05 de juny 2024

Sisè Capítol de 'Tor': La Data de la Mort

Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada que dedicarem a la ressenya del capítol número sis de la sèrie documental 'Tor', i us agraïm el vostre seguiment.

 


 
La sèrie documental de Carles Porta cada vegada es fa més enrevessada per als qui no coneixen la història, o per als qui no l'han estudiada prou. Perquè així és; Tor és infinit, un univers on conflueixen mil un personatges, mil i una causalitats, un món de sincronismes molt allunyat de la simple qüestió que sempre es planteja: Qui va matar Sansa? No és tan senzill, benvolguts seguidors, ni de bon tros. La simplicitat pràctica no existeix a la història de Tor ni als fets que encara emmascaren el crim de l'amo de la muntanya més disputada dels Pirineus. Cada personatge, cada lligam amb el següent, cada fet, cada data, cada dada, ho fa tot una complicada equació que al següent nivell es multiplica exponencialment per si mateixa. Cal haver llegit molt i haver estudiat molt més de Tor per a comprendre'l i fer-se'n una idea aproximada. Fins i tot el propi Carles Porta, que hi ha dedicat mitja vida al món de Tor, confessa que se li escapen coses, i que sovint, l'univers vol que conegui noves proves o noves hipòtesis sobre el cas. Possiblement, quan el periodista hagi donat per concloses les seves investigacions, encara continuarem coneixent-ne coses noves.
Al capítol del passat dilluns, es fa palès que aquesta 'docusèrie' encara no ha deixat de sorprendre'ns ni d'aportar nous ingredients força picants, especialment quan ens referim a les noves revelacions per part de testimonis que fins ara eren inèdits, com a tots i cadascun dels que la sèrie ens ofereix fins ara. I és que com heu pogut comprovar els més puristes, els que heu fet els deures de Tor, Porta s'auto corregeix en moltes afirmacions i personatges que ja donàvem per fets i sentenciats a la seva primera obra literària 'Tor, tretze cases i tres morts'. Però és que són més de vint-i-set anys d'investigacions, senyores i senyors, això cal tenir-ho sempre molt en compte.
Més o menys, tothom ja sap com funciona el periodisme d'investigació. S'ha d'estar fet d'una pasta especial per a dedicar-s'hi. Són molts esforços, decepcions, de vegades amenaces personals i fins i tot agressions, moltes hores davant d'una entrevista. Molts quilòmetres de cotxe i del que calgui. I tot això i més, és al que s'ha dedicat en Carles Porta i el seu equip per a poder oferir-nos-en el resultat final en forma de sèrie de TV. Recordem-ho doncs quan ens faci mandra agafar un llibre per repassar-ne alguna informació, en comptes de queixar-nos que és tot molt enrevessat. Fem els deures de Tor si és que realment ens interessa aquesta increïble història. Posem alguna cosa de la nostra part, no esperem que ens ho doni tot mastegat un dels millors narradors, escriptors, i guionistes que hi ha. Fem aquest esforç, la història i la trama bé s'ho valen.
 
 

 
Amb aquest 'La data de la mort', Porta es proposa concretar més a fons la data de l'assassinat de Josep Montaner, que fins ara no ha pogut ser prou específica perquè no sabem qui diu la veritat.
El famós sopar amb la 'família monster' com el van batejar al llibre i al podcast de Porta, es torna a reviure aquesta vegada amb gravacions i escenes inèdites fins ara, corresponents a les cintes que encara no s'havien presentat en públic, enregistrades durant el reportatge del 30' del '97. Quan es parla de Marli Pinto i Josep Mont, inevitablement, cal parlar d'Antonio Gil José, un personatge que va acusar la parella de fracassats de La Seu d'Urgell d'haver assassinat Sansa. El seu testimoni va quedar finalment desestimat, però va semblar prou convincent a priori tant per al sergent Uclés com per al jutge de Tremp, José Luis Pérez Pérez. Tot i així, al judici es va desestimar el testimoni de càrrec d'Antonio Gil, per incongruències i dubtes considerables. Malgrat això i haver desestimat els càrrecs contra ells, la parella de La Seu, s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó.
La hipòtesi del crim de Sansa a mans de Josep Mont i Marli Pinto, pot restar doncs descartada segons s'han conegut les motivacions de Gil i altres detalls que no fan creïble aquest testimoni. Ara, però, i escoltant el testimoni d'una altra persona que fins ara no es coneixia públicament, la Pepita Soler, 'Pepi', que va conviure amb l'Antonio Gil durant anys a l'època que aquest estava involucrat amb el judici per la mort de Sansa i els acusats del crim, en tenim molta més informació al respecte. Podríem afirmar doncs que Gil José no era ni de bon tros el bon jan que ens va pintar Carles Porta al seu primer llibre. Potser no sembli quelcom rellevant, però si que és una informació important per tenir en compte a l'hora de la investigació. Segons el testimoni de la Pepita Soler, Antonio Gil era amagat a prop de casa seva, i mantingut i afartat per la Guàrdia Civil, durant catorze mesos, des que va acusar la parella de La Seu fins al judici. Així doncs, eren certes les acusacions de Josep Mont i la seva parella cap a la Guàrdia Civil i el testimoni de càrrec de Gil? Sembla que queda prou demostrat i contrastat amb el resultat de les investigacions de Porta i el seu equip. Aquí no ens deixen marge de maniobra, i hem de respondre amb un si rotund quan se'ns demana si per part de la Guàrdia Civil hi va haver un muntatge o complot, com assegurava Josep Mont.
 


