L'Escenari del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ja feia un temps que no comentàvem res en relació al crim de Sansa, doncs les novetats al respecte tampoc és que siguin notables, més aviat tot al contrari. En més de vint-i-set anys no s'ha avançat absolutament res en relació a l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor (que se sàpiga). Des que es va tancar el sumari i en va prescriure el delicte, el cas sembla mort. L'única pista pendent és la d'un periodista que no vol dir qui creu que va ser l'autor de l'assassinat, pensem que per interessos personals més que per por de les conseqüències que se'n podrien desencadenar, doncs després del temps que ha transcorregut, el criminal o criminals no podrien ser processats per aquest delicte de sang, segons el codi penal espanyol.

 

 

 

Esperem que amb la publicació del següent llibre sobre Tor i la seva complicada i tràgica història, en tinguem alguna nova pista. Fins aleshores caldrà ser pacients i anar esperant novetats sobre el cas.

Parlant de l'escena del crim de Sansa, que és en realitat el tema que pretenem tractar en aquesta entrada arrel de la portada del diari Segre del dia u d'agost del 1.995, hi trobem una fotografia encara inèdita al bloc. Es tracta de la cuina de Casa Sansa on va ser trobat el cos de Josep Montaner.

Com podrem veure hi ha una gran marca al terra de fusta provocada pels líquids corporals i de la descomposició del cos, com es va recollir al sumari de l'aixecament del cadàver de Josep Montaner.

Els investigadors de la Guàrdia Civil també barallaven la possibilitat que el crim no s'hagués produït a Casa Sansa, sinó que l'haurien assassinat a un altre escenari i haurien traslladat el cos ja sense vida a la mateixa cuina on va ser trobat per un dels "hippies" que aquell juliol rondaven per allà dalt. Els residus trobats a la roba i la manca d'indicis forenses així ho determinaven, i feien pensar que es podria haver fet per mirar d'encobrir els fets i les possibles proves. El més estrany de tot plegat és que ningú no en va veure ni en va sentir res aquell dia.

 

La improvisada cuina de Casa Sansa, escenari on fou trobat

el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.

 

Com podem comprovar a la fotografia, el desordre i la brutícia imperaven a l'estança de Casa Sansa que aleshores feia les funcions de cuina improvisada, on recordem, es va trobar el cos de Josep Montaner Baró, a sobre d'un gran toll de líquids corporals putrefactes. Els investigadors encarregats del crim no van poder trobar rastres o indicis dels assassins, i encara menys de restes d'ADN, òbviament per tal i com es trobaven de brutes i insalubres les diferents estances de la casa, i l'avançat estat de descomposició que presentava el cadàver. Això últim va fer dubtar els forenses de la data aproximada de la mort de Sansa, doncs el cos s'havia descompost en diferents etapes, i si algunes parts es trobaven encara amb larves i mosques que s'alimentaven dels líquids de la descomposició, algunes d'altres ja presentaven evidents signes de momificació.

En una altra entrada ja vam comentar les ferides que presentava el cos de Josep Montaner quan va ser trobat a casa seva, i per les que els forenses van poder determinar la causa aproximada de la mort entre totes les lesions que presentava: 27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

A sobre d'aquestes línies la portada del diari Segre que protagonitza aquesta entrada, publicat el dia 01/08/1995, dos dies més tard de la troballa del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor. El titular ja ens entregava un sospitós: L'hoste de Casa Sansa, Miguel Aguilera, el guardaespatlles de Josep Montaner. També en podem llegir el testimoni i les primeres reaccions del "hippie" Salvador Esteve, aleshores conegut amb el sobrenom de 'Boro', que es va topar amb el cos ja sense vida del seu benefactor.

Cal destacar segons redactaven a la portada del diari en qüestió, que Boro hauria trobat el cadàver de Josep Montaner i la famosa nota manuscrita de Miquel Aguilera, penjada a la porta del darrera, segons el rotatiu lleidatà. És una informació que destaca amb la que escriu Carles Porta a 'Tor, tretze cases i tres morts', on explica que van ser efectius de la Guàrdia Civil que van trobar la nota mig amagada, mentre escorcollaven l'habitatge a la recerca d'indicis del crim. A priori podria semblar una contradicció sense importància, però m'atreviria a dir que potser no tant. Fixem-nos que si fos així, fins i tot el "hippie" que va trobar el cos seria sospitós del crim, i també el seu acompanyant, doncs podríem estar al davant d'una possible nota inculpatòria que tot i que la Guàrdia Civil va descartar com a prova per la obvietat dels fets, la podrien haver escrit i deixat allà els "hippies" que tan odiaven l'Aguilera, que recordem, van desitjar que el mort hagués estat ell. Per desitjar la mort a algú se l'ha d'odiar profundament, no és qüestió d'unes amenaces sense fonament o una picabaralla sense importància. És quelcom més greu. Aleshores, perquè no haurien pogut ser capaços de declarar que havien trobat a Casa Sansa la suposada nota de l'Aguilera?

