, segons el seu contingut, a la disconformitat de l'estat en que es troben uns cavalls dipositats al que aleshores fou quarter militar de cavalleria de l'exèrcit espanyol, a L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi duia el bestiar que havia estat comissat o embargat per les autoritats corresponents. Segons sembla, li van embargar els cavalls a Palanca i Gregori denunciava que n'hi havia tres de la seva propietat d'entre els equins confiscats, barrejats amb els de Palanca.

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

Fem a continuació la transcripció traduïda de la denúncia de Gregori de Aulestia, doncs la lletra del nostre protagonista es fa una mica complicada de llegir.

 

1r. -Pel mal estat en que es troben uns cavalls a la ‘Remonta’ de L'Hospitalet de Llobregat suposadament propietat de Jordi Riba Segalàs veí de Tor Casa Palanca dels quals jo en sóc propietari de tres d’ells un mascle ‘mular’ una euga ‘pia’ o ‘pinta’ i d’un poltre d’un any i mig de color marró.

2n. -Per a la devolució d’aquests equins al seu lloc d’orígen doncs ni ells ni jo no som culpables de la situació actual.

3r. -Tinc coneixement que s’està procedint a subastar aquest bestiar sense ser notificat ni assabentat per a aturar la subhasta.
 

Havent consultat el document al seu signatari original, el mateix Gregori de Aulestia, ens explica que eren freqüents aquests tipus de denúncies per mirar de fer força per a l'alliberament del bestiar confiscat o comissat, i ell personalment havia interposat vàries denúncies quan li era comissat el bestiar a algun dels ramaders de Tor, com a acte de bona fe amb els seus veïns i amics, així com també havien fet els altres ramaders de Tor. En aquest cas, com la majoria de vegades, les denúncies anaven sempre contra el Departament d'Agricultura, Ramaderia, i Pesca de la Generalitat de Catalunya, estament responsable de l'embargament i dipòsit del bestiar confiscat a les quadres del quarter militar que hi havia a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.

Les denúncies no acostumaven a tenir l'efecte desitjat, però les interposaven de totes maneres, segons sembla per no estar d'acord amb les lleis i la normativa sobre el bestiar transhumant, i protestar així contra el sistema.

 

 

 

 

Obrim Pàgina del Bloc a Twitter

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc del misteri i la història de la Muntanya de Tor.

Ens plau informar-vos que hem obert un nou compte a la xarxa social Twitter, a on podreu estar informats de les novetats al bloc i al canal de YouTube de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

El nom d'aquest perfil és @blocmmt, on ens podreu seguir i participar-hi des de la xarxa de l'ocellet blau.

Us hi esperem!

 

 

 

Sansa i la Val Ferrera de Suïssa

Cordials salutacions i una càlida benvinguda al bloc, seguidors de la MMT.

Tothom qui hagi seguit una mica la història de Tor, i la vida del que una vegada fou l'amo únic d'aquesta immensa finca del Pirineu de Lleida, Josep Montaner, Sansa, recordarà el projecte del parc natural privat que aquest cacic pretenia dur a terme amb l'ajuda incondicional del seu secretari personal i amic, en Gregori de Aulestia, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà.

Les idees de Sansa, una vegada es va fer impossible la construcció de les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya de Tor, foren les de convertir aquell meravellós paratge pirinenc en un indret on fos possible viure-hi tot l'any, com ja es feia a diferents països d'alta muntanya, com ara la propera Andorra, i alguns d'altres. Com ja sabem, i fins i tot a dia d'avui segueix amb les mateixes condicions, a Tor es feia pràcticament impossible passar-hi els hiverns, doncs a banda que les cases del poble no disposaven de les mínimes comoditats i equipaments necessaris per afrontar l'estació més dura de l'any, les vies d'accés tampoc no ho permetien perquè ja amb les primeres nevades es feien totalment intransitables, fins ben bé entrada la primavera. Aquest darrer fet, recordem, era del que sempre es queixava Palanca. Les administracions no mantenien la carretera que uneix Tor amb la "civilització" en considerar que es tractava d'una via privada, i els copropietaris no disposaven dels mitjans per a mantenir el camí lliure de neu i de gel durant tota l'època de nevades.