 
Una segona testimoni fins ara també inèdita, pot reconèixer Miquel Aguilera com a narrador d'uns fets que l'implicaven amb un delicte de sang a Tor, l'any 1.995, potser confessats per l'ambient de disbauxa, alcohol, i drogues al que es trobaven immersos, durant una festa a l'illa de Mallorca.
Carles Porta troba finalment a Miquel Aguilera, o Mikel, com ell mateix ho escriu. El que una vegada fou el guardaespatlles de l'amo de tota la muntanya de Tor, viu al Nepal (País sense acord d'extradició amb Espanya), i el periodista el va localitzar a través d'un perfil de la xarxa social 'Facebook' sense fotografies personals, però si amb fotos de gossos perillosos que reconeix la testimoni, i també amb fotos de simbologia neonazi i neofranquista.
Com ja recordareu, el gran dels germans Aguilera va amenaçar Porta quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts', doncs hi feia constar el seu nom real i a 'l'skin' no li va agradar pas. L'escriptor el va haver de fer canviar sota amenaces a la seva integritat física. A la versió definitiva, però, el periodista ja hi fa constar els noms reals de tots els personatges, fins i tot del també perillós 'Coié' (Batallé a l'obra anterior).
Mikel, només començar l'entrevista ja explica els motius del perquè van fer cap a Tor, des del barri de 'La Verneda' de Barcelona, amb el seu germà petit. Àlex Aguilera, segons sembla, estava ficat amb venda d'estupefaents, i una banda rival el va amenaçar. Cosa que ell mateix no confessa quan al primer capítol se li demana, de la mateixa manera que tampoc diu exactament per quin motiu va voler pujar amb el seu germà Miquel a Tor.
Un testimoni el d'aquest Miquel Aguilera que val el seu pes en or, i que de ben segur encara ens durà més sorpreses amb els dos capítols de la sèrie que manquen encara per veure.
Podem conèixer una nova dada important a la declaració d'Aguilera, i és quan ens explica com i perquè va començar a treballar per l'amo Sansa, i els tractes que van fer. Quelcom que tampoc no era prou clar fins ara en aquesta trama.
'L'skin' es defensa de les acusacions a les declaracions judicials dels altres 'hippies' desqualificant sobretot Gregori, i justificant-se amb que havia tingut moltes baralles amb el seu germà Àlex. Recordem que el guardaespatlles de Sansa va ser sospitós dels investigadors en un principi, però una vegada detingut i interrogat, fou posat en llibertat ràpidament, i mai més no se'l va tornar ni a interrogar, ni encara menys, a investigar per la mort de Josep Montaner. Els 'hippies' ho tenien ben clar, sobretot el seu propi germà, i sembla que continuen pensant el mateix a hores d'ara.
 
 

 
Aguilera no reconeix ni menciona en cap moment les constants discussions ni les amenaces que es creuaven amb el seu benefactor, com tampoc no reconeix els vehicles robats que duia a Tor per entregar a l'arrendador del seu habitatge, i satisfer així la quota del lloguer de la part de casa Sansa que aquest ocupava. Encara comenta menys el tema del contraban i del cobrament de peatge a finques de Sansa, fins ara. Segons ell, no entén com els altres 'hippies' no el podien ni veure. Tot molt curiós, com a mínim. I és clar, amb tots aquests antecedents tampoc no pot reconèixer tal i com va passar, la discussió amb la que Sansa el fa fora de la muntanya de Tor i de les seves finques. Segons afirma, alguns li van menjar el cap a l'amo Sansa.
Per acabar ja amb aquest sisè capítol, la testimoni de Porta que li explica la trobada possiblement amb Miquel Aguilera, ha de reconèixer unes fotografies de gent de Tor que rondaven per allà dalt als anys '90. Sense dubtar-ho massa, tria les del 'sicari de Mallorca', tot i que aquest diu no saber-ne res d'unes noies que feien autoestop i que no va recollir ningú per fer una festa a casa seva.
El narrador ens avança que al proper capítol esclarirà les dissonàncies entre Miquel Aguilera i la testimoni que l'ubica a l'illa de Mallorca uns anys enrere, a on els explica a ella i a la companya de viatge, la seva implicació al crim de l'amo de la muntanya de Tor. La cosa es posa cada vegada més interessant, seguidors del bloc. Podrem presenciar finalment, una declaració d'auto culpabilitat del crim de Josep Montaner Baró? No diguem blat fins que no sigui al sac i ben lligat, perquè encara manquen tres capítols amb els que, segons Porta, ens hem de preparar per a una muntanya russa de sorpreses, com si durant tots els capítols no n'haguéssim tingut prou de sorpreses inesperades!
Segons ens fa veure el narrador, la investigació d'aquesta trama és com el foc de Tor: comença petit però si no s'apaga de seguida, no para de créixer.




 
 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 


 
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
 
 
 
 
Bloc MMT
 

03 de juny 2024

Demanar Respecte no ha Servit de Res. Els Veïns de Tor es Veuen Obligats a Tancar els Accessos a la Seva Finca

Salutacions cordials i benvinguts sigueu al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri.

Com ja sabeu, el passat hivern els veïns de Tor van decidir tancar els accessos a la seva muntanya, per mirar d'evitar les destrosses provocades pels nombrosos vehicles que hi passen indiscriminadament i sense cap mena de control, fent malbé uns camins que després cal reparar amb diners privats. Des del bloc, n'escrivíem una entrada al respecte: Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern.
 
 
Vídeo de la notícia al 'TN' de TV3 amb la que van cobrir la informació del tancament de la muntanya de Tor, el novembre del 2.023.
 
 
Això però, fou abans de la recent estrena de la 'docusèrie' de Carles Porta, però és que l'interès per la muntanya de la discòrdia mai no ha desaparegut; sempre hi ha hagut aquesta fal·lera o curiositat que ha seduït els viatgers per anar al poble de les tretze cases. Ja sigui atrets per la història que va arribar a la literatura, o perquè ja es coneixia abans, Tor sempre ha estat un centre de pelegrinatge.
En una altra entrada recent, titulada 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta', ja deixàvem ben palès que el morbo per a Tor s'havia tornat a despertar, i aquesta vegada amb una fam irrefrenable, amb un desig malaltís que amenaçava de menjar-se el poble, la muntanya, els veïns, i el respecte per a tots plegats en un nucli tan petit i remot com és aquest. I és que no ens vam errar pas quan afirmàvem que hi havia gent per a això i per a més.
Una vertadera llàstima que les paraules i la bona voluntat de Josep Maria Aixàs Montaner no arribessin massa lluny. El nebot de Sansa feu aparició a un vídeo que ja s'ha fet viral a les xarxes socials, amb el que demanava respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, com ens vam fer ressò a l'entrada 'Josep Maria Aixàs, de Casa Sansa, Demana Respecte Per a la Muntanya de Tor'.
 
 
Josep Ma. Aixàs, de Casa Sansa de Tor, demanant respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, en una aparició posterior a l'estrena de la docusèrie 'Tor'.
 