 

Fragment del llibre Tor, tretze cases i tres morts

 

Fonts de les imatges: Diari Segre, Google Books, i Stern Crime.

 

 

 

Directe.cat: Un candidat d'ICV, terrorista ambiental?

Benvinguts sigueu, seguidors de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada voldríem opinar sobre una notícia apareguda al mitjà Directe.cat amb data vuit de maig del 2.007, que està directament relacionada amb una altra notícia que vam comentar fa ben poc, juntament amb la carta de protesta adreçada al director de Segre.com que també vam recollir al bloc. Ens parlen d'El Terrisses, suposat terrorista ambiental segons el defineixen a Directe.cat, doncs com podreu llegir a la notícia original, pel que sembla tenia muntat un abocador il·legal de vehicles, cobrant comissions sota mà als ajuntaments petits de la zona per retirar-los els vehicles abandonats sense fer preguntes.

Com hem pogut esbrinar, se li va notificar mitjançant el B.O.E. el no compliment total de la sanció, amb avís d'execució subsidiària en cas de no solucionar el tema dels residus acumulats en aquest cas a una finca a tocar del Noguera Pallaresa, a l'alçada de la ciutat de Sort. És a dir que ja tenia antecedents per pràctiques similars.

El que més sobta de tot plegat és que el tal Terrisses, antic amic de Palanca, s'ha dedicat també a la política. 

Sembla que Sansa va deixar una herència que va continuar aquest personatge, doncs després de la mort del que fou una vegada l'amo de la muntanya, es van enretirar vehicles abandonats que aquest havia deixat per tot arreu. Això va requerir unes molèsties per als veïns, i uns tràmits complicats i lents per a les administracions, que finalment de poc van servir.

Una cosa que no deixa de ser ben curiosa, certament, és el fet que el suposat delinqüent mediambiental fos candidat precisament d'Iniciativa per Catalunya Verds, un partit que teòricament fou de base ecologista.

 

• Segre.com - Carta al Director: Una Taca al Paradís de Tor

• Segre.com: Vehicles Abandonats i Abocaments de Brossa a l'Accés a la Muntanya de Tor

   

  

  
   

   

  

Primer Aniversari de la Mort de Rubén Castañer

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Tal dia com avui de fa justament un any, va traspassar l'home que una vegada fou el primer A.P.I. del Principat d'Andorra, on es forjà un fructífer negoci immobiliari, dedicat també a una causa per al País dels Pirineus que mai li fou reconeguda. Un dels protagonistes imprescindibles de la història de Tor. En la seva memòria volem fer un recordatori del que havia de ser el promotor de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor. Un projecte que va tenir al cap fins a la seva mort, i que d'alguna manera, fou un somni incomplert. Només a la literatura d'aquest bloc se li ha donat vida en forma de relat de ficció. És una forma d'imaginar-nos com hauria pogut ser aquell complex d'hivern, que d'entrada ja es preveia el més gran dels Pirineus i un dels més grans d'Europa.

Rubén Castañer va deixar un llegat autobiogràfic i documental que estava redactant en equip amb el seu amic i escriptor d'aquesta obra literària. Una obra que aquest 2.023 està previst que vegi la llum, per explicar una altra versió sobre els fets de Tor escrita per un dels seus protagonistes. Possiblement, també ens ajudi a veure una imatge diferent de la que fins ara ens havien venut sobre aquest home polèmic, potser, però en cap cas un mafiós solitari i incomprès com s'ha insinuat per part d'alguns autors del 'true crime'.

Desitgem poder llegir aquesta herència de Castañer en forma de llibre, presentar-la al bloc i difondre'n i opinar sobre la seva versió dels fets que va viure i va patir a Tor.