Paisatge de la muntanya de Tor

 

Gregori de Aulestia, a un dels seus viatges arreu del món, va descobrir a Suïssa un enclavament que, per les seves especials característiques el feien força semblant a la Vall Ferrera, la vall on és ubicat el poble de Tor i la seva muntanya.

De seguida va compartir la troballa amb el seu mentor i amic Josep Montaner, que va quedar prou sorprès amb el nom d'aquell territori descobert pel seu deixeble explorador: La Val Ferrera, en llengua romanx.

La Val Ferrera és una vall situada al cantó suís dels Grisons (Graubünden), entre Schams i Avers, té una llargada de 10 Km i és drenada pel riu Rhin d'Avers. L'alçada sobre el nivell del mar és semblant a la de Tor: 1562m. Només hi ha dos pobles a la Val Ferrera; Innerferrera i Ausserferrera.

Gregori de seguida va veure a aquella vall suïssa un model exemplar a seguir per a aplicar a la muntanya de Tor i al seu poble. La diferència era que, al país helvètic hi havia un altre nivell social i econòmic, a més a més que la muntanya de Tor era una finca privada, i potser costaria més emular una societat d'alta muntanya com la que tenien muntada els veïns de la Val Ferrera; amb un transport públic de qualitat, les vies perfectament calçades i mantingudes durant tot l'any, serveis educatius, serveis sanitaris, oficines de correu, telèfon, llum elèctric de companya, aigua corrent, depuradora d'aigües residuals, i un gran etc. més.

 

Innerferrera, un dels dos pobles de la Val Ferrera de Suïssa

 

Malgrat tot, la parella d'amics no van descartar el projecte, i de fet en Gregori de Aulestia ens explica que l'empresa del parc natural que es va seguir gestionant fins i tot després de la mort de Sansa, hauria aportat prou beneficis a la finca i als seus propietaris per emular la vida que duien els cantons de la Val Ferrera o fins i tot els propers veïns andorrans, fent-hi compatible la vida amb prou comoditats per passar-hi tot l'any sense cap mena de problema.

Fou una vertadera llàstima que tot se'n anés en orris i mai no es podés materialitzar aquell bon projecte, que hauria estat molt més encertat que unes pistes d'esquí i uns blocs de pisos enmig del bosc de la muntanya de Tor. Tot i així no és un projecte que es pugui descartar a l'actualitat, i que els propietaris actuals podrien dur a terme si algun dia aconsegueixen arribar a un consens, a diferència de les pistes d'esquí, projecte que fa anys va quedar condemnat per la requalificació que va patir la muntanya i el seu entorn com a zona protegida dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

 

Restes d'una antiga farga a la Val Ferrera, a Suïssa

Si voleu aportar quelcom a aquesta crònica, ja sabeu que ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada, pitjant el següent enllaç:

 

 

Feu els vostres comentaris aquí

 

Història de Tor: La Vall Ferrera a la Guerra Civil

Us donem la benvinguda a una nova edició al bloc de la història de la muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Aquesta vegada us portem un document relacionat directament amb la història de Tor, gràcies a un col·laborador del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases. Es tracta d'un reportatge extret de la base de dades del 'memorial democràtic' de la Generalitat de Catalunya, on es documenta l'època de la Guerra Civil viscuda a la Vall Ferrera i els seus pobles, a on s'hi menciona Tor i el seu pas amb Andorra, així com Casa Gallart d'Alins, habitatge propietat de la família Riba-Segalàs, on nasqué i visqué Jordi Riba Segalàs, Palanca.