 
Fins i tot una de les veïnes més conegudes de la història de la muntanya, Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, va ser entrevistada per al programa 'Tot es mou' de TV3, a on feia unes peticions força raonables i ja desesperades per mirar de frenar l'onada incontrolada de visitants, però sobretot també per mirar d'apaivagar la manca de respecte de molts d'aquests 'turistes del morbo' quan se li dirigeixen demanant-li qüestions totalment fora de lloc i desencertades, com ara quan se li va preguntar com podia viure a un poble a on havien matat un veí i encara no n'havien descobert els autors del crim. Això no és tot però, i segons s'ha vist a les xarxes socials i alguns mitjans han publicat, fins i tot s'ha arribat a organitzar un comiat de soltera a Tor, quelcom força menyspreable i d'una manca de respecte i de gust, totals, tenint en compte que Tor no és cap parc temàtic ni cap circ, i que els lamentables fets tan dramàtics que s'hi han viscut, es mereixen el màxim respecte de tothom, sense excepcions.

 
 Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, a l'entrevista que manté amb Helena García del programa 'Tot es mou' de TV3.
 
 
Al poble de Tor i la seva finca, els veïns han arribat a tal extrem amb la massificació turística d'allò fosc, que han hagut de reunir-se urgentment per a decidir una solució ràpida que els garanteixi poder continuar amb les seves vides i els seus negocis, però sobretot amb la seva manera de fer i de viure les seves vides amb la privacitat i la intimitat que tothom es mereix, i tothom ha de tenir assegurades activa i per passiva.
Hi podem pujar de peus que no trobarem ningú a qui li agradi que se li fiquin a casa, li tafanegin i li remenin el jardí, hi facin festes, formulin preguntes irrespectuoses, i vagin mirant a veure si troben a on han mort els darrers propietaris. Doncs finalment, els tretze i els seus corresponents, han decidit que han de tancar la propietat per evitar haver de continuar vivint amb aquest malson. És una llàstima però, no els han deixat pas una altra alternativa. Els accessos a la muntanya tancats, vigilància privada custodiant-los, i només podran passar-hi els copropietaris i els autoritzats, segons han anunciat alguns mitjans de comunicació a la xarxa, com ara 'Diari de Barcelona'.
 

Pitjeu la imatge per a llegir la notícia

 
Finalment, el que s'ha aconseguit, amb el no saber ser-hi de les persones, ha estat que ningú no hi pugui anar a visitar Tor de manera indefinida. Però és com passa sempre i ja en tenim una frase prou típica per aquestes ocasions: 'paguen justos per pecadors'. Una llàstima però que s'hagi hagut d'abusar de la confiança dels veïns de Tor d'aquesta manera. Els comportaments incívics i irrespectuosos d'alguns han acabat perjudicant la majoria, però és que té tota la raó la Pilar Tomàs quan diu que no cal anar tothom alhora a visitar-los, que Tor sempre hi serà, que no marxaran les cases. La gent però fa cas omís i el desig irrefrenable del morbo barrejat amb la irremeiable curiositat humana, els fa envair per gentades aquell petit llogaret del Pirineu, on el seu silenci natural i la seva merescuda pau han estat violats sistemàticament, sense pietat ni cap mena de miraments, pels 'tanatoturistes' sense escrúpols.
Desitgem doncs que els veïns i els copropietaris de Tor aconsegueixin restablir la seva harmonia i la pau que els ha estat segrestada, encara que es vegin en l'obligació d'haver de barrar el pas a tothom.
 


 
Bloc MMT
 

29 de maig 2024

Cinquè Capítol de 'Tor': 'Ruben i els Anglesos'

Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del misteri. Gràcies per llegir-nos.

Aquesta entrada la dedicarem a fer la ressenya del cinquè capítol de la sèrie documental de Carles Porta que s'emet a TV3/3Cat cada dilluns, com ja és habitual des que, per fi, es va estrenar el passat vint-i-nou d'abril.
El narrador ens parla aquesta ocasió d'un dels personatges més polèmics de la part de la història fosca de Tor i la seva disputada muntanya: Rubén Castañer Ejarque, 'El Rúben'.
Acompanyat dels seus inversos anglesos, Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton, és el protagonista del capítol que comentem avui.
 
 

 
Tal i com es posava fi al quart capítol de la 'docusèrie', es comença el present; La hipòtesi de la mort del seu germà, segons Miquel Montaner, va ser una trama entre els anglesos i Castañer, com a venjança per la negativa del 'Ros' de continuar amb el projecte de l'estació d'esquí a Tor. Una tesi que contrasta amb la de Gregori de Aulestia en certa manera, però que finalment s'hi assimilen prou (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Porta ens exposa altra vegada, com a 'Tor, tretze cases i tres morts', la trama entre els socis britànics de Castañer i Josep Montaner Baró, sobre el projecte de les pistes d'esquí. Per als qui no hagueu 'fet els deures', i llegit les obres literàries al respecte de la història del poble de les tretze cases i els seus personatges, us servirà per conèixer la trama d'una forma molt senzilla d'entendre, a jutjar per la capacitat de comunicació del presentador i narrador d'aquesta interessant sèrie documental.
De Rubén Castañer n'hem escrit vàries entrades al bloc. Les més destacables són les que hem comentat les seves memòries, que algun dia han de veure la llum, i la del projecte de les pistes d'esquí, que va elaborar juntament amb un amic seu professor d'informàtica.
A les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar el 1.997 per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', podem veure algunes escenes que fins ara només coneixíem de l'obra literària de l'escriptor i del seu mateix podcast estrenat el 2.018. Sobretot de l'entrevista que van mantenir aleshores al despatx de l'advocat de Castañer, Joaquín Hortal, el mateix 1.997 per al reportatge en qüestió.
I com ja comentàvem en altres entrades, aquestes imatges inèdites que per fi veuen la llum, fan les delícies dels més afeccionats a la trama de Tor i la seva mai executada estació d'esquí.
Tal i com s'ha comentat algunes vegades, amb l'arribada de Castañer a Tor, va començar la desunió i la guerra entre els veïns del poble. Quelcom que a dia d'avui, encara s'arrossega però, d'una forma més residual. Ja sabem que arribar a un acord i anar tots a una, ha estat sempre una assignatura pendent per als veïns de Tor. Però no només per a aquests, sinó, segons ens han assegurat en alguna entrevista, per a la majoria de pallaresos. Aquí cal recordar una dita pallaresa que ens va dir Núria Comes quan la vam entrevistar: 'Al Pallars, la gent donarien un dit perquè algú de fora prengués un braç al veí'.
Ha de ser el propi Sansa, en persona, que ens recorda que qui marxa de Tor perd els drets sobre la muntanya. Però resulta que això no era així exactament. Tot i així, els cacics que eren al costat de Castañer, van voler deixar la resta de veïns de Tor sense drets a la muntanya perquè segons ells qui més vivia a Tor era Josep Montaner.
 