Enviem una salutació especial a la família i amics de Rubén Castañer, tot desitjant-los el millor per aquest 2.023 que es preveu ben carregat de primícies pel que fa al cas de la muntanya de la discòrdia, que per fi ens portarà les memòries de "l'home del grapat de dòlars".

 

 

 

 

Comencem L'Any Nou al Bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor

Benvinguts, seguidors de la MMT. Us desitgem un bon Any Nou 2.023 i us donem l'enhorabona si esteu llegint aquestes línies, doncs significarà que heu passat el complicat 2.022 indemnes, o com a mínim aquest és el nostre desig.

Escrivim la primera entrada d'aquest 2.023 per inaugurar l'any al bloc, tot fent un esbós aproximat del que preveiem podrem oferir-vos properament i al llarg del present.

A primera instància, tal i com ja hem comentat amb anterioritat, des del bloc s'ha arribat a un acord de col·laboració amb Amanda Castañer i Pedro Blasco; la filla del desaparegut Rubén Castañer i l'amic i escriptor del llibre d'aquest, respectivament. L'inestimable acord de col·laboració desinteressada per ambdues parts, ens permetrà publicar material inèdit al bloc que fins ara no havia vist la llum. Com el que ja vam publicar; projecte original d'urbanització de la muntanya de Tor, i anar coneixent a poc a poc, el treball que Castañer i Blasco van estar construint i posant a punt els darrers anys per donar vida a un llibre que de ben segur no deixarà ningú indiferent, en tots els aspectes. Una vertadera llàstima, cal dir, que el protagonista d'aquest treball literari no el podrà veure acabat i donar-nos-en la seva opinió al respecte.

 

Recordem també que aquest any s'estrenarà 'Tor, la muntanya maleïda', una 'docusèrie' de Carles Porta que s'emetrà a TV3, del que ja ens en vam fer ressò al bloc al seu moment, mitjançant dues entrades (1a i 2a). Aquest treball de Porta també ens obrirà les portes, tot i la redundància, a dedicar-hi algunes línies d'opinió en forma d'entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Paral·lelament a l'acord de col·laboració amb filla i amic de Castañer, estem mirant de posar-nos en contacte amb els actuals hereus de la muntanya de Tor, per tal de poder reportar notícies de primera mà amb tot el relacionat amb els tretze i la seva controvertida copropietat, que de ben segur també haurem d'incloure, si hi ha èxit, a la llista de les coses que no ens deixaran indiferents aquest 2.023, pel que fa a la temàtica que tractem al bloc.

 

 

 

Com també ja hem escrit fa ben poc, estem treballant a la segona part del relat de ficció que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el projecte', que dona continuació a la saga de relats que vam encetar amb el primer 'Tor, reinventar-se o morir'. I durant l'any anirem ampliant la secció de la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'. Seran noves faules protagonitzades pels personatges de la història original i escenificades a la muntanya de Tor i el seu entorn, amb arguments inèdits que ja tenim ballant pel cap.

 

 

 

No ens en podíem oblidar pas de parlar del sospitós que assegura tenir Carles Porta. Sospitós de l'assassinat de Sansa que fa mantenir la intriga d'aquest misteri que té abduïts tots els aficionats al cas des del 1.995. Al bloc, també n'hem parlat en alguna entrada: 'El Famós Sospitós de Carles Porta'. Una incògnita que no permet exhaurir la flama del misteri de Tor i la seva polèmica muntanya, i a hores d'ara encara aguaita per què algú s'atreveixi a esclarir-la. Serà el 2.023 l'any que Porta donarà a conèixer el seu famós sospitós? O potser encara haurem d'esperar un 'Tor, tretze cases i tres morts II'? Això només ho sap el mateix Porta, però des d'aquí creiem que si parla més del compte, es pot perdre la valuosa ocasió d'escriure uns quants llibres més amb el material que va aconseguir sobre el cas i tota la informació relacionada que aplega al respecte.

Des d'aquest bloc podem assegurar que no és la nostra intenció abandonar la tasca que vam començar el març del passat 2.022, i seguirem disposats a compartir amb tothom totes les noves que ens arribin sobre el cas, doncs aquesta és la raó de ser d'aquesta casa.