Desitgem sigui del vostre interès, i si considereu escriure un comentari al respecte, ho podeu fer seguint aquest enllaç:

 

 

Feu el vostre comentari a l'entrada

 

 

 

 

 

Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor'

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

El passat onze d'octubre del 2.022, afegíem a l'apartat Hemeroteca de Tor el reportatge publicat al número 218 de la controvertidament sensacionalista 'Interviú', on amb el titular 'Especulación Sangrienta' el reporter responsable del document ens narra, segons el seu truculent parer, els crims succeïts a Tor el dia tres de juliol del 1.980, amb els que s'hi van veure implicats Rubén Castañer que anava acompanyat dels seus guardaespatlles, enfrontats a Palanca i els llenyataires de Vic del bàndol d'aquest, que van resultar ferits de mort.

 

 

 

Aquell provocatiu reportatge d'Interviú va fer reaccionar un al·ludit Rubén Castañer, que juntament amb els seus advocats van exigir als editors de la revista que en publiquessin al número 224, correponent a la setmana del vint-i-vuit d'agost al tres de setembre del 1.980, una rectificació, satisfent així exclusivament els seus interessats, on amb el títol 'Precisiones sobre los crímenes de Tor' en publiquen directament l'escrit que Castañer i lletrats redactaren per esclarir i corregir el primer article publicat al número 218 amb el que no n'estaven del tot d'acord.

Qui tampoc va estar-ne d'acord amb el reportatge publicat al número 218 i la rectificació del número 224, van ser vuit dels tretze propietaris de la muntanya de Tor, que mitjançant una carta signada el sis de setembre del mateix any, composada per cinc fulls i escrita a màquina, respongueren a la truculenta revista i a la desafortunada rectificació que aquesta va publicar.

Gràcies a una col·laboració anònima, us oferim els documents originals que protagonitzen aquesta entrada; Les puntualitzacions de Rubén Castañer publicades al número 224 d'Interviú, i una còpia de la carta original redactada i signada pels vuit propietaris de la muntanya de Tor que van adreçar a la redacció de la sensacionalista revista, que mai no va tenir cap mena de resposta per part dels redactors d'Interviú.

 

 

 

 

 

 

 

Judici Contra Jordi Riba l'Any 2.005

Benvinguts sigueu tots a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'inestimable col·laboració d'una persona que ens ha demanat mantenir-se a l'anonimat, ens arriba aquest vídeo que hem escurçat i adaptat segons les seves peticions. Es tracta de l'enregistrament de sala d'una de les vistes orals del judici contra Jordi Riba Segalàs, Palanca, l'any 2.005, arran d'una demanda dels seus propis nebots que li exigien abandonar Casa Gallart d'Alins, habitatge habitual de la família Riba-Segalàs on Palanca acostumava a fer-hi vida quan era a Alins, i on va néixer i créixer.

Els mateixos nebots de Palanca, anys més tard, també van voler vetar-lo del nínxol familiar del cementiri d'Alins, mitjançant un escrit dirigit al consistori d'aquest municipi, capital de la Vall Ferrera, a la comarca del Pallars Sobirà (Es reobre el conflicte de Tor, la muntanya maleïda del Pirineu).

El següent vídeo és afegit també al canal de YouTube del bloc, on com ja ho sabeu, en podeu veure altres vídeos relacionats i escoltar-hi el popular podcast de Catalunya Ràdio.

Veiem doncs a continuació la intervenció de Palanca a l'esmentat judici, i observem com nomena repetides vegades i sense que se li demani, el tema de la muntanya de Tor, que sembla sempre el tenia present i mai podia treure's del cap.

 

 

 

 

 

Per fer un comentari al respecte, podeu pitjar el següent enllaç o el del peu de l'entrada, on diu "Cap comentari:" o "Comentaris:" en cas que se n'hagin fet.

 

 

Feu els vostres comentaris

 

 

 

 

Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts a una nova i emocionant edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja us avançàvem fa unes setmanes, a l'entrada dedicada a la crònica d'un dels protagonistes i testimoni de la història moderna de la muntanya de Tor, en Gregori de Aulestia, amb qui vam tenir el plaer d'entrevistar-nos-hi, ens confià la seva teoria sobre el crim encara sense resoldre de Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa.