Castañer diu que va obrir la 'carretera' que uneix Tor amb Andorra, tot i que no és així. Fou el propi Montaner qui impulsà l'execució de les obres de la pista forestal que passa sobretot per finques de Casa Sansa, anys abans de l'arribada de Castañer a Tor. Això si, unes obres pagades amb diners de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, el mateix que amb les reformes de la casa comuna de Tor i la reparació de la central elèctrica del poble. Diners de l'explotació forestal i ramadera de la finca, però que l'agent immobiliari andorrà no reconeixia.
Com ja hem llegit algunes vegades a la literatura de Tor, tothom va ser el primer en passar per la pista acabada de fer, amb el seu 'jeep', a excepció de Castañer, que ho fa fer amb el seu 'Mercedes' i la seva dona.
La història d'aquesta via us la comentàvem a l'entrevista que ens concedí Antoni Comes, el maquinista encarregat dels treballs d'execució de la pista forestal de Pleià (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes).
En relació als inversors anglesos del 'Rúben', Pilar Tomàs ens explica que al principi no en sabien res d'aquests empresaris, doncs Castañer no els n'havia parlat mai, i ho van descobrir amb el temps. És un detall important que fins ara no se sabia.
Del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor, en vam fer una entrada al bloc amb fotografies del document original, o més ben dit, una part d'aquest, doncs ens en manca una de les pàgines mecanografiades que componen l'escrit. (Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor).
Hugh Garner, ex-cònsol britànic al Principat d'Andorra, ens parla de Castañer i els anglesos. Personatge que també fa acte d'aparició al reportatge commemoratiu del 50è aniversari de l'estació d'esquí d'Arinsal, titulat 'Arinsal, als peus de la Capa', del que en vam fer una entrada al bloc perquè es parla de Rubén Castañer, però això si, d'una manera prou tímida i de passada, tot i que fou una peça clau en la creació i obertura d'aquesta estació andorrana veïna de la muntanya de Tor, amb la que es va projectar la seva unió mai realitzada.
Els inversors anglesos del 'Rúben' desconeixien la guerra entre veïns que s'havia agreujat des de l'arribada de l'agent immobiliari a Tor, però van desfer els tractes amb aquest quan la tensió acumulada entre les dues faccions va esclatar, provocant dues víctimes mortals del bàndol de Palanca a l'enfrontament armat del juliol del 1.980, on Jordi Riba en sortiria il·lès.
Com als altres capítols, les imatges inèdites i ja històriques enregistrades el 1.997 per l'equip de Porta, omplen la història i ens fan recordar, per als més afeccionats i coneixedors de la trama, els fets que l'escriptor ja ens explicava a la primera obra literària del 2.005, que ara ens regala després de dècades oblidades a algun racó dels magatzems de la CCMA.
 


 
Un dels testimonis de l'episodi d'aquell accidentat dinar de germanor entre autoritats andorranes i pallareses, per a commemorar l'arribada de la carretera de la banda andorrana fins a Tor, és entrevistat per a la sèrie. Un detall que no havíem conegut fins ara, però que ens és estrany, és que aquest diu que Palanca va pujar al Port de Cabús amb armes, per enfrontar-se a Rubén Castañer i els seus guardaespatlles, fortament armats. Ens consta per com a mínim tres testimonis, que a Jordi Riba no li agradaven les armes, i que mai no anava armat, de fet, no era ni caçador.
Les pubilles de Tor ens expliquen l'episodi de la baralla del 1.980, en unes imatges fins ara inèdites enregistrades per l'equip de Porta el '97. No deixa de ser inèdit també que Pilar Tomàs en va ser testimoni presencial d'aquell enfrontament, que s'estava mirant aterrida des d'una finestra de Casa Sisqueta.
Com ja ens avisava el narrador en un altre capítol, Josep Ma. Sarroca, de Casa Cerdà, ens diu una altra vegada que no en vol parlar. Si de cas, més endavant. Com si aquest tema encara fos calent, després de gairebé quaranta-quatre anys.
Amb les morts dels llenyataires de Palanca, el poble de Tor es va submergir al pànic col·lectiu, doncs tothom es pensava que podria ser la següent víctima, tal i com va tornar a passar quinze anys més tard, amb la mort de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Una curiositat que sorgeix amb l'entrevista del '97 a Castañer, és quan aquest en comenta la portada d'un exemplar de la ja extingida revista 'Interviú', a on el titular acusa la màfia andorrana d'assassinar a Tor. L'home s'indigna i s'ofèn, doncs ell és aragonès i no pas andorrà. És a dir, es molesta que el titllin d'andorrà però no de mafiós. I en relació a aquest article de la truculenta i sensacionalista revista, ja en vam escriure al bloc anteriorment, en altres entrades. (17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta i Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor').
Un altre personatge inèdit fins ara i del que l'escriptor Carles Porta ens en parla a 'Tor, tretze cases i tres morts', és Sol Elbaz, contractada per Castañer per a fer d'intèrpret amb els anglesos, i que ara és entrevistada a l'època actual, expressament per al documental de Porta. Ens mostra una relació escrita per Castañer on hi consten els préstecs que Wilfred Douglas Watton va fer al mateix agent immobiliari i al cacic Sansa de Tor, per començar amb el projecte de l'estació d'esquí. Entre tots dos li sostreuen una xifra superior als vuit milions de pessetes, uns quaranta-nou mil euros a dia d'avui, però que seria equivalent a uns cinc-cents mil euros, segons ens esclareix el narrador.
 