 

 

 

I per acabar aquesta primera entrada d'aquest 2.023, ens agradaria que us fixeu en la numerologia de la xifra de l'any que tot just encetem, que si us hi adoneu el seu número mestre és el set (7). Recordeu què significa això per la història dels fets de Tor? Vam dedicar-hi una entrada el passat estiu, amb el títol 'Juliol, Sempre Juliol'. Us és familiar? Doncs bé podem esperar que aquest set no ens dugui la malastrugança que va representar per a la història de la muntanya de la discòrdia, i d'aquí un any en recordem aquest fet només com una mera anècdota o curiositat.

 

Els millors desitjos per al nou any, seguidors del misteri de Tor. Esperem que continueu visitant-nos i participeu al bloc amb els vostres comentaris. Us hi esperem!

 

 

 

Segre.com: Vehicles Abandonats i Abocaments de Brossa a l'Accés a la Muntanya de Tor

Una cordial salutació per a tothom. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Tal i com escrivíem a la darrera entrada, relacionada amb la carta de protesta publicada al diari digital Segre.com i dirigida al director d'aquest mitjà, els veïns de Tor i propietaris de la muntanya privada amb el mateix nom, se senten indignats i impotents davant l'incivisme reiterat d'algunes persones forasteres que abandonen residus i ferralla al camí d'accés a la finca. Pel que sembla hi ha un responsable concret que, segons asseguren, és qui hi abandona més ferralla i de vegades fins i tot animals vius.

A continuació en podeu llegir la notícia original descarregada del diari digital Segre.com, i en aquest mateix text, també hi podreu veure la novetat de les iniciatives sorgides per organitzar visites guiades a la muntanya de Tor, basades en la seva història popularitzada pel periodista Carles Porta i el seu 'Tor, tretze cases i tres morts'. Des del bloc celebrem aquestes bones iniciatives, que els hereus de la muntanya hagin deixat de banda els complexes sobre la "història negra de Tor", i s'hagin posat d'acord en un projecte que des d'aquí també vam trobar encertat en el seu moment, i que va ser protagonista d'un dels nostres relats amb més èxit de lectures; Tor, Reinventar-se o Morir, i la seva segona part; Tor, Reinventar-se o Morir (2a Part). Relats que ja han marcat una saga de la que n'estem preparant una tercera part, tal i com ens en vam fer ressò fa uns dies en una entrada:

'Escrivint la Segona Part del Relat 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte'.

 

 

Ja per acabar aquestes línies, trobem important llançar un missatge als hereus de la muntanya de Tor, dels que tenim coneixement que alguns ens visiten de manera anònima. Voldríem transmetre-us que aquest bloc s'escriu de manera desinteressada, sense cap ànim de benefici econòmic, ben al contrari, doncs com ja escrivíem a l'entrada inaugural, el que ens empeny a aquest projecte són una altra mena de motivacions. Així doncs, heu de saber també que som a la vostra disposició per col·laborar en tot el que ens sigui humilment possible amb la copropietat i els copropietaris de Tor, on la vostra història i la vostra muntanya són les protagonistes que donen el sentit a l'existència d'aquest mitjà. Esperem els vostres missatges en forma de comentaris, o també podeu contactar per correu electrònic a l'adreça del bloc: info@matorsa.com Rebeu una cordial salutació i sigueu benvinguts sempre que vulgueu, aquest bloc és casa vostra.

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

 

Notícia adquirida a Segre.com

Segre.com - Carta al Director: Una Taca al Paradís de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquest darrer mes de l'any, el diari digital Segre.com, està aprofitant per a publicar algunes notícies relacionades amb Tor i la seva muntanya, i les anem recollint al bloc.

Aquesta notícia en concret, o més que una notícia podríem dir que ve a ser una reivindicació en forma de queixa, es tracta de la carta dirigida al director del mitjà, escrita per un dels hereus de la finca. El veí o veïna de Tor es queixa de l'incivisme que impera a la muntanya (com tothom sap finca privada) per part de forasters sense cap mena de respecte ni escrúpols per l'entorn natural on és situat aquest paradís del Pirineu català.

Des d'aquest bloc, ens solidaritzem amb els veïns de Tor, i condemnem el mal ús que se'n pugui fer dels camins propietat de la societat de copropietaris, així com de tota la finca en general, inclòs el poble i el seu entorn. Per això demanem des d'aquí respecte i consideració per un dels últims reductes naturals que conserven encara la seva essència des de temps remots, i que tota visita forastera hi passi el més desapercebuda possible, a un entorn fràgil que cal preservar tot tenint especial cura de la nostra activitat.