Reconstruint els fets del dia de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, i així posant-nos altra vegada en antecedents, recordem, aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, Gregori ens explica que ell era a les bordes de Sansa juntament amb 'Boro', també anomenat el 'Peroles' pels seus companys contrabandistes, i amb un nou 'buscavides' tot just acabat d'arribar a la muntanya; El 'Xavi'.

Per donar la benvinguda com calia al nou membre d'aquella comunitat que alguns titllaven de 'hippie', tot i que no en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, Boro pretenia dur Xavi a conèixer l'amo i senyor de la muntanya de Tor; El Ros de Casa Sansa, o Sansa, com tothom el coneixia allà dalt.

 

 

 

 

Com que quan van arribar a Casa Sansa se la van trobar tancada i barrada, sense evidències que el seu únic habitant fos per allà a prop, Boro va decidir entrar-hi per obsequiar, com a mínim, el nou 'caçafortunes' amb un glop de conyac que Sansa desava en una bóta per allà dintre, amagada en algun racó enmig del garbuix de trastos imperant a aquell refugi brut i desendreçat.

A banda que Xavi no va tenir l'honor de conèixer la llegenda vivent que representava per a alguns Sansa, va haver de passar el mal tràngol de presenciar la troballa del cos sense vida i en estat avançat de descomposició del cacic, com tots ja sabem.

Automàticament alertaren Gregori, que a priori no es cregué la recargolada història dels dos eixelebrats 'buscavides' companys d'aventures, però que tampoc en volgué donar-ne crèdit una vegada es trobà a la dantesca escena del crim, davant el cos descompost del seu amic i mentor. Gregori demanà a un altre company de la comuna que s'havia d'acostar a la civilització per comunicar a la Guàrdia Civil aquella lamentable i macabra troballa. Mentrestant, els tres amics miraven d'identificar el cos sense vida que hi havia a Casa Sansa, doncs tampoc ho tenien prou clar, i es negaven a admetre que fos Josep Montaner, l'amo i senyor de la muntanya de Tor.

Tots tres companys van tenir l'ocasió de presenciar l'escena del crim i, lògicament, van poder veure les lesions evidents que presentava el cadàver, incloses les suposades armes que es van emprar per arrencar la vida del vell visionari; El fil elèctric escanyant-li el coll, i el famós garrot o tronc de llenya, possiblement el causant de la fractura de crani, necessàriament responsable de la mort del Ros.

 

 

 

Tal i com recordarem, els primers inversors interessats en el projecte de les pistes d'esquí de Tor, foren uns anglesos que prèviament havien fet negocis amb Rubén Castañer, l'agent immobiliari d'Andorra que els aconsellà el negoci ideat per Sansa. Per altra banda, una vegada es succeïren els crims del 1.980, Castañer s'arruinà econòmicament i els anglesos es feren enrere; aleshores van sorgir altres inversors interessats a les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya, obres projectades per Sansa i Castañer. Aquesta vegada el capital provenia de Bèlgica, amb la intermediació d'un altre agent immobiliari d'Andorra; François Santouré.

Segons s'especula i ens confirma Gregori, l'amo de la muntanya rebé una paga i senyal en concepte de la compra-venda de la finca per part dels inversors belgues, tot i que no se sap la quantitat ni què en va fer Sansa d'aquells diners, malgrat que també van sorgir llegendes al respecte que van fer omplir la muntanya de Tor de caçadors de fortunes mirant de trobar el tresor de Casa Sansa.