 
Com que Watton ja sospitava que mai no recuperaria la inversió feta amb Castañer i Sansa a Tor, va voler anular el contracte d'arrendament de la muntanya, i va fer saber als tretze copropietaris que fins que no enterressin la destral de guerra, la quota de l'arrendament de la muntanya quedava suspesa. L'import que cobraven els 'condueños', eren dues-centes mil pessetes l'any, uns mil dos-cents euros actuals, però que a dia d'avui podrien suposar gairebé quinze mil euros.
Altra vegada, un personatge que apareix a 'Tor, tretze cases i tres morts', Josep Serra, un andorrà a qui Castañer havia venut la concessió de les estacions d'esquí de Pal i Arinsal perquè les famílies andorranes li posaven pals a les rodes per a explotar-les, torna a fer acte de presència a aquest capítol de 'Tor'. Aquesta ocasió, però, amb imatges del 30 minuts del '97, explicant que Watton li havia ofert el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor per a fer un complex hivernal. Recordem que Josep Serra fou fundador i gerent de l'estació d'Arinsal, i també apareix al documental que hem comentat anteriorment, 'Arinsal, als peus de la Capa'.
Serra també diu que a l'hora d'oferir als veïns de Tor un tracte per a l'explotació de la seva muntanya, aquests mai no es comprometien amb res i tot se'n anava en orris quan se'ls convidava a signar un acord. Quelcom molt semblant al que ens va explicar Gregori de Aulestia amb el projecte del parc natural privat que havien planificat amb Sansa, i una vegada mort aquest va voler continuar amb els hereus de Montaner i els veïns de Tor. Aquest fou un dels motius que obligà Gregori a abandonar Tor; els continus desacords i la manca de compromís dels copropietaris de la finca de la discòrdia.
Un altre personatge també inèdit fins ara, Josep Ma. Cordellana, adjunt a la direcció de les pistes d'Arinsal, ens confirma que els veïns de Tor tenien por de parlar i d'acceptar quelcom que podia ser bo per al poble. Possiblement perquè se sentien compromesos amb els seus corresponents cacics, que els castigarien si els traïen amb qualsevol cosa relativa a la copropietat.
La curiosa reunió que van aconseguir amb els veïns de Tor, ens l'explica aquest testimoni. Un bàndol es va situar a un costat del pont del riu, i els del bàndol contrari, a l'altre, amb els responsable de l'estació d'Arinsal a sobre del pont. Allò però va acabar malament, i sembla que les pedres van començar a aixecar el vol quan l'ambient s'encengué, amb que els organitzadors de la trobada van haver de marxar cames ajudeu-me. Tot allò amb l'absència a la reunió de Palanca, que sabotejava qualsevol proposta de negoci per a canviar la muntanya que se li posés pel davant. Cal fer esment que Josep Ma. Cordellana també és un dels protagonistes de 'Arinsal, als peus de la Capa'.
 
 

 
Un altre interessant testimoni és a les imatges inèdites del reportatge de Porta del 1.997, que ja va aparèixer a 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, qui assegura que el propi Josep Montaner li va fer saber que pretenia prescindir de Castañer, els anglesos, i qualsevol altre copropietari de la muntanya de Tor, assumint completament i en solitari la titularitat i l'administració de la finca.
Fixem-nos bé amb el testimoni de Gregori de Aulestia, quan diu que Sansa va canviar completament d'actitud quan el jutge de tremp li va entregar la muntanya de Tor. Quelcom que ja ens havia comentat a l'entrevista que vam mantenir amb ell, i amb algunes altres converses telefòniques que mantenim assíduament. El parer de Gregori és que Sansa va canviar de màfia quan se li va concedir la propietat de la muntanya de Tor. Possiblement es ve a referir als inversors belgues que l'altre agent immobiliari d'Andorra, François Santouré, li havia proposat per a executar el seu projecte de les pistes d'esquí, que segons de Aulestia, foren els responsables de la mort del seu amic Montaner. (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Ja cap al final del capítol, un Castañer del 1.997 diu que no es penedeix de res del que va fer i del que va passar a Tor, excepte de la mort del seu amic Josep Montaner, que teoritza, deurien assassinar-lo al poble mentre acusa algú prou conegut, del seu entorn més proper. Aquest testimoni l'enllacen amb l'entrevista que la reportera Veronica Frenzel li va fer, en companyia de Porta, l'any 2.017 per a la publicació alemanya del 'true crime', Stern Crime. Una entrevista que vam recollir al bloc, en una entrada titulada
'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor. L'any 2.017, Rubén Castañer tenia vuitanta anys, però encara se'l veia amb molta energia i amb el seu tarannà tan característic ben viu. No va dubtar fins i tot, d'espantar la reportera alemanya amenaçant-la amb que la matarien per haver-se ficat amb la trama de Tor. Naturalment que Veronica Frenzel se'n va sortir sana i estalvia d'aquella entrevista, i creiem que a hores d'ara no ha patit cap atemptat derivat dels avisos del difunt agent immobiliari d'Andorra.
El que queda a l'aire és l'avís que diu Castañer va donar a Montaner, quan seguidament, colpeja amb força una taula de la sala on se l'entrevista. Quina mena d'avís deuria fer a l'amo de la muntanya de Tor? Avís, o potser amenaça? Recordem que, segons assegurava François Santouré quan Carles Porta el va entrevistar per al 30 minuts de TV3 el 1.997, en una discussió amb Sansa, Castañer va donar una puntada de peu als testicles del cacic davant d'ell, al seu despatx d'Andorra la Vella, perquè l'havia traït amb el projecte de les pistes d'esquí de Tor.


 
La filla de Rubén Castañer, Amanda Castañer, sembla que surt en escena per a suavitzar una mica la imatge que pot arribar a donar el seu pare en aquesta sèrie documental. Quan el propi Castañer acusa els 'buscavides' de Tor de ser els assassins del seu amic Sansa. El narrador i investigador d'aquesta 'docusèrie' es queda amb la incògnita de que els 'hippies', no ho eren de 'hippies', segons l'entrevistat. Això ja ho sabem, però què volia dir exactament? Que eren sicaris com insinua Porta? En vam escriure una entrada al respecte, però sense la intenció ni el rerefons que imprimeix el 'Rúben' a les seves declaracions: Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?.
Com a comiat d'aquest cinquè capítol, el seu presentador ens deixa amb una frase que ja ha marcat aquest univers de Tor: –Tor és infinit, i per a continuar la història cal basar-se en certeses. I a més a més, ja ens deixa prou clar que el capítol sisè serà protagonitzat per un dels primers sospitosos de l'assassinat de Sansa, Miquel Aguilera.
 



 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 


Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana/Interviú
 
 
 
Bloc MMT
 

23 de maig 2024

Quart Capítol de 'Tor': 'Els Sansa'

Benvinguts, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor. Us saluda l'editor del bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com ja és habitual, dediquem aquesta entrada al 4t capítol de la sèrie documental que cada setmana s'emet a TV3/3Cat: 'Tor'. Aquesta vegada és el torn de 'Els Sansa', tal i com s'ha titulat aquest capítol.
 