Potser el turisme literari i el turisme negre no hagin fet prou bé a aquest racó del Pirineu, o potser no s'ha sabut o pogut preservar-lo com toca. Sigui com sigui, la massificació no és bona per a res ni per a ningú, doncs Tor i la seva singular muntanya ja han vist passar potser massa turistes morbosos i d'altres d'irresponsables que han volgut visitar aquest racó del Pirineu, i no han sabut respectar-lo. Una llàstima, de veritat, perque quan arriben les prohibicions i els tancaments de vies particulars, això no agrada ningú, però de vegades no es deixa cap altra alternativa.

No voldria fer cap demagògia ni ofendre ningú, però em sorgeix una pregunta retòrica al respecte de tot plegat: Cal un altre Palanca que vetlli per la muntanya de Tor i el seu entorn?

 

Carta adquirida a Segre.com

 

Segre.com: s'Incorporen Nous Hereus a la Muntanya de Tor i es Calmen Antics Conflictes

Us donem la benvinguda i us saludem una vegada més, seguidors del misteri i de la MMT.

Fa pocs dies el diari digital Segre.com ha publicat una notícia sobre la muntanya de Tor, després d'un temps sense novetats al respecte.

Ens informen de la incorporació de nous hereus a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, al llarg dels darrers anys. Això sembla que ha fet apaivagar antics conflictes que, en les darreres temporades, també van ser motivats bàsicament per manca de consens amb l'explotació de la finca i per un possible frau dels encarregats d'administrar-la, com ja ens en vam fer ressò al seu moment, en una altra pàgina del bloc. Però tot no són plets darrerament a la societat de copropietaris, també s'arriba a acords respecte a la finca i la seva explotació forestal, tal i com escrivien al mateix mitjà, Segre.com, i publicàvem també al bloc, el passat quatre d'abril del present 2.022.

 

 

 

 

 

Notícia adquirida a Segre.com

 

Donem la Benvinguda a la Darrera Seguidora del Bloc

Bon dia tingueu, visitants de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta ocasió, volem donar l'especial benvinguda a una seguidora que s'ha afegit recentment al bloc. Es tracta de l'Amanda Castañer, filla del desaparegut Rubén Castañer Ejarque, personatge clau a la història que ens ocupa i dona vida a aquest bloc.

És un honor doncs poder comptar amb l'Amanda com a seguidora i ara també com a participant en una estreta col·laboració amb el bloc i l'escriptor del llibre de Castañer, Pedro Blasco, que també ens segueix de prop.

Aprofitem per agrair també la vostra fidelitat a tots els que ens seguiu i ens visiteu a diari, que sou una mostra inequívoca de l'interès que desperta aquest treball al que mirarem de fer cada vegada més interessant, aportant continguts inèdits per ampliar la informació sobre el cas de Tor i la seva polèmica muntanya.

I per als que encara no ens seguiu oficialment i us voleu fer seguidors del bloc, podeu pitjar el botó de sota i afegir-vos al grup de seguidors oficials de La Maledicció de la Muntanya de Tor. Us hi esperem!

 

 

 

 

 

 

El Projecte Immobiliari Original de Rubén Castañer per a la Muntanya de Tor

Salutacions, seguidors del bloc. Avui em plau donar-vos la benvinguda a una entrada especialment interessant.

Com ja hem comentat en altres ocasions, un dels protagonistes que va col·laborar a escriure la història més recent de Tor i la seva controvertida muntanya, estava preparant un llibre inèdit juntament amb un col·laborador amic personal seu, que continua amb el projecte després de la desaparició d'aquest polèmic personatge que fou Rubén Castañer Ejarque. En col·laboració amb la filla del desaparegut Castañer, Pedro Blasco està culminant l'obra de qui una vegada fou l'home que volia transformar la muntanya de Tor, convençut per Josep Montaner per a aventurar-se a aquest gran projecte que mai va poder fer-se realitat, excepte a la literatura fantàstica d'aquest bloc.

 

 

A més a més de treballar en el llibre de Castañer, Blasco també va col·laborar estretament amb el seu amic per plasmar en format digital el projecte de les pistes d'esquí i urbanització de la muntanya de Tor, que incloem també a aquesta entrada.