Temps abans de l'assassinat de Josep Montaner i segons afirmacions del mateix Gregori de Aulestia a l'editor d'aquest mitjà, l'amo de la muntanya semblava espantat i se'l veia neguitós per si el trobaven. Segons deia al seu secretari personal, tenia la pensada de pernoctar cada nit a un lloc diferent, així 'ells' no el podrien trobar. Gregori no sabia a qui es podria referir Sansa quan parlava d'ells, i tampoc en sabia el motiu d'aquest sobtat canvi d'actitud. El que si que va tenir ben clar Gregori una vegada fou assassinat el seu mentor, va ser que els responsables de la mort de Sansa foren els mateixos dels qui en fugia, possiblement perquè aquest podria haver canviat de parer respecte al projecte de les pistes d'esquí en pro del projecte del parc natural privat que ja vam esmentar en una altra entrada; la de la crònica de l'entrevista amb Gregori, i perquè possiblement mai no va retornar-los la paga i senyal que aquests inversors de capital belga li van satisfer.

Tanmateix, Gregori creu que els responsables d'aquest fons d'inversió podrien haver contractat els serveis d'uns botxins o d'una màfia per tal de 'convèncer' Sansa que el projecte del parc natural privat no li convenia a ell ni a la seva salut, tot i que pensa que la missió d'aquests suposats sicaris no era pas la d'assassinar-lo, sinó més aviat pretenien espantar-lo, un pla que els podria haver sortir malament perquè Sansa els podria haver plantat cara i defendre's, error que va pagar amb la seva pròpia vida.

 

 

Respecte a l'avançada edat i l'estat de salut de Sansa fins a la fi dels seus dies, Gregori ens fa saber que era un home fort i sa, capaç de defendre's de qui fos, i mai no l'havia vist acoquinat davant ningú, per molt males intencions que dugués i molt temible que fos l'adversari. Així doncs, podria ser descartable que dos alcohòlics fracassats haguessin pogut acabar amb la vida d'un home com Josep Montaner, aleshores Josep Mont i Marli Pinto no fossin els autors del crim de Sansa.

La teoria de Gregori de Aulestia, inèdita fins ara, ens sembla prou convincent i té una gran part de lògica des del punt de vista del mòbil de l'assassinat i l'escena del crim. Així doncs podem descartar altres sospitosos que fins ara es podrien endur aquest protagonisme, doncs com bé afirmava l'advocat de la família Montaner, Francesc Sapena, això no va ser una mort per una baralla espontània a causa d'unes diferències de convivència, això és quelcom més profund.

Podria ser doncs que fóssim més a prop de conèixer el misteri del crim de la muntanya de Tor i que un dels seus protagonistes clau en tingui la solució a aquest gran enigma?

Des d'aquí no ho descartem, i fins que no en tinguem una teoria més convincent, podríem acceptar-ne aquesta com a l'última teoria més vàlida fins ara.

 

 

 

Bloc MMT

Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra

La nostra cordial benvinguda a aquesta nova edició al bloc del misteri i la història de la muntanya de Tor, seguidors del projecte.

Fa uns dies va arribar a les nostres mans un llibre que narra la vida i les peripècies d'un dels contrabandistes que feia servir la ruta de Tor per passar les seves mercaderies entre fronteres. Aquest contrabandista era conegut per tots els personatges de la història moderna de Tor, i de fet alguns hi van arribar a col·laborar-hi. Carles Xavier Castro, àlies 'El Negre' protagonitza 'Confidències del 'Negre' el contrabandista més perseguit d'Andorra', on ens confessa en primera persona els seus embolics, aventures, i curiositats sobre aquesta activitat que va ser considerada una professió al país dels Pirineus abans que les autoritats europees pressionessin el govern andorrà per modificar-ne el seu codi penal i, afegir així el contraban a la llista dels delictes que les autoritats andorranes havien de controlar i perseguir. Fou d'aquesta manera com 'El Negre' passà d'heroi nacional ajudat fins i tot per la mateixa policia andorrana, a ser el delinqüent més buscat d'Andorra.

'El Negre' no en fa ni un esment de la muntanya de Tor i el seu pas de contraban a tot el llibre, però pregunteu a qui pregunteu allà dalt, tothom el coneix, doncs tal i com deia Antonio Gil a una de les entrevistes que manté amb Porta, allà dalt els perillosos es coneixen tots. I sembla que és així, tot i que com ara en Gregori de Aulestia ens fa saber que el personatge del 'Negre' el catalogaria com a un personatge secundari de la història de Tor, si aquesta història es traslladés a la gran pantalla.