 

 
Comença el torn de paraula amb el testimoni d'un nebot de Josep Montaner; Josep Maria Aixàs, qui declara que hagués estat acceptat amb normalitat que al seu oncle, Sansa, l'haguessin apallissat amb el resultat de catorze ossos trencats. També conclou que la investigació de la Guàrdia Civil respecte de l'assassinat del seu oncle, va ser inútil a jutjar pels pocs mitjans econòmics i tècnics que aquest cos policial tenien a l'època. Aquest fet va ser sempre molt criticat per tothom, doncs no era pas la primera vegada que passava quelcom semblant amb el cos policial militaritzat del govern espanyol.
La família Sansa, van esdevenir sospitosos per als investigadors del cas d'haver assassinat el seu familiar que ells anomenaven 'Pepe'. Per tant, foren investigats i vigilats per la Guàrdia Civil. Però tal i com podem comprovar, tothom, absolutament tothom de l'entorn del 'Ros' de Sansa, esdevingué sospitós del crim d'aquest. Això doncs ja ens fa imaginar-nos la quantitat d'enemics en potència que es podia haver fet el vell Montaner. Uns diuen que per interessos amb la muntanya, altres per negocis turbulents i foscos on estava ficat l'amo de la muntanya de Tor, on s'hi barrejava amb gent molt perillosa, i també n'hi ha d'altres que afirmen que tenia enemics degut al seu complicat caràcter. Però aquí ens pot sorgir un dubte; Podria algú buscar-se la mort pel seu caràcter? El que hem pogut veure fins ara a la sèrie 'Tor' ha estat que la majoria dels testimonis entrevistats exageren. I alguns, massa i tot. Com diu Porta en un dels episodis, no sabem qui diu la veritat i qui no. Per tant, no és tan fàcil donar les coses per fetes en aquesta trama tan complicada on s'hi barregen odis ancestrals, interessos econòmics, i orgulls irremeiables.
La història de com el dret a la propietat de la muntanya de Tor va arribar a mans de Josep Montaner Baró, va ser tot un seguit de casualitats, doncs per la línia genealògica familiar, no li corresponia. L'hereu oficial de Casa Sansa era el germà de 'Pepe', 'Sisquet' Montaner Baró, però com que aquest es va voler casar amb una noia que no agradava al pare, fou desheretat en favor del 'Ros'.
Una vegada mort Josep Montaner, com que no tenia descendència ni esposa, l'herència de la propietat de tota la muntanya de Tor que el jutge de Tremp li havia concedit el febrer del 1.995, en primer lloc havia recaigut a la seva anciana mare, Teresa Baró, però aquesta va renunciar en favor del seu fill Miquel Montaner, que va pensar donar la muntanya a la Generalitat de Catalunya, per evitar així més tragèdies i problemes innecessaris per als veïns i copropietaris de la finca. Això, però, no va ser pas possible, doncs la Generalitat no en volia saber res d'aquella muntanya.
Aleshores, Miquel Montaner, decidí que l'hereu més lògic de la muntanya de Tor era el seu germà Rosendo, a qui no va fer gens de gràcia fer-se'n càrrec de la propietat, tot i que mesos més tard un jutge sentenciaria que la muntanya de Tor era propietat dels seus veïns, contradient la sentència del magistrat de Tremp que va donar-la exclusivament al 'Ros' de Casa Sansa.
 


 
Les imatges del reportatge que va rodar l'equip de Carles Porta per al programa 30 minuts de TV3 del 1.997, son un recurs imprescindible per a aquesta docusèrie. Sobretot les gravacions inèdites que ara ens mostren amb tot luxe de detalls, i que il·lustren cada capítol d'una manera esplèndida, fent les delícies dels més aficionats a la trama, juntament amb l'escenari de la maqueta del poble de Tor, construïda especialment per a aquesta producció.
La relació entre els 'hippies' i el nou hereu de la muntanya de Tor, Rosendo Montaner, era prou cordial, doncs aquest els permetia ser a les finques de Casa Sansa tal i com havia fet el seu difunt germà. Va arribar un moment, però, que tots els busca vides, com els anomena encara a dia d'avui en Gregori de Aulestia, van anar abandonant la muntanya, possiblement, com aquest, per desencant amb els nous propietaris i per decepció del que havia passat amb el seu mentor.
El que va ser el secretari personal i amic de Josep Montaner, Gregori de Aulestia, i el seu nebot, Josep Ma. Aixàs, ens comenten, tan en present com en passat, els projectes inacabats de Sansa.
Se l'ha arribat a titllar de fantasiós, fins i tot de foll, però també de visionari. Sansa fou l'únic a qui se li acudí que Tor i la seva finca podia donar molta riquesa a la societat de copropietaris, a la seva comarca (Pallars Sobirà) i a tot Catalunya. I no anava pas massa errat, doncs com ja hem comentat en altres entrades, el Pallars Sobirà sempre ha estat una comarca econòmicament deprimida, amb que un nou pas de comunicació per carretera amb el país veí, el Principat d'Andorra, hagués dut realment la prosperitat econòmica i social al país.
Sigui com sigui, a Tor, mai no s'hi va arribar a materialitzar res del que aquest somiador que fou Sansa, havia projectat en companyia del seu secretari personal. Ni tan sols quelcom que tenia més probabilitats de sortir bé i potser no era tan desgavellat. El projecte del parc natural privat que ens va explicar el mateix Gregori quan el vam entrevistar (Entrevista a Gregori de Aulestia). De fet, el projecte del parc natural a la muntanya de Tor, podria haver estat el mòbil de l'assassinat de Josep Montaner, quelcom que de moment, no s'ha especulat prou a fons, tot i que Gregori creu la principal hipòtesi del crim.
Com no podia ser pas d'una altra manera, parlant dels Sansa, inevitablement ha de sortir la llegenda del tresor de Casa Sansa. Tothom sabia que Casa Sansa era la més rica de Tor des de sempre. I com ja sabem, les llegendes dels tresors de gent rica, van de bòlid, i encara més en nuclis rurals tan aïllats, a on els contes a la vora del foc han estat sempre part indissoluble d'aquella rica cultura d'alta muntanya. Aquesta llegenda va tenir molts adeptes. Entre ells, els propis 'buscavides', o 'hippies', que passaven per Tor, però també persones foranies que pretenien caçar fortuna a partir d'una rondalla popular. Una de les curiositats que ens va explicar Gregori de Aulestia quan ens va concedir l'entrevista per a aquest mitjà, i en vàries ocasions que hem parlat per telèfon, es que ell mateix, i els seus companys d'aventures, van testimoniar després de morir Sansa, com la muntanya de Tor s'omplia de gent amb detectors de metalls, provant sort de trobar el tresor que tothom es creia encara era enterrat per algun racó d'aquella immensa propietat privada. Pel que sembla ningú no va tenir sort, i la llegenda continua viva. Potser algun dia hi aparegui finalment alguna cosa, però a jutjar per com vivia Josep Montaner, això té tots els números per ser només això; un conte i prou.
En relació al tresor de Sansa, ens agradaria suggerir-vos un relat de ficció que vam escriure ja fa temps, i que vam titular 'La Llegenda del Tresor de Casa Sansa', a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.
 