És doncs un honor presentar-vos el projecte original de Rubén Castañer al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor. Pitjant el següent enllaç podreu llegir també unes línies introductòries al projecte, signades per Pedro Blasco, amic del desaparegut Castañer, i Amanda Castañer, filla del protagonista d'aquesta entrada.

 

 

Proyecto TOR 1976-2010 - PROINTORSA - PROTUTORSA

 

 

Bloc MMT

 

 

Els Adhesius per a WhatsApp® dels Personatges de Tor

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT, seguidors del misteri.

Ja fa unes setmanes que treballàvem a la creació d'un paquet d'adhesius personalitzats per a l'aplicació de missatgeria instantània més popular i més emprada als nostres dispositius mòbils; WhatsApp®. En aquest cas, hem volgut retre homenatge als personatges de la història de Tor en clau d'humor, per variar una mica de la línia seriosa habitual del bloc, i aprofitar també per a promocionar-lo i d'aquesta manera que arribi a més públic a qui pugui interessar.

 

Fins ara hem creat un paquet amb vint-i-tres adhesius on hi apareixen alguns dels personatges de la història de Tor com a protagonistes, i uns logotips per a la promoció del bloc. Tenim previst crear-ne uns quants més, que penjarem a la mateixa ubicació d'aquesta primera fornada.

Per a poder instal·lar aquests adhesius a la nostra aplicació de missatgeria instantània, WhatsApp®, prèviament hem de tenir instal·lada l'aplicació Sticker Maker que podrem descarregar de la PlayStore® de Google®, pitjant el botó següent:

 

 

 

Una vegada descarregada i instal·lada l'aplicació Sticker Maker al nostre dispositiu mòbil (o d'escriptori; PC, Mac, etc.) amb l'aplicació WhatsApp® prèviament instal·lada i funcionant, podrem descarregar el paquet d'adhesius dels personatges de Tor, pitjant el botó de sota:

 

Quan el nostre dispositiu hagi descarregat el paquet d'adhesius, aquests es podran veure a l'aplicació Sticker Maker, que ens suggerirà de passar-los a la biblioteca d'adhesius de WhatsApp®, des d'on podrem enganxar-los als nostres xats amb qui volguem sorprendre emprant aquests nous adhesius inèdits fins ara.

Desitgem doncs que els gaudiu i arribin a tots els dispositius mòbils dels aficionats al misteri de la muntanya de Tor, i als dels que encara no l'han descobert.

 

 

 

 

Escrivint la Segona Part del Relat 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte'

Una salutació i sigueu benvinguts altra vegada al bloc La Maledicció de la Munanya de Tor.

Després d'uns dies d'inactivitat al bloc, ens satisfà informar-vos que ja estem escrivint la segona part del darrer relat de ficció titulat Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte, i que en breu el tindreu disponible a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor.

 

 

 

Fins aleshores, podeu llegir els altres relats que hem escrit fins ara, i que de ben segur us faran passar una estona de lectura fantàstica ben distreta, o com a mínim això fóra el que desitjaríem.

 

• Nit de contraban a la Muntanya Maleïda
• La llegenda del Tresor de Casa Sansa
• Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat
• Tor, Reinventar-se o Morir (1a Part)
• Tor, Reinventar-se o Morir (2a Part)
• Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte (1a Part) 
  

 

 

Palanca deixa Twitter

Una salutació, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ahir nit el compte de Twitter de Palanca va anunciar que ho deixava. Després de més de sis anys a la xarxa social, quatre-centes piulades, i amb gairebé quatre-mil seguidors, sembla que s'ha cansat i ja no li troba la gràcia, tot i que des d'aquí opinem que les seves piulades tenien el seu toc d'humor ben encertat, de vegades potser una mica negre, però sempre ens feia marcar un somriure al rostre, com a mínim.

Ens acomiadem doncs del Palanca de Twitter, i donem l'enhorabona a la persona que encarnava el compte d'aquest controvertit personatge de la història de Tor. Una llàstima que s'acabi aquí.

Recordem que, de moment, sembla que els comptes de Sansa, Lázaro, i Antonio Gil José, continuen actius, tot i que els dos primers fa temps que no piulen res. Podrien ser comptes gestionats per la mateixa persona o persones?

 

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a TOR

Salutacions i benvinguts, seguidors del bloc de la MMT.

És una satisfacció per a mi anunciar-vos la publicació d'un nou relat de ficció inspirat en la història i els personatges de Tor i la seva muntanya.