 

 

Des d'aquí us recomanem aquesta biografia del contrabandista més cercat d'Andorra. Amb un total de 115 pàgines podem dir que se'ns fa curt i esperem algunes anècdotes més i sobretot, algun esment a la muntanya de Tor i els seus personatges. Tot i així trobem que podria esdevenir un títol adient per a la nostra col·lecció bibliogràfica de la història moderna de Tor.

 

 

Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa

Salutacions i benvinguts al bloc La MMT, seguidors del misteri.

Conversant amb un dels grans protagonistes de la història més propera de Tor, en Gregori de Aulestia, ens parla d'una popular construcció a la muntanya de Tor on molts turistes i afeccionats als misteris d'aquest mític enclavament del Pirineu lleidatà han tingut el goig de poder visitar i, fins i tot, alguns, pernoctar-hi. Pocs saben però que aquesta cova-cabana no la va erigir Sansa, doncs va ser precisament un monument per a honorar-lo, per qui havia estat i pel que havia fet, però sobretot per la mena de persona que fou en vida. Gregori ens el defineix com un home extraordinari tenint en compte l'entorn tan dur i complicat a on vivia; idealista, utòpic, fantasiaire, arrauxat, valent i en el fons, sobretot en la soledat, amb un grau de malenconia sobtada del que se n'adonaven exclusivament els més propers.

 

Pel que sembla, i segons ens confia en Gregori, la cova de Josep Montaner fou edificada en el seu honor, aprofitant un sot que el mateix Sansa s'havia consagrat a cavar per cremar adrenalina quan la ira li ennuvolava el seny i l'havia de descarregar, tot desfogant-se amb un exercici físic tan esgotador com és el del pic i la pala.

Al començament la iniciativa va sorgir entre els 'buscavides', com els anomena Gregori, que eren allà dalt després de la mort de Sansa, però el gruix de l'obra el va dirigir i realitzar Joan Solís, l'últim 'hippie' de Tor que avui dia es dedica a l'artesania sobretot amb la fusta.

A la porta del refugi hi podem veure una imatge força curiosa que potser no tothom sap interpretar correctament. És obra de Gregori, que segons les indicacions del mateix Josep Montaner, va materialitzar com a escut d'armes de la muntanya de Tor.

A primer terme, aquesta obra d'art sobre la porta era situada a la cabana personal de Gregori, però posteriorment la van traslladar a la cova per culminar el projecte monumental com a record material de qui una vegada fou l'amo absolut de la muntanya més disputada dels Pirineus.

 

 

A l'actualitat la imatge es troba força deteriorada, tal i  com podem apreciar a la fotografia de sobre, on gairebé no s'aprecia l'escut d'armes projectat per Sansa i realitzat pel seu secretari personal, Gregori de Aulestia. Tenim el privilegi però, de comptar amb una fotografia del 1.993 facilitada per Jens Stoermer, un col·laborador del bloc amic dels habitants de Tor a qui vam dedicar una entrada al bloc fa unes setmanes amb el títol Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya.

La simbologia de l'escut d'armes que va idear Sansa respon a la seva visió heràldica de la muntanya i el poble de Tor, on va pretendre plasmar-hi com a protagonista inconfusible una àliga bicèfala coronada amb un escut on s'hi aprecia una muntanya o pic també coronat, i a sobre d'aquesta un llamp i un estel octagonal.

A sota, la instantània d'Stoermer presa el 1.993, on s'aprecia perfectament el disseny original:

 

 

I a continuació, ens hem permès la llibertat, amb el consentiment i consell inestimable del seu creador, de fer-ne una versió digital actualitzada del que podria ser avui dia l'escut d'armes de Casa Sansa de Tor, segons la simbologia imaginada pel seu dissenyador original.

 

 

Per acabar l'entrada, unes instantànies més que immortalitzen la cova-cabana erigida com a monument en record de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa.

 

  

Bloc MMT