 
 
 
 
Queda prou patent doncs, el complicat caràcter de Sansa i la simpatia cap a la seva família, i viceversa, és clar. La manera que tenia de subsistir parla per si mateixa. Una cosa que també Gregori ens va explicar, fou precisament això; Sansa era de la llei del mínim esforç, però sembla que Palanca era de la seva mateixa condició. Tots dos miraven sempre de viure sense fer ni brot, i se les havien d'empescar per traure calés sense arronsar l'espatlla.
Se sol dir que els odis entre Sansa i Palanca eren ancestrals, però sembla que no és ben bé així. Segons ens explica Núria Comes a la seva obra l'Home de Tor, Josep Montaner i Jordi Riba, havien estat amics i, fins i tot, socis. Els més vells al Pallars expliquen que aquests dos personatges van engegar plegats una empresa quan eren joves. Es van comprar una màquina segadora i la llogaven als pagesos per segar els camps quan arribava la temporada. Al principi del negoci anava tot rodat, però no van tardar pas a tenir diferències, i finalment, van acabar com a enemics incondicionals.
Els pocs equipaments comunitaris que tenien a Tor, eren constants fonts de problemes, com ara la minicentral elèctrica de la que ens parlen els 'hippies' i de la que també us en vam parlar al bloc a l'entrada anomenada 'Història de Tor: La Minicentral Elèctrica'. Això fou obra de Sansa, on una vegada més va mostrar la seva perspicàcia per a posar més equipaments al poble de Tor perquè els seus veïns poguessin viure amb una mica més de comoditats. No obstant això, per culpa del caràcter del cacic, tampoc servia de massa muntar equipaments al poble, com podem comprovar al capítol en qüestió.
Un tema que no deixa de ser curiós és el de si Lázaro era o no era a Tor el dia que van trobar el cos sense vida de Josep Montaner. Els 'hippies' insisteixen amb que, una vegada van sortir de reconèixer el difunt de la casa a on el van trobar, al primer que van informar de la troballa del cadàver, va ser a Lázaro Moreno. En canvi, tant aquest com la seva parella, la Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, s'entossudeixen fins ara amb que aquest mosso de Palanca no era a Tor. Aquí ens sorgeix una qüestió inevitable: Quina importància podia tenir si Lázaro era o no era a Tor el mateix dia que van trobar Sansa mort a casa seva? Recordem que el cacic podia dur fins a dues setmanes mort, allà a casa seva, o a una altra banda, però qui podia pensar que Lázaro podria haver estat un dels assassins per ser a Tor aquell dia? Doncs fins i tot a dia d'avui continuen assegurant que Lázaro no era a Tor el dia trenta de juliol del 1.995, tot i contradir el sumari i els propis testimonis.
Potser més endavant ens ho acabin esclarint, doncs recordem que encara resten quatre capítols de sèrie, i pot ser que aquesta qüestió es capgiri.
Una informació inèdita que ens ofereix la sèrie en aquest episodi, és que algú havia proposat als veïns de Tor posar un cementiri radioactiu a la seva muntanya. Segons el nostre parer, no creiem que la negativa a acceptar aquest projecte hagués estat motiu per assassinar Sansa, i encara menys quan la proposta va arribar anys abans que aquest fos declarat amo únic de tota la finca.
Ens presenten també una escena coincident amb la de 'Tor, Foc encès' sobre la família Miserachs, amics de Sansa, com podeu comprovar a la cinta. D'alguna manera és Palanca que surt amb un estrany comportament amb aquesta família, que en aquelles dates del crim del seu enemic, eren a casa seva d'Os de Civís. Perquè Jordi Riba s'auto inculpava de l'assassinat de Josep Monaner davant els Miserachs? No ho sabem, però els Miserachs van quedar ben sorpresos.
Ja per acabar aquest quart episodi, Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, ens fa una confessió sobre la seva hipòtesi del crim del cacic de Tor. Ell creu que els assassins del seu germà podrien haver estat relacionats amb els inversors anglesos que va dur l'agent immobiliari d'Andorra, Rubén Castañer, per invertir a la muntanya de Tor;  Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton. Personatges dels que Porta ja ens en ha parlat a 'Tor, tretze cases i tres morts', i al podcast amb el mateix nom, i que encara han de fer acte d'aparició a la sèrie. Possiblement al proper capítol, el 5è de la producció.
 




I fins aquí els nostres comentaris i els nostres parers sobre el capítol 4t de 'Tor'. Si voleu fer les vostres aportacions a l'entrada, ho podeu fer pitjant el següent enllaç:
 
 

Comenteu l'entrada

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

 
 
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta



Bloc MMT
 

20 de maig 2024

El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Com ja sabeu, fa pocs dies va comparèixer en un vídeo a les xarxes socials un dels nebots de Josep Montaner, de Casa Sansa, demanant respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns.
Això es produeix, com ja ha passat en altres ocasions, per l'estrena de la sèrie documental de Carles Porta, 'Tor', que ha tornat a despertar l'interès per la història del poble de les tretze cases i la seva muntanya.
Ens en vam fer ressò del vídeo en qüestió publicant-lo a una entrada el passat dotze de maig, i ara el recordem altra vegada perquè ve relacionat amb aquesta entrada:
 
 


La notícia de la publicació del vídeo a les xarxes socials, va ser reportada també per alguns mitjans de comunicació a internet.
No s'ha fet esperar però, i sobretot amb el pont d'aquest cap de setmana, que el trànsit de persones i vehicles per Tor i la seva finca, s'ha disparat considerablement. Fins i tot el restaurant que regenta Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, ha hagut de penjar el cartell de complert. Només en un dia han servit més de cent comensals per al torn de dinars, una xifra desorbitada per aquest restaurant rural situat a una ubicació remota però prou popular a hores d'ara.
Des que Carles Porta va estrenar el seu llibre 'Tor, tretze cases i tres morts', l'any 2.005, i posteriorment amb l'estrena del podcast amb el mateix nom el 2.018, la muntanya de la discòrdia s'ha fet cada vegada més popular, fins al punt que els seus veïns tanquen els accessos durant l'hivern per evitar que els malmetin la pista forestal que transcorre per la seva propietat, a la mateixa muntanya de Tor, que la uneix amb Andorra.
En relació a aquest tancament, vam escriure'n una entrada comentant-lo, qüestió de la que també se'n va fer ressò TV3/3Cat, enviant-hi un equip a Tor per cobrir la notícia. I és que es va arribar a un punt que qualsevol cosa, per insignificant que sigui, aixeca la polseguera habitual del sensacionalisme i la polèmica amb la que ja ens tenen acostumats els mitjans de comunicació quan es tracta de Tor i els seus veïns, que fa molt de temps estan sentenciats a l'assetjament mediàtic i popular d'una manera irremeiable, a les primeres de canvi a la seva propietat. I és que Tor és sinònim de polèmica des que el gran públic en va conèixer la seva truculenta història, o més ben dit, la part més truculenta de la seva història.
Aquest és el vídeo de la notícia de TV3/3Cat que us compartíem a l'entrada titulada 'Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern':
 