En aquesta ocasió, serà la primera part d'una història de la que ja hem escrit un parell de relats, o sigui que podríem definir-la com a continuació de Tor, reinventar-se o morir, de la que ja en vam anunciar una seqüela.

El títol d'aquest nou relat és Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte.

 

 

 

Desitgem que sigui del vostre gust i us faci passar una estona distreta de lectura fantàstica, mentre n'escrivim la segona part d'aquesta franquícia, en que ja s'ha convertit aquest argument de la realitat virtual a la muntanya de Tor.

Com sempre, n'hem afegit l'enllaç a l'apartat corresponent del menú de la columna de la dreta del bloc, per tal que sempre hi sigui disponible per accedir-hi més fàcilment >>>>

 

El Turisme Negre o Tanatoturisme

Benvinguts sigueu novament al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

 

Amb la recent publicació del llibre de la sèrie Crims, La Noia de Portbou, ha ressorgit a l'escena actual el turisme negre, també anomenat tanatoturisme, fenomen que involucra els viatges turístics a llocs associats amb la mort i la tragèdia.

 

Existeixen força destinacions turístiques al món freqüentades pel turisme negre, però també pel turisme literari, aquest últim més arrelat, com el seu nom indica, a les destinacions que apareixen a la literatura, independentment associat al turisme negre o no.

Les tragèdies naturals, els accidents humans, i els crims contra la humanitat, així com els atemptats terroristes, també han motivat el tanatoturisme. Per citar-ne alguns, podríem referir-nos als camps de concentració nazis de la IIGM, erupcions de volcans arreu del món com ara el d'Armero, a Colòmbia, els atemptats a les torres bessones de New York, l'accident a la central nuclear de Txernòbil, entre d'altres.

 

 

 

 

Tor no en va ser pas una excepció, i quan es va emetre el reportatge del programa 30 Minuts a TV3 'Tor, la muntanya maleïda', començaria un flux de turisme negre sense aturador, que es perllongaria fins a l'actualitat, i es veié accentuat amb la publicació del llibre 'Tor, tretze cases i tres morts'; va fer mantenir i potser augmentar l'auge turístic dels aficionats al misteri, però també als turistes morbosos que, tal i com assegurava Josep Lladós, de l'hostal Montaña d'Alins, a l'episodi número 5 del podcast amb el mateix títol que el llibre de Porta, Tor es va convertir en un poble tan concorregut com les Rambles de Barcelona, i segons deia, això va beneficiar la Pili de Casa Sisqueta, que va veure com augmentava significativament la clientela al seu establiment de restauració ubicat al mateix poble de Tor.

 

 

 

Fa uns mesos, ens fèiem ressò al bloc del fenomen del turisme literari, quan vam pujar el retall de la publicació d'un document del diari La Vanguardia a la secció 'La Terraza' titulat 'El Puente del Pilar', on el periodista que en redactava aquestes línies en comentava aquest fenomen de masses. Nosaltres també en vam donar el nostre parer a les línies d'aquesta pàgina, continguda dins el llistat dels 'Enllaços d'interès i curiositats relacionats amb Tor', al menú de la columna de la dreta del bloc >>>>

Possiblement, tots aquests llocs que han esdevingut peregrinació obligatòria per a molts turistes amants d'allò fosc, romanguin així per sempre més, doncs fins i tot alguns n'apareixen als catàlegs de les agències de viatges d'arreu del món.

Amb el turisme negre, a Tor, podria ser que la mitjana de visitants anual i de temporada, hagi baixat significativament per haver quedat fora de la moda de les destinacions d'aquesta categoria turística, tot i que em penso que no serà per massa temps més, doncs per al proper mes de març està prevista l'emissió d'una 'docusèrie' batejada amb el mateix nom del 30 minuts que va encetar la fama d'aquell poblet perdut del Pirineu de Lleida i la seva polèmica muntanya; 'Tor, la muntanya maleïda'.

Així doncs, si ens tornem a enganxar al fenomen del misteri de Tor i decidim passar uns dies de visita per aquella terra, des d'aquí fem una crida al respecte i al civisme; hem de tenir en compte que, primer de tot, la muntanya de Tor i els seus propietaris no són una atracció turística, i es mereixen tot el respecte dels forasters que els visitin, així com la cordialitat i la comprensió de tothom.

Bloc MMT