 

 
Respecte a la notícia anterior, cal destacar que la mateixa reportera que va marxar ofesa de Tor quan els van fer fora de males maneres, segons ella, ara apareix en un altre vídeo assegurant que ja s'ha guanyat la confiança dels veïns i que com a mínim, encara que no volen que els entrevistin ni els gravin, els permeten entrar a la seva propietat i enregistrar-hi les imatges que podeu veure a continuació:
 
 

 
Sembla que el turisme negre o tanatoturisme ha tornat a Tor, aquesta vegada, sembla, amb més força que mai.
En una altra ocasió, ja vam dedicar una entrada a aquest fenomen que torna a produir-se al poble de les tretze cases i la seva disputada finca. La vam titular 'El Turisme Negre o Tanatoturisme'.
Tal i com escrivíem fa poc, ja sabem que hi ha gent que es mou per instints diferents; alguns més morbosos, altres més curiosos, però per anar a fer turisme a un indret a on s'hi han succeït fets dramàtics com els de Tor, estem parlant, i podem posar-hi tot el turisme al mateix sac, de turisme negre o tanatoturisme, sense excepcions.
La crua realitat és que les persones, cada vegada tenim menys empatia i menys sensibilitat i respecte pels altres que pateixen, o han patit quelcom negatiu a les seves vides. Podríem presumir aleshores que amb programes com 'Crims', s'ha normalitzat el 'true crime' i les víctimes d'una manera prou desconsiderada per no tenir en compre que, aquelles històries, són històries reals que d'altres persones han patit a la seva pell o la dels seus éssers estimats més propers, i que moltes d'aquestes persones, encara les continuen patint a l'actualitat. Per la majoria de nosaltres, només són un divertiment, una manera de passar l'estona d'un vespre qualsevol quan tenim ganes de sang i fetge.
Sembla com si se'ns haguessin desactivat alguns sentiments, i no som prou conscients d'algunes coses fins que no ens passen a nosaltres mateixos, o fins que no som nosaltres qui les patim en primera persona.
Segons diuen alguns psicòlegs, distreure'ns amb el mal aliè pot ser indicador del nostre estat mental o la nostra situació psicològica del moment. Doncs si ho valorem fredament, anar de viatge de lleure a un lloc on sabem que s'hi han produït desgràcies alienes sense aquesta consideració, potser diu molt del nostre equilibri psicològic.
A banda d'això, també hi ha la classe de persones desproveïdes de voluntat, que es deixen arrossegar per les modes i pel més popular que fan a la TV en cada moment.
Amb el cas de Tor, només ens cal un presentador amb una sèrie engrescadora per posar-nos a la carretera quan en tenim l'oportunitat, i un parell o tres de dies de festa per a visitar quelcom que veiem a la TV o que hem llegit a un llibre. No pensem més enllà. Ni tan sols ens arribem a qüestionar temes tan evidents com ara, se sentiran a gust els afectats amb la nostra visita? Hi podríem anar en un altre moment per no destorbar-los la seva quotidianitat i la seva vida amb tantes visites invasives a l'hora?
 

 
Posant-nos però de l'altra banda, també podríem pensar que els habitants de Tor volen que els visitin i els envaeixin la seva finca i la seva tranquil·litat, doncs bé que tenen les portes obertes a tothom. És cert que des de l'hivern passat, els veïns de Tor van decidir tancar el pas cap a Andorra als vehicles forasters, però al poble de Tor si que s'hi podia arribar en cotxe des d'Alins, o com a mínim així és com ho havien planificat al principi. A Tor, només viu de la ramaderia principalment, Pablo Moreno, l'hereu de Casa Palanca, i el seu germà juntament amb la seva parella, regenten el restaurant del poble, Casa Sisqueta, però ens consta que també tenen alguns caps de bestiar.
Podrien tancar la finca tot l'any als forasters, doncs podem imaginar que no sigui impossible, però l'únic restaurant del poble se'n veuria ressentit, si no fos que els clients poguessin reservar amb antelació i accedir a la muntanya d'una manera exclusiva. D'aquesta manera potser aconseguirien que les masses de vehicles i de persones que els envaeixen cada vegada que Carles Porta diu alguna cosa sobre Tor, es reduïssin considerablement. Fins i tot, els veïns de Tor que tenen participació a la societat de copropietaris de la muntanya, s'havien arribat a plantejar de cobrar peatge als que pretenguessin circular per la seva finca. D'aquesta manera els accessos estarien més controlats i els diners recaptats es destinarien a reparar la pista forestal que precisament, son els nombrosos vehicles forasters que circulen pels camins de la muntanya, fan malbé cada any.
Això de tancar el pas de vehicles forans a la muntanya de Tor, va ser quelcom que es va discutir i negociar entre els tretze, i com tot, no es va executar de la nit al dia. El mateix pot succeir amb la posada en funcionament d'un peatge; abans que res, cal assessorar-se'n, posar-se d'acord (una assignatura encara pendent pels copropietaris de la muntanya, segons sembla), i finalment, executar el projecte. Per tant, podria ser que un bon dia ens assabentem per la premsa que els veïns de Tor fan pagar per passar per la seva finca, que de fet, seria el més lògic, pràctic, i comprensible per preservar el seu entorn i la pau natural que gaudeixen els veïns i veïnes d'un dels pocs enclavaments del Pirineu que encara es mantenen gairebé intactes.
Fins aquí doncs, us tornem a demanar altra vegada, si visiteu la muntanya de Tor, sigueu respectuosos amb el seu entorn i els seus veïns, i demostreu un nivell de civisme com cal. Hi ha moltes maneres de gaudir de la natura, però el respecte ha d'anar davant de tot. Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió.
 
 
 


 
Bloc MMT
 

Entrada Destacada

Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació"

Salutacions cordials i benvinguts sigueu una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.     El passat 9/7/24 van